"Espanya dóna suport als senyors de la guerra, als traficants i als criminals a l'Afganistan"

No era la primera vegada que Malalai Joya assenyalava els assessins. El 2003 va aconseguir prendre la paraula a l'assemblea tradicional afganesa, la Loya Jirga, per exigir que els senyors de la guerra que dominen l'assemblea fossin jutjats. Després d'aquesta intervenció van arribar les amenaces de mort i de violació, els insults i quatre intents d'assessinat. Però Joya s'havia guanyad el respect dels habitants de Farà, la seva província, que la van escollir com a diputada a les eleccions del 2005.

Aquesta “musulmana laica”, com ella mateixa es defineix, va poder exercir només dos anys com a diputada. El seu discurs és massa incòmode. “Represento els qui lluiten per una democràcia real, els qui no tenen res. (…) A l'Afganistan ens enfrontem a dos grans enemics: els d'aquí i els de fora. Els de fora financien i negocien amb els de dins. Volem que se'n vagin les tropes d'ocupació i poder concentrar-nos en l'enemic intern. (…) Després no serà fàcil acabar amb els criminals, però al menys només lluitarem contra un únic enemic”.

Quan li pregunten per la situació de la dona, la diputada explica: “Abans anava amb burka, ara porto burka i una escorta de cinc homes armats”. Cada setmana Joya canvia de casa, quand deixa de ser segura. Sovint reb amenaces telefòniques. Li han tret el passaport diplomàtic i a Kabul tornarà d'incògnit, per evitar aquells que volen fer-la callar.

Algunes persones li aconsellen que no torni. “Però el meu lloc és allà”, afirma Joya. Filla d'un estudiant de medicina, ha passado gairebé 15 anys en camps de refugiats, degut a la invasió de la URSS el 1979. Quan va tornar a Farà, uns amics li van portar una bossa plena de cartes. Eren de la gent a qui ella havia ensenyat a llegir i escriure al camp de refugiats. “No puc deixar de lluitar per tota aquesta gent”.

D.: Has recurregut la decisió del Parlament afganès per la qual se t'expulsa. Quina és la teva situació actual?
M.J.: La meva expulsió és ilegal. L'article 70, que va ser aprovat per aquest cas particular, va completament en contra de la llibertat d'expressió. Però els parlamentaris democràtics són poquíssims. Ha estat difícil trobar un advocat defensor, per seguretat i per recursos econòmics. Ara que ja en tinc, ni tan sols li permeten travessar la porta del Parlament. L'últim que li han transmès és que puc tornar si em disculpo per haver-los criticad, però no penso disculpar-me per dir la veritat.

D.: Quines són les teves crítiques al Parlament afganès?
M.J.: Les eleccions del 2005 es van realitzar a punta de pistola. El Parlament està dominat per senyors de la guerra, traficants d'opi i criminals de guerra, que són titelles dels EE UU i els seus aliats. Aquests criminals –els antics titelles de Rússia, els fonamentalistes que va incentivar la CIA, etc.– haurien de ser jutjats. Tanmateix, tres generacions diferents d'assessins s'han aplegat i, com que representen el 80% dels escons, han aconseguit aprovar una llei d'amnistia per a sí mateixos. Per si no n'hi hagués prou, molts continuen cometent crims. Tres comandants van violaro una dona i van orinar a la seva boca davant de la seva família. Pels seus vincles amb el Parlament gaudeixen de total impunitat. Un comandant, Piram Qul, ha matat dos nens, de sis i set anys, de forma brutal: va lligar-los amb pedres i els va llençar al riu. Quan la gente va trobar els cadàvers va sortir al carrer. Però qui s'escolta a la gent?

D.: Què en penses de Karzai?
M.J.: Karzai és un titella dels EE UU. Per les eleccions, hi havia dos candidats amb possibilitats: un conegut criminal de guerra y el Karzai, que en el seu moment va prometre de no vendre's. La situació del país és cada dia més difícil i Karzai vol augmentar les tropes, perquè el tema central és la seguretat i no pas la democràcia. La gent el ridiculitza, en diu que ni tan sols és alcalde de Kabul. Són els partits fonamentalistes els qui controlen els poders legislatiu, executiu i judicial. El propi Karzai ha admès que hi ha titelles de l'Iran i de Rússia al Govern. Els únics que n'estan satisfets del Karzai són els països propers, perquè acumulen poder, i els EE UU, que volen mantenir una situació d'inestabilitat a la zona per la seva pròpia política estratègica.

D.: Quina és l'actuació de Karzai pel que fa al tràfic d'opi?
M.J.: La paraula més adient per a descriure l'Afganistan avui és ‘infern’. La política que va dur a terme la CIA va transformar el país en un sistema de màfies de l'opi. S'hi conrea el 93% de tota la producció mundial. Quatre persones del Govern són senyors de la droga i les tropes dels EEUU també han entrat en aquest brut negoci. És un secret a veus. Sense anar més lluny, Ahmed Wali, el germà de Karzai, a qui anomenen petit Bush, és un conegut traficant d'opi a Kandahar.

D.: Què hi fa España a l'Afganistan?
M.J.: Com és aliada dels EE UU, hi fa el mateix: crims de guerra. No puc trobar una paraula més explícita. Espanya està donant suport als senyors de la guerra, als traficants d'opi i als criminals de guerra a l'Afganistn. Ens donen una imatge molt negativa del que significa la democràcia per a Espanya. Les tropes d'ocupació han d'abandonar el nostre país. Donen suport a feixistes com Jomeini, Mussolini o Pinochet. Vergonya hauria de sentir Bush i els seus aliats d'haver invaït l'Afganistn i estar recolzant aquesta gent.

D.: Quina és la situació de la dona?
M.J.: És horrible. En aquests 30 anys de guerra mai no haviem estat tan malament. A les ciutats grans algunes dones encara tenen accés a l'educació i a una feina. Però el problema de la seguritat és tan grau, hi ha tantes violacions que moltes tenen por de sortir al carrer. El 87% afirma haver patit agressions, la majoria de caire sexual. Els segrests i els casaments forçats estan a l'ordre del dia. Els exemples d'agressions brutals són molts: amputacions de dits, de nas i orelles, cremades amb aigua bullint... La impunitat és total. No és gens estrany que el 95% de les dones pateixi depressió i que l'índex de suicidis s'hagi disparat.

D.: Millorarà la situació amb Obama com a president dels EE UU?
M.J.: Obama ha declarat que treurà les tropes de l'Iraq i que aumentarà les de l'Afganistan. No crec que millori res amb ell. Cre que decebrà moltes persones d'arreu del mon, sobre tot a la gent del seu propi país (crec que convé separar els ciutadans dels governants que prenen decisions errònies). La política estratègica dels EE UU està dissenyada des de fa 60 anys per la CIA. Les mans dels governants nordamericans són plenes de sang. Les mans de l'Obama no seran una excepció.

D.: Quina és la teva opinió de la feina que fan les ONG estrangeres?
M.J. Al nostre país aixeques una pedra i en surt una ONG. La major part són corruptes, tant les estrangeres com les nacionals. L'Afganistan és com una vaca, cadascú en vol el seu bocí. Se suposa que s'hi han invertit més de 18.000 milions de dòlars a la reconstrucció, però els diners han acabat en les mans d'uns pocs. A la Conferència de París d'enguany s'han promès 21.000 milions de dòlars. Però aquests diners no només no arribaran mai, sinò que enfortiran els enemics del poble afganès i aprofundirà l'esquerda entre pobres i rics. Ramazan Bashardost, ministre de Planificació del primer Govern de transició, va denunciar la corrupció entre les ONG i va voler tancar-li la porta a moltes, però Karzai s'hi va oposar, així que Bashardost va dimitir. Ara es prepara per a les properes eleccions presidencials i està rebent molt de suport.

D.: No pertanys a cap partit, qui et dóna suport?
M.J.: Em donen suport homes i dones pobres, que creuen en la democràcia i n'estan farts dels senyors de la guerra. També els intelectuals afganesos democràticos, fora i dintre del país, i la societat civil de països estrangers, que em donen veu i m'ajuden a pagar la meva escorta. Si avui soc viva ès gràcies a ells. Fins i tot han amenaçat de mort un periodista que em va fer una entrevista fa poc. Això demostra que són vulnerables. Jo no tinc por a la mort, li tinc por al silenci polític, que duu a la injusticía i amaga la veritat. Un dia tots morirem, però la veritat és poderosa, no es pot amagar. Ningú no podrà silenciar la veu del poble afganès. Hi ha moltes Malalais anònimes a l'Afganistan, molt més valentes que jo. Elles en són el futur, de l'Afganistan.

Afganistan, Estat tapon

Segons Joya, la naturalesa de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan no és diferent: “La principal causa de la guerra de l'Iraq és el control del petroli. L'Afganistan s'ocupa por dos motius: per a controlar els poders asiàtics (Iran, Índia, Pakistan, Xina…), gràcies a la seva situació geogràfica, i per a controlar el negoci de l'opi. Han convertit el país en el centre de la màfia de la droga, molt més que en el periode dels talibans”. La diputada insisteix en què la indústria de l'opi mou 600.000 milions de dòlars l'any i satiritza sobre la relació entre les tropes i els talibans. “Juguen al gat i el ratolí amb els terroristes. La meva gent fa broma amb el fet de que la superpotència mundial i els seus 40 aliats no puguin vèncer un grapat de talibans, homes de mentalitat medieval, que a més van ser ‘creats’ per la mateixa CIA. A les notícies, quan surt que han mort 15 o 20 talibans, en realitat són víctimes civils”.

Les víctimes civils de l'OTAN

Segons Marc Herold, expert en l'Afganistan, “les morts de civils per atacs aeris no són accidents o errors; estan perfectament calculats”. Herold és autor del llibre Afganistan com un espai buit. El perfect Estat Colonial del siglo XXI. Joya fa referència al llistat de víctimes que porta el professor Herold (www.avmp.info) i recorda els pitjors casos del passat estiu: “El 6 de juliol EE UU va bombardejar un casament a la província de Nengarhar, van matar 47 civils, incluent-hi la núvia. Encara no s'hi han pronunciat. El 22 d'agost, en un bombardeig a un poble de l'oest, van morir 90 persones”. Segons dades de l'ONU, 60 d'aquest morts eren nens. La diputada afegeix: “Ni tan sols tenim lliberta de premsa per a denunciar el que està passant. El cas de Parwiz Kambakhsh ho demostra clarament. Va ser empresonat per descarregar un article d'una pàgina web iraniana i va ser amenaçat amb ser penjat. Al final l'han condemnat a 20 anys de presó”.

Futur polític

“En els darrers 30 anys, a l'Afganistan s'hi han comès tota mena d'atrocitats en nom del socialisme, la religió, la llibertat i la democràcia”, explica Joya. “Per a sortir de la situació actual el que el país necessita és suport internacional, no tropes d'ocupació. Si toda aquesta política no canvia, el proper president serà un candidat a qui recolzarà la màfia i EE UU”. Fa unes setmanes Joya es va entrevistar amb afganesos residents a la Gran Bretanya. “M'han demanat que em presenti a les eleccions. Ja abans, després de la meva primera intervenció a la Loya Jirga, hi va haber gent que em va animar a presentar-me. Llavors tenia 25 anys, ara en tinc 30. Ni tan sols podria per la meva edat. Però la gent no veu la meva edat. Això demostra que són contraris als senyors de la guerra. Però, si en un futur em presentés tinc clara una cosa: no seré una titella i no tindré cap vinculació amb la màfia”.

EL GOVERN I PARLAMENT AFGANÈS: UNA PETITA MOSTRA

YUNUS QANUNI
President del Parlament. Ministre de Defensa durant el sagnant any de 1992. Assenyalat per l'ONU com uno dels responsables d'expulsar il.legalment  famílies pobres a Kabul per a construir mansions, entre les quals s'hi troba l'Ambaixada de Espanya a l'Afganistan.

ABDUL KARIM KHORAM
Ministre de Cultura, Informació, Turisme i Joventut. Membre de la milícia favorita de Ronald Reagan, Hezbe Islami, del cabdill Gulbuddin Hekmatiar. Va afirmar el 2007 que “els periodistes soposen un perill més gran que els talibans”. Es va negar a ser fotografiat “per una dona”.

ABDUL KARIM KHALILI
Vicepresident. Ministr de Economia entre 1993 i 1995, època particularment sagnant. Líder d'Hezbe Wahdat, partit creat i recolzat per l'Iran. El 2007 va encapcelar una manifestació on 20.000 muyahidins van cridar “Mort a Malalai Joya!” i “Mort als Drets Humans!”.

ABDUL RASHID DOSTUM
General. Va començar a les ordres del govern prosoviètic i ha estat aliat de gairebé tots els bàndols. Recentment ha estat cessat del seu càrrec de cap de l'Estado major de l'Exèrcit per segrestar, torturar i violar amb una ampolla a Akbar Bai, cabdill rival.

ABDUL RABI RASUL SAYYAF
Parlamentari. Un dels primers anfitrions de Bin Laden. Segons The Guardian, el juny de 2006, “en vísperes de la massacre de civils xiites a Afshar el 1993, el líder yihadi Abdul Rasul Sayyaf va dir als seus subordinats: ‘No deixeu ni un amb vida, mateu-los tots”.

BURHANUDDIN RABBANI
Parlamentari. Líder del partit Jamiate Islami, grup amb sagnant historial de brutaliats contra el poble afganès. President afganès entre 1992 i 1996, quan Kabul va esdevenir  una pila de runes. Només el 1994 van morir més de 25.000 civils kabulies.