Article d'Adrià Alemany, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona, sobre la situació actual del mercat immobiliari i les temptatives del govern per revifar-lo. A l'article, aparegut al periòdic Diagonal, s'explica com en aquests temps de crisi, les preocupacions del govern no van dirigides a protegir el dret a l'habitatge de la gent que és expulsada de casa seva per no poder pagar, sinó a salvar el negoci de bancs i immobiliàries.

El va intent de salvar el titànic immobiliari

El creixement econòmic dels últims anys ha estat estretament lligat a la construcció i a la concessió indiscriminada de crèdit. Les polítiques orientades a promoure el règim de propietat com a única manera estable de tenència, juntament amb l'absència de lloguer assequible, van empènyer una part important de la població a sobreendeutar-se per tal de poder accedir a un habitatge. Avui, l'esclat de la bombolla immobiliària ha fet palès el fràgil fonament sobre el qual s'assentava el “miracle espanyol”.

Amb la depreciació dels immobles, part de la població ha vist com el seu patrimoni es reduia substancialment. Per als que van comprar en ple boom immobiliari, el valor actual dels seus béns està molt per sota fins i tot del valor dels deutes contrets per adquirir aquests béns, aquest fet perjudica en un grau més gran les classes mitjanes i populars, eixamplant la bretxa de la desigualtat entre uns pocs que posseeixen molt i uns molts desposseïts.

Aquesta situació esdevé dramàtica per als qui  s'han quedat a l'atur i no poden fer front al pagament de la hipoteca. Quan això passa, el banc interposa una demanda i s'inicia el procés de execució hipotecària que acaba amb la subhasta de l'immoble. Donada la devaluació dels preus, les subhastes resten desertes. Llavors, d'acord amb la legislació actual, les entitats bancàries s'adjudiquen l'habitatge pel 50% del valor de taxació i continuen reclamant el pagament del deute restant, més interessos i costes judicials, a la persona en situació d'insolvència mitjançant l'embargament de nòmines i l'alienació dels béns dels avalistes. No és una situació anecdòtica: segons el Consell General del poder judicial, entre el 2008 i el 2010  s'hauran iniciat més de 350.000 execucions hipotecàries. És a dir, més de 350.000 unitats familiars perdran casa seva i a més arrossegaran un deute de cent, dos-cents i fins i tot 300.000 euros.

Una de les característiques del neoliberalisme és la submissió dels poders públics davant dels poders econòmics. Fa anys que en veiem exemples d'això, tot i que últimament es multipliquen: la submissió de l'actual ministre d'indústria Miguel Sebastián als lobbys energètics, lobbys mediàtics i discogràfics, per no parlar de la que practica amb els ex-monopolis telefònics que es resisteixen a deixar de ser-ho.

O la submissió de l'ex-ministre d'indústria i actual president de la Generalitat José Montilla davant de FECSA-ENDESA. En qualsevol altre país, com explica Vicent Partal a la seva columna de Vilaweb, seria el president de la Generalitat qui cridaria al seu despatx als responsables de l'actual desgavell elèctric per cridar-los a l'ordre. Aquí ha de ser el president qui hagi d'anar a la seu de les elèctriques a oferir col·laboració, mentre desenes de milers d'usuaris porten més de tres dies sense llum. I a sobre, a la roda de premsa de FECSA-ENDESA celebrada ahir 11 de març, aquesta empresa elèctrica declara que encara no garanteix el retorn a la normalitat fins la setmana pròxima, i tira pilotes fóra tot i carregant contra els opositors a la línia de Molt Alta Tensió (MAT), tot i que els batlles dels municipis afectats i la mateixa companyia han anunciat que els danys estaven a la xarxa secundària, no precisament a la xarxa d'alta tensió. Es poden permetre perfectament fer aquestes declaracions -que cadascú les jutji com consideri convenient-, probablement mai no els passarà res per aquest desgavell, si ni tant sols les esquerres de debó reivindiquen que la llum torni a ser un servei públic de titularitat pública.

Ningú discuteix el caràcter d'excepcionalitat d'un episodi metereològic com aquest, però sí la imprevisió absoluta que va fer que es paralitzés la vida del país. Potser la part més tragicòmica d'aquesta història és que la nevada agafés a l'actual conseller d'interior a Mallorca, o que mentre el sr. Boada anava anunciant que no quedava ningú aïllat desenes de persones que sí que ho estaven a trens i carreteres estiguessin trucant a diverses ràdios desmentint aquestes afirmacions. Però no fem broma amb això: ja hi ha hagut alguna mort: com a mínim pel fum dels generadors.

A Barcelona, la situació va ser caòtica per la imprevisió de les autoritats, també les municipals. Us reproduïm el comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) on es denuncia aquesta imprevisió.

El passat 3 de març, a la Comissió de Medi Ambient del Parlament que discuteix la Iniciativa Legislativa Popular per l'abolició de les curses de braus, tenia lloc la intervenció de Jesús Mosterín, antic catedràtic de Filosofia a la Universitat de Barcelona.

A la revista SinPermiso Jesús Mosterín ha publicat el següent text que presenta  les seves postures sobre el tema. Sense amagar en cap moment la seva oposició a les curses de braus, fa un excel.lent resum de la biologia d'aquests animals així com de la seva relació històrica amb l'espècia humana i sobre l'origen i estatus actual de la tauromàquia.

Diferents informacions aparegudes en diversos mitjans de comunicació (Vilaweb, Kaosenlared, Setmanari la Directa, etc) anuncien la posada en llibertat d'Amadeu Casellas Ramón. Aquest ja feliçment ex-pres, ha estat posat en llibertat el passat 9 de març al migdia a la presó de Girona, quan s'ha considerat no només que ja havia acomplert la seva condemna -a l'haver comptat també el temps que portava en presó provisional-, sinó que a més portava 8 anys de més dins de les presons. Aquest fet era conegut i ja havia estat denunciat pels diferents grups de solidaritat amb el pres, que han protagonitzat una llarga i dura campanya de suport demanant la seva posada en llibertat. Recordem que Amadeu ha realitzat diverses llargues vagues de fam demanant la seva llibertat i denunciant la situació a les presons.

Us reproduïm les notícies publicades a Vilaweb i al web del setmanari La Directa,que en el número en format paper d'aquesta setmana publiquen una entrevista a Amadeu acabat de sortir de la presó. Esperem estendre la informació sobre aquesta feliç notícia durant els propers dies.

Llei d'Economia Sostenible, rien ne va plus.

La Disposició Final Primera de la LES ens està negant el futur.

Red SOStenible i La Quadrature du Net denuncien com ahir [24-2-2010] la presidència europea espanyola ha adreçat al consell de la Unió Europea un document on s'hi equiparen de manera barroera la pedofília, la propaganda fonamentalista i xenòfoba i la vulneració de la propietat intel.lectual.

El document ha provocat indignació dins del Consell pel seu caire clarament propagandista i per l'evident intent de justificar a nivell europeu, a través d'una grollera criminalització, les operacions de suport incondicional als lobbies de la indústria cultural que Espanya vol portar a terme dins del seu territori a través de la DF1 de la LES [Disposició Final 1ª de la Llei d'Economia Sostenible].

Manifestació, 8 de març, 19 h, Plaça Universitat (BCN)

Nosaltres, alternatives feministes. 8 de març de 2010

"Un any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministes d’arreu.

Els últims anys, des de certes esferes de poder i alguns mitjans de comunicació pretenen deslegitimar o silenciar les reivindicacions feministes. Ens fan arribar múltiples missatges, com que el feminisme és un moviment del passat, obsolet i superat, i que “la igualtat” ja ha estat assolida. Aquest boicot explícit dels canals de (des)informació formals són un símptoma de què les nostres reivindicacions van més enllà d’aconseguir drets formals per a les dones, i els fa por perquè desestabilitzem els pilars bàsics del sistema patriarcal. La realitat és que les feministes som una molèstia que aquest sistema intenta esborrar. Anem, doncs, pel bon camí.

Des de fa uns dies podem veure un anunci per televisió on un seguit de personatges, alguns d'ells famosos per diversos motius, intenten transmetre un missatge de confiança i optimisme per tal de combatre el pesimisme i superar la crisi econòmica. A la web d'aquesta campanaya, estosololoarreglamosentretodos.org, ens diuen que són gent com nosaltres i publiquen una llista de persones que hi donen suport que pretèn ser un ventall prou representatiu de la societat. Hi trobem, per exemple, gent que es presenta com a taxista, carnisser, perruquer, desenvolupador web, juntament amb professions més fashions i que se'ns fa una mica difícil d'identificar, com creatiu o emprenedor.

Entre els promotors d'aquesta campanya, que s'apleguen en una fundació anomenada Confiança, hi ha les principals empreses del país: BBVA, Cepsa, Endesa, El Corte Inglés, Indra, La Caixa, Mercadona, Repsol, Banc de Santander, Telefónica, etc; ben lluny, per tant, de la imatge que s'intenta transmetre d'un grup heterogeni de ciutadans compromesos i, evidentment, l'afirmació de que es tracta de gent com nosaltres resulta una mica xocant.

La campanya gira bàsicament al voltant de dues idees. Un d'elles és la figura de l'emprenedor, de la persona que té una idea brillant i la porta a la pràctica en forma de negoci reeixit. L'altra idea, complementària de la primera, consisteix en transmetre la noció de que les dificultats econòmiques d'una persona són, en bona mesura, culpa seva, perquè no és prou espabilat, prou eixerit, en definitiva, no és prou emprenedor. Es tracta de la ja coneguda estratègia de despolititzar el malestar social en base a psicologitzar-lo i individualitzar-lo: la situació d'una persona no es deu al context social i econòmic sinó, principalment, a la seva manera d'enfrontar-se amb la vida, raó per la qual s'espera que aquesta persona, per resoldre els seus problemes, no s'organitzi col.lectivament sinó que es dediqui a llegir llibres d'autoajuda i a culpabilitzar-se. En consonància amb això, fa uns dies la consellera de treball del govern català, Mar Serna, deia que cal ensenyar els aturats a cercar feina... com si el fet de no trobar-ne fos culpa del treballador, que no sap.

La indignació general davant d'aquesta campanya ha estat immediata. Que les grans empreses pretenguin fomentar la confiança en el sistema econòmic apel.lant a les seves víctimes s'ha vist com un insult i un sarcasme. Es demana optimisme i fe en el sistema a una població a la qual es vol obligar a retardar l'edat de jubilació i canviant el sistema de càlcul perquè cobrin menys, tot amb l'excusa de que el sistema econòmic no pot garantir la continuïtat del sistema de pensions. Demanen fe, confiança i optimisme els mateixos empresaris que, a través del seu portaveu Díaz Ferrán, proposen un contracte laboral amb acomiadament gratuït i sense cotitzar a la seguretat social (després d'això ja només queda que proposin treballar de franc). Quan l'agenda política dels governs europeus contempla la idea de que cal conscienciar la població perquè accepti una davallada generalitzada del nivell de vida com a única manera de que els guanys empresarials continuïn creixent, se'ns demana optimisme, confiança i fe en aquest sistema.

Entre les diverses mostres de rebuig que han aparegut contra aquesta campanya, podem destacar estosololoarreglamosentretodxs.org i el següent article, que reproduim, del col.lectiu Consume hasta morir.

La Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) va rebre a finals de febrer la notificació on s'acceptava la seva admissió com a acusació particular en la querella contra Fèlix Millet i d'altres membres de l'antiga direcció del Palau de la Música. Però aquesta acceptació va anar acompanyada de la fixació d'una fiança de 6.000 euros.

No és la primera vegada que veiem com els jutges imposen fiances inassumibles a organitzacions i moviments veïnals i socials. Molts okupants de cases i centres socials ocupats veuen com no poden participar en processos judicials on sovint són desallotjats degut a la imposició d'alguna d'aquestes fiances.

Us reproduïm el comunicat de la FAVB on es denuncia el caràcter disuasori d'aquesta fiança i la interposició d'un recurs contra la mateixa.

El passat 1 de març estava convocada a diversos països europeus, però sobretot a França i a Itàlia, una jornada de protesta al voltant de la situació que viuen les persones immigrants, i es van dur a terme manifestacions a les principals ciutats d'aquests dos països. A Barcelona, el dissabte 27 de febrer va començar un dejuni de 50 hores en suport de les vagues de fam que estan protagonitzant les persones tancades al CIE (Centre d'Internament per Estrangers) de la Zona Franca i es va celebrar una concentració el dilluns a la Plaça Sant Jaume.

D'altra banda, 130 associacions, basant-se en un informe elaborat pel col.lectiu de juristes  Grupo Inmigración y Sistema Penal, han presentat el dimarts 2 de març una queixa pública al Ministeri de l'Interior en protesta per les instruccions que ha rebut la policia de fer controls d'identificació massius i detencions preventives d'immigrants sense papers. Segons l'informe, aquestes instruccions a la policia són totalment il.legals ja que contradiuen drets fonamentals establerts a la Constitució que regulen clarament les raons per les quals pot ser detinguda una persona. A tall d'exemple, fa uns dies un veí de Salt, població gironina on els immigrants han protestat darrerament per l'assetjament que pateixen, explicava com ha estat identificat per la policia fins a cinc vegades en un mateix dia, només pel seu aspecte físic.

Al següent article, de l'advocat Hibai Arbide, publicat al número 51 de la revista Masala, s'analitza com el concepte d'immigrant amaga realitats que l'eufemisme del llenguatge políticament correcte intenta amagar. Com els anomenats nouvinguts (encara que portin aquí 20 anys) són, a la pràctica, ciutadans desposseïts dels drets més elementals per unes fronteres que no són només geogràfiques.

"Que el Fòrum Social Mundial (FSM) està en crisi és un secret a veus. La principal de les explicacions referent a això sembla òbvia: encara que els diagnòstics que des del FSM s’han formulat pel que fa al rumb del planeta han demostrat ser extremadament precisos, mentre la corrosió del capitalisme va a més, la capacitat dels moviments per a articular respostes efectives segueix sent reduïda. I això és així malgrat que, del costat d’aquells, hi ha una consciència clara pel que fa al fet que la corrosió no afecta només al neoliberalisme, sinó que afecta al propi capitalisme com un tot.