Arran de l'alliberament dels cooperants catalans segrestats per Al Qaeda al nord d'Àfrica, Manuel Tapial, que viatjava al vaixell que es dirigia amb ajut humanitari a Gaza i que va ser assaltat per l'exèrcit israelià, ha fet públic el següent escrit on reflexiona sobre la diferència en el tracte rebut per uns i altres segrestats per part de les autoritats espanyoles.

Mentre que en un cas el govern ha tingut un paper ben actiu en el seu alliberament i després els ha rebut de forma pública i notòria, en l'altre es va limitar a fer les gestions imprescindibles i mirant de minimitzar-ne el ressò públic, fins al punt de que va prohibir que es pogués organitzar una rebuda decent a l'aeroport.

Fa pocs dies, després de la data de redacció d'aquest text, s'ha fet palès, de manera encara més evident, el tracte diferent que dóna el govern als cooperants i activistes solidaris de diferents causes. Ens referim als activistes canaris que es manifestaven al Sahara Occidental i que van patir la violència de la policia del Marroc. El govern espanyol ha acceptat la versió oficial i ha indicat als activistes que "han de respectar la legislació vigent"  dels ocupants del Sàhara.

Via el nostre formulari de publicació hem rebut aquest text de Salva Torres, membre de l'associació pel lloguer públic assequible 500x20 de Nou Barris, Barcelona.

"Un recorregut per la situació econòmica i la decisiva política de recolzament governamental a la banca i al lobby del totxo i les infraestructures per tal de mantenir artificialment el valor del parc d'habitatges buits a l'Estat espanyol.

El projecte "Barça Parc", una complex lúdic i comercial que el FC Barcelona, amb el vistiplau de l'ajuntament de Viladecans, governat per PSC i ICV, pretenia construir en uns terrenys del delta del Llobregat, ha estat desautoritzat per un informe del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. El projecte consistia en la construcció d'instal.lacions esportives, centres comercials i un hotel al front litoral de Viladecans, al bell mig de zones d'alt valor ecològic. L'informe del Departament de Medi Ambient considera que la construcció d'aquest complex seria incompatible amb la preservació de l'entorn, tal com ens expliquen al següent comunicat els col·lectius que han estat lluitant per la derogació d'aquest projecte.

El passat 17 d'agost de 2010 el Síndic de Greuges de Catalunya sorprenia a la ciutadania amb una nota de premsa en la que sol·licitiva als partits polítics catalans que, malgrat no ser competència catalana, unissin els seus esforços per tirar endavant a Madrid una “proposta d'un canvi legislatiu per tramitar com a ràpids els casos d’ocupació il·legal d’habitatges”.

La nota del Síndic sorprén, en primer lloc, perquè no va acompanyada de cap justificació: per què aquesta preocupació del Síndic? Per què ara, en plena crisi? De quines ocupacions i de quins habitatges parla? Habitatges que són residència principal, i per tant, si són ocupats, suposen una greu violació del domicili? O més aviat segones o terceres residències? Potser habitatges que estan buits per motius especulatius? O habitatges buits fruit de les execucions hipotecàries que estan deixant milers de families al carrer, i milers de pisos buits en mans de bancs i caixes?

El dia 12 de juliol passat 32 presos polítics maputxes iniciaven una vaga de fam a Xile que encara continua més de 45 dies després. En contrast amb la vaga de fam d'alguns presos cubans, de la qual els grans mitjans van fer-ne un seguiment molt acurat, d'aquesta dels presos maputxes no se n'ha parlat gens ni mica en aquests mateixos mitjans, cosa gens estranya donat que fins i tot la premsa xilena l'està silenciant.

Les arrels del conflicte se situen en l'intent per part del indígenes maputxes de lluitar per la seva autonomia política i, sobre tot, de recuperar les terres que tradicionalment els pertanyien i que, ara mateix, es troben en mans privades, o han estat inundades per tal de fer-hi un central hidroelèctrica, o estan sota control d'empreses d'explotació forestal. Les accions dutes a terme pels activistes maputxes, com per exemple les ocupacions de terres o el sabotatge contra les explotacions forestals, han estat contestades per l'estat xilè amb una repressió indiscriminada que inclou l'aplicació d'una llei antiterrorista elaborada durant la dictadura de Pinochet i que encara és vigent, legislació que contempla la detenció administrativa sense acusació, l'existència de testimonis secrets a un procés judicial o la militarització de les comunitats maputxes.

Avui mateix un dels vaguistes ha estat ingressat a un hospital degut a la gravetat del seu estat de salut, i les autoritats xilenes s'estan plantejant l'alimentació forçada dels presoners, tal com expliquen al lloc País Mapuche, on s'hi pot seguir el dia a dia de la lluita maputxe. I per tal d'entendre una mica millor les arrels i el context actual del conflicte, reproduim tot seguit l'article La criminalització del conflicte maputxe, publicat pel sociòleg xilè Fernando de la Cuadra a l'agència llatinoamericana d'informació  www.alainet.org

De cara a la propera vaga general del 29 de setembre, la coordinadora d'informàtica del sindicat CGT fa una crida als treballadors i treballadores del sector informàtic. Com diuen: "Si para el Metro, para la ciutat. Si els treballadors i treballadores informàtics parem, es para tot". L'analogia és clara: tradicionalment s'havia considerat que l'èxit d'una vaga general depenia en bona mesura de la paralització del transport de mercaderies i persones. Però a l'època actual, en que gran part de l'activitat econòmica consisteix en la transmissió i manipulació d'informació a través de les xarxes informàtiques, i on la gestió de la producció i els serveis de tota mena està informatitzada, és l'hora que els empleats del sector informàtic, que pateix una gran precarietat laboral, prenguin consciència de que, virtualment, podrien aturar-ho tot.

El passat 12 de juliol, un grup d'activistes antitransgènics va segar un camp de blat de moro modificat genèticament a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). La premsa convencional, en informar de l'acció, a part de la criminalització habitual que acostuma a fer-ne d'aquesta mena d'actes tot titllant de "radicals" els seus protagonistes i sense contextualitzar la notícia, va publicar que, a més, s'havia tractat d'un "error" ja que el blat de moro plantat no era transgènic. Després van matisar i resulta que sí que n'era, de transgènic, però jugaven a la confusió entre "conreu comercial" i "conreu experimental" i, en qualsevol cas, sense informar de les implicacions socials, ecològiques i sanitàries que comporta la implantació d'aquesta mena d'agricultura. Recordem, ara que tant s'ha parlat de la prohibició de les curses de braus a Catalunya arran d'una iniciativa legislativa popular (ILP), que uns mesos abans s'havia presentat al Parlament una ILP amb l'objectiu de prohibir aquests conreus a casa nostra i que, a diferència de la ILP antitaurina, ni tan sols va arribar a ser admesa per a la seva discussió. Tot seguit reproduim la versió dels activistes que van segar el camp, publicada a Ecodiari, on justifiquen la seva acció i recorden als mitjans de comunicació que haurien d'informar amb rigor i contrastant les informacions. I a propòsit del seguiment informatiu d'aquesta acció,  també és interessant de consultar l'anàlisi que n'ha fet l'observatori crític dels mitjans, Media.cat.

El passat mes de juliol, un seguit d'entitats de tota mena, ecologistes, plataformes en defensa del territori, etc., van fer públic el manifest L'A7 o la colonització de Catalunya per tal de reclamar que no es faci el desdoblament entre l'autopista AP7 i l'autovia A7. Aquesta obra, que en alguns trams ja està executada, consisteix en duplicar l'autopista AP7 amb la construcció, en paral·lel, d'una autovia, amb totes les consqüències que això comporta: la saturació d'infraestructures i la fragmentació del territori i, sobretot, una despesa totalment inútil. Es tractaria de tenir dues vies paral.leles, amb el mateix recorregut, amb la mateixa funció, amb l'objectiu de no tocar els interessos de l'empresa concessionària del peatge. Com diuen els signants del manifest, una de les conseqüències positives que ha de tenir l'actual crisi econòmica és obligar a la racionalització de les despeses i deixar de fer obres inútils, que malmeten el territori i que només beneficien especuladors i constructores que ja s'han embotxacat prou diners a l'època del totxo.

El passat 13 d'agost de 2010, el nostre col·laborador Jordi Martí i Font va llegir el pregó de les Festa Major de Marçà, i posteriorment va tocar amb els Llunàtics, banda ressuscitada ni que fos per aquella nit. No podem comentar el concert perquè malauradament no hi vam ser-hi -com a mínim a qui redacta això li sap molt greu i espera que algun dia tornin a ajuntar-se per una altra nit màgica-, però sí que disposem del text del pregó de les festes i en podem dir alguna cosa: aquest pregó recorda tres fets de la  vida marçalenca del Jordi que resulta que tenen molt a veure amb les diverses lluites que s'han anat desenvolupant al llarg del temps en aquest país. I que fins i tot en algun cas s'han guanyat, com seria el cas de la lluita contra el servei militar obligatori, feliçment abolit. Molt recomanable de llegir.

"Bona nit marçalencs i marçalenques, del Priorat i del món,

En primer lloc, volia agrair a l'Ajuntament de Marçà la proposta de fer aquest pregó de Festa Major a mi, que no sóc res més que jo mateix. La proposta no admetia un “no”, així que el sí el teniu aquí, davant vostre. Si l'única resposta possible era que “sí”, com a mínim vaig demanar de no ser-hi sol. L'autoritat pertinent ho va deixar clar: “fes el que vulguis”. I “el que vull” és això que veieu.

Rebem via el nostre formulari de publicació aquesta nota de premsa de Males Herbes - CGT de Parcs i Jardins de Barcelona. Aquest sindicat denuncia la possible subcontractació i privatització del servei de jardineria de la ciutat a empreses "d'inserció dedicades a treballs de reinserció social de persones amb especials dificultats". Semblaria molt maco si no fos perquè a aquestes persones subcontractades se'ls hi pagaria un sou de misèria (CGT parla de fins i tot només 600 €), enlloc de contractar-les directament l'Institut Municipal de Parcs i Jardins i per tant amb els mateixos drets, deures i sou de qualsevol altre treballador, cosa que sí que afavoriria realment el desenvolupament dels seus projectes vitals de manera autònoma, en igualtat de condicions i amb respecte a les diferències.

"La Direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona pretén sumar una nova privatització del servei públic, incomplint d’aquesta manera amb els Estatuts de l’Institut i amb el Conveni Col·lectiu, que diuen que aquests treballs s’executaran de forma directa i amb personal propi. En aquest cas es tracta de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona, que inclou el Parc de la Pegaso, Jardí d’Elx, Plaça de la Hispano Suïssa i la resta de zones enjardinades del barri.