Inici / Què és Wikileaks?
Què és Wikileaks?
WikiLeaks: sobre nosaltres
(traducció de la presentació oficial)
WikiLeaks és un servei públic multi-jurisdiccional concebut per a protegir denunciants, periodistes i activistes que posseeixen informacions sensibles per a fer-les de coneixement públic. Des del juliol del 2007, venim treballant arreu del món per tal d'obtenir, publicar i protegir aquestes dades, i, també, per lluitar en els cercles legals i polítics pels principis generals en els quals es basa la nostra feina: la integritat del nostre registre històric col·lectiu i el dret de tothom a fer nova història.
Creiem que la transparència en les activitats dels governs contribueix a la reducció de la corrupció, a un millor govern i a unes democràcies més fortes. Tots els governs poden treure profit d'una atenta i creixent observació per part de la societat mundial, així com del seu propi poble. Pensem que cal informació per tirar endavant aquesta observació acurada. Històricament, aquesta informació ha estat costosa - en termes de vides i drets humans. Amb els avenços tecnològics, però, - la xarxa internet i la criptografia - els riscos de transmetre informacions importants es poden reduir.
A la seva històrica sentència sobre els Papers del Pentàgon, el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que "només una premsa lliure i sense restriccions pot desenmascarar de manera efectiva els enganys del govern." Nosaltres hi estem d'acord.
Pensem que no és només la gent d'un país la que imposa la sinceritat al govern, sinó també la gent d'altres països que vigila aquest govern. És per això que ha arribat l'hora d'un mitjà global anònim per difondre documents que el públic hauria de conéixer.
Per què és tan important WikiLeaks?
Penseu en el mosquit que causa la malària. Enguany, aquesta malaltia matarà al voltant d'un milió de persones, de les quals un 80%, si fa no fa, seran infants. A La Gran Bretanya n'hi havia, de malària. A l'Amèrica del Nord, la malària era epidèmica i encara n'hi ha un munt d'infeccions cada any. A l'Àfrica la malària mata al voltant de cent persones cada hora. A Rússia, durant la corrupció dels anys 90, la malària va tornar-hi. Quina és la diferència entre aquests casos?
Sabem com prevenir la malària. La ciència és universal. La diferència és el bon govern.
Dit d'una altra manera, un govern insensible o corrupte, només en el tema de la malària, provoca un "11-S" infantil cada dia.
Només quan la gent coneix les autèntiques intencions i conductes dels seus governs es pot decidir, amb coneixement, si se'ls dóna suport. Històricament, les formes més fortes de governs oberts són aquelles on la publicació i la revelació estan protegides. Allà on no n'hi ha, de protecció, facilitar-la és la nostra tasca.
A Kènya, es calculava que la malària causava un 20% de totes les morts de nens de menys de cinc anys. Abans de les eleccions nacionals del desembre del 2007, WikiLeaks va denunciar públicament la corrupció a Kènya, valorada en 3,000,000,000 de dòlars i va fer canviar el sentit d'un 10% dels vots. Tot això conduí a grans canvis en la constitució i a l'establiment d'un govern més obert — un dels molts centenars de casos de reforma catalitzats per WikiLeaks.
Creiem que WikiLeaks és la manera més potent que tenim de generar l'autèntica democràcia i el bon govern dels quals depenen tots els somnis de la humanitat.
Què és WikiLeaks? Com funciona?
WikiLeaks combina la protecció i l'anonimat de les tecnologies criptogràfiques d'avantguarda amb el fàcil estil d'exposició de la Wikipèdia, encara que aquestes dues característiques no guarden relació entre elles. La nostra xarxa recull també informacions en persona i per correu postal. També disposem d'un equip d'advocats per tal de protegir la nostra feina i les nostres fonts.
La informació de WikiLeaks es distribueix a través de moltes jurisdiccions, organitzacions i persones. Un cop que un document s'ha fet públic és bàsicament impossible de censurar.
La filtració ètica
La filtració ètica ha millorat el decurs de la història; i pot alterar el decurs de la història a l'actualitat; ens pot portar a un futur millor.
Penseu en Daniel Ellsberg, que treballava pel govern dels Estats Units durant la Guerra del Vietnam. Va arribar a estar en contacte amb els Papers del Pentagon, un expedient meticulosament guardat sobre plans estratègics i militars durant la guerra. Aquells documents revelaven a quins nivells havia arribat el govern dels Estats Units en l'engany de la població pel que feia a la guerra. Fins aquell moment el públic i els mitjans no en sabien res, d'aquesta escandalosa informació. És més, la legislació sobre secrets s'estava fent servir per tal de mantenir la gent en la ignorància sobre aquells comportaments governamentals tan deshonestos. Malgrat aquella legislació sobre secrets i amb un gran risc personal, Ellsberg va mirar de difondre els documents del Pentagon a periodistes i a tot arreu. Malgrat el processament d'Ellsberg, finalment anulat, la difusió dels documents del Pentagon commocionaren el món, deixaren el govern al descobert, i van contribuir a escurçar la guerra i salvar milions de vides.
La capacitat de la filtració ètica per deixar en evidència els governs, les empreses i les institucions s'ha demostrat de manera fefaent durant la història recent. La vigilància pública de les institucions que, d'una altra manera, serien secretes i no haurien de retre comptes, les obliga a considerar les conseqüències ètiques de les seves accions. Quin funcionari s'arriscarà a una operació secreta i corrupta quan el públic probablement la posarà al descobert? Quin pla repressiu serà dut a terme quan sigui revelat a la ciutadania, no només del propi país, sinó del món? Quan els riscos de ser descoberts, amb les seves consqüències, augmenten, canvien les tornes, ara contra la conspiració, la corrupció, l'explotació i l'opressió. Un govern transparent fa front a la injustícia en comptes de ser-ne la causa. Un govern transparent denuncia i destrueix la corrupció. Els governs transparents són la manera més efectiva de promoure el bon govern.
Avui, amb governs autoritaris al poder arreu del món, amb creixent tendències autoritàries als governs democràtics, i amb creixents quantitats de poder dipositades en corporacions que no n'han de retre comptes, la necessitat d'obertura i transparència és més gran que mai. En bona mesura, WikiLeaks és la primera agència d'intel·ligència del poble. Millor fonamentada i menys estreta de mires que qualsevol agència d'intel·ligència governamental, és capaç de tenir més cura i ser més adient. No té cap interès econòmic o nacional; el seu únic interès és la revelació de la veritat. Al contrari de les activitats encobertes de les agències estatals d'intel·ligència, WikiLeaks confia en el poder dels fets evidents i manifestos per a donar als ciutadans la capacitat de portar davant de la justícia els governs i les corporacions corruptes.
WikiLeaks dóna suport a tot funcionari governamental i treballador d'una corporació que arribi a tenir coneixement d'informacions comprometedores que la institució vulgui amagar però que calgui fer de domini públic. WikiLeaks pot difondre arreu del món tot allò que la consciència no permet ocultar però el secret institucional vol amagar injustament.
WikiLeaks és un contrapès contra el poder irresponsable i abusiu.
Proposem que els governs autoritaris, les institucions opressives i les corporacions corruptes haurien d'estar subjectes a la pressió, no només de la diplomàcia internacional, el dret a la llibertat d'informació o fins i tot les eleccions periòdiques, sinó també a una cosa molt més forta — les consciències de la ciutadania.
Ha de ser la premsa realment lliure?
A la seva històrica sentència sobre els Papers del Pentagon, el Tribunal Suprem dels Estats Units va declarar que "només una premsa lliure i sense restriccions pot, de manera efectiva, deixar al descobert els enganys del govern." Hi estem d'acord.
La sentència declarava que "entre les responsibilitats cabdals d'una premsa lliure hi ha l'obligació de prevenir qualsevol intent per part del govern d'enganyar els ciutadans tot enviant-los a països llunyans a morir per malalties estranyes i trets i bombes."
És fàcil de percebre la connexió que hi ha entre la publicació i les denúncies que fan els ciutadans arran d'aquesta publicació. Però això provoca una percepció esbiaxada, ja que passa per alt l'enormitat d'allò que resta desconegut. Ignora les indesitjables conseqüències que té el fet no reeixir en la publicació i passa per alt tota aquella gent que gaudeix d'unes condicions de llibertat d'expressió. Aquestes condicions són una motivació per a què els governs i les corporacions actuin d'una manera justa. Si actuar d'una manera correcta és més fàcil que fer-ho de manera incorrecta, moltes actuacions seran correctes.
Un nivell adient de filtració farà caure moltes administracions que es basen en amagar la realitat a la seva ciutadania.
WikiLeaks dóna suport als denuciants d'empreses?
Cada vegada és més notori que el frau empresarial ha de ser abordat de manera efectiva. Als Estats Units, els empleats són els qui informen majoritàriament de casos de frau, seguits pels inspectors, mitjans, auditors i, finalment, el SEC. Les denúncies dels empleats constitueixen aproximadament la meitat de totes les denúncies de frau.
La corrupció empresarial presenta moltes formes. El nombre d'empleats i el volum de vendes d'algunes empreses és superior a la població i el PIB d'alguns països. Quan es fa un estudi dels països, després d'observar el nombre d'habitants i el PIB, és normal comparar el sistema de govern, els col·lectius més poderosos i les llibertats civils que gaudeix la població. Aquests estudis també poden ser aclaridors en el cas de les empreses.
Considerant les empreses més grans com si fossin estats, s'obtenen les següents característiques:
- No existeix el dret a votar, llevat dels accionistes (anàlogament als propietaris de terres) i fins i tot llavors el poder del vot és proporcional a la propietat.
- Tot el poder emana d'un comitè central.
- No hi ha divisió ni equilibris de poder. No existeix el quart estat. No hi ha jurats ni pressumpció d'innocència.
- La negativa a sotmetre's a una ordre pot ocasionar l'exili immediat.
- No hi ha llibertat d'expressió.
- No existeix el dret d'associació. Fins i tot les relacions entre homes i dones sense autorització sovint estan prohibides.
- L'economia està planificada centralment.
- Hi ha una vigilància onmipresent dels moviments i les comunicacions electròniques.
- La societat està estrictament regulada, fins al punt de que es diu als empleats quan, on i quants cops al dia poden anar al lavabo.
- Hi ha poca transparència i una cosa semblant a la Llei de Llibertat d'Informació és inimaginable.
- Els grups interns d'oposició, com els sindicats, són proscrits, vigilats i/o marginats en la mesura del possible.
Malgrat tenir un PIB i una població comparable a Bèlgica, Dinamarca o Nova Zelanda, moltes d'aquestes empreses transnacionals no tenen res equivalent a llibertats civils ni proteció social. Això encara sobta més quan les lleis civils de la zona on actua l'empresa són dèbils (com per exemple a Papua de l'Oest, mols països africans o fins i tot Corea del Sud).
Mitjançant la corrupció dels governs, la influència política, o la manipulació del sistema judicial, les males pràctiques de les empreses poden aconseguir el control sobre elements cabdals del govern — el dret exclusiu a fer servir la coerció.
WikiLeaks mira de civilitzar les empreses tot posant al descobert les seves pràctiques inadequades. A l'igual que un país, una empresa corrupta o inmoral és una amenaça per tothom.
Els règims opressius haurien de fer front, eventualment, a conseqüències legals per les proves publicades a WikiLeaks?
Les lleis i garanties que s'apliquen als tribunals nacionals i internacionals, als comitès i altres institucions legals canvien, i no ens hi podem definir en cada cas particular. El valor provatiu en un tribunal dels documents publicats a WikiLeaks és una cosa que han de decidir els propis tribunals.
Encara que no es pugui establir una cadena de custòdia segura per les filtracions anònimes, aquestes filtracions poden portar a casos reeixits als tribunals. En moltes ocasions, és més fàcil pels periodistes o investigadors de confirmar l'existència d'un document a través de canals oficials (mitjançant la legislació sobre llibertat d'informació) que si haguessin de cercar aquesta informació començant de zero. Conèixer el títol, autor o els números de les pàgines rellevants d'un document important permet accelerar una investigació, encara que el contingut mateix no hagi estat confirmat. D'aquesta manera, fins i tot la informació sense verificar és un punt de partida útil pels mitjans, la societat civil o els investigadors oficials.
Quina diferència hi ha entre la filtració pública i la privada?
La gent amb accés i motivació pot revelar informació de manera privada, normalment amb afany de perjudicar, o pot fer-ho públicament de manera que tothom se n'assebenta, del que està passant. La revelació pública pot contribuir a la regeneració i concedeix el dret a contestar. La revelació pública serveix d'avís de que aquesta informació ha estat revelada. La revelació pública contribueix a la justícia.
Qüestions tècniques
WikiLeaks és accessible arreu del món o els règims opressors poden bloquejar-lo a determinats països?
El govern xinès intenta bloquejar insistentment tot el tràfic a WikiLeaks. No només http://wikileaks.org sinó qualsevol adreça que contingui "wikileaks". Per exemple, http://wikileaks.org.nz.
Fins a un cert punt, les connexions encriptades poden esquivar aquest bloqueig.
També disposem de miles de Domains Camuflats, com per exemple https://destiny.mooo.com o https://ljsf.org i ens hi podeu escriure. Si us plau, assegureu-vos de que el certificat criptogràfic diu "wikileaks.org" (hauríeu de rebre un avís a la majoria de navegadors).
A més a més, podeu fer servir Tor o Psiphon per a connectar amb el lloc, tingeu en compte, però, que les urls per defecte d'aquests llocs també estan filtrades, normalment, pel govern xinès.
Tenim més idees per tal d'evitar amb més facilitat el talla-focs xinès, que esperem implementar més endavant.
L'anonimat resta totalment protegit pel lloc?
És difícil per WikiLeaks protegir contra "mitjans, motivació i oportunitat" que no tinguin connexió amb WikiLeaks, però fins a la data, fins allà on hem pogut verificar-ho, cap dels milers de fonts de WikiLeaks no ha estat descoberta, via WikiLeaks o per qualsevol altre mètode.
Els denunciants han de fer front a molts riscos, en funció de la seva posició, la naturalesa de la informació i altres circumstàncies. Les institucions amb poder poden fer servir qualsevol mètode a la seva disposició per tal de negar una informació perjudicial, bé per mitjans legals, pressió política o violència física. Aquest risc no es pot eliminar del tot (per exemple, un govern pot conéixer que ha accedit a un document en primer lloc) però es pot reduir. Enviar CD's per correu postal en combinació amb tecnologia criptogràfica avançada pot contribuir a fer que les comunicacions, tant a la xarxa internet com fora d'ella, siguin efectivament anònimes i impossibles de rastrejar. WikiLeaks aplaudeix la valentia de tots aquells que denuncien la injustícia, i mira de reduir els riscos que afronten.
Els nostres servidors estan distribuits a través de múltiples jurisdiccions internacionals i no guarden registres ni logs. Per tant aquests registres no poden ser incautats. L'anonimització comença aviat a la xarxa WikiLeaks, molt abans de que la informació passi als nostres servidors web. Sense una anàlisi especialitzada del tràfic global d'internet, múltiples parts de la nostra organització i voluntaris haurien de conspirar d'acord entre elles per tal de poder arrabassar el seu anonimat als publicadors.
Tanmateix, també proporcionem instruccions sobre la manera d'enviar-nos materials, per correu postal i des de cibercafès i xarxes sense fils, de manera que fins i tot si WikiLeaks patís una infiltració per part d'una agència d'intel·ligència governamental, no seria possible de descobrir el rastre dels informadors.
Heu fet alguna modificació al navegador Tor per garantir-ne la seguretat? I si és així, quina?
WikiLeaks no pot comentar detalls sobre qüestions de seguretat perquè volem fer tot el que sigui possible per contribuir a disminuir el risc de que les nostres fonts siguin identificades. N'hi ha prou amb dir que l'anonimat de les fonts és un part crítica de les nostres normes de funcionament.
Les nostres modificacions són revisades pels experts. A més llarg termini aquestes revisions podrien fer-se públiques.
Degut a que les fonts que són d'una importància política o d'intel·ligència cabdals poden tenir els seus ordinadors intervinguts o les seves llars equipades amb càmeres de vídeo ocultes o amb qualsevol altra tecnologia de vigilància, proposem als informadors que les filtracions d'alt risc no les facin des de casa seva.
Per un anonimat més segur fem servir una combinació de tècniques postals i electròniques.
WikiLeaks està bloquejat pel govern xinès?
Sí, des del gener del 2007. Pensem que això és senyal de que podem fer una bona feina. Estem establim a poc a poc la nostra organització, però en resposta els elements autoritaris en el govern xinès van decidir de censurar-nos, fent palès el seu menyspreu pels drets humans més elementals i la seva por a la veritat.
Tenim un seguit de maneres de burlar el bloqueig, algunes són molt fàcils. Mireu Censura a Internet per a més informació.
Publicació
Com s'ho fa WikiLeaks per a verificar l'autencitat d'un document?
L'equip de WikiLeaks examina tots els documents i assenyala qualsevol sospita d'inautenticitat basant-se u una anàlisi forense del document, mitjans, motivació i oportunitat, cost d'una falsificació, al·legacions de l'organitzatió autora, etc. Hem esdevingut líders mundials en aquestes qüestions i estem en possessió d'un rècord envejable: que se sàpiga, encara no hem comès cap error. Això no vol dir que no poguem cometre mai cap error, però fins ara, la nostra metodologia funciona i tenim una reputació que hem de protegir.
Donat que molts dels més prestigiosos diaris, incloent-hi el New York Times [Judith Miller, 2003], han publicat informacions basedes en documents falsificats, WikiLeaks creu que la millor manera de determinar veritablement si una història és autèntica, no és pas la nostra perícia, sinó el fet de difondre àmpliament el document font íntegre - especialment entre el grup més interessat en el document. Per exemple, suposem que un document de WikiLeaks revela violacions dels drets humans i aparentment prové d'un govern regional xinès. Entre els individus més capacitats per analitzar-ne la veracitat tindrem la comunitat local de dissidents, els grups de drets humans i experts regionals (com els estudiosos). Aquesta gent pot estar particularment interessada en aquesta mena de document. Evidentment, però, WikiLeaks restarà obert a qualsevol altra opinió.
Els periodistes i els governs són enganyats sovint per documents falsificats. Per a molts reporters és difícil detectar els fraus tan hàbils de les agències d'intel·ligència. WikiLeaks, mitjançant la seva experiència col·lectiva en milers de documents políticament importants desenmascararà aquests fraus com mai no s'ha fet fins ara.
WikiLeaks és una font excel·lent pels periodistes, tant de documents originals com d'anàlisis i opinions. WikiLeaks facilitarà als periodistes la seva feina d'aconseguir informacions importants per al públic. Disposar de documents originals documents serà també força útil pels acadèmics, en particular els historiadors.
Quantes etapes hi ha entre el meu enviament i la publicació?
Per enviaments online, tot el que un denunciant ha de fer és pujar el document i especificar-ne l'idioma, país i empresa d'origen, audiència probable, els motius per la filtració i propostes de verificació.
Tots els documents entren a una cua per tal d'encobrir la data i hora de la seva arribada, i tot seguit són valorats pels nostres editors per tal de veure si s'atenen als nostres criteris editorials. Internament, se'n fan còpies de seguretat distribuides en diferents servidors.
Es poden editar de manera fortuita els documents de WikiLeaks?
No. Les fonts documentals es mantenen sense canvis.
Qui redacta els resums dels documents filtrats a WikiLeaks?
L'equip de WikiLeaks, de vegades en col·laboració amb l'informant. Històricament, molts dels resums van ser redactats per Julian Assange.
D'on provenen els articles de WikiLeaks?
Els articles d'anàlisi publicats a WikiLeaks són redactats pel seu equip, o, més sovint, per altres publicacions, basats, però, en les fonts de WikiLeaks.
Organitzatió
Qui hi ha al darrere de WikiLeaks?
WikiLeaks és un projecte de The Sunshine Press.
WikiLeaks és una tapadora de la CIA?
WikiLeaks no és una tapadora de la CIA, el MI6, el FSB ni de cap altra agència. Tot el contrari, de fet. És un grup global de gent amb una llarga dedicació a la idea de millorar la transparència a les institucions, especialment al govern. Pensem que una millor transparència és essencial per tenir menys corrupció i millors democràcies. Per definició, les agències d'espionatge volen acaparar la informació. Nosaltres volem que arribi al públic.
Quan i de quina manera va sorgir la idea de WikiLeaks?
Va començar amb un diàleg on line entre activistes de diferents parts del món. L'abrumadora preocupació d'aquella gent era que bona part del patiment humà (relacionat amb la fam, l'atenció mèdica, l'educació i altres necessitats bàsiques) prové de que els recursos governamentals són desviats per la corrupció. Això és especialment cert en el cas dels règims no democràtics i repressius. Els fundadors de WikiLeaks van pensar-hi molt, en les solucions d'aquests problemes, i particularment en com les tecnologies de la informació technologies podrien contribuir a la solució d'abast mundial.
És interessant de remarcar que un comentarista on line es va acusar d'ingenus per tenir uns objectius tan elevats. I això és, precisament, un elogi. Cal tenir una mica d'ingenuïtat per tal d'intentar fer alguna cosa que, d'una altra manera, semblaria impossible. Molts avenços importants en ciència, tecnologia i cultura es caracteritzen per una certa una ingenuïtat als seus començaments.
Recordem el cas de Phil Zimmerman, el creador de PGP, el primer programa d'encriptació lliure i gratuït a l'abast de tothom. A principis dels anys noranta, quan es va fer públic PGP , la encriptació era un monopoli de les agències d'espionatge. Els governs la consideraven com un arma. Hi va haver un gran clamor quan Zimmerman va gosar publicar aquesta "perillosa" tecnologia a l'abast de tothom.
Amb prou feines una dècada i mitja després: virtualment tothom a la xarxa fa servir l'encriptació tota l'estona, per qualsevol cosa, des d'una comanda segura, fins a la banca on line o l'enviament de cartes privades d'amor. La visió una mica ingènua d'un solitari programador informàtic a Boulder, Colorado, va ser l'origen d'una revolució global, funcional i pràctica, en les tecnologies de la privacitat.
WikiLeaks podria ser l'origen d'una nova revolució global pel que fa a una millor responsabilització dels governs i altres institucions. Pensem que aquest document sobre tècniques de filtració augmentarà de manera efectiva els seus nivells arreu del món. Esperem que engresqui la ciutadania conscient de les conseqüències d'unes pràctiques antiètiques a reconèixer el valor dels denunciants, encara que no ho hagin fet mai abans.
(Traducció d'Enfocant.net)