Les detencions de Tarnac, França.

Finalment, després d'uns dies de detenció, set dels joves surten de presó sota control judicial amb diversos càrrecs, i dues persones resten detingudes. Tots han estat inculpats “d'associació de malfactors amb vistes a una empresa terrorista”. Davant del fet de que les proves són pràcticament inexistents, aplicant-se el règim de llei d'excepció antiterrorista, nombrosos drets han estat vulnerats i alguns dels inculpats s'enfronten a penes de fins a 20 anys de presó. Una forta xarxa de resistència s'ha organitzat en aquests mesos, comitès de solidaritat a tota França, Berlín, Moscou, Nova York, Barcelona…Entre els dies 15 i 25 de gener s'han desenvolupat a França 10 dies d'agitació contra les lleis antiterroristes que han culminat el dia 31 en una manifestació de nivell nacional a París, per la llibertat inmediata de Julien i Yildurne i el desprocessament de tots els inculpats.

El següent text és la traducció de la petició a la què hom pot adherir a la web: www.soutien11novembre.org

Una operació recent, llargament mediatitzada, va permetre detenir i inculpar nou persones, aplicant la legislació antiterrorista. Aquesta operació ja ha canviat de naturalesa: un cop reconeguda la inconsistència de l'acusació de sabotatge de les catenàries, el cas ha donat un tomb clarament polític. Per al procurador de la República “l'objectiu de la seva empresa és atemptar contra les institucions de l'Estat, i assolir per la violència –dic bé la violència i no la manifestació que sí està permesa- la desestabilització de l'ordre polític, econòmic i social”.

L'abast d'aquesta operació és més ampli que el grup de persons inculpades, contra les quals no existeix cap prova material, ni tan sols res concret que els pugui ser recriminat. La inculpació per “associació de malfactors amb vistes a una empresa terrorista” és més que vaga: què és exactament una associació? i com entendre “amb vistes a” sinó com una criminalització de la intenció? Pel que fa al qualificatiu de terrorista, la definició en vigor és tan àmplia que pot aplicar-se a qualsevol: posseir tal o qual llibre, o anar a tal o qual manifestació és prou per a caure sota aquesta legislació d'excepció.

Les persones inculpades no han estat triades a l'atzar, han estat triades perquè porten una existència política. Han participat en manifestacions, darrerament la de Vichy, on va tenir lloc “l'honorable” cimera de la inmigració. Reflexionen, llegeixen llibres, viuen plegats a una vila allunyada. S'ha parlat de clandestinitat: han obert una botiga, i tota la gent de la regió els coneix, allà s'hi ha organizat un comitè en suport després de l'arrest. Allò que cercaven a Tarnac no era pas l'anonimat, ni un amagatall, més aviat el contrari: unes altres relacions, diferents, a aquelles anònimes de la metròpolis.
Finalment, l'absència de proves, és ella mateixa una prova: el rebuig dels inculpats a denunciar-se els uns als altres és presentat com un nou indici del rerafons terrorista dels seus vincles.
En realitat, per a nosaltres, aquest cas és un test: ¿Fins a quin punt acceptem que l'antiterrorisme permeti en qualsevol moment inculpar qualsevol persona? ¿On es troba el límit de la llibertat d'expressió? Les lleis d'excepció, aplicades sota pretext de terrorisme i de seguretat, ¿són compatibles a llarg termini amb la democràcia? ¿estem preparats per a veure la policia i la justícia negociant un gir vers un nou ordre?. La resposta a aquestes qüestions la donem nosaltres. Per a començar, exigint la fi de les persecucions, i l'alliberament inmediat d'aquells i aquelles qui han estat inculpats només per a servir d'exemple.