La Plataforma Delta Viu denuncia, en el següent comunicat, el projecte de construir un gran complex comercial a Viladecans, al Baix Llobregat. Com expliquen, ens trobaríem, un cop més, amb una proposta d'economia especulativa, gens respectuosa amb el territori i amb el medi ambient, i que recorda massa l'economia de casino  del projecte EuroVegas.

El delta del Llobregat, al cor del territori més artificialitzat de Catalunya i de l’Estat Espanyol, està sempre al punt de mira d’empreses i administracions que hi veuen uns terrenys “buits” on ubicar-hi qualsevol projecte econòmicament rendible. Al llarg dels anys han sonat els projectes del Golf de Viladecans, del Parc Aeroespacial, del Barça Parc, d’Eurovegas i ara del gran Outlet de Viladecans. El primer que inquieta és la manca d’informació transparent sobre aquesta nova proposta, i que només es filtrin part de les dades a través dels mitjans de comunicació.

Delta Viu (abans Aturem Eurovegas), la plataforma que treballa per la revitalització de l’agricultura i la millora dels espais naturals del Delta del Llobregat, lamenta que l’aposta dels diferents governs passi sempre per grans projectes urbanístics que són anunciats a bombo i platerets sempre amb arguments populistes com els dels milers de llocs de treball que es generarien, o que es contractaran a aturats de la zona. Tot plegat ens recorda massa al miratge d’Eurovegas.

Comunicat de la Confederació de Federacions d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB).

Convocades per les organitzacions veïnals a debatre plegades de l’actual situació, tot un seguit de plataformes unitàries sindicals i d’entitats de l’àmbit de l’educació, la sanitat i la funció pública, però igualment moviments socials i assemblees de barri, han decidit fer confluir les seves protestes i reivindicacions en una gran manifestació ciutadana, que se celebrarà el diumenge 28 d’abril sota el lema: “Aturem els pressupostos antisocials. Juntes podem”.

Les biopatents constitueixen l'apropiació per part de les grans corporacions del control i ús de tota forma de matèria viva: llavors, plantes, animals, teixits, organismes modificats genèticament, etc. Les seves implicacions abasten l'agricultura, ramaderia, medicina, farmacologia; amb les corresponents conseqüències: medicaments inaccessibles pel seu elevat preu, plantes que els pagesos que les han conreat no poden replantar si no paguen la patent, etc. A més a més, és un procés semblant al que va tenir lloc a començaments de la Revolució Industrial amb el tancament de les terres comunals (enclosures): unes terres i uns recursos naturals (boscos, pastures) que havien estat comuns passaven a ser propietat privada. Ara és la mateixa matèria viva i els coneixements ancestrals que en tenen les comunitats les que passen a ser patentats i expropiats sota el paradigma de la propietat intel·lectual. El següent article, de Maria Ptqk, publicat a la revista Teknokultura, ens explica la història i el present d'aquesta indústria biotecnològica i la seva apropiació de la vida.

Introducció

Les biopatents són una manifestació contemporània del llarg procés de tancament [enclosure] iniciat, com ens recorda Silvia Federici (2011), en els començaments del capitalisme modern. Si aleshores el tancament es desplegava fonamentalment sobre les terres de conreu, avui es concentra en la seva més mínima expressió: les llavors, les plantes, els components actius dels organismes, els sabers comunitaris relacionats amb el treball de la terra o l'ús terapèutic d'herbes medicinals, i fins i tot les característiques genètiques de la població. En definitiva, les biopatents afecten tot el conjunt d'elements que fan que un entorn (topogràfic, ambiental, humà) constitueixi un mitjà de subsistència i de reproducció.

Aquest procés de tancament, que suposa una transformació sense precedents del model de governança de la matèria viva, afecta tant els recursos naturals en sentit estricte (llavors, teixits, cèl·lules, fluids, seqüències genètics, espècies animals o vegetals, etc.) com les tècniques, actuals o mil·lenàries, formals o informals, inventades per l'ésser humà per a la seva explotació, desenvolupament i conservació (des de l'enginyeria genètica fins a les pràctiques tradicionals de conreu i criança). Les biopatents constitueixen un fenomen característicament capitalista, en tant que aïllen i desterritorialitzen aquests elements per tal d'incorporar-los amb més facilitat al cicle d'acumulació.

En paraules del mateix Ateneu Enciclopèdic Popular "Us adjuntem un manifest que repassa totes les anades i vingudes, tots els mareigs institucionals patits per l’Ateneu i que confirma la nostra determinació en continuar lluitant per recuperar allò que li fou expoliat a la classe obrera d’aquesta país.

Acabar amb la cultura obrera.... a base de burocràcia. Tornem a la càrrega amb la denúncia de l’incompliment del conveni que havia de dotar de una seu digna l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el seu importantíssim fons documental, testimoni de la cultura i les lluites de la classe obrera."

L’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) fou fundat l’any 1902 per dos obrers, Eladi Gardo i Josep Tubau, i un estudiant de 22 anys, Francesc Layret, a la casa d’aquest últim.

Posteriorment, l’AEP va establir la seva seu al Carrer del Carme No 30 on ocupava 4 pisos, de més de 100 m2 cada un, i els baixos. A més, disposava d’un pis al carrer Portaferrissa, d’un xalet a la Molina, espoliat pels falangistes i avui ocupat per la Generalitat, i d’un terreny a les Rambles cantonada amb Pintor Fortuny, on actualment hi ha un hotel. Comptava amb una important biblioteca i amb diverses seccions – Literatura i Belles Arts, Economia, Naturista, l’Escola Nocturna d’Estudis Mercantils i d’Idiomes,...- on els socis realitzaven les seves activitats, tenint en total més de 25.000 afiliats.