SOPA, caldo de la censura a la xarxa

Des de finals d'octubre, el Senat del Estats Units d'Amèrica última els detalls per aprovar la Stop Online Piracy Act, més conenguda com a SOPA. Amb l'excusa de regular l'intercanvi d'arxius protegits per copyright a internet, aquesta proposta de legislació federal pretén establir un mecanisme ràpid per a bloquejar llocs web a petició del Departament de Justícia, sense mediació d'un judici. En principi, el projecte preveia que els propietaris dels drets suposadament infringits tinguessin potestat per a tancar webs, però la mobilització d'activistes i, sobretot, d'empreses del sector ha convençut als que cuinen la SOPA de modificar-la. El text definitiu es va conèixer el dilluns passat, i se sotmetrà a votació dels senadors a finals d'aquesta setmana.

Amb la SOPA, si un propietari de copyright sospita que un lloc web viola la llicència del seu producte, enviarà una carta al propietari del lloc per a que l'elimini en un termini de cinc dies. Si aconsegueix que la carta l'enviï el Departament de Justícia, la petició serà de compliment obligatori i a més els proveïdors d'internet i de noms de domini (DNS) hauran de bloquejar-ne l'accés. La primera versió de la SOPA establia que els anunciants i els intermediaris de pagament com Visa o Paypal tanquessin l'aixeta a les webs presumptament infractores simplement amb la queixa del propietari dels drets, però les crítiques han aconseguit que la congelació d'ingressos no es pugui fer sense un dictamen judicial.

L'asfixia financera la va suggerir la consellera de polítiques públiques de Google, que va acudir com a experta al Senat i va citar l'exemple de Wikileaks com un cas d'èxit: "Si vostès poden aconseguir que la indústria en bloc ofegui la seva publicitat i paralitzi els pagaments a aquests llocs, seria eficaç sense haver d'introduir danys col·laterals com la llibertat d'expressió o la pròpia arquitectura d'internet". Tot i això, segons SOPA, Google també hauria d'eliminar dels resultats del seu buscador les pàgines sospitoses a petició del Ministeri Fiscal. En qualsevol cas, tots els proveïdors de serveis tindran immunitat respecte a possibles demandes de webs afectades, que només podran exigir responsabilitat als amos dels drets si demostren que els van denunciar de mala fe.

Les apagades no només afectarien les webs dels Estats Units, perquè aquest país concentra la major part de la infraestructura de la xarxa, que per tant està sota la seva jurisdicció. En territori nord-americà es troben nombroses empreses que allotgen en els seus servidors continguts de tot el món i també la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), organització sense ànim de lucre que guarda el registre de noms de dominis. És més, la SOPA estableix que el fiscal general dels Estats Units podrà exigir una petició judicial per bloquejar aquelles pàgines estrangeres que "roben i venen innovacions i productes americans".

Amenaça a la participació

Defensors de la cultura lliure com les fundacions Free Software, Electronic Frontier o Wikipedia van donar el toc d'alerta quan es van conèixer els primers detalls de la llei. En un comunicat emès per Creative Commons es qualifica d'"amenaça" perquè atorga als titulars del drets "una via ràpida per tancar pàgines web senceres", per crear conflictes entre els servidors DNS que faciliten atacs cibernètics i perquè "promouen la censura a nivell global". No en va, la tècnica de bloqueig de DNS és la mateixa que practiquen els governs de la Xina i l'Iran per a exercir censura política. A més, segons aquesta organització, la SOPA augmentarà dràsticament els costos i riscs de la creació de plataformes per l'intercanvi i la col·laboració, per la qual cosa posarà en perill la continuïtat de les comunitats de software i obres lliures.

Però no només afectaria les pràctiques col·laboratives i horitzontals a la xarxa, sinó també a la innovació empresarial. Gegants com Google, Facebook, Twitter, Yahoo, LinkedIn i Ebay s'han posicionat en contra perquè els seus serveis es veurien perjudicats i suposaria traves al desenvolupament del comerç electrònic. Fins i tot la Business Software Alliance va canviar d'idea i va decidir deixar de recolzar la SOPA perquè "va massa lluny". Potser per aquestes pressions, el projecte de llei definitiu repeteix la frase "dins del que sigui tècnicament possible i comercialment raonable" després de cada mesura de bloqueig que decreta i deixa oberta la possibilitat per a que les empreses afectades es defensin si consideren que els suposa un cost massa elevat posar-les en marxa.

Entre qui l'ha recolzat des del principi hi ha lobbies de la indústria cultural com la RIAA (discogràfiques) i MPAA (cinematogràfiques); els majors desenvolupadors de software Apple, Microsoft i Adobe i farmacèutiques com Pfizer. La indústria del copyright s'ha oposat a reformulacions garantistes proposades per alguns senadors, que han tractat sense èxit d'introduir a la norma altres entitats reguladores i més vies de defensa per les webs.

"Game over" per a la privacitat

A la pràctica, els mecanismes de control que exigeix la SOPA suposarien el final de les tecnologies que permeten la navegació anònima (TOR), burlar el bloqueig de DNS (proxies) o l'intercanvi distribuït d'arxius (les xarxes peer to peer, o P2P). Fins i tot els proveïdors d'internet podrien veure's forçats a espiar els correus electrònics per a assegurar-se de no ser corresponsables del tràfic de material protegit. A més, segons l'organització Public Knowledge, la redacció del projecte és tan ambigua que el fet que un consumidor nord-americà utilitzi una pàgina web "dóna immediatament potestat als Estats Units per a actuar en contra d'ella".

Encara menys digerible és la PIPA (Protect Intellectual Property Act), que va promoure el Senat al maig. Aquest projecte ja va patir un revés quan, al juny, diverses de les entitats de capital de risc que inverteixen en la Web 2.0 van firmar una carta conjunta que assegurava que "acabarà amb la inversió en serveis d'internet i farà mal a la competitivitat americana". Es queixava de què els usuaris buscarien alternatives fora dels Estats Units. Després va ser reformulada en la E-parasites (Enforcing and Protecting American Rights Againts Sites Intent on Theft and Exploitation Act), semblant a la SOPA però amb més instruments per a actuar sobre webs estrangeres. El seu desenvolupament segueix en marxa i podria ser el pla B dels lobbies industrials en cas de què la SOPA no prosperi.

L'ACTA, teló de fons

Aquestes regulacions s'enquadren dins del tractat internacional conegut com a ACTA, que té per objectiu harmonitzar els mecanismes que garanteixin la propietat intel·lectual a nivell mundial.

Sota l'òptica de l'ACTA, el presumpte criminal a perseguir serà l'usuari, i per a això serà necessari monitorar tota connexió a internet i controlar quines pàgines visita i quina informació envia i rep. Per a fer-ho, l'ACTA pretén que tots els països involucrats imposin aquestes tasques a les empreses proveïdores de connexió. L'activitat diària a internet seria així observada per entitats privades, que buscaran els moments en els que s'enviïn o descarreguin continguts protegits per copyright.

La implantació de l'ACTA a la Unió Europea s'espera pels pròxims mesos. Tot i això, el patrimoni legal europeu no està preparat per a aquest tipus de regulacions. El Tribunal de Justícia de la UE ha recordat en una sentència recent que el dret a la propietat intel·lectual no pot aplicar-se en termes absoluts, sinó que ha de ponderar-se amb altres drets com els de protecció de dades personals, informació i comunicació i llibertat d'empresa. La sentència afirma que cap Govern europeu pot obligar als proveïdors d'internet a que vigilin si els seus clients utilitzen P2P. Així ha acabat el litigi que una empresa belga va començar el 2004 quan el seu govern pretenia que tallés el servei als seus clients infractors.

Aquesta sentència podria deixar obsoletes lleis com la Hadopi francesa, que estableix la monitorització per a que, quan es detecti que una persona intercanvia arxius protegits, se l'amenaci amb tallar-li la connexió. Així, la Comissió Europea es veuria obligada a canviar la seva opinió, fins ara favorable a que la firme de l'ACTA es tradueixi en una legislació semblant a la SOPA.