Inici / S'aprova la reforma de la Llei d'Estrangeria

S'aprova la reforma de la Llei d'Estrangeria


Posted on 05 Novembre 2009

Acaba de ser aprovada al Parlament espanyol una reforma de la Llei d'Estrangeria que endureix el tracte que reben els immigrants i aprofundeix la diferència d'estatus legal entre les persones amb papers i les que no en tenen.

Els trets més destacats d'aquesta reforma són: un augment de les traves per al reagrupament familiar, la creació de certificats d'integració (que poden dificultar la renovació del permís de residència), multes de fins a deu mil euros per a les persones que afavoreixin l'entrada d'un immigrant il.legal, s'amplia de 40 a 60 dies l'internament màxim als CIE's (Centres d'Internament per a Estrangers), i el que sembla més greu: els immigrants il.legals no podran ser empadronats (els funcionaris que ho facin seran sancionats), amb la qual cosa veuran dificultat l'accés a drets bàsics com l'assistència sanitària o l'escolarització dels seus fills.

Els col.lectius d'immigrants i les associacions que els donen suport s'han mostrat molt crítics amb aquesta reforma. Fins i tot una entitat tan poc contestatària com Cáritas Diocesana, que depèn de la Conferència Episcopal, ha denunciat en un comunicat que aquesta reforma restringeix drets bàsics de les persones immigrants. Per aprofundir una mica més en les novetats de la llei i en la seva crítica, afegim tot seguit el comunicat difòs per SOS Racisme.

NO a la Llei d'Estrangeria. NO a l'augment del racisme institucional

Arran de l'aprovació al Congrés del projecte de Llei d'Estrangeria, la Federació d'Associacions de SOS Racisme de l'Estat espanyol denuncia un cop més l'augment i extensió del racisme institucional que comporta aquesta nova reforma, així com la persistència política per mantenir un model de política d'estrangeria discriminatòria, injusta i ineficaç.

SOS Racisme denuncia i recorda:

Que tota llei d'estrangeria és discriminatòria per essència ja que crea categories de ciutadans entre persones que comparteixen una mateixa societat en funció del seu origen i nacionalitat. La reforma actual no només persisteix en mantenir aquelles retallades ia establertes en matèria de drets sinó que agreuja i endureix la normativa malgrat els intents demagògics per part del Govern i els qui el recolzen de “vendre-la” a l'opinió pública com una llei progressista i garantista.

Que és cert que incorpora o restableix alguns drets, però davant d'aquest fet cal recordar que es tractava d'una obligació després de la sentència del Constitucional i, d'altra banda, que el reconeixement de drets a les persones immigrades no són una mercè governamental sinó una conquesta per part del col.lectiu i una qüestió de justícia social. Els drets són inherents a la condició de ser persona i qualsevol altra argumentació suposa un atemptat contra la dignitat humana.

La necessitat de reivindicar una política migratòria que contempli la immigració com un fet configurat per persones i no per xifres o mà d'obra. La concepció de la immigració com a simple mà d'obra s'ha intensificat degut a la dretanització del discurs en matèria migratòria per part de gran part de la classe política (no només a nivell estatal sinó també europeu) i un context de crisi econòmica que ha nodrit els discursos utilitaristes i de prioritat nacional. Així, es deslegitimen altres motius per a migrar, com el desig de les persones de canviar i millorar les seves vides. Cal recordar en aquest punt que, alhora que s'endureix la Llei de Estrangeria, s'ha fet quelcom de semblant amb la Llei d'Asil, a través d'una reforma que redueix més encara les possibilitats d'accedir a l'estatus de persona refugiada.
Legislar de forma diferenciada totes les parcel.les de la vida de les persones immigrants en limita la integració i accés a la ciutadania, i a més a més redueix la cohesió social.

Per tot plegat, des de SOS Racisme denunciem tota llei d'estrangeria i aquells punts que s'agreugen o consoliden a la nova reforma que es poden resumir en retallada i vulneració de drets, creació de noves categories d'immigrants i augment del règim sancionador. Alguns exemples:

- L'exigència de que el reagrupant hagi de ser titular d'una residència de llarga durada, per als ascendents reagrupats i que a més hagin de tenir més de 65 anys, suposa una fallida del dret fonamental a la vida en família i la unitat familiar.

- Ampliar el temps d'internament de 40 a 60 dies és una clara vulneració dels drets humans. Les mesures incorporades, com són la presència del jutjat d'instrucció durant tot el procés o la visita de les ONG als centres d'internament no poden resoldre ni legitimar una situació, la privació de llibertat de persones innocents, contrària per sí mateixa als valors d'un estat de dret i democràtic.

- La creació de la figura de resident de llarga durada, així com la incorporació de la figura d'estranger amb tarja blava implica la categorització de la immigración tot agreujant la desigualtat de drets existent anteriorment entre estrangers i nacionals i entre immigrants en situació regular i irregular.

El Projecte incrementa les sancions i les seves quanties en matèria d'infraccions, tant per als/les immigrants com per a qui els doni suport, (fins el punt de sancionar amb multa de 500 a 10.000 euros a qui empadroni algú que no estigui domiciliat al seu habitatge o a qui faci una carta d'invitació i posteriorment mantingui al seu càrrec la persona un cop caduqui el seu visat). A més hom manté la sanció d'expulsió per la simple estada irregular o el simple fet de treballar sense permís de treball, malgrat que nombrosa i variada jurisprudència ha establert que la sanció d'expulsió per la simple estada irregular es considera desproporcionada i contrària a dret.

En definitiva s'amplia l'Estat de control policial tot extenent-se no només a les persones immigrants sinó a la resta de la societat en un intent d'estigmatitzar i aïllar els i les immigrants, sobre tot aquelles persones que essent víctimes d'una política d'estrangeria que les empeny a la irregularitat passen a ser criminalitzades.

Fins i tot avenços com els que s'introdueixen en matèria de violència de gènere presenten mancances, perquè amb aquest projecte continua havent-hi víctimes de primera i de segona categoria ja que deixar la possibilitat de reobrir l'expedient d'expulsió en cas de que la sentència no doni la raó a la víctima actuarà com un ingredient més per alimentar la por a denunciar de moltes dones immigrades que pateixen maltractaments.

El text proposat pel Govern així com la majoria d'esmenes admeses de CiU i Coalición Canaria donen com a resultat una passa endavant en la pèrdua de valors i principis que tota societat democràtica ha de defensar. Ens trobem de nou amb una oportunitat perduda per un govern autoproclamat progressista i pels mateixos partits que ja en ocasions anteriors han estat còmplices d'aquesta situació.

Finalment, allò més greu d'aquesta reforma no és només el seu contingut, sinó l'efecte que tindrà a l'opinió pública. En un moment de crisi econòmica, quan apareixen pors i inseguretats col.lectives, el Govern aposta per canalitzar aquest descontentament a través de polítiques i discursos (com el “els espanyols primer” o que només serà benvinguda la mà d'obra estrangera qualificada) que reafirmen els prejudicis xenòfobs. L'Executiu central fa servir un cop més la immigració com a cap de turc per a desviar l'atenció i dissimular així la seva manca de solucions reals a la conjuntura econòmica.  Només això explica la urgència amb la qual es tramita aquesta penosa llei.

Federació d'Associacions de SOS Racisme de l'Estat Espanyol.