Setmana de lluita "Trenquem el Silenci" a Madrid

Trenquem el silenci en temps de crisi

(dissabte 20 de juny de 2009)

“Qui ho diria, els febles de veritat mai es rendeixen”.
Mario Benedetti (1920-2009)

La crisi

Més de 4 milions de persones en atur i una taxa d'atur superior al 18%, pèrdua de drets socials i laborals, privatització dels sectors públics, creixement de la xenofòbia i del racisme (encoratjat per polítiques governamentals d'assetjament a la població migrant), embargaments, desnonaments, destrucció del territori, deteriorament mediambiental… Aquest és el  panorama desolador que, a grans trets, està deixant la crisi a l'Estat espanyol. Una crisi de dimensions globals, però caracteritzada, aquí, per la forta aturada del cicle expansiu viscut en els últims anys. Un cicle de creixement especulatiu dels sectors de la construcció i dels serveis, sustentat sobre la sobreexplotació de la mà d'obra, sobretot migrant, empesa a les àrees més menyspreades del món laboral. Com a conseqüència de l'esclat de la “bombolla immobiliària” s'han disparat els acomiadaments massius i els Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO), al mateix temps que es vénen portant a terme polítiques “salvadores” com la liberalització dels serveis públics o les injeccions de diners, també públics, als grans bancs, i per descomptat, la inversió descontrol·lada en infraestructures per a mantenir al sector de la construcció.

Però la crisi és mundial i caleidoscòpica; la crisi s'expandeix en el temps i en l'espai a través dels seus diferents vessants, a saber, financera, econòmica, energètica i ecològica. El seu vessant financer esdevé irremeiablement en una crisi de l'economia real, amb la consegüent caiguda del consum (un consum, per altra banda, desenfrenat i insostenible), que ofega el desenvolupament de la base productiva. La fallida del parell producció-reproducció posa contra les cordes la lògica capitalista d'acumulació. Per a plantar-li cara, les institucions públiques injecten grans sumes de diners a bancs i multinacionals (mentre embarguen a la gent que no pot pagar les seves hipoteques) per a mantenir-los a flotació i evitar així que la roda es pari. Però aquest pegat no fa altra cosa sinó aprofundir la crisi i les desigualtats, atès que aquestes sumes de diners volàtils tractaran de ser recuperades mitjançant una major transferència de riquesa real des dels països empobrits i des de les classes populars dels països centrals del sistema. Aquesta crisi de model està generant, a més, una fallida social, que veu ressorgir polítiques autoritàries, xenòfobes i racistes, com van demostrar (malgrat la baixa participació) les eleccions europees del 7 de juny, en les quals es va consolidar i va augmentar la força i la representació de la dreta i la ultradreta a l'Eurocambra. No es pot oblidar la inestimable labor que en aquest sentit han tingut els partits socialdemòcrates europeus, escombrant, amb les seves polítiques, tota eina d'oposició davant de l'avanç ultralliberal.

No obstant això, creiem que l'actual escenari de crisi pot oferir una oportunitat per a engrandir les contradiccions del sistema capitalista, per a generar una ruptura amb ell, reorientant la producció, anteposant les necessitats i demandes socials i ecològiques als interessos econòmics particulars. Per a transformar la crisi en oportunitat hem d'aprendre a posar aquestes qüestions en primer terme, i ser capaços de crear formes sostenibles de gestió social.

Nosaltr@s no pagarem la crisi

Probablement, la gran contradicció que vivim es doni entre l'augment dels abusos i la disminució relativa de l'enfrontament. Envaïts pels discursos de la crisi, aquests han aconseguit exercir un efecte paralitzant (almenys a l'Estat espanyol) a causa de la immediatesa de les respostes que exigeix. Des de Trenquem el Silenci volem posar el nostre donatiu a la sortida d'aquesta paràlisi, volem ser una de les múltiples espurnes que iniciïn la constitució d'un “nosaltr@s” plural que planti cara al fatalisme de la crisi, un “nosaltr@s” capaç de combatre l'enèsima volta de rosca del projecte neoliberal. Potser el que veritablement hagi entrat en crisi sigui aquest model de governabilitat hegemònic, que es presentava així mateix com la “fi de la història” i bàlsam de tota crisi possible.

I perquè aquesta espurna agafi, des de Trenquem el Silenci tornem a convocar una nova Setmana de Lluita Social. Ho fem sabent que ens enfrontem contra un context francament complicat per als moviments socials, i en particular per a aquells que reivindiquen la pràctica de la desobediència civil i l'acció directa com maneres essencials d'intervenció política des de la base. Mitjançant la nostra pràctica desobedient volem fer veure que allò legal és amb freqüència injust. En aquesta disjuntiva prenem partit per allò legítim i  just com a principi d'actuació irrenunciable, amb plena assumpció de les conseqüències que això pogués implicar. AL desbordar l'àmbit  legal, vam mostrar la possibilitat de modificar la realitat, començant per la possibilitat de la rebel·lió, en lloc de la submissió com a resposta a la injustícia.

Ens trobaràs als carrers

Les causes i conseqüències de la crisi han centrat les nostres reflexions al llarg d'aquest text, durant la setmana del 26 de juny al 4 de juliol centraran també les nostres accions. Reivindicarem la creació d'espais autogestionats com models vàlids i sostenibles d'organització; denunciarem la privatització de serveis públics com l'ensenyament o la sanitat; traurem a la llum el negoci dels centres de menors i la repressió que es registra al seu interior. Denunciarem també l'existència de presons per a immigrants (els CIE), l'augment de l'exclusió i la disminució dels drets de les dones en situacions de crisis, i per descomptat, assenyalarem al sistema injust i antidemocràtic de relacions internacionals i a les seves institucions (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, G-8, Organització Mundial del Comerç, Unió Europea o G-20). Seran accions enfocades des de diferents prismes, però amb un objectiu comú: transcendir la invisibilització a la qual són sotmeses aquestes lluites pels interessos convergents dels mitjans de comunicació i el poder polític.

De nou, un any més, davant del discurs paralitzant de la por –por a la crisi, por a l'acomiadament, por a la repressió...– proposem la mobilització al carrer, la ruptura de la “normalitat” metropolitana amb les nostres accions simbòliques i reivindicatives... prenent els carrers, i trencant el silenci.

Juny 2009 Asamblea Rompamos el Silencio