“Food Wars” i “El gran robo de los alimentos”

“Food Wars” i “El gran robo de los alimentos”

Per tal d'entendre què passa a l'agricultura, el món rural i l'alimentació en el món actual cal partir de les arrels del sistema capitalista en el qual vivim: El capitalisme necessita créixer sempre. I un cop consolidat al món de la manufactura comença a penetrar al món rural i agrari. Principalment als Estats Units a partir dels anys trenta del segle passat i a Europa a partir, sobretot, dela IIGuerra Mundial (II G.M.). I que s'està completant a l'actualitat quan el capitalisme ha absorbit l'economia global.

Encara que els dos llibres que es presenten, ”Food Wars” i “El gran robo de los alimentos“, fan referència sobretot al món agrari dels països perifèrics, jo em concentraré més a l'àmbit central perquè és el que més ens afecta. I en la seva evolució recent, partint dela IIª Guerra Mundial.

I.- Des de les arrels: Els autors clàssics.

A l'Europa occidental (tret del Regne Unit) el món agrari estava  conformat per explotacions familiars, en general de petita dimensió. Era diferent a la part oriental d'Europa: junkers.

A les darreries del sigle XIX i començaments del XX va haver-hi un gran debat teòric partint del marxisme (l'economia convencional mai no ha tractat aquests temes) al voltant de la desaparició  (la descomposició) de la pagesia. Alguns autors marxistes, en destaca Kautsky, que era un gran teòric del marxisme de l'època, plantejava a La qüestió agrària que el capitalisme aniria absorbint el món agrari tot convertint-lo principalment en grans explotacions amb treballadors assalariats, envoltats de petites explotacions marginals necessàries sobretot per a proveïr de mà d'obra les grans explotacions. Kautsky era alemany i a la seva part d'Europa l'agricultura dels senyors rurals (Junkers) era majoritària. A la Gran Bretanya, ja amb els ‘enclosures’/tancaments al començament de la revolució industrial, desaparegueren els pagesos. En aquest país no n'hi ha d'agricultura familiar, només grans explotacions capitalistes.

Enfronats a Kautsky, molts altres autors, fins i tot marxistes,  mantenien que la pagesia no podria ser absorbida pel capitalisme pels seus trets físics, ja que la petita dimensió de les explotacions pageses dificultava l'absorció de l'agricultura pel capitalisme, ni les explotacions es prestaven a la utilització del treball assalariat per la seva grandària i pel caire familiar de l'agricultura. El caràcter dispers de l'activitat agrària (treball als camps) tampoc no facilitava el control dels treballadors, per la qual cosa era més difícil explotar-los. Ben avançat el segle XX, entre els anys 1950 i 1970, el debat continuava viu a Europa (Servolín i d'altres) i a l'Amèrica Llatina aquest debat va continuar gairebé fins a les acaballes del segle XX.  Aquest debat era de gran importància política, doncs es tractava d'estudiar com avançava el capitalisme al camp i quina estratègia es podia seguir per a  destruir-lo i donar lloc a societats socialistes. Aquest debat assenyala ja les transformacions que experimentarà l'agricultura.

2.- La transformació de l'agricultura. – Des dela II G.M. l'agricultura ‘occidental’ (EE.UU. i Europa) ha anat transformat-se intensament. El capitalisme ha seguit dues vies diferents per incorporar l'agricultura dins del seu procés d'obtenció del benefici: la integració de l'agricultura familiar directament en el capitalisme (ala Servolin) i la substitució de la petita agricultura per grans explotacions agràries (ala Kautsky).

2.1. La integració de l'agricultura familiar:

Un dels arguments principals dels autors europeus que no creien en la descomposició de la pagesia era que el capitalisme havia après a explotar els agricultors sense convertir-los en treballadors assalariats (Servolin, Lebose-Ouisse). I la veritat és que ha sabut fer-ho força bé.

Tots sabem com les grans empreses productores de mitjans de producció –tractors i altra maquinària agrària, llavors, adobs, fitosanitaris- i les no menys grans, manufactureres, comercialitzadores i distribuïdores dels productes agraris han anat generant el que se'n deia les cadenes o sistemes agro-alimentaris on les agricultures familiars restaven integrades i profundament dominades. Fins al punt de que alguns autors consideraven que els agricultors quedaven convertits en treballadors autònoms amb molt poca llibertat per a la seva actuació (Mollard: Paysans exploités). L'agricultura intensiva d'aviram, porcs i més tard vedella, amb els sistemes anomenats d'agricultura integrada, en van ser els exemples més conspicus d'aquest periode, però també operen en els productes agraris, principalment a les hortalisses (Cas d'Almeria, per exemple), i cada vegada més a tots els productes.

Les explotacions agràries familiars a l'Europa Occidental i les granges als Estats Units en aqueste periode van ser convertides en explotacions familiars capitalistes. Donant lloc a un altre debat teòric, ja que en un plantejament marxista ortodox l'explotació rau en els treballadors assalariats i si no n'hi ha, una família no pot explotar-se a sí mateixa,. En aquest debat –tot i que de menor importància política que l'anterior- molts economistes varen analitzar com es podia donar aquesta autoexplotació capitalista a l'economia familiar. Per exemplo Samir Amin i, més modestament, jo mateixa. Els arguments que sustenten aquesta posició es recolzen en:

. Que a l'agricultura familiar es maneja una considerable quantitat de capital, que té per objectiu obtenir un benefici i no només la subsistència i la petita producció mercantil de mercaderies. El benefici del capital invertit ocupa un important paper entre els objectius de l'explotació.

. La producció és massiva i es dedica a les grans manufactureres. La producció per al consum directe és minoritària i es produeixen massivament matèries primeres per a les empreses agro-alimentàries i per a l'exportació (hortalisses al llevant de l'estat espanyol, per exemple)

. Els mitjans de producció que s'hi fan servir provenen totalment d'empreses capitalistes. L'agricultura està fortament industrialitzada.

. La majoria d'aquestes explotacions estan, a més a més, fortament  internacionalitzades: no només s'internacionalitzen els mitjans de producció – maquinària, tecnologia, llavors, adobs, fitosanitaris en uns països (centrals), sinó que la venda de productes és global: venda de ‘commodities’ dels països pobres, comercialització als centrals… L'agricultura familiar està intensament industrialitzada i internacionalitzada.

. La família agrària constitueix un agent híbrid, part treballador familiar i part empresari de la seva granja, que explota el seu propi treball i el de la seva família.

. S'hi recorre de forma creixent al treball assalariat temporal, especialment immigrants.

Ens trobem, igualment, amb el que s'anomena  ‘agricultura integrada’ consistent en l'absorció per enormes empreses manufactureres, comercialitzadores i distribuïdores de la producció obtinguda en explotacions familiars, amb controls força acurats de les operacions a efectuar i les característiques del producte,-contractes d'integració- en una espècie de línies de producció descentralitzades en l'agricultura familiar i dirigides i absorbides per les grans empreses alimentàries.

D'aquesta manera l'agricultura familiar ha estat transformada en explotacions capitalistes, integrades en els processos d'acumulació de capital. A Europa, i encara més als Estats Units, fa moltes dècades - al menys des d'abans de la II GuerraMundial-  que no hi ha agricultura camperola. No és el mateix, ni molt menys, l'agricultura camperola que l'agricultura familiar. L'agricultura familiar del món occidental és majoritàriament una agricultura capitalista. És una distinció important ja que molt sovint se'n té una imatge idílica, de l'agricultura familiar, i encara més de l'agricultura camperola que no respon a la realitat. I, encara que cada cop és més important el moviment de resistència a aquesta absorció, és encara força minoritari entre els pagesos que han estat convertits en petits, o no tan petits empresaris capitalistes. Amb conseqüències també en els seus moviments reivindicatius que han esdevingut associacions corporativistes per a guanyar més, més que no pas associacions de suport mutu.

El procés descrit no s'atura, les explotacions familiars han de tenir cada vegada més grandària –territorial i econòmica-, moltes petites explotacions van desapareixent -a Europa la industrialització de l'agricultura ha causat la desaparició de milions d'explotacions- mentre que les que perduren es van convertint en explotacions familiars de considerable dimensió territorial i econòmica.

2.2. L'absorció de l'activitat agrària per les grans explotacions agràries

D'altra banda, la tecnologia actual permet l'activitat  i el control dels treballadors escampats pel terreny. Cosa que ha facilitat el desenvolupament d'enormes explotacions agràries, que produeixen massivament mercaderies amb processos força homogenis i fortament industrialitzats i internacionalitzats i el recurs a mà d'obra assalariada, molt sovint immigrant. Produeixen la majoria de mercaderies agràries als països centrals, donant lloc a una agricultura intensiva de grans empreses agràries, amb processos productius que arriben a tot arreu per a un consum global. A la globalització actual la producció és mundial per al consum global. La qual cosa implica, alhora, una gran dependència de l'Agribusiness del transport a llarga distància i, per tant, del petroli. Al segle XXI la transformació de l'agricultura, a més de l'absorció pel capital de l'agricultura familiar (a la Servolin), segueix més aquest desenvolupament de creació de grans explotacions agràries de producció massiva, (a la Kautsky) que produeixen la major part de les mercaderies agràries[1].

En tot aquest procés, el suport dels governs a l'absorció de l'agricultura pel capitalisme ha estat cabdal i fonamental. Tant per mitjà de les polítiques agràries, com de les generals que cada cop afecten més una agricultura intensament capitalitzada (veieu el punt 3).

Als països perifèrics el procés de transformació es va iniciar sobretot als anys seixanta amb la Revolució Verda i està sent més ràpid ja que destrueixen sense contemplacions la pagesia existent i la substitueixen per grans explotacions amb assalariats amb salaris de misèria.

Als països perifèrics, l'absorció pel capitalisme, la transformació agrària i especialment les pressions dels programes d'ajustament del FMI i el BM han portat a augmentar la producció per a l'exportació a costa de la producció d'aliments per a l'interior, que es planteja que poden ser proporcionats per la importació. Les importacions, però, cal comprar-les. Suposant, que ja és molt suposar, que els països tinguin divises per a comprar aquests aliments, una gran part de les poblacions autòctones, els pagesos no exportadors entre ells, que són la gran majoria, no tenen diners per a comprar els productes importats, amb la qual cosa creix la població que passa gana.

3.-L'agricultura i el món on està insertada.

Degut a la seva història d'allunyament del món industrialitzat en el passat, sovint es considera l'agricultura com un món separat de la resta. No ha estat mai així, però cada vegada menys. L'agricultura des de fa segles ha estat subordinada a la resta de l'economia, però des de la industrialització aquesta subordinació s'ha accentuat intensament. A mesura que el capital, la tecnologia i el comerç són més importants, el context econòmic i social on l'agricultura s'hi desenvolupa és cabdal: la industrialització i la urbanització en altres èpoques, la globalització ara afecta la demanda de productes, oferta de productes industrials, política econòmica (lliure o no lliure comerç, tipus d'interès, disponibilitat del crèdit, etc.), la Seguretat Social (allò que reben els jubilats agraris a Espanya és més que totes les subvencions que venen de la UE), legislació dels aspectes referents a aliments, medi ambient, mà d'obra, comerç exterior, primeres matèries per a la indústria. ‘D'aquesta manera, es vinculen les borses de matèries primeres al funcionament dels mercats financers: factors com la taxa d'interès, l'assumpció de riscos o la caiguda de preus de les accions apugen els preus de les matèries primeres, independentment de l'oferta i la demanda de la mercaderia física’ (Wello, p. 238). Cal destacar també la incidència especial dels programes d'ajust i les seves polítiques monetàries i fiscals.

Apareixen també contradiccions accentuades entre els objectius que han de cobrir les polítices. Per exemple, la política agrària com la PAC és necessària per a sostenir l'agricultura a Europa, però molts dels seus efectes són devastadors per a les agricultures dels països perifèrics.

Només es pot entendre l'agricultura inserida a l'economia a la qual pertany, per tant ara inserida a l'economia global

4.- L'agricultura del segle XXI

Les transformacions assenyalades i moltes més que corresponen a l'expansió del capitalism a l'àmbit no urbà, a mesura que s'han ampliat i intensificat han donat lloc, a més de a la desaparició de la pagesia i l'agricultura familiar, a d'altres molts fenòmens que són molt ben descrits a les dos obras i el valuós epíleg de Tom Kutcharz que es presenten avui, i entre els quals només en destacaré:

L'absorció de l'agricultura per la urbanització. L'ampli desplegament d'infraestructures urbanes al qual assistim contínuament està competint amb les terres agràries: carreteres, ferrocarrils, parkings, parcs temàtics, ‘eurovegas’

Agricultura i energia en competència: utilització de la terra per a la producció d'energia: biomassa.

Absorció per les ETN de les terres de les poblacions rurals: A més, és sabut també que per raons estratègiques de futur i per diversificar les seves inversions els grans inversors institucionals i les grans fortunes, (Beneton) amb enormes recursos obtinguts d'un capitalisme cada vegada més desigual, estan comprant massivament terres als països perifèrics (al Con Sud llatinoamericà, a l'Àfrica).

L'explotació amb els aliments. La insadollable set del capital per més beneficis i la seva expansió condueix a l'especulació amb els aliments als grans mercats financers. Des dels anys 2000 s'observa com el capital financer pren com una de les seves destinacions les operacions especulatives amb transaccions d'aliments. A la majoria d'ocasions fictícies ja que en absolut impliquen compres i vendes reals sinó que consisteixen en transaccions simplement financeres tot buscant el benefici pels diferencials de preus, fortament manipulats precisament per aquestes transaccions. Sense gaire escrúpuls de que això causi pujades de preus que duguin a la mort milions de persones pobres.

El deteriorament de la qualitat alimentària i la degradació del medi rural: La qualitat dels aliments és cada vegada més artificial i más vulnerable als perills: mala qualitat del producte, transgènics, producció massiva amb greus errors sanitaris, etc. etc. mentre que s'observa la degradació del medi rural: deforestació, erosió, pèrdua de boscos, degradació de les aigües, etc. etc.

Els arranjaments d'aparador: el desenvolupament rural. L'abandonament del camp i les creixents taxes d'atur a la indústria i els serveis porten a polítiques per a potenciar que les persones restin a l'àmbit rural. Majoritàriament amb activitats no agràries de molt petites famílies autònomes, en especial en el turisme rural i el petit comerç o indústria artesanal. En una minoria de casos els pagesos combinen la seva activitat agrària amb les de serveis, però són pocs i l'àmbit rural continua sense tenir prou massa crítica per a societats dinàmiques. I si tenen prou activitat, és degut al turisme, no pas a l'agricultura. D'altra banda, si se pretèn una ‘repagesització’ significativa cal plantejar-se fins a on estan disponibles els recursos productius, sobretot la terra (amb alts preus degut a la propietat privada) i la tecnologia adient (dissenyada principalment per a les grans explotacions d'agricultura intensiva)

5.-Les resistències. Però tot això no deixa passius ni els habitants del món rural, ni la ciutadania que percep el deteriorament del patrimoni social i els perills i mala qualitat de la seva alimentació. I es desenvolupen, primer, processos de resistència a la desaparició de l'agricultura familiar als països centrals. Durant molts anys en aquests països la resistència s'ha reduit a intentar millorar la seva sort econòmica, de forma individualista o corporativa (Sindicats agraris, Càmbres agràries). Actualment, la duresa de l'atac, la percepció de la dificultat en obtenir resultats positius i el creixent interès per l'agricultura ecològica i les oportunitats que pot proporcionar, estan modificant paulatinament aquesta lluita i portant-la a unes altres premises basades en la producció de més qualitat, menys agressiva amb la Natura, més favorable als pagesos i de caire més col·lectiu. I, potser més important, la percepció per part de molts agricultors i persones que viuen al món rural, i de part de la ciutadania urbana, de que el sistema actual no pot proporcionar-los allò que ells desitgen.

D'aquí que una gran part dels moviments reivindicatius han esdevingut crítics del sistema capitalista i plantegen la necessitat d'una transformació radical de l'àmbit agrari i rural i de la provisió d'aliments. Han percebut que no hi ha esperances de solució dins del capitalisme. La resistència a l'absorció per les relacions capitalistes del món agrari i rural i de l'àmbit alimentici està creixent amb força, tot i que encara és minoritària. La importància de Vía Campesina i altres grups semblants –la ‘desglobalització’ de Walden Bello- com a catalitzadors i orientadors d'aquestes lluites, la necessitat de grups crítics d'anàlisi i orientació com GRAIN, és força destacable. També les associacions d'ecologistes i de consumidors estan tenint un paper important. L'àmbit de l'agricultura i l'alimentació està sent una part pionera en les noves formes de plantejar-se la presència de la ciutadania a la societat i de noves formes de fer política.

Igualment, als països perifèrics, s'està lluitant per la supervivència de la pagesia i els pagesos, així com de les poblacions indígenes l'economia de les quals està basada en l'àmbit rural. El domini del capitalisme és molt més bast i cruel en aquests països i està portant a duríssims conflictes entre les poblacions autòctones, sobretot les poblacions indígenes i els grans negocis agraris. I la lluita en aquests espais està estimulant les reivindicacions als països centrals.

Totes dues lluites, però, tot i que van creixent, encara són minoritàries. El capitalisme no només té molts més recursos econòmics i humans, sinó que és capaç d'arribar a les ments de la majoria de les poblacions a les quals convenç de que el sistema capitalista té la solució per a la fam al món, la qualitat de l'alimentació i el benestar dels agricultors. És evident, però, que no és així, ja que ens trobem amb més poblacions que passen gana, agricultors amb grans dificultats, alimentació degradada amb products agraris més perillosos juntament amb pagesos més i més desposseïts dels seus recursos, sabers i forma de vida , mentre els territoris es degraden per la força d'una intenssíssima explotació. Els llibres que es presenten avui mostren deixen ben palès que són els interessos econòmics dominants i la seva recerca del benefici, el sistema capitalista en una paraula, els qui menen als problemes que suposa l'agricultura i l'alimentació actual. No anirem enlloc en el capitalisme, el capitalisme no té un rostre humà, com ho mostra que està disposat a causar, a través de la despossessió del medi rural i l'especulació, la mort de milions d'éssers humans i la destrucció del patrimoni natural per tal de guanyar més diners. Això és tot el que ens pot proporcionar el capitalisme al segle XXI, com sempre basat en l'explotació.

6.- Vers el futur

Només unes societats no capitalistes, on els recursos naturals i humans s'organitzin en funció de cobrir les necessitats humanes i mantenir la Natura permetran d'avançar en una altra direcció justa i harmònica. No tenim models del passat sobre com fer-ho. Però els éssers humans, organitzats col·lectivament, podem i hem d'inventar noves formes de lluitar per la justícia i l'harmonia social.

Cal que combinem la lluita quotidiana per a pal·liar els desastres d'aquest sistema, amb un horitzó de transformació total. Tots dos aspectes han de ser part del treball quotidià per canviar les coses. Per això cal programar, planejar socialment les nostres societats del futur, i iniciar experiències que ens duguin en la direcció desitjada, crear àmbits d'autonomia on, encara que sigui de manera molt modesta, s'iniciin maneres de fer no capitalistes. Començar a ser part d'una societat diferent, en un sentit ampli i totalitzador.

Per tal d'avançar en aquesta direcció podrien ajudar-nos quatre debats clarificadors per al disseny d'una societat rural alternativa:

1.- Quanta i quin tipus d'agricultura i ruralitat ens cal? S'accepta que l'agricultura tradicional pot cobrir les necessitats locals, però sovint es planteja si l'agricultura no intensiva pot alimentar les ciutats, i això necessita una resposta acurada. El disseny del món rural del futur no pot ser deixat en mans d'un mercat que implica la seva conversió en fàbriques agràries, però probablement tampoc pot esdevenir el refugi on col·locar-hi la població que no trobi un altre indret.

2.- Qui ha de pagar per una agricultura adient? El conjunt de la societat no pot deixar que siguin només els pagesos els qui satisfacin les necessitats financeres d'un món rural al servei de la comunitat. La societat n'ha de ser en gran part responsable i s'ha de debatre socialment com distribuir equitativament el cost d'un medi rural, una agricultura i una alimentació satisfactòria per a tothom.

3.- Quins han de ser els agents decisoris en el desenvolupament rural? Si el disseny i el cost del medi rural és una tasca social, també han de ser-ho les decisions que s'hi prenguin. Sense eliminar, en absolut, la importància de les decisions que prenguin els seus habitants, el món agrari i les explotacions agràries hauran de ser integrades en sistemes de programació on hi participin els altres sectors socials. No s'avançarà cap a un món rural harmònic com no sigui amb l'ajut de grups urbans preocupats per ell. I això comporta el disseny de com prendre les decisions i la important qüestió de les aliances que puguin conduir a una agricultura i ruralitat harmònica amb els interessos de la resta de la població.

El món rural ja està profundament inserit al món urbà i només integrant-se sobre la base de premises socials ben diferents aconseguirà els seus propis objectius. El món rural i el món urbà constitueixen parts substancials d'una única societat i només si es reconeix així i s'organitza en conseqüència s'avançará cap a una societat justa i satisfactòria.

Aquesta tasca és la nostra responsabilitat històrica. I diria que el món rural –més als països perifèrics que no pas als nostres- està anticipant-se en aquesta tasca. Antigues i noves organitzacions importants i interessants estan avançant en ella, però cal ampliar-la i potenciar-la. Si només es pretèn canviar el sistema agro-pecuario-alimentari, l'agricultura i el món rural, s'estarà anant a les palpentes (voluntàriament?), ja que únicament una transformació radical del sistema capitalista en un altre de diferent, just i harmònic, permetrà l'existència d'un sistema agrari i alimentari adequat no només al benestar del món rural sinó també de les necessitats i desitjos de la majoria de la ciutadania.

Només en societats plenament participatives, amb treball i organitzacions col·lectives, rurals i urbanes, sabent a on volem arribar-hi, serà possible avançar cap a on desitgem. Inventar noves formes de treballar i lluitar per dur-les a terme, és la tasca que ens ha encarregat la història en aquest periode.

19 de juny de 2012
Miren Etxezarreta

(Traducció d'Enfocant.net, Font: http://www.mirenetxezarreta.es/food-wars-y-el-gran-robo-de-los-alimentos/)