Inici / Deriva extremista de la Presidència espanyola cap al control d'Internet
Deriva extremista de la Presidència espanyola cap al control d'Internet
Mentre ahir la ministra de cultura Ángeles González Sinde deixava caure que "no hi ha novetats", indicant aixi com ja no hi ha intenció per part del govern de revisar la redacció de la DF1, Presidència enviava al Consell aquest document que, amb tons apocalípics, parla textualment d'Internet com d'una "eina de retrocés social" i acaba demanant directament als països si poden bloquejar pàgines d'Internet.
Segons manifesta el lletrat barceloní Josep Jover, autor de la via prejudicial europea en el tema del Cànon Digital i que el proper dia 4 de Març portarà al Tribunal de Luxemburg el cas SGAE/TRAXTORE, "a tota Europa es qüestionen les formes i maneres, fora de tota racionalitat, que s'han volgut imposar pel govern i les entitats de gestió espanyoles". Tant és així que, en un acte gens usual, el propi Tribunal Europeu ha ordenat suspendre motu proprio tot procediment sobre cànon digital.
Espanya ja va viure la Inquisició una vegada: obscurantisme i vassallatge
La disposició final primera de la LES ens està negant el futur.
En els darrers mesos, la societat civil espanyola, en una massiva prova de maduresa i d'intel.ligència democràtica ha estat treballant sense parar per tal d'oferir al govern solucions i una sortida consensuada per fomentar un Internet ètic i beneficiós per tothom (veieu Manifest i Red SOStenible).
Davant de la greu situació en que es troba el país, veiem amb sorpresa com el govern, després d'un primer lloable esforç d'obertura amb la primera modficació de la DF1 de la LES, ara, presa del pànic, es replega cap als antics sistemes coneguts i ineficaços de suport a les multinacionals més immobilistes, destruint les possibilitats de recuperació que oferiria potenciar de forma intel.ligent les noves opcions ofertes pel desenvolupament digital i Internet.
Quan, entre el 2006 i el 2008, la ciutadania denunciava massivament la bombolla immobiliària, el govern es va fer el sord, en favor dels lobbies de la construcció. D'aquí aquesta crisi anunciada.
Ara el respecte i la comprensió de les opcions que ofereix Internet com a eina de progrés social són la sortida de la crisi.
El govern es fa el sord en favor dels lobbies de la indústria cultural.
A més a més, aquesta situació latent està precipitada per la invasiva pressió per part dels lobbies privats de la indústria dels EEUU (l'Aliança Internacional de la Propietat Intel.lectual (IIPA que aplega a Association of American Publishers (AAP), Business Software Alliance (BSA), Entertainment Software Association (ESA), Independent Film & Television Alliance (IFTA), Motion Picture Association of America (MPAA), National Music Publishers’ Association (NMPA) i la Recording Industry Association of America (RIAA) )a través del seu recentment publicat Special 301 Report, un informe que estigmatitza com a “pirata” tota la societat espanyola.
Aquest informe, amb un to paternalista i poc respectuós de les lleis que regeixn al nostre país, com si d'una colònia es tractés, indica el camí a seguir: textualment dóna la LES per suposada tot afirmant que és un primer pas i demana que es vagi a més.
L'actitud de vassallatge del govern és particularment greu pels següents motius:
- Com reflecteix de manera força exhaustiva i documentada un informe de la prestigiosa organització Consumer International, la política nord-americana en aquest sentit manté una doble moral: el rigor que exigeixen als seus “aliats” no és el mateix que practiquen al seu propi país, ja que l'aplicació del “fair use”, vigent a la seva legislació, permet moltes més excepcions al “copyright” de les que permeten les legislacions europees amb, per exemple, el dret a còpia privada i d'altres.
- La indústria de l'entreteniment made in USA va fer pressió a favor de l'informe 301 per defensar el seu mercat. Però els interessos de la indústria cultural espanyola són justament que acabi el monopoli de la indústria americana i que s'equilibrin les quotes de mercat.
- Com queda clar pels recents esdeveniments, Espanya i Europa no són els interlocutors dels EEUU per la recuperació econòmica, són només vassalls, mercats. La mirada dels EEUU és a l'Àsia.
Cedir a les pressions dels lobbies per complaure els EEUU és senzillament un suïcidi. Espanya, la legislació de la qual, en aquest moment, és la més avançada d'occident pel que fa a possibilitats de desenvolupament cap a noves formes de copyright, perd la possiblitat històrica de liderar la transformació europea cap a una nova economia basada en les opcions del nou desenvolupament digital i d'Internet.
Altres països amb més intel.ligència en la recuperació com el Brasil o Islàndia ja ho estan fent.
La Disposició Final Primera de la LES ens està negant el futur.
Drets fonamentals: Dret a un progrés econòmic beneficiós per tothom i no només per multinacionals i lobbies
"Hom considera que només "l'autor", és a dir, el creador, ja sigui home o dona, com a individu o com a grup de persones, de produccions científiques, literàries o artístiques(...), poden ser els beneficiaris de la protecció dels "interessos materials" (Art. 15, paràgraf 1 (c),). Sota els règims de protecció dels tractats internacionals existents, les persones jurídiques també estan incloses entre els ostentadors de drets de propietat intel.lectual. Tanmateix, com es pot veure a dalt, els seus drets, en ser de diferent naturalesa, no poden protegir-se al nivell dels drets humans".
Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU [GE.06-40060 (E) 020206)
És imminent la presentació de l'informe preliminar de la subcomissió parlamentària consultiva respecte a Propietat Intel.lectual.
En el redactat en discussió veiem con preocupació com no es dirimeix l'ambigüitat promoguda per determinats sectors de tractar la propietat intel.lectual tot equiparant-la amb els drets fonamentals dels ciutadans.
Confiem en el debat que s'està duent a terme a dins de de la subcomissió, una comissió que representa l'espectre del parlament, per a que reculli tot el que està sent manifestat per part de la ciutadania, la Fiscalía, la Comissió Nacional de Competència, el Supervisor Europeu per a la Protecció de les Dades i fins i tot de l'ONU entre d'altres, quan diuen que la justa i necessària defensa dels legítims drets dels autors pot ser duta a terme sense soscavar els drets fonamentals.
Confiem en que els partits sàpiguen reconduir la problemàtica cap a un desenvolupament beneficiós econòmica, social i culturalment per tothom dins del marc dels nous reptes de l'era digital.
Red SOStenible reafirma que els artistes han de poder viure de la seva feina si així ho desitgen. La divisió d'interessos entre el bé ciutadà i el bé dels artistes no existeix i és una fractura que s'ha creat artificialment per tal de beneficiar uns interessos que no són dels creadors, sinó d'aquella part de la indústria que vol fer pagar el cost de la seva reconversió necessària cap l'era digital, a tots els ciutadans.
Reiterem que: - Els drets dels artistes es defensen millorant la seva relació laboral amb els mitjancers i la indústria (recordem que els creadors, actualment, normalment reben un 1% dels beneficis de les vendes de les seves creacions.
- Els drets dels artistes es milloren permetent-los que facin servir els beneficis d'Internet sense estar lligats sempre a una indústria aparatosa i poc àgil. - Els drets dels artistes es defensen reformant les entitats de gestió, unes estructures obsoletes, monopolístiques i que satisfan una part ínfima de les necessitats d'una part ínfima de la comunitat creativa, com queda corroborat per la Comissió Nacional de Competència.
Red SOStenible ofereix eines jurídiques per aconseguir aquests objectius a través del document Carta per la innovació, la creativitat i l'accés al coneixement.
Red SOStenible reitera que cal escoltar la societat civil. La societat civil de l'era digital té els instruments per a que els seus vots no siguin malgastats i desitja una relació amb els seus diputats de col.laboració constant, no cada 4 anys.
La ciutadania digital té memòria.
I és capaç de demostrar-ho.
