La inhibició de Garzón, un nou cop ...de timó

"Per a un alt percentatge del moviment memorialista l'acceptació de la denúncia presentada al 2006, per part del jutge Garzón, va representar una certa esperança per a milers de famílies que finalment podrien investigar, homenatjar i recuperar públicament -en alguns casos- als seus éssers estimats pel franquisme (1936-1977). Aquesta oportunitat va fer possible que per primer cop a Espanya es realitzessin -per part de la societat civil- un llistat de víctimes que va duplicar les xifres calculades fins aquell moment. Qui controlarà aquells llistats a partir d'ara? Ens els tornaran als qui els vam realitzar?

Les aigües tornen a la llera

Per als investigadors i historiadors la iniciativa del jutge Garzón va obrir la possibilitat de que, finalment, a més d'unificar molta informació dispersa, sorgís la possibilitat de buscar i d'accedir als arxius de la repressió (Policia, Guardia Civil, Exércit...), amb els que fins ara no havíem pogut comptar. Tot allò que sabem ho tenim per haver estat des de fa trenta anys entrant per les portes laterals que ens han donat una informació interessant però parcial. Semblava que ara, amb l'ajut de la Policia Judicial i el coneixement ja acumulat, podíem saber si hi havia quelcom més. La decisió de Garzón anul·la aquesta possibilitat, tornant tot a la situació anterior.

Traslladar les actuacions als diferents jutjats no augura res de bo i posar el comitè d'experts al servei del Ministeri de Justícia i de pas al de tots els jutjats implicats suposa en la pràctica liquidar projecte i comitè. La impossibilitat de crear un únic procediment i d'obrir a Madrid una oficina nacional de desapareguts trenca amb el camí obert amb l'Auto del setembre.

No obstant això, i malgrat el final inesperat, res ha estat en va: ni l'Auto ni les demandes de les associacions ni el treball d'historiadors ni la resta de projectes. La lluita per la memòria continuarà -a Espanya i fora d'ella- tot i que sí hagi fallat l'intent de constituir, finalment, una veritat jurídica a l'alçada de la veritat històrica.

Les fosses comunes continuaran obrint-se amb la legislació vigent des de l'època de Franco, aquella que va fer possibles les exhumacions de centenars de fosses -per tota Espanya- durant els anys que va governar la UCD, o les més recents de Grazalema o Calañas, o la que s'obrirà -més d'hora que tard-, la del cementiri de la Salud de Córdoba.

És més, algunes iniciatives aparcades tornaran a reactivar-se, per exemple la campanya per la modificació de la Llei de Registres Civils que faci realment possible la inscripció de milers d'afusellats "amagats oficialment" per la dictadura i que obligarà tots els partits amb representació parlamentària a "retratar-se" davant la societat civil.

Sevilla 18 de Novembre de 2008."