Inici / 40 anys després de Stonewall
40 anys després de Stonewall
Enguany se celebren 40 anys de la revolta de Stonewall, precursora del moviment d'alliberament LGTB actual. La nit del 27 al 28 de juny de 1969 al bar Stonewall Inn de Nova York un grup de travestis, transexuals, gais i lesbianes, després d'anys d'haver-se d'amagar a la clandestinitat i l'anonimat van dir “prou de control policial”. La revolta de Stonewall va fer possible que sortíssim a l'esfera pública i que, d'aleshores ençà, el preu a la nostra llibertat el poséssim nosaltres.Des del 1969, aquest moviment ha passat a l'Estat espanyol per quatre etapes. Un primer moment de consolidació i orgull, on es lluita per l'eliminació de lleis que atempten a la nostra llibertat (llei de maleantes i llei de perillositat social), una segona durant els ‘80, de presa de conciència dels nostres drets i reivindicacions (marcades per l'aparició de la sida), i una tercera de diversificació del moviment en l'actual sopa de lletres (lg, glb, lgtg, lgtbqueer...) i a la que les administracions comencen a prendre's seriosament neutralitzar un moviment que comença a estar acomodat i que, per a major satisfacció capitalista, pot generar beneficis. Aquesta tercera etapa és la més perillosa. A finals dels ‘90 els grups més reformistes van consolidar la Federació Estatal de Lesbianes, Gays, Transexuals i Bisexuals (FELGTB) com a interlocutor únic de les institucions i dels mitjans, que anhelen comptar amb líders homosexuals per a reforçar una imatge pública.
En aquest procés de centralització del moviment on l'aposta màxima és la seva despolitització, el Govern espanyol es troba amb un model a Catalunya, que no ha pogut neutralitzar. Per això, ara apostem per la denominació ‘tranzmarikabollo’, una proclama que des dels marges –però mai al marge– recull la radicalitat, el sentit de classe i la no institucionalització de les lluites per la diversitat sexual i d'identitat de gènere. La quarta etapa s'inicia el 2005 amb l'aprovació del matrimoni homosexual com a panacea de tots els anhels i somnis del moviment LGTB. Les administracions i els seus satèlits reforcen el lamentable espectacle amb exemples com el Pride de Madrid que “milió a milió de participants” aviat superarà la població de Madrid. En aquest joc de rendibilitats polítiques, els grups de la Comissió Unitària 28 de juny de Catalunya apostem per mantenir un dia que, com el de Stonewall, revindica el carrer i les llibertats per damunt de desfilades mediàtiques. Sortim a cridar allò que pensem i no pas allò que comprem.
Però enguany, la pedra a la sabata fa mal a l'empresariat rosa, que s'ha conjurat per a consolidar un Pride a Montjuïc (Barcelona). Per això les tranzmarikabollos convoquem el 27 de juny a la manifestació que des de fa 30 anys fem a la plaça Universitat de Barcelona. Un model que combina la ràbia amb l'alegria i des de l'activisme, sense negocis per cobrir ni polítiques per amagar.
Ens hi juguem la consolidació del model de mercat rosa. A 40 anys de Stonewall, ens toca contraatacar i trencar amb el fals model clònic que perverteix la conciència de milers d'activistes que continuen lluitant per no haver de pagar ni deure res a ningú. A 40 anys de Stonewall, ens toca resistir per a fer possible el miracle d'un moviment tranzmarikabollo que no pensa formar famílies i omplir locals on amagar-nos.
Eugeni Rodríguez.
Publicat a Diagonal. Traducció al català d'Enfocant.net
