Inici / Nosaltres o ells
Nosaltres o ells
El passat dos de febrer va ser desallotjada "AIXÒ NO HI HA QUI HO ARREGLI.
Des d'ara es tracta de
NOSALTRES, o ELLS.
Nosaltres no tenim pressa. Perquè ja hem començat.
No repetirem allò que venim escoltant des de sempre, ja ho sabeu, som Nosaltres.
Tampoc repetirem les mil-i-una catàstrofes en les quals ens trobem, ja les coneixem. Les estem vivint cada dia.
En aquest relat només hi ha una novetat, Nosaltres, ja no tenim por.
Nosaltres som qualsevol.
Nosaltres som el comú
dels mortals.
Nosaltres som qualsevol que prengui partit per la construcció d'espais habitables, de mons nous.
Nosaltres som qualsevol que prengui partit contra la situació present, i contra Ells. És a dir, contra Aquells que exploten i governen la desastrosa situació present.
La desastrosa situació present és un món usurpat per unes elits que deliren aixecant Europa com una fortalesa feudal; que fan regnar la por i la desconfiança entre les classes populars, a cop de retallades socials, ordenances autoritàries, o dades borsàries d'una Economia, que de construcció humana ha passat a disfressar-se en deessa venjativa.
La desastrosa situació present és un món colonitzat per la manera de fer de Mercaders i Policies, on els antics valors populars que defensen 1) la construcció comuna del present, 2) el suport mutu, i 3) la crítica política d'unes desigualtats obscenes, són menyspreats, silenciats, i perseguits, com a producte de ments criminals.
Alguns ja hem apagat la tele
i ens trobem als carrers…
als centres socials i als bars,
a les places i a les cooperatives,
a les associacions, en el treball i a la xarxa.
Estem aquí, pertot arreu,
i hem deixat de tenir por
por a aquesta Crisi, a la seva Crisi.
La Crisi és la forma de domini d'Ells -una violència que fa créixer la por quan estàs sol-
por a perdre el treball
por a quedar-nos a l'atur
por a quedar-nos sense sostre
por a ser menyspreats, perseguits, copejats, expulsats.
Crisi, no és més que posposar el moment de la nostra decisió.
Alguns ja hem apagat la tele
i ens trobem en els carrers…
Estem aquí, pertot arreu,
i hem deixat de tenir por
a actuar
a organitzar-nos
i a tornar a lluitar per allò que és el Nostre
Món.
El nostre món.
Aquest món l'hem construït Nosaltres. Ni Tu. Ni Jo.
Construir el nostre destí sols i separats destruïx els esperits
i corromp el cos.
Llavors regna el Prozac, i la Por,
que es disfressa de respecte.
Nosaltres,
aquí i ara, segellarem una aliança que obre mons nous.
Nosaltres no tenim pressa. Perquè ja hem començat.
Ells són ara els Amos, però no ho seran pas per sempre… en pau.
Aquest món l'hem construït Nosaltres
I ho volem tot"
