Inici / Editorial. Els governs rescaten els bancs enmig de la inacció popular.
Editorial. Els governs rescaten els bancs enmig de la inacció popular.
Pel que fa a la naturalesa dels diners que els governs europeus dedicaran a rescatar els bancs, ens enfrontem, una vegada més, al misteri que envolta tota la qüestió de l'origen dels diners. Fa una parell de setmanes, en un informatiu radiofònic, el presentador entrevistava el comissari europeu per afers econòmics, Joaquín Almunia, i li va preguntar d'on sortirien aquests diners. El comissari europeu va eludir la qüestió que finalment no va tenir una resposta clara. Però la qüestió és, certament, aquesta, d'on surten aquests diners? Els tenen els governs amagats en una caixa forta? Els imprimeixen sobre la marxa a les fàbriques de moneda? Els bancs els reben físicament o només han de fer un anotament contable en els seus llibres? Com és fa a la pràctica aquesta transferència? Els Estats anoten en algun lloc que tenen una pèrdua? O no perden res perquè aquests diners son "creats"? Són preguntes que no ens fem normalment però que ens plantegen que la inmensa majoria de la població, i molts dels "experts" financers que aquests dies opinen als mitjans, desconeixen com funciona realment aquesta misteriosa substància.
D'altra banda, si ens mirem el vocabulari emprat de manera oficial per descriure aquesta operació de rescat, ens trobem mots com "destinar", "avalar", "injectar". Termes prou ambigus per no haver d'aclarir si aquests diners (que no sabem si "ja hi eren" o es "creen" sobre la marxa) els bancs els rebran com a préstec o com a regal. És a dir, els bancs han de tornar algun dia aquests diners als Estats? Perquè si no s'han de tornar, aleshores és un regal. Si els diners del rescat "ja hi eren" aleshores resulta que estan regalant diners públics, diners de tots, als bancs per a continuar amb els seus negocis privats. O sigui, que jo del meu salari estic pagant una hipoteca al banc, i dels meus impostos, estic regalant diners a aquest mateix banc perquè pugui continuar existint! Però si els diners del rescat "es creen" ara nous, perquè els Estats no donen aquests diners directament als ciutadans i que aquests puguin liquidar els seus deutes amb els bancs? Tot plegat, n'hi ha per pensar-hi.
La segona qüestió a destacar, en tota aquesta situació, és la passivitat de la població en general. Contínuament sentim que l'Estat no té prou diners per afrontar despeses socials. Ara mateix, per exemple, veiem com la Llei de Dependència no s'està aplicant per manca de mitjans. Però surten del no-res aquests 130.000 milions d'euros que el govern espanyol "destinarà" als bancs (sense aclarir si aquest "destí" es préstec, regal, o què exactament). Novament tornem a la qüestió d'abans, si aquests diners "ja hi eren" per què no se'n feia ús en despeses socials? I si "no hi eren" sinó que "apareixen" ara, aleshores de què va tot aquest joc?
Aquests dies veiem com augmenta l'atur, tothom ha notat que hi ha més gent dormint al carrer, arriben notícies d'expedients de regulació de feina (que vol dir acomiadaments, no té sentit fer servir eufemismes), sentim que els executius de certes empreses financeres celebren el seu "rescat" amb sopars en hotels de luxe... i ara, finalment, que els governs europeus destinaran tots aquests diners a ajudar els bancs. I malgrat tot sembla que la població no té intenció de protestar. És potser perquè no entenen d'economia i se senten desbordats i desorientats per la naturalesa tan metafísica d'aquesta crisi financera? És potser per por, aquesta por a patir personalment la crisi que provoca una paràlisi general? O és que mentre no toquin la seva pensió o tinguem un "corralito" la gent no pensa reaccionar? Tot plegat també n'hi ha per pensar-hi. Perquè de fet de protestes se'n fan. A Nova York s'han celebrat manifestacions davant de Wall Street, i el passat 10 d'octubre alguns centenars de persones a Londres van envair el districte financer (la City) que va ser defensat per la policia. La protesta es va concentrar davant el banc d'Anglaterra en protesta per la decisió del govern anglès de tirar endavant el seu propi "rescat" de la banca. Les imatges adjuntes, extretes d'Indymedia Regne Unit, corresponen a aquesta manifestació.



Després del pla de rescat financer acordat pel govern dels Estats Units, ara li toca el torn als governs europeus que destinaran més d'un bilió i mig d'euros per salvar els bancs. En el cas concret del govern espanyol la xifra exacta és de 130.000 milions d'euros. Aquesta decisió ha provocat una nova onada d'eufòria a les borses després de les caigudes de la setmana passada, en una nova confirmació, si és que calia, del caràcter especulatiu d'aquestes institucions. Davant d'aquesta situació ens plantegem dues qüestions. La primera és la de la naturalesa d'aquests diners i si es tracta d'un préstec a la banca o d'un regal. La segona qüestió és la pràcticament inexistent reacció popular al carrer.