Inici / Notícies d'Itàlia I: amnistia per als inductors de les tortures i els maltractaments durant les manifestacions de Gènova 2001
Notícies d'Itàlia I: amnistia per als inductors de les tortures i els maltractaments durant les manifestacions de Gènova 2001
Durant les properes setmanes volem presentar-vos una sèrie de notícies sobre la realitat d'aquest país veí, sotmés a profundes i preocupants transformacions. Iniciem aquesta sèrie amb la traducció que hem fet d'aquest dur "El dijous 13 de novembre de 2008 va finalitzar el darrer dels tres grans processos judicials pels fets lligats a les protestes contra el G8 que es van produir durant el juliol de l'any 2001 a Gènova. El procés contra 29 funcionaris de la policia per la irrupció a l'Escola Diaz que va finalitzar amb 93 persones detingudes ilegalment, de les quals 61 ferides greument, ha acabat amb una sentència exemplar: setze absolucions i tretze condemnes.
El tribunal ha decidit condemnar només als que van participar físicament i absoldre totalment als que van planificar una operació venjativa i mesquina. Absoldre les ments que per justificar una carniceria van decidir de posar dos molotov's trobats durant el migdia entre els objectes perduts, de mentir sobre l'apunyalament d'un agent, de cobrir-se els uns als altres explicant resistències increïbles per part dels ocupants de l'escola i saquejant el media center que es trobava al davant. La cirereta sobre el pastís del president del tribunal Barone i dels jutges Maggio i Deloprete: a les víctimes d'aquella nit els hi donen alguns trossets, ni que sigui perquè ningú es lamenti per haver estat tallat fora d'un pastís imaginari.
Cap de nosaltres s'ha sorpés per aquesta lectura de la sentència. No estem desil·lusionats, ni tristos, ni pensem que ningú hauria de trobar-se així. Només estem furiosos.
No hem cregut mai que la justícia fos veritablement "la mateixa per tothom", no hem cregut mai que qui exerceix el poder hauria admès ser jutjat, ser posat en discussió. Però la burla amb que s'ha fet aquesta sentència parla per si mateixa: l'amnistia per la policia és la segona part d'aquesta operació venjativa i mesquina que va ser la Díaz.
És la segona part de la venjança per la frustració i el terror que l'Estat i els seus aparells van practicar en aquells dies de revolta. No ens els han perdonat mai, i tampoc mai ho faran.
La sentència que conclou aquest cicle de processos de primera instància hauria de ser una lliçó d'història, i potser gràcies a ella restituirem la dignitat d'un esdeveniment que n'ha tingut de molt poca, ja que molta gent a banda de nosaltres se n'adonarà de que tot allò que va passar a Gènova durant aquells dies va ser per alguna raó.
Hi ha un bàndol del què es pot formar part: aquell constituït pels que no transigeixen, pels subalterns, pels explotats, pels febles, per tots aquells que lluiten per un món millor i més igualitari. I hi ha una altre bàndol, aquell dels que manen i executen, format per aquells que torturen i violen , el bàndol dels forts amb els febles i els febles amb els forts, aquell bàndol que exerceix el poder i el cultiva.
A la vida s'ha de triar. Nosaltres ho hem fet, lubricant els mecanismes de la memòria. D'una altra manera hauríem condemnat a l'oblit una pàgina negra de la història italiana i internacional. Nosaltres fem memòria cada dia. No tenim remordiments i no ens lamentem per les coses que han anat passant. Només tenim ràbia. I no som els únics.
Supportolegale.
