L'Islam d'Obama

"Observacions sobre l'Islam d'Obama

En línies generals, el discurs del president Obama al Caire, si bé d'una banda anunciava el retorn a la política tradicional d'aliances d'EEUU amb la dreta religiosa, per un altre costat recollia les directrius del segon mandat de Bush respecte a l'Orient Mitjà.

En aquest marc, podem ressaltar els següents punts:

1.Que l'intent d'acostar-se a l'anomenat món musulmà és una resposta al fracàs parcial de la política exterior d'EEUU respecte a L'Iraq, Afganistan, Iran i Palestina, però també a la recerca d'aliances, conforme a les exigències de l'actual agenda de Washington que dóna prioritat a la contenció de l'avanç de Xina i Rússia a Àsia i Àfrica. Igual que durant la Guerra Freda, uns EEUU cristians demanen la cooperació dels governs i institucions religioses per tal de lluitar contra els ateus. Experiència positiva, ja que  mitjançant l'ultradreta cristiana-musulmana es va aconseguir colpejar al bloc socialista des d'Afganistan fins a Polònia, mentre es desacreditava als “teòlegs de l'alliberament”.

Avui, no se'ls cau la cara de vergonya al confessar la seva participació en la creació dels grups terroristes com Al Qaeda i Talibà.

Per asolir aquest objectiu, a Obama li ha calgut reformar la pseudo doctrina del Xoc de civilitzacions de Huntington. Confeccionada per tal de justificar les guerres de Bush, en ella s'advertia del perill d'un pacte entre les “civilitzacions” budista, musulmans i ortodoxos, - o sigui, entre Xina, el món islàmic i Rússia- contra EEUU, el màxim representant de la civilització judeo-cristiana. Ara, Obama inclou a l'Islam dintre del bloc d'amics de l'imperi per reduir als seus enemics infidels.

2. El fet que Obama triés una universitat teològica, i no una científica per tal de realitzar el seu discurs, és una de les manifestacions del seu intent de mantenir la religió com actor polític a l'Orient Mitjà, en perjudici de les forces seculars i progressistes, durament discriminades i perseguides.

3. La seva insistent referència al respecte a la llibertat religiosa, i la seva renúncia a exigir aquesta llibertat en el terreny polític i social, tenia l'objectiu de no ferir als dictadors amics –xeics, sultans cabdills-, que aixafen amb total impunitat els mínims drets humans. Clar que el senyor Obama no podia demanar la suspensió de la Llei d'Emergència Nacional que impera a Egipte des de 1981, mentre al seu propi país manté la Patriot Act en funcionament des de la fosca era de Bush.

Podria EEUU utilitzar i saquejar un país i els seus recursos com vulgui, tenint els ciutadans d'aquell país llibertats polítiques i el dret a reclamar la seva sobirania sobre les seves riqueses?

4. Si entenem que la separació entre l'Estat i la religió és un del primers passos per a fonamentar un Estat democràtic, i si Occident afirma que pateix les conseqüències del protagonisme de l'Islam a l'escena pública, llavors per què després d'enderrocar els governs laics de l'Iraq i d'Afganistan, Washington va implantar al seu lloc governs islamistes?

5. El president Obama, igual que l'Administració Bush, confon l'opinió publica al presentar els conflictes mundials, -causats pel control sobre els recursos-, com disputes de caràcter religiós, ocultant, de passada, la naturalesa classista dels mateixos. Sens dubte, una eina estèril per a explicar l'aliança sagrada entre els reis saudís, fonamentalistes islàmics, amb Bush i el seu equip, fonamentalistes cristians, per destruir a un musulmà àrab com Saddam Husein, o el suport de Mubarak a l'última agressió israeliana contra els palestins de Gaza.

6. L'elecció d'Egipte per a llançar aquest discurs, obeeix als interessos d'EEUU: es tracta d'un dels seus principals aliats a la zona, i és el país àrab que ha signat la pau amb Israel. No els hi importa que el president-cabdill, Hosni Mubarak, sigui un dels tirans més dèspotes de la zona. Podria haver triat enlloc d'Egipte a Indonèsia, el país musulmà més gran del món, amb institucions democràtiques, i eleccions regulars.

7. El President, al més pur estil dels fonamentalistes, va posar la data d'inici de la civilització dels pobles de l'Orient Mitjà en el naixement de l'Islam, esborrant d'un sol cop la mil·lenària història pre-islàmica dels perses, babilonis, kurds o egipcis, bressols de la civilització humana, negant-los una identitat ètnica pròpia deslligada de la seva religió.

8. Considerar a Aràbia o Egipte, com països “moderats”, ha estat el súmmum. Clar que els adjectius que reparteix el mandatari nord-americà cobren sentit en relació als interessos del seu govern. Aquells que no es sotmetin als Estats Units, sense ser musulmans, com Evo Morales, duran l'etiqueta de "radicals".

9. Obama justifica l'ocupació d'Afganistan amb l'11-S, com si la presència d'una banda terrorista a un país fos motiu del seu bombardeig i ocupació! Clar que costa mantenir el somriure i al mateix temps confessar que han vulnerat la sobirania d'un país membre de l'ONU, per la seva importància geoestratégica.

10. És obvi que fins que Washington i els seus aliats fabriquin un altre enemic, tiraran del carro d'Al Qaeda -que amb Obama ha substituït al “terrorisme islàmic” de Bush. Així mentre combaten contra Al Qaeda, ocuparan les parts del planeta que desitjen.

11. L'enorme “trauma” que va patir el president d'EEUU per la mort de prop de tres mil persones en aquells atemptats, no el pateix, ni com a persona humana ni de bon tros com a membre de l'èlit governant del seu país, per la destrucció de la vida de prop de 50 milions de persones només a L'Iraq i a l'Afganistan, matant sota els bombardejos a desenes de milers de les seves gents, torturant-los a centenars, deixant milions de vídues i orfes, i tot això sense pagar cap mena d'indemnització i ni tan sols demanar perdó. Novament, la macabra idea xenòfoba de vides amb diferents valors.

12. Respecte al conflicte palestí-israelià, sense reconèixer la responsabilitat del seu país pel seu suport als causants de la tragèdia palestina, ni una paraula sobre la devolució de les terres ocupades i annexionades il·legalment per Israel. Encara més perversa, la compassió del President cap als palestins per “la seva recerca d'una pàtria”. Serà la primera vegada, crec, que algú nega que els palestins tinguin una pàtria des de fa milers d'anys, i que han estat expulsats d'ella, amb el suport d'Occident, i al llarg d'un procés de neteja ètnica. Tampoc va esmentar la política d'Apartheid aplicada per Tel Avivi contra els ciutadans àrabs, ni el bloqueig genocida de Gaza. El senyor Obama s'emociona al recordar el terror que pateixen els nens hebreus amb el soroll dels míssils innocus palestins, mentre es mostra insensible cap a la mort de centenars de nens d'aquest poble, massacrats per les armes sofisticades israelianes, algunes fins i tot prohibides.

13. El president si d'una banda es queda sense l'autoritat moral per intervenir en aquest conflicte, prenent partit en favor del seu aliat, per un altre s'equivoca si pensa que complaent als mandataris corruptes àrabs, neutralitzarà la lluita dels seus pobles per la justícia i llibertat.

14. Quant a l'Iran, dintre de la seva estratègia de formar un front unit àrab contra aquest país, Obama, al voler referir-se al Golf Pèrsic, va ometre l'adjectiu Pèrsic, satisfent d'aquesta manera als seus aliats àrabs que pretenen canviar el nom d'una de les més antigues referències i geogràfiques del món, en un intent de reduir la influència iraniana a la regió. De passada, va reprendre l'acusació sense rerefons d'Israel i del seu antecessor Bush, sobre les armes nuclears d'Iran, ignorant l'informe dels serveis d'intel·ligència del seu país, publicat l'any 2007, que reconeixeria la inexistència de tals programes militars. Està clar que la preocupació d'Obama per les esmentades armes no inclou, com de costum, a l'arsenal il·legal i existent d'Israel, l'únic que posseïx aquests fongs mortífers a l'Orient Mitjà.

* “Tot ordre mundial que elevi a una nació o grup de persones sobre un altre fracassarà inevitablement”, és del poc que es pot rescatar del seu discurs i dels seus plans per a mantenir l'hegemonia mundial d'EEUU sobre el planeta, costi el que costi."