50.000 hectàrees arrasades i el foc avança sense control

El pitjor desastre ecològic al País Valencià en dècades. El 2% de la superfície del país ha estat arrasada ja per dos incendis que continuen sense control. L'incendi declarat dijous entre Cortes de Pallars i Dosaigües avança encara a gran velocitat pel centre del país, mentre que el d’Andilla s’ha estés i amenaça La Serra Calderona. Entre els dos haurien arrasat ja al voltant entre 40.000 i 50.000 hectàrees segons les últimes informacions. Persones evacuades, carreteres tallades, desenes de municipis afectats i pèrdues irreparables són la imatge d'aquest infern. A València ciutat, el fum i la cendra ho entelen tot aquest matí.

Les dimensions de la tragèdia no fan més que augmentar a mesura que passen les hores. El País Valencià ja enfrontava el pitjor incendi de les dues darreres dècades, al qual s'ha afegit amb tota la força de la devastació el d'Andilla, que amenaça a hores d'ara la Serra Calderona. Les elevades temperatures, juntament amb la baixa humitat ambiental i els vents càlids de ponent creen les condicions ideals per a què el foc es propague amb una velocitat esfereïdora. Segons els serveis informatius de l'oratge de RTVV, les condicions actuals podrien millorar a partir d'aquesta vesprada i demà. Aquest matí s'han produit tímides pluges al Camp del Túria. El foc hauria consumit ja més de 50.000 hectàrees, afecta més de deu municipis i eleva la xifra d'evacuats a 1.700 persones.

D'altra banda, l'incendi originat per una crema agrícola a Andilla s'estén. Afecta ja els termes Alcubles, Villar del Arzobispo, Llíria, Sacanyet, Teresa, Altura i Bejís. Aquest nou front al nord ha avançat molt ràpidament i amenaça d'estendre's per la serra Calderona. Ahir per la vesprada hagueren de ser desallotjats els municipis de Teresa, Begís, Toràs, Gàtova i Marines Vell (Alt Palància) davant el perill imminent de les flames i el fum. Així doncs, incrontrolats, els incendis cerquen València pel sud i pel nord.

Pel que fa al primer focus, les flames continuen avançant a bon ritme i ja han arribat, com es temia, al terme municipal de Carlet. A més, la pirotècnia Quiles, de Torís hagué de ser desallotjada i la zona dels voltants ha estat evacuada per complet davant el perill que comporta la proximitat del foc i el risc imminent que les flames arribaren les instal·lacions pirotècniques. Alhora, s'han registrat alguns problemes quant al subministrament de serveis essencials com ara l'elèctric, a causa de la proximitat de l'incendi a la central nuclear de Cofrents i la central hidroelèctrica Cortes II. A més, l'abocador municipal de Dosaigües es troba completament envoltat per les flames i ha hagut de ser tancat. Es tem que el foc haja calat a les deixalles i que contribuïsquen a allargar l'incendi, cosa que podria ocasionar problemes en la gestió de residus de la ciutat de València. La regidora Maria Àngels Ramón-Llin va assegurar que es podria prescindir d'ell, però "només" fins diumenge.

El foc continua desbocat i està encara lluny de poder ser controlat, malgrat els esforços dels més dels mitjans terrestres i aeris. La previsió meteorològica no ajuda tampoc, ja que es preveuen cels sense núvols, humitat baixa i ratxes de vents càlids de ponent d'entre 40 i 60 quilòmetres per hora. El president Fabra, ha apuntat que “s’han incrmentat els mitjans terrestres i aeris per a seguir treballant contra la situació meteorològica adversa”. Però les seues paraules no aturen les primeres crítiques. Alguns alcaldes, com els de Real i Catadadau, denunciaren la "manca de mitjans d'extinció, mentre que altres, com el d'Andilla, han assegurat que els veïns desallotjats es mostren "cansats i desesperats" davant d'una situació "molt difícil".

El País Valencià entre flames i cendra

Les flames devoren l'interior del País Valencià com si d'una plaga bíblica es tractara. València s'ha tornat a despertar hui coberta per un cel ataronjat que ben bé podia evocar l'infern de Dante. Arriven encara les cendres i el fum de l'incendi declarat dijous a les 16 hores uns vuitanta quilòmetres endins, a la localitat de Cortes de Pallars (Vall d'Aiora).

L'incendi, que es va estendre amb una gran velocitat, es va produir a causa d'una negligència per part de dos operaris instal·ladors de plaques solars, que feien servir una radial. Les espurnes que es desprenen de l'aparell van calar foc a la brosta seca de la muntanya i les flames es van estendre davant la impotència dels operaris. Un d'ells va ser qui va donar l'avís al 112 pres d'un gran nerviosisme. Tanmateix, les escasses pluges d'enguany sumades als vents de ponent i migjorn que han elevat considerablement les temperatures aquests darrers dies haurien creat les condicions idònies per a què el foc es propague amb celeritat, cosa que complica en gran mesura les tasques d'extinció.

Els dos treballadors foren detinguts ahir en comprovar la gravetat de la seua actitud negligent, ja que en aquesta època està prohibit fer servir radials o aparells que produïsquen espurnes a menys de 500 metres de distància d'una massa forestal. L'incendi, que encara resta lluny de ser controlat, hauria consumit ja 30.000 ha. de bosc. Les flames assolen el centre del país amb una virulència que fa temps que no es veia. De fet, es tracta de l'incendi més greu que ha patit el País Valencià en els darrers anys i va obligar a evacuar els veïns de set municipis afectats directament pel foc o bé per la densitat del fum.

Retallades dràstiques en la prevenció

La magnitud de la tragèdia no ha tardat a desfermar les crítiques envers la gestió del Consell, que ha descuidat la prevenció d'incendis forestals de manera flagrant des de l'any 2009. De fet, el govern valencià ha aplicat importants retallades en el pressupost destinat a aquesta matèria durant els últims anys de la legislatura anterior. Així doncs, en 2010, la Conselleria de Medi Ambient que dirigia Juan Cotino es va desfer del lloguer dels cotxes de Vaersa per comprar 115 vehicles per valor de 2.319.000 euros, cosa que va significar l'acomiadament de treballadors per aquest mateix valor.

L'any següent, el govern ja amb Fabra al capdavant va modificar la Llei Forestal per permetre la construcció en sol cremat atenent a 'criteris d'interès general'. De fet, l'any 2011 es va aplicar una retallada del 38% del pressupost invertit en prevenció d'incendis – un 75% menys en comparació amb 2008-. Per acabar-ho d'adobar, aquest estiu s'han reduït els efectius dedicats a la prevenció i extinció d'incendis en 1.000 persones, tot i que l'escassedat de les pluges d'enguany feia preveure una temporada d'alt risc.

"Els incendis s'apaguen d'hivern"

Així ho ha constatat un brigadista forestal que participa en les tasques d'extinció. En declaracions a aquest diari, Antoni [nom fictici], ha explicat que l'incendi es troba encara lluny de poder ser controlat. "Com a mínim, fins a dilluns o dimarts no es preveu que estiga sota control, i això no vol dir que estiga extingit, ni molt menys". La ràpida propagació de l'incendi s'explica "a causa del vent, la sequedat i el mateix incendi, que desprèn estelles enceses que s'enlairen, es disseminen i creen nous focus". Antoni, de 27 anys, pertany a les Brigades d'Emergència i té un contracte temporal de cinc mesos de duració. "Estic en borsa i ara duc un mes treballant. Tinc sort perquè tinc experiència i sempre que passa alguna cosa em criden. Em van avisar dijous de vesprada i vaig acudir. He tornat a casa fa poc després de 16 hores de feina".

El brigadista denuncia les retallades dutes a terme pel Consell. "Han llevat places. No hi ha mitjans suficients". "El tema de la prevenció d'incendis funciona mitjançant subcontractes. Jo treballe per a Tragsa, i la Generalitat ens contracta per a un determinat servei. Hi ha altres empreses, com Imelsa, en què han ficat molt la tisora, i evidentment això es nota". Preguntat sobre com afecten les retallades a nivell de prevenció d'incendis, Antoni ho té molt clar, "els incendis s'apaguen durant l'hivern. Tindre més gent vol dir comptar amb una millor neteja de boscos, esbrostar, controlar millor les zones amb elevat risc, fer tallafocs tot i que no serveixen de gran cosa, etc. Evidentment que es declare un incendi depèn d'una sèrie de factors conjugats; la calor intensa, l'escassedat de pluges, el nivell d'humitat de l'aire, el vent... i una vegada produït és més fàcil respondre adequadament si comptes amb més efectius ben emplaçats i amb els mitjans necessaris".

L'incendi que a hores d'ara encara assola i redueix a meres cendres el nostre país és sens dubte una tragèdia fortuïta, un accident desafortunat no provocat per l'Administració, però les polítiques aplicades pel govern valencià durant aquests anys amb total despreocupació pel medi ambient són un més dels factors que contribueixen a atiar les flames. Una negligència més, que confiem no esdevinga metàfora i alhora profecia del nostre present i -el que és encara més important- del nostre futur immediat.