Agronegocis, acaparament de terres i el cop al Paraguai

Monsanto colpeja al Paraguai

Els morts de Curuguaty i el judici polític a Lugo

Aquest article va ser escrit unes hores abans de l'enderrocament de Fernando Lugo al Paraguai. Idilio Méndez ens explica les claus al darrere del complot polític en un país assetajat per l'agroindústria i amb una classe política al servei dels seus interessos.

Idilio Méndez és periodista, investigador i analista. Membre de la Societat d'Economia Política del Paraguai, SEPPY. Autor del llibre "Los Herederos de Stroessner"

Qui hi ha al darrere d'aquesta trama tan sinistra? Els impulsors d'una ideologia que promou el màxim benefici econòmic a qualsevol preu i com més, millor, ara i en el futur.

Divendres 15 de juny del 2012, un grup de policies que es disposava a complir una ordre de desallotjament al departament de Canindeyú a la frontera amb el Brasil, va ser emboscat per franctiradors, barrejats amb pagesos que reclamaven terres per a sobreviure. L'ordre havia estat donada per un jutge i una fiscala per tal de protegir un latifundista. Com a resultat, va haver-hi 17 morts, 6 policies i 11 pagesos, i desenes de ferits greus. Les conseqüències: el feble i tímid govern de Fernando Lugo restava amb una feblesa creixent i extrema, cada cop més a dretanitzat, a punt de ser dut a judici polític per un Congrés dominat per la dreta; un cop dur per a l'esquerra, les organitzacions socials i camperoles, acusades per l'oligarquia terratinent d'instigar els pagesos; avenç de l'agronegoci extractivista en mans de les transnacionals com Monsanto, mitjançant la persecució als pagesos i el robatori de les seves terres i, finalment, la instal·lació d'un còmode escenari per als oligarques i els partits de dreta de cara al seu retorn triomfal a les eleccions del 2013 al Poder Executiu.

El 21 d'octubre del 2011, el Ministeri d'Agricultura i Ramaderia, dirigit pel liberal Enzo Cardozo, va alliberar il·legalment la llavor de cotó transgènic Bollgard BT de la companyia nord-americana de biotecnologia Monsanto, per a la seva sembra comercial al Paraguay. Les protestes pageses i d'organitzacions ambientalistes no es van fer esperar. El gen d'aquest cotó està barrejat amb el gen del Bacillus Thurigensis, una bactèria tòxica que mata algunes plagues del cotó, com les larves del morrut, un coleòptere que pon els ous a la poncella del tèxtil.

El Servei Nacional de Qualitat i Sanitat Vegetal i de Llavors, (SENAVE en castellà), una altra institució de l'Estat paraguaià, dirigit per Miguel Lovera, no va inscriure aquesta llavor transgènica als registres de cultivables, per manca de dictàmens del Ministeri de Salut i de la Secretaria de l'Ambient, tal como exigeix la legislació.

Campanya mediàtica

Durant els mesos posteriors, Monsanto, a través de la Unió de Gremis de Producció, UGP, estretament lligada al Grup Zuccolillo, que publica el diari ABC Color, va carregar contra SENAVE i el seu president per no inscriure la llavor transgènica de Monsanto per al seu ús comercial a tot el país.

El compte enrere decisiu va semblar tenir lloc amb una nova denúncia per part d'una pseudosindicalista del SENAVE, de nom Silvia Martínez, qui va acusar el 7 de juny passat en Lovera de corrupció i nepotisme a la institució que dirigeix, a través d'ABC Color. Martínez és muller de Roberto Cáceres, representant tècnic de diverses empreses agrícoles, entre elles Agrosán, recentment adquirida per 120 milions de dòlars per Syngenta, una altra transnacional, totes sòcies de la UGP.

El dia següent, divendres 8 de juny, la UGP publica a l'ABC a sis columnes: “Els 12 arguments per a destituir Lovera” (1). Aquests presumptes arguments van ser presentats al vicepresident de la República, correligionari del ministre d'Agricultura, el liberal Federico Franco, qui en aquell moment feia de president interí del Paraguai en absència de Lugo, de viatge per Àsia.

El divendres 15 de juny, amb ocasió d'una exposició anual organitzada pel Ministeri d'Agricultura i Ramaderia, el ministre Enzo Cardozo va deixar anar un comentari davant de la premsa sobre un suposat grup d'inversors de la India, del sector dels agroquímics, que havia cancelat un projecte d'inversió al Paraguai per la presumpta corrupció a SENAVE. No va aclarir mai de quin grup es tractava. En aquelles hores d'aquell dia tenien lloc els tràgics esdeveniments de Curuguaty.

En el marc d'aquella exposició preparada per l'esmentat ministeri, la transnacional Monsanto va presentar una altra varietat de cotó, doblement transgènic: BT i RR o Resistent al Roundup, un herbicida fabricat i patentat per Monsanto. La pretensió de la transnacional nord-americana és la inscripció al Paraguai d'aquesta llavor transgènica, tal com ja havia passat a l'Argentina i altres països del món.

Prèviament a aquests fets, el diari ABC Color va denunciar sistemàticament per presumptes fets de corrupció la ministra de Salut, Esperanza Martínez i el ministre de l'Ambient, Oscar Rivas, dos funcionaris que no varen donar el seu dictamen favorable a Monsanto.

Monsanto va facturar l'any passat 30 milions de dòlars, lliures d'impostos, (perquè no declara aquesta part de la seva renda) només en concepte de royalties per l'ús de llavors transgèniques de soja al Paraguai. Independentment, Monsanto factura per la venda de les llavors transgèniques. Tota la soja conreada és transgènica en una extensió propera als tres milions d'hectàrees, amb una producció al voltant dels 7 milions de tones el 2010.

D'altra banda, a la Cambra de Diputats ja s'ha aprovat en general el projecte de Llei de Bioseguretat, que contempla crear una direcció de bioseguretat a càrrec del Ministeri d'Agricultura, amb àmplia potestat per a l'aprovació per al seu conreu comercial de totes les llavors transgèniques, ja siguin de soja, blat de moro, arròs, cotó i algunes hortalisses. Aquest projecte de llei contempla l'eliminació de la Comissió de Bioseguretat actual, que és un ens col·legiat de funcionaris tècnics de l'Estat paraguaià.

Mentre passaven tots aquests esdeveniments, la UGP ve preparant un acte de protesta nacional contra el govern de Fernando Lugo per al 25 de juny proper. Es tracta d'una manifestació amb maquinàries agrícoles, ocupant un sentit de les carreteres a diferents punts del país. Una de les reivindicacions de l'anomenada “tractorada” és la destitució de Miguel Lovera del SENAVE, així com la liberalització de totes les llavors transgèniques per al seu conreu comercial

Les connexions

La UGP està dirigida per Héctor Cristaldo, recolzat per altres apòstols com Ramón Sánchez - el qual té negocis amb el sector dels agroquímics - entre altres agents de les transnacionals de l'agronegoci. Cristaldo integra l'equip de diverses empreses del Grupo Zuccolillo, el principal accionista del qual és Aldo Zuccolillo, director propietari del diari ABC Color des de la seva fundació sota el règim de Stroessner, el 1967. Zuccolillo és dirigent de la Societat Interamericana de Premsa, SIP.

El Grup Zuccolillo és soci principal al Paraguay de Cargill, una de les transnacionals més grans de l'agronegoci al món. La societat va construir un dels ports per a gra més importants del Paraguai, anomenat Puerto Unión, a 500 metres de la presa d'aigua de la empresa d'aigües de l'Estat paraguaià, sobre el riu Paraguai, sense cap restricció.

Les transnacionals de l'agronegoci al Paraguai pràcticament no paguen impostos degut a l'aferrissada protecció que tenen al Congrés, dominat per la dreta. La pressió tributària al Paraguai amb prou feines és del 13% sobre el PIB. El 60 % de l'impost recaptat per l'Estat paraguaià és l'Impost al Valor Afegit, IVA. Els latifundistes no en paguen, d'impostos. L'impost Immobiliari representa només el 0,04% de la pressió tributària, uns 5 milions de dòlars, segons un estudi del Banc Mundial (2) tot i que l'agronegoci produeix beneficis al voltant del 30 % del PIB, que representen uns 6.000 milions de dòlars anuals.

El Paraguai és un dels països més desiguals del món. El 85 per cent de les terres, uns 30 milions d'hectàrees, és en mans del 2 per cent de propietaris (3) que es dediquen a la producció simplement extractivista o en el pitjor dels casos a l'especulació sobre la terra.

La majoria d'aquests oligarques posseeixen mansions a Punta del Este o Miami i tenen estretes relacions amb les transnacionals del sector financer, que guarden els seus béns mal guanyats a paradisos fiscals o els faciliten inversions a l'estranger. Tots ells, d'una manera o d'una altra, estan lligats a l'agronegoci i dominen l'espectre polític nacional, amb àmplies influències en els tres poders de l'Estat. Hi regna la UGP, recolzada per les transnacionals del sector financer i de l'agronegoci.

Els fets de Curuguaty

Curuguaty és una ciutat ubicada a l'est de la Regió Oriental del Paraguai, a uns 200 km d'Asunción, capital del Paraguai. A uns kilòmetres de Curuguaty es troba la finca Morombí, propietat del terratinent Blas Riquelme, amb més de 70 mil hectàrees en aquell indret. Riquelme prové del nucli de la dictadura de Stroessner (1954-1989) sota el règim del qual va forjar una immensa fortuna, aliat al general Andrés Rodríguez, qui va executar el cop d'Estat que enderrocà el dictador Stroessner. Riquelme, que fou president del Partit Colorado per molts anys i senador de la República, propietari de diversos supermercats i establiments ramaders, es va apropiar mitjançant subterfugis legals d'unes 2.000 hectàrees, aproximadament, que pertanyen a l'Estat paraguaià.
Aquest terreny va ser ocupat pels pagesos sense terres que venien sol·licitant al govern de Fernando Lugo la seva distribució. Un jutge i una fiscala en van ordenar el desallotjament, dels pagesos, a través del Grup Especial d'Operacions, GEO, de la Policia Nacional, els membres d'elit del qual, majoritàriament, han estat entrenats a Colòmbia, sota el govern d'Uribe, per a la lluita contrainsurgent.

Només un sabotatge intern dins dels quadres d'intel·ligència de la Policia, amb la complicitat de la Fiscalia, explica l'emboscada, a la qual hi van morir 6 policies. No s'entèn com policies altament entrenats, en el marc del Pla Colòmbia, van poder caure fàcilment en un suposat parany parat per pagesos, com vol fer creure la premsa dominada pels oligarques. Els seus companys van reaccionar i van cosir a trets els pagesos, matant-ne 11, i quedant uns 50 de ferits. Entre els policies morts hi havia el cap del GEO, comissari Erven Lovera, germà del tinent coronel Alcides Lovera, cap de seguretat del president Lugo.

El pla consisteix en criminalitzar, dur fins a l'odi extrem, totes les organitzacions camperoles, per tal d'empènyer els pagesos a abandonar el camp per a l'ús exclusiu de l'agronegoci. És un procés lent, dolorós, de despagesització del camp paraguaià, que atempta directament contra la sobirania alimentària, la cultura alimentària del poble paraguaià, per ser els pagesos productors i recreadors ancestrals de tota la cultura guaraní.

Tant la Fiscalia o Ministeri Públic, com el Poder Judicial i la Policia Nacional, així com diversos organismes de l'Estat paraguaià, estan controlats mitjançant convenis de cooperació per USAID, l'agència de cooperació dels Estats Units.

L'assassinat del germà del cap de seguretat del president de la República òbviament és un missatge directe a Fernando Lugo, el cap del qual seria el proper objectiu, probablement a través d'un judici polític, i que ha dretanitzat més el seu govern mirant de calmar els oligarques. El que ha passat a Curuguaty ha fet fora del Ministeri de l'Interior Carlos Filizzola y ha estat nomenat en el seu lloc Rubén Candia Amarilla, provinent de l'opositor Partit Colorado, que va ser derrotat per Lugo a les urnes el 2008, després de 60 anys de dictadura colorada, incloent-hi la tirania d'Alfredo Stroessner.

Candia va ser ministre de Justícia del govern colorado de Nicanor Duarte (2003-2008) i va exercir com a fiscal general de l'Estat per un periode, fins a l'any passat, quan va ser substituit per un altre colorado, Javier Díaz Verón, a instàncies del mateix Lugo. Candia està acusat d'haver promogut la repressió a dirigents d'organitzacions camperoles i de moviments populars. La seva nominació a Fiscal General de l'Estat el 2005 va ser aprovada pel llavors ambaixador dels Estats Units, Jhon F. Keen. Candia fou responsable d'un control més gran per part d'USAID del Ministeri Públic i va ser acusat al començament del seu govern per Fernando Lugo de conspirar en contra seva per tal fer-lo fora del govern.

Després de ser nomenat ministre de Lugo, el primer que va anunciar Candia era l'eliminació del protocol de diàleg amb els pagesos que ocupen propietats. El missatge és que no hi haurà negociació, sinó simplement l'aplicació de la llei, la qual cosa vol dir fer servir la força policial repressiva sense miraments.

Dos dies després del nomenament de Candia Amarilla, els membres de la UGP, encapcelats per Héctor Cristaldo, varen visitar el flamant ministre de l'Interior, a qui van sol·licitar garanties per a la realització de l'esmentada tractorada. Cristaldo, però, va dir que la mesura de força pot ser suspesa en cas de nous senyals favorables per a la UGP (enteneu liberalització de les llavors transgèniques de Monsanto, destitució de Lovera i d'altres ministres, entre altres aventatges per al gran capital i els oligarques) tot dretanitzant encara més el govern.
Cristaldo és precandidat a diputat per a les eleccions del 2013 per un moviment intern del Partit Colorado, liderat per Horacio Cartes, un empresari investigat en el passat recent pels Estats Units per rentat de diners i narcotràfic, segons el propi diari ABC Color, que se'n va fer ressò de diversos cables del Departament d'Estat dels Estats Units, publicats per WikiLeaks, entre ells n'hi havia un que al·ludia directament a Cartes, el 15 de novembre del 2011.

Judici polític a Lugo

Durant les últimes hores, mentre es redactava aquesta crònica, la UGP, (4) alguns integrants del Partit Colorado i els propis integrants del Partit Liberal Radical Autèntic, PLRA, dirigit pel senador Blas Llano i aliat del govern, amenacen amb un judici polític a Fernando Lugo per tal de destituïr-lo com a president de la República del Paraguai.

Lugo depèn del suport dels colorados per a continuar com a president de la República, així com dels seus aliats liberals, que ara l'amenacen amb judici polític, tot buscant segurament més espais de poder (diners) com a preu de la pau. El Partit Colorado, aliat amb altres partits minoritaris de l'oposició, té la majoria que cal per a destituir el president de les seves funcions.

Potser s'esperin “els senyals favorables” de Lugo que la UGP - en nom de Monsanto, la pàtria financera i els oligarques - està exigint al govern. En cas contrari, s'estaria passant a una fase següent dels plans per a copar aquest govern que va néixer com a progressista i a poc a poc va esdevenint conservador, controlat pels poders fàctics.

Entre algunes de les seves fites, Lugo és responsable de l'aprovació de la Llei Antiterrorista, propiciada pels Estats Units a tot arreu després del 11 S. Va autoritzar el 2010 la implementació de la Iniciativa Zona Nord, consistent en la instal·lació i desplegament de tropes i civils nord-americans al nord de la Regió Oriental - als nasos del Brasil - suposadament per a desenvolupar-hi activitats a favor de les comunitats pageses.

El Front Guazú, coalició de les esquerres que dóna suprt a Lugo, no aconsegueix unificar el seu discurs, i els seus integrants perden la perspectiva en l'anàlisi del poder real, caient en els jocs electoralistes immediatistes. Infiltrats per USAID, molts integrants del Front Guazú que participen a l'administració de l'Estat, sucumbeixen davant dels cants de sirena del consumisme galopant del neoliberalisme. Es corrompen fins al moll de l'os i a la pràctica se esdevenen èmuls vanitosos de rics envanits que integraven els recents governs del dretà Partit Colorado.

Curuguaty també engloba un missatge per a la regió, especialment per al Brasil, a la frontera del qual s'esdevenen aquests fets sagnants, clarament dirigits pels amos de la guerra que tenen teatres d'operacions a l'Irak, Líbia, l'Afganistan i ara Síria. El Brasil està construint hegemonia mundial juntament amb Rússia, l'Índia i la Xina, l'anomenat BRIC. Tanmateix, els Estats Units no descansen en el su poder de persuasió al gegant de Sudamèrica. Ja està en marxa el nou eix comercial integrat per Mèxic, Panamà, Colòmbia, el Perú i Xile. És un mur de contenció als desitjos expansionistes del Brasil cap al Pacífic.

Mentrestant, Washington continua amb la seva ofensiva diplomàtica a Brasília, mirant de convèncer el govern de Dilma Rousseff per a fer més estrets els lligams comercials, tecnològics i militars. Mentrestant, la IV Flota dels Estats Units, reactivada fa uns anys després d'estar fora de servei des de les acaballes de la Segona Guerra Mundial, vigila tot l'Atlàntic Sud, a manera d'un altre setge al Brasil per si no entengués la persuasió diplomàtica.
I el Paraguai és un país en disputa entre tots dos països hegemònics, dominat encara àmpliament pels Estats Units. Per això els fets de de Curuguaty són també un petit senyal per al Brasil, en el sentit de que el Paraguai pot esdevenir un polvorí que trencarà el desenvolupament del sudoest del Brasil.

Per damunt de tot, però, els morts de Curuguaty són un senyal del capital, del gran capital, de l'extractivisme expoliador, que assola el Planeta i aixafa la vida a tots els racons de la Terra en nom de la civilització i el desenvolupament. Per fortuna, els pobles del món també van donant respostes a aquests senyals de la mort, amb senyals de resistència, amb senyals de dignitat i de respecte a totes les formes de vida al Planeta.

1- http://www.abc.com.py/edicion-impresa/economia/presentan-12-argumentos-para--destituir-a--lovera-411495.html
2- Document del Banc Mundial. Paraguay. Impuesto Inmobiliario: Herramienta clave para la descentralización fiscal y el mejor uso de la tierra. Volumen I: Informe principal. 2007.
3- Cens Agropecuari Nacional 2008.
4- http://www.abc.com.py/edicion-impresa/politica/productores-se-ratifican-en-juicio-politico-416196.html

(traducció d'Enfocant.net)