"These shoes are made for walking..."

"These shoes are made for walking..."

"Aquestes sabates s'han fet per caminar... el vostre ticket d'ingrès al Camp són un parell de sabates per regalar". Això és el què és demana als participants de l'edició 2009 del No Border Camp que ha tingut lloc entre el 25 i el 30 d'agost a la illa grega de Lesbos, la tercera illa per tamany de Grècia i la més propera a les costes turques.

A aquesta llista arriben cada dia centenars de persones. Arriben per mar, durant la nit... però el seu viatge es va iniciar a un de tants països trencats i empobrits per les operacions de manteniment de la pau, com Afganistàn, Iraq, Pakistan, ...

"...and that's just what they do!"... les sabates estan fetes per caminar, però molts d'aquests homes, dones i nens quan desembarquen a una de les platjes al Nord de Lesbos per fugir de la captura immediata operada per Frontex, l'agència europea pel control operatiu de les fronteres exteriors, no tenen ni tan sols un parell de sabates i tenir-ne un seria ja un bon començament!

Se'n troben molts que caminen kilòmetres i kilòmetres mullats i afamats sense saber on es troben i cap a on anar. En la major part dels casos, creuen d'haver arribat ja a Atenes, com explica una noia, que forma part d'un d'aquests grups de solidaritat "Proto Stassi" (=Primera estació)(http://refugee.molyvos.com) que s'ha creat a un poble de la costa nord, a Molivos. Ells proven de garantir una primera acollida amb roba, sabates i menjar calent a qui arriba en aquesta part de l'illa. Però allò què els espera en realitat és el "welcome centre" de Pagani. Un dels nombrosos lager grecs, un centre de detenció que els tindrà tancats durant 30 dies en condicions inhumanes, per després tornar-los a deixar al port de Mitylene, amb un full de sortida de Grècia dins d'un període de 30 díes.

En realitat la segona part de la història els veurà enganxats a l'illa, sense cap possibilitat d'arribar a terra ferma, com passa a Ceuta tancats dins d'un enclavament al Marroc sense poder mai arribar mai a Espanya, com passa a tota Europa. No poden comprar un billet per Atenes sense un document vàlid, no poden tornar enrere, ni què vulguèssin. I arribats a aquest punt entren en joc els anomenats "homes del mig", aquells que s'ofereixen per trobar un passatge per Atenes a només 150€ el bitllet, llàstima que després aquest bitllet per Atenes ells no el podran fer servir mai donat que l'accés a la nau està permés únicament a aquells que tenen un document d'identitat vàlid. De la mateixa manera que a d'altres parts es retroben fent d'esclaus dels capataços de torn, a les terres de les olives, com ho són a les terres dels prèssecs i de les indústries, tant menystinguts però tant útils per tal de pujar i  sostenir el Producte Interior Brut intern. També aquí a Lesbos, per garantir la in-seguretat opera una de les 115 naus que des del 2004 forma part de l'Agència Europea per la Cooperació Operativa de les Fronteres Externes, Frontex, que sobre la base de l'anàlisi dels riscos feta pels estats membres de la UE té el deure de reaccionar contra els moviments migratoris dels indocumentats.

Principalment contra l'agència Frontex i contra el centre de detenció de Pagani s'han concentrat les accions i els moments de discussió desenvolupats a l'interior d'aquest Noborder Camp 2009. Prop de 600 persones que provenien de Grècia, d'Alemanya, del Líban i de diverses parts d'Europa, han donat vida a 5 intenses jornades de mobilitzacions.

El lager de Pagani es troba a pocs kilòmetres de Mitiliny i és un dels que pateix pitjors condicions de tota Europa. La setmana prèvia a l'inici del Noborder, diversos activistes varen poder accedir al mateix, tenir contacte directe amb els migrants detinguts i gravar un vídeo que constata les horribles condicions del centre (http://www.youtube.com/watch?v=lP2yT6EjBXo&NR). Ha estat assediat durant 3 dies consequtius, i aquest assetjament permanent ha portat la solidaritat i la força als detinguts a l'interior del camp i ha permès la sortida de nombroses dones i menors tancats a l'interior del centre, i el conseqüent acord per la sortida durant un breu temps dels marits de les mateixes.

Malgrat que el NoBorder es desenvolupava en principi del 25 al 30, tant els dies anteriors com els dies següents s'han succeït accions i protestes a l'interior del centre de detenció de Pagani. Així, l'1 de setembre, 10 activistes varen aconseguir pujar-se al sostre del lager amb una pancarta, mentre la policia carregava durament contra la petita concentració que hi havia a la porta. Tots 10 foren detinguts i alliberats poques hores després. El 2 de setembre, diversos migrants de Paganí varen iniciar una vaga de fam de dos dies.

Aquestes accions, que han tingut un cert seguiment mediàtic per part dels principals media grecs obligaren al representant de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (UNRCR) de Grècia a pronunciar-se contra les condicions del centre, i després d'una entrevista amb una delegació del NoBorder Camp, a exigir el seu immediat tancament davant les autoritats gregues. (http://www.unhcr.gr/Press_Rel/BN_Lesvos_28_08_2009.htm).

El port de Mitylene, l'embarcació membre de Frontex, la prefectura, i el centre de detenció primària a l'interior el port han estat subjectes d'un encerclament i d'un bloqueig de les seves operacions per part de nombrosos activistes arribats amb embarcacions neumàtiques a l'interior de l'àrea del port.

A més, el dia 27 va haver-hi un intent d'ocupació de la prefectura que es va saldar amb 8 ferits lleus, el 28 es va realitzar una manifestació a Mitilyni que va irrompre al concert de Xeimerinoi Kolimvites organitzat pel govern local en el que es va llegir un comunicat explicant la situació dels detinguts a Paganíi la hipocresia de les autoritats, que, al mateix temps, organitzen concerts elogiant la multiculturalitat balcànica.

Durant tota la durada del Camp, un punt de comunic-acció ha estat enllestit al centre de l'àrea del port, on habitualment estacionen 2 vaixells emblemàtics de l'armada grega desallotjats per permetre enlloc d'aquells un punt en contacte continu i la difussió d'informació als ciutadans de Lesbos i també als nombrosos turistes que cada dia desembarquen en aquesta illa, patria de Safo...

Així com les facultats de Sociologia i Lletres de la Universitat de Lesbos han estat ocupades i han esdevingut un punt de trobada d'iniciatives espontànies que han recorregut la ciutat, afirmant i enriquint de continguts les parets d'aquesta ciutat tals com: "ningú és il·legal", "no border, no nation, stop deportation", "cremem totes les fronteres", "esborrem totes les fronteres, destruïm tots els murs de la vergonya", etc.

Les edicions anteriors organitzades per la xarxa NoBordern s'havien desenvolupat a Rothenburg  (1998), Zittau (1999), Forst (2000), Ustrzyki Gorne (2000), Marzamemi (2000) Tijuana (2000), Bialystok/Kryniki (2001), Frankfurt (2001) Petisovci (2001) Tarifa (2001), Strasburg (2002), Puglia-Salento (2003), Hamburg (2008)... Donat el lloc triat per aquest NoBorder Camp, Lesbos, la presència de dones feministes i lesbianes ha estat encara més visible que a les anteriors edicions. Seguint el model del campament contra el G8 de Rostoc (2007), al càmping hi havia una zona assenyalada com a barri Queer, si bé la seva presència va ser més aviat testimonial i no va tenir cap reflexe concret a les accions o debats desenvolupats aquests dies, més enllà d'alguns textos repartits a les zones comunes.

Aquesta edició del NoBorder Camp ha fet convergir i confrontar-se durant els diversos moments de debat les realitats que des de fa temps es mobilitzen per la llibertat de moviment amb grups grecs i no grecs que estan desenvolupant aquestes temàtiques. Amb l'incentiu que els migrants d'arreu del món ens ensenyen "Jump over the sea, make border history" s'ha tancat aquesta edició del NoBorder Camp de Lesbos.

Ara toca analitzar tot allò que va passar, fer balanç dels nombrosos encerts i de les moltes deficiències del Camp (poca connexió amb le sxarxes locals, desorganització d'alguna de les accions, excés d'assemblees interminables per tal de decidir continuament allò que ja estava decidit...) i continuar teixint xarxes que ens permetin destruïr d'una vegada per totes les fronteres i la resta de dispositius biopolítics de control.

WWW.NOBORDER09LESVOS.BLOGSPOT.COM
WWW.LESVOS09.ANTIRA.INFO

Laura Sponti
Hibai Arbide
Alliance multietniK