The Yes Men, els superherois de l'antiglobalització

"L'oposició contra el capitalisme adopta  formes i mitjans molt diferents. La major part de l'esquerra és poc imaginativa en les seves accions i és capaç de dormir a les ovelles. Molts joves defugen l'activisme ja que a ningú li agraden les assemblees llargues i aborrides que sovint acaben amb un conflicte intern. Estic convençut que moltes més persones estarien disposades a participar en una altra mena d'accions que fossin eficaces i divertides.

La infiltració i la correcció d'identitats són dues formes de boicotejar a les grans corporacions que ens proposen The Yes Men i RTMark, dels quals hem conegut les seves activitats gràcies al llibre "The Yes Men, la verdadera historia del fin de la OMC", publicat recentment a Espanya per l'editorial El Viejo Topo. També es va rodar una pel·lícula que es pot comprar a la seva pàgina web theyesmen.org o, com en el meu cas, es pot descarregar des de l'emule, i per qui no sàpiga anglès, també pot trobar en aquesta xarxa els subtítols en castellà.

Tant al llibre com a la pel·lícula ens expliquen les seves accions provocadores des del seus inicis: van començar falsificant nines "Barbie" a les quals els intercanviaven el mòdul de veu del ninot "GI Joe"(1), perquè els "Gi Joe" diguessin coses com "Les matemàtiques són difícils" o les Barbies amenacessin "Els homes morts no menteixen". Les joguines eren retornades als comerços davant l'alegria dels nens que van tenir la sort que els seus pares les hi compressin. Posteriorment van registrar el domini web gwbush.com en el qual recordaven el seu passat de toxicòman o els vincles del seu avi amb els nazis.

Però la seva activitat estrella va ser la falsificació de la pàgina d'Internet de l'Organització Mundial de Comerç mitjançant el domini gatt.org, que, malgrat que era una imitació molt evident diuen els autors que "qualsevol persona amb dos dits de front que haguués llegit qualsevol part del text sabria immediatament que era impossible que això hagués estat escrit per la OMC. Però, aparentment, moltes persones del món dels alts negocis o no tenen ni aquests dos dits de front o no llegeixen, o les dues coses, per que immediatament ens van veure inundats de correus electrònics d'advocats, de funcionaris ministerials, d'acadèmics i d'altres persones que  gràcies a una ràpida recerca a través de Google o de Yahoo- es pensaven que s'estaven escrivint amb els peixos grossos de Ginebra".

Des d'aquest moment, Andy i Mike, els protagonistes d'aquesta història, han viatjat per congressos de tot el món fent-se passar per directius de la OMC,  i malgrat que les seves ponències tenen un to desmesurat i grotesc, les audiències no descobrien que estaven davant d'uns farsants, pel que van continuar pujant de to fins a arribar a la paiassada més surrealista sense que cap oïdor ni periodista se n'adonés.

La història és tremendament divertida i amena però, com ells mateixos recorden, al seu torn preocupant. Que els discursos més absurds siguin escoltats sense cap mena de protesta per les èlits econòmiques del món, solament pel fet de que provenen d'un "expert" de l'OMC, això ens indica el desgovern del món actual.

Notes:
1.- Els Gi Joe són uns uns ninots soldat molt virils."