Arriba la tercera onada de reformes de Bolonia

"Arriba la tercera onada de reformes de Bolonya

Des d'octubre la comunitat universitària es mobilitza, ha ocupat emblemàtics llocs i s'ha unit a les protestes contra la compra de vots al Parlament.

Tomás Munyoz García / Madrid

Dijous 23 de desembre de 2010 . Nº 140.

La Universitat europea comença a viure una nova onada de reformes neoliberals. I el seu refús més gran s'està vivint a Anglaterra i Itàlia. En aquest últim país, la segona “llei Gelmini” és el paradigma de la tercera generació de canvis que s'apropen. Innovacions legislatives, orgàniques i econòmiques que incideixen en el model universitat-empresa [veure DIAGONAL nº139]. La integració de les institucions d'ensenyament superior en el capitalisme cognitiu segueix el seu curs, tal com anticipava Carlos Sevilla en el seu llibre "La fàbrica del coneixement", enfortint la presència del sector privat en el finançament i governança de les universitats.

Si la primera reforma Gelmini (2008) va suposar una retallada en Primària i en Secundària, el tall en els pressupostos s'ha centrat en aquesta ocasió amb la Universitat. Si fa dos anys la universitat pública italiana va deixar de rebre 8.000 milions d'euros de l'Estat, de nou les butxaques dels estudiants haurien de fer un esforç extra. La dotació pública per al finançament de les beques disminuïx de 246 milions d'euros a 25,7 milions, el que suposa que el 80% dels estudiants que tenien dret a beca es queden sense ella. A més, aquesta assignació en 2012 es rebaixarà fins als 13 milions. I algú surt guanyant? Els bancs, gràcies a la instauració del “prestito d’onore”, una beca-préstec a la qual recorreran els estudiants.

Pel que fa a la governança, la reforma contempla la creació d'un Consell d'Administració per a les universitats similar al de les empreses. A més, aquest nou mapa de poder s'acompanya de la retallada del 80% del Fons de Finançament Ordinari. El que obre les portes a la dependència de fons privats, i que aquests decideixin en què són emprats a través del Consell d'Administració.

La resposta estudiantil

La llei Gelmini també afecta als investigadors [veure DIAGONAL nº 136]. A Itàlia, aquests són les persones encarregades de fer classe, però amb remuneracions mínimes i són aquells que van començar aquesta vegada les protestes. La seva precària situació no només no millora amb la reforma, sinó que la els hi afegeix un pla per a acomiadar a més de 80.000 en tres anys.

Les mobilitzacions estudiantils van arrencar a finals d'octubre. Les ocupacions simbòliques han tret el conflicte de les facultats, donant un salt qualitatiu en la contestació respecte a 2008. Llavors, el moviment estava fortament estructurat per les dues grans àrees de l'autonomia organitzada a Itàlia: Uniriot (sector autònom afí a les tesis de Toni Negri) i RedNet, a través de la seva organització estudiantil Atenei in Rivolta (autònoms amb un discurs més obrerista). També estava present Sinistra Critica, organització d'òrbita trostkista. Mentre que Rifondazione Comunista va estar completament fora.

L'"Onda anomala", espai de coordinació de tots aquests i d'altres col·lectius, va ser la que llavors va articular la major part de les protestes. Però el moviment es va desactivar a la meitat del curs 2008/2009. Francesco Longo, estudiant de Milà, afirma que són molts els que creuen que va ser una decisió presa des de les “cúpules” del moviment, que ho van considerar com una opció estratègica.

El moviment va seguir de manera més tranquil·la, assentant-se i centrant-se a aconseguir quotes de representativitat a la Universitat. Malgrat això, la lluita es va reactivar amb força gràcies a la inèrcia de la incorporació a la mateixa dels investigadors, doctorands i d'altres aspirants a acadèmics. En assemblees, amb àmplia presència d'estudiants no militants, es van decidir bloquejar des d'estacions de trens a monuments com Il Coliseo o la torre de Pisa.

Sense coordinació estatal

En aquesta ocasió, l'onada de protestes no s'ha construït a través d'una coordinació estatal. El moviment s'ha generat a cada Universitat amb les seves dinàmiques internes pròpies. Fins i tot els estudiants italians que estan fora d'Itàlia han aconseguit mobilitzar-se. "Cervelli in fuga", que així es denomina aquesta aliança d'estudiants dispersos per Europa, es va concentrar a Madrid, a les portes del Prado, el passat 12 de desembre. I els estudiants també s'han sumat a d'altres reivindicacions com el rebuig al vot de confiança que va guanyar Berlusconi, les dels afectats de L’Aquila o les plataformes de rebuig al major abocador del continent, situat a Nàpols.

***

A l'abordatge de les institucions

Alfredo Ametller / Madrid

El passat 24 de novembre, dies abans de la votació de la “llei Gelmini”, es van produir diverses ocupacions de centres de poder polític a Roma. Grups de manifestants es van dirigir fins a la seu del Senat, i van aconseguir ocupar-lo. Fins i tot haurien arribat fins al propi saló de debats de no ser per una duríssima intervenció de la policia, que aconsegueix tancar les portes en l'últim moment. Els altercats van prosseguir a les portes de la Cambra alta, fins que els manifestants van decidir dirigir-se al palau Grazzoli, residència del Primer Ministre italià. Aquí van trobar un altre dispositiu policial, que els va impedir l'entrada, i es van haver de conformar amb denunciar irònicament: “Aquí només passen les "velinas”, en referència als escàndols sexuals de Berlusconi. Les ocupacions no només van tenir lloc a Roma. A ciutats com Torí, Perusa i Salern, estudiants i professors van llançar proclames des de les teulades de les facultats ocupades.

“Preocupats per la cultura”

A. A. / Madrid

El passat 25 de novembre les protestes van tornar a prendre els carrers. En aquesta ocasió, les ocupacions es dirigiren cap als centres turístics i culturals del país, encara que no serà l'única vegada. A Pisa es va aconseguir ocupar la icona de la ciutat: la torre inclinada. Allí es va desplegar una pancarta de diverses desenes de metres. El mateix dia es produïx a Roma una multitudinària ocupació pacífica del Coliseo. En aquest intent d'estendre el conflicte de la cultura a llocs turístics o culturals coneguts mundialment cal destacar una altra data: el 7 de desembre. Durant la inauguració de la temporada d'òpera a la Scala de Milà, els estudiants, amb el suport de treballadors del teatre i d'altres sectors artístics protagonitzen dures protestes a la porta de l'edifici. Fins i tot Daniel Baremboim, que dirigiria l'orquestra, va manifestar abans de l'inici del concert: “Estem profundament preocupats pel futur de la cultura a Itàlia i Europa”. "

(Traducció d'Enfocant.net)