Actualització 8 de febrer 11:30h. Vilaweb.cat informa que el tribunal suprem israelià hauia ordenat l'alliberament sota fiança de 600€ de l'activista, amb la prohibició de viatjar als territoris palestins. Haurà de romandre a Israel fins que no s'acabi el procés judicial, i la fiscalia hauria admès que la detenció hauria estat del tot inapropiada.

Actualització 8 de febrer 11:00h. Des de Palestina.cat es proposen diverses accions de suport a l'Ariadna per tal d'evitar que la deportin. Un post a Barcelona Indymedia informa que l'activista es negaria a firmar la seva pròpia deportació.

El diumenge, 7 de febrer, l'exèrcit israelià ha detingut dues activistes del Moviment de Solidaritat Internacional (ISM), a la ciutat cisjordana de Ramallah, una d'elles la catalana Ariadna Jové.

El motiu alegat per les autoritats israelianes seria el fet d'haver caducat els permisos d'estada a Israel, oblidant que, en realitat, es trobaven a territori palestí; i tot fa pensar en una campanya adreçada a expulsar els activistes estrangers que, amb la seva presència, actuen com a testimonis de la situació que es viu als territoris ocupats i, de vegades, arriben a fer d'escuts humans quan s'interposen en les accions repressives dels militars israelians contra la població palestina. De fet, aquest és un dels objectius bàsics del Moviment de Solidaritat Internacional: l'estada d'activistes estrangers a Palestina per a fer de testimonis i mirar de donar, amb la seva presència, una certa protecció als palestins compromesos en accions de resistència no violentes.

Reproduim tot seguit la nota de premsa de l'ISM i un article d'Ariadna Jové titulat Israel i el sistema de carreteres de l’apartheid, publicat al periòdic L'Accent, del qual n'és col.laboradora.

Meryem Mehdi és una dona algeriana a la que li van oferir treballar a la multinacional British Gas sota unes determinades condicions. De manera unilateral la multinacional va canviar les condicions de treball i Meryem no va acceptar les noves, raó per la qual va ser acomiadada. Meryem no només no va acceptar aquest acomiadament sinó que es va declarar en vaga de fam (des del passat 9 de desembre) per tal de ser readmesa i contra l'actitud neocolonial de la multinacional.

Hi ha molt poques notícies sobre la situació actual de la companya Meryem. Es sap, però que ha tingut greus problemes de salut les darreres setmanes, i que ha refusat prendre medecines. Fins allà on sabem, la multinacional British Gas ha refusat qualsevol diàleg amb els advocats de Meryem, fet denunciat pel sindicat autònom algerià SNAPAP com a mostra de neocolonialisme. Es pregunten ells molt raonablement si aquest situació es donaria amb una treballadora anglesa. No està de més recordar que Algèria és el principal proveïdor del gas que es consumeix a Espanya. Us reproduïm les últimes notícies que ens han arribat, traduïdes per la CGT d'Andalusia i un vídeo on s'observa la duresa de les condicions de la vaguista de fam.

La situació econòmica grega està vorejant l'abisme, en un procés, per cert, que sembla  una petita introducció del què passarà a l'estat espanyol. No hi han gaires alternatives: mentre que a França se li permet flexibilitat amb el retorn a l'ortodòxia del límit del 3% en el seu defícit públic, ni a Grècia ni a Espanya se les mesura de la mateixa manera. Grècia ja ha anunciat duríssimes mesures, que portaran sang, segons el ministre socialista de treball grec. Aquestes mesures, com en el cas espanyol, recauran sobre treballadors i pensionistes, i seran tirades endavant per governs pressumptament d'esquerres. Us reproduïm l'article "Grècia, a la vora de l'abisme, ostatge d'Alemanya"de Joseph Halevi, publicat al web Rebelión i traduït per Gorka Larrabelti.

Per seguir de prop l'actualitat grega us continuem recomanant el blog Grecia-Libertaria.

En record de Pablo Díez Cuesta, la Plataforma que porta el seu nom convoca la quarta edició del premi literari i la tercera edició del premi de fotografia Pablo Díez.

Pablo Díez era conductor d’autobús de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), el qual es va suïcidar el 30 de març de 2004 en ser acomiadat per l’empresa després de ser acusat sense proves de quedar-se amb l’import d’un bitllet (1,10 €). TMB, presidida aleshores pel regidor socialista Xavier Casas, va endegar una campanya de desprestigi d'aquest treballador, alegant que la seva mort havia estat per causes alienes al tracte que havia rebut de l'empresa. Finalment, després d'un llarg periode de protestes i un procés judicial, TMB va acceptar que l'acomiadament havia estat improcedent. Els premis es lliuraran coincidint amb l’aniversari de la seva mort.

D'altra banda, el mes passat, l'assemblea general de treballadors de TMB va acceptar el nou conveni col.lectiu. Després de dos anys de lluita, amb mobilitzacions i vagues, per fi s'ha aconseguit que els conductors d'autobusos puguin gaudir de dos dies de descans setmanal.

Reproduim tot seguit un article de Josep Garganté, delegat de CGT a Autobusos de TMB, publicat a la revista d'aquest sindicat, Catalunya; i reproduim també les bases del concurs literari i fotogràfic en memòria de Pablo Díez

Què és la formació per aturats? tradicionalment al nostre país s'entenia amb aquest concepte els antics cursos de l'INEM (actualment cursos del SOC).  Són cursos que estan fora dels itineraris formatius de l'Educació per Adults i de la Formació Professional, per tant els títols que emeten no estan reconeguts pel Ministeri d'Educació i per tant no estan homologats, tot i que s'està començant a convalidar algun crèdit. Són cursos que sovint són impartits per acadèmies i escoles privades o centres de formació lligats als anomenats "agents socials" (sindicats majoritaris, organitzacions patronals).

Pels alumnes d'aquests cursos sovint són un primer contacte amb el què podria ser un canvi d'orientació professional, en el millor dels casos. Tot i això molts alumnes d'aquests cursos tenen la sensació de què no serveixen per res. I això no és cert: com a mínim serveixen per a finançar als anomenats "agents socials", i als governs autonòmics i estatal per tal de maquillar les xifres d'atur.

Us reproduïm els articles "Els 'beneficis' dels cursos per aturats", escrit per l'Asamblea de Parados de Madrid i "El 'menage a trois' de la formación continua", escrit per Daniel Araya i Miguel Martín, membres de la citada assemblea. Tots dos articles han estat publicats al Diagonal nº 117.

En el marc del II Fòrum Social Català, els moviments socials de Catalunya ens hem reunit a Barcelona, en uns moments en què la crisi global capitalista ens colpeix amb força, generant un augment de l’atur, la pobresa, les desigualtats i la repressió, sense precedents en les darreres dècades.

Davant d’aquesta situació, denunciem les polítiques dels governs i de les institucions internacionals, encaminades a recolzar i enfortir el sistema capitalista i patriarcal, responsable de la crisi, a socialitzar les pèrdues i augmentar l’explotació de la majoria de les persones i dels pobles per part d’una minoria que posseeix el poder econòmic mundial. Ens neguem a acceptar que els responsables d’aquesta crisi en surtin beneficiats, mentre que es consolida un sistema que mercantilitza tots els aspectes de la nostra vida.

Actualització 3 de febrer 14:00h. D'altres comentaris apareguts a Indymedia Barcelona anuncien que després d'identificar aleatòriament una persona policies i propietaris s'haurien enretirat del local, mentre que un membre del col·lectiu ja hi seria als jutjats provant d'iniciar els tràmits legals necessaris per bloquejar el desallotjament.

Actualització 3 de febrer 12:50 h. Un comentari aparegut a Indymedia Barcelona diu textualment: "A les 11:30 d'avui dimecres 3 de febrer els mossos d'esquadra i uns quants paletes, estàn intentar desallotjar la nova Rimaia, per deixar de nou l'edifici buit. Es prega que la gent vagi a donar suport per aturar aquest desallotjament. "

Actualització 3 de febrer 09:00 hores: Comunicat de la Rimaia traslladada a Gran Via 550: "Un desallotjament, mil ocupacions".

Actualització 2 de febrer 21:45 hores: ens arriben informacions de que la manifestació i cassolada de suport hauria conclós amb l'ocupació d'un edifici a la Gran Vía 550. Preguen el màxim suport de la gent.

Actualització 2 de febrer 12:54 hores: els ocupants denuncien que el desallotjament hauria estat com a mínim irregular, no se'ls hi hauria ensenyat l'ordre judicial fins al darrer moment i aquesta no seria del tot correcta. Hi han hagut moments de tensió quan anaven a entrar per tapiar les portes i els mossos s'han posat en formació per separar  a la gent de la Rimaia de la casa. En tot cas, el mal ja està fet, i després d'una primera manifestació al matí, on s'ha ocupat simbòlicament per un curt període de temps la seu del districte de l'Esquerra de l'Eixample,  hi ha convocada una manifestació i cassolada al barri de Sant Antoni (sortint dels Tres Tombs) avui dos de febrer a les 20 hores. Vídeo de Vilaweb.tv.

Vilaweb informa que la Universitat Lliure la Rimaia del barri de Sant Antoni de Barcelona ha estat desallotjada el matí d'aquest 2 de febrer:

"A dos quarts de vuit del matí, i sense avís previ, una nombrosa dotació de policia ha esbotzat la porta del centre social la Rimaia, al carrer de Casanova, 17, de Barcelona, i ha desallotjat la desena de persones que hi dormien. L'edifici, de cinc plantes, era habitatge, centre social, biblioteca i seu d'una universitat lliure, i es va ocupar el juny passat coincidint amb les tancades estudiantils a les universitats contra el pla Bolonya. La policia ha donat vint minuts a la gent que hi vivia per a recollir i treure algunes pertinences, però a l'interior ha quedat molt material, la majoria llibres i ordinadors. Al carrer, s'han concentrat una setantena de manifestants.

A la Rimaia es feien cursos i tallers, s'hi organitzaven projeccions de cine, hi havia espai per a exposicions i teteria, i s'hi havia establert una 'biblioteca espontània' per pal·liar la manca d'aquesta mena d'equipaments al barri. També hi havia un laboratori d'informàtica i centre telemàtic."

S'ha convocat una concentració per avui 2 de febrer a les 10:30 hores, a les portes del Centre Social La Otra Carbonería, al carrer Urgell 30 de Barcelona, mentre s'està a l'espera de noves convocatòries de protesta.

A la Rimaia s'ha donat al llarg de la seva història molta importància a les qüestions educatives i formatives. Per exemple, amb la realització de tallers per a la preparació per a l'obtenció del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d'instal·lacions elèctriques i automàtiques o bé per a l'examen d'accés a Cicles Formatius de Grau Superior. Us reproduïm la seva pàgina "Qui som" on expliquen la seva història i els projectes que han iniciat.

El passat 30 de gener es presentava públicament a un centre social de Madrid el projecte de les Brigades Veïnals d'Observació de Drets Humans. L'expressió "brigades veïnals" acostuma a despertar ressonàncies feixistes i parapolicials; recordem, si més no, el cas d'Itàlia, on el passat mes d'agost es van legalitzar les patrulles ciutadanes, a les quals s'hi han integrat persones amb idees feixistes i xenòfobes, seguint la tendència, tan extesa, d'identificar conflicte i malestar social amb la presència d'immigrants.

Aquest projecte que s'ha presentat a Madrid, però, té un caire ben diferent. Pretenen lluitar contra la persecució indiscriminada d'immigrants, les detencions massives, les identificacions a persones amb aspecte estranger... una experiència que, després de viure el cas de l'empadronament a Vic, resultarà especialment interessant de seguir de prop. De moment, podem llegir la seva declaració d'objectius, que presentem tot seguit.

Les vagues les fem les obreres i els obrers. Unim la nostra força i aturem la producció. Demostrem així que som les úniques imprescindibles en el procés productiu, alhora que ens empoderem de cara, si s'esdevé el cas i les circumstàncies històriques ens són propícies, a prendre el control de la producció; vaga general revolucionària se'n diu.

Mumia Abu-Jamal, escriptor i periodista afroamericà, porta ja 28 anys al corredor de la mort arran de l'assassinat a Filadelfia, el 1981, del policia Daniel Faulkner. Mumia Abu-Jamal havia estat membre dels Panteres Negres i era, i és encara, una persona compromesa en l'activisme polític a través de l'organització MOVE.

El judici a Mumia Abu-Jamal per la mort de Daniel Faulkner es va caracteritzar per les seves irregularitats i manca de garanties, en un ambient de persecució contra l'activisme afro-americà. Des de fa 28 anys, Mumia Abu-Jamal demana que es pugui repetir el judici, però totes les apel.lacions són rebutjades. L'última vegada ha estat el passat 19 de gener, per part del Tribunal Suprem dels Estats Units, amb la qual cosa el circuit d'apel.lacions s'esgota i sembla que aquesta decisió augmenta sensiblement el risc de que s'executi la sentència.

Cal destacar que durant tots aquests anys d'empresonament Mumia ha continuat la seva feina de periodista i escriptor, i ha fet gravacions de programes de ràdio. Al lloc prisonradio.org hi ha accés a les seves gravacions i textos escrits.

Es pot seguir de més a prop el cas al blog del Grup d'Amics i Amigues d'En Mumia Abu-Jamal a Barcelona, on demanen suport per a la següent petició adreçada al president Obama.