La FAO alerta sobre la compra massiva de terres

Per aprodundir en el tema, presentem el següent article de Stefania Muresu, publicat al periòdic Diagonal

La FAO alerta sobre la compra massiva de terres

Empreses multinacionals i països amb abundant capital i escassetat de terres conreables es llancen a la compra compulsiva de terrenys fèrtils a les zones més pobres del planeta.

“L'increment de les compres massives de terrenys a l'Àfrica i altres continents augmenta el risc de que els pobres es vegin desposseïts o se'ls impedeixi l'accés a la terra i l'aigua”. Aquesta és una de les conclusions d'un dels primers estudis sobre la compra d'enormes superfícies de terres a països de l'Àfrica, l'Amèrica Llatina i el sudest asiàtic per part de grans empreses i Estats importadors d'aliments. L'informe, encarregat per l'Organització de l'ONU per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) i publicat a finals de maig, desvetlla que aquest negoci ha crescut de forma exponencial en els darrers cinc anys per part de multinacionals, empreses locals –molt sovint filials d'empreses estrangeres– i d'Estats amb superàvit de capital i dèficit de terra conreable. Les compres de terres gairebé sempre van acompanyades d'expropiacions. Segons adverteix aquest estudi, les legislacions locals no protegeixen el dret d'accés a la terra de la població, deixant que els acords entre empreses i governs es facin sense transparència i sense el consentiment previ de les comunitats rurals implicades.

Daewoo a Madagascar

Tanmateix, les poblacions afectades no sempre resten expectants. A més de la llarga lluita del poble maputxe contra Benetton a Xile i Argentina, el cas de Madagascar és paradigmàtic. El 10 d'abril del 2009, la multinacional sudcoreana Daewoo Logistic anunciava la cancelació del projecte d'inversió agrícola a Madagascar, negociat el noviembre del 2008 amb el Govern de Marc Ravalomanana. L'acord preveia la concessió durant 99 anys de 1,3 milions d'hectàrees per a la producció de blat de moro oli de palma. A canvi d'inversions en infraestructures i mà d'obra, el Govern de Madagascar es disposava a cedir la meitat de les terres fèrtils de l'illa.

L'oposició popular i pagesa no es va fer esperar . A través d'una forta resistència en defensa dels drets dels ciutadans i pagesos malgaixos sobre les seves terres, la població es va organitzar en grups com la Plataforma Nacional de les Organitzacions de la Societat Civil de Madagascar, el Col.lectiu per la Defensa de les Terres Malgaixes i Solidarité sur le Intervenants Foncier (SIF), que pertany al moviment internacional Land Coalition. Poc després, el març del 2009, el president que va impulsar l'acord amb Daewoo, Marc Ravalomanana, va abandonar el poder després d'un cop d'Estat i massives manifestacions, a les quals 100 persones van resultar-hi mortes. El nou president, Andry Rajoelina, ex alcalde de la capital, va fer de la cancelació de l'acord amb Daewoo un dels seus principals lemes polítics. A hores d'ara, segons els representants de la plataforma SIF, el Govern d'Andry Rajoelina no renuncia a continuar amb plans semblants, sinó més aviat revisar-ne la ubicació.

El negoci de la terra

Daewoo és només una de les darreres empreses estrangeres implicades en aquest procés d'acaparament de terres a nivell mundial, i Madagascar un dels diversos Estats del Sud amenaçat per aquesta tendència. Lluny dels temps de la metròpoli, els Estats descolonitzats viuen ara un altre tipus de control sobre els seus recursos, segons denuncien innombrables organitzacions. L'actuació d'organismes com el Banc Mundial i l'FMI durant les últimes dècades, tot forçant països de la perifèria a obrir-se als mercats mundials, va atraure nombroses multinacionals que ara es beneficien del negoci de la terra i la demanda d'agrocombustibles. El Banc Mundial, entre d'altres institucions, defensa aquest model al.legant que d'aquesta manera es transmeten diners i tecnologia als països del Tercer Món. Juntament amb les empreses trasnacionals, els principals responsables de l'acaparament global de terra són Estats que depenen de les importacions d'aliments. El seu creixement econòmic i demogràfic juntament a l'escassetat de recursos hídrics i agrícoles, han portat aquests governs a assegurar-se reserves d'aliments a través de la compra de terres a baix preu en països estrangers. Un dels Estats més actius en la compra de terres, segons un informe publicat per l'ONG Grain, és l'Aràbia Saudí: n'ha comprat l'Àfrica, principalment a Etiòpia i el Sudan, mentre que el holding saudí Bin Laden Group ha signat el 2008 un acord en nom del Consorci d'Aliments d'Orient Mitjà per tal d'invertir 4.300 milions de dòlars a Indonèsia, amb l'adquisició de 500.000 hectàrees (una superfície semblant a la Comunitat de Madrid) per a la producció d'arròs. La Xina també està invertint massivament en la compra de terres: les seves inversions abasten dos milions d'hectàrees (l'equivalent al País Valencià) de conreus entre l'est d'Àfrica, les Filipines i l'Àsia Central. Altres països que s'han llançat a la compra de terres fèrtils són Egipte, Bahrein, diversos Estats del Golf Pèrsic, l'Índia o el Japó, països generalment amb abundants petrodòlars i escasses zonas conreables en relació a la seva població. En total, més de vuit milions d'hectàrees han estat comprades recentment. Corea del Sud figura en primer lloc, amb 2,3 milions d'hectàrees.

Conreus per energia

La producció d'agrocombustibles és una de les causes que han dut a aquesta progressiva privatització. La complicitat dels governs locals, n'és una altra. En declaracions a DIAGONAL, Sue Branford, editora de la publicació Seedling de l'ONG Grain, parla sobre el paper dels Governs locals davant de la venda de terres a governs i empreses multinacionals: “Molts Estats al Tercer Món estan sent afectats per la crisi mundial, malgrat que no van fer res per a crear-la. No poden obtenir crèdit comercial i estan sent perjudicats per la caiguda dels preus. En aquestes circumstàncies, una oferta d'un altre país per a llogar o comprar terres és força temptadora. Per a nosaltres pot semblar xocant que un país com Cambodja, que té un greu problema intern de fam, pugui consentir la venda de terres per a produir aliments per a altres països. En realitat, els països pobres es veuen obligats a cercar solucions a curt termini, que no els portaran beneficis a llarg termini. Com a resultat, molts d'aquests governs estan facilitant l'entrada de països estrangers i multinacionals i ajudant-los a eludir els límits legals sobre la quantitat de terra que un estranger pot posseir”. Sembla clar qui hi perd, en aquest negoci. Privats de les terres, base de la seva supervivència, desenes de milers de pagesos es veuen obligats a deixar anualment els seus llocs d'origen, quan no són desplaçats per la força, per a cercar en altres indrets, a les ciutats o com immigrants als països enriquecits, una alternativa a la fam.

Els governs venen o arrenden la terra normalment amb la justificació de que no hi viu ningú, quant a la majoria de les ocasions està habitada o utilitzada durant una part de l'any per familíes camperoles. “Aquestes famílies”, continua Sue Brandford, de Grain, “sovint es veuen obligades a unir-se a l'èxod rural. Quan perden les terres, també es perden el coneixement de la biodiversitat i les plantes locals. Una altra conseqüència, evidentment, és que, a llarg termini, aquests acords poden agreujar el problema de la fam a l'economia local, ja que vol dir menys terra disponible per a les necessitats alimentàries”. Com si no n'hi hagués prou, les terres comprades es dediquen als monocultius, un tipus d'agricultura industrial, que depèn en gran mesura de fertilitzants químics, plaguicides, i maquinària agrícola, amb un fort impacte en els ecosistemes i les maneres de viure i de subsistència tradicionals, segons que denuncien les organitzacions de defensa de la sobirania alimentària.

Afectats

Els principals països afectats per aqueste fenomen han estat fins ara Sudan, Pakistan, Kazakhstan, Cambodja, Birmània, Uganda, Filipines, Indonèsia, Laos, Turquia, Ucraïna, Tailàndia, Mozambic, Tanzània, Uganda, Zimbabue, Ruanda, Zàmbia, Madagascar, Nigèria, Camerun, Brasil, Perú, Bolívia, Equador, Colòmbia i Argentina, tots ells amb greus problemes de desnutrició.

El 10% de l'Argentina

Segons la Federació Agrària Argentina, el 10% del territori argentí és en mans d'estrangers. El terratinent més gran del país és Benetton, amb unes 900.000 hectàrees. En algunes províncies, l'hectàrea pot arribar a costar vuit dòlars. Personatges com Ted Turner, Richard Gere i Matt Damon, empreses xilenes, europees, nord-americanes i països com Malàisia han aprofitat el baix preu del sòl per a comprar-ne àmplies extensions al llarg de tot el país.

La Xina, a per terres

A la primera meitat del 2008, el Ministeri d'Agricultura de la Xina va redactar una mesura oficial central per tal d'encoratjar les empreses nacionals a adquirir (llogant o comprant) terra a l'estranger amb finalitats agrícoles, especialment per mirar d'assegurar-li a la Xina el subministrament de soja a llarg termini. Hom suposava que cinc empreses estatals serien escollides per a dur a terme el pla. A mitjans d'any es va saber que la mesura restava momentàniament en suspens, segons un informe de l'ONG Grain.

Molt de petroli

El març del 2008, els ministeris de comerç, economia i finances del Consell de Cooperació del Golf varen emetre una recomanació conjunta en el sentit de que els membres d'aquest Consell consideren establir una empresa conjunta o un fons comú per tal de produir aliments a l'exterior, al sudest asiàtic, el Brasil i altres països àrabs, per a abastir el mercat del Consel. També van proposar la creació d'un equip de treball per a fer-ne el seguiment, dels projectes i establir-hi una estratègia comuna, segons Grain.

El Japó al Brasil

El novembre del 2007, el conglomerat japonès Mitsui va comprar 100.000 hectàrees de terres agrícoles al Brasil —l'equivalent al 2% de la superfície conreada del Japó— per a la producció de soja. Les terres són a Bahia, Minas Gerais i Maranhão. Mitsui va comprar la terra a través del 25% de la seva participació a Multigrain SA, el comerciant de grans brasiler qui formalment va tancar el tracte. Els altres propietaris de Multigrain SA són CHS Inc, una empresa nord-americana d'energia i aliments, i PMG Trading of Brasil.