Diferents informacions aparegudes en diversos mitjans de comunicació (Vilaweb, Kaosenlared, Setmanari la Directa, etc) anuncien la posada en llibertat d'Amadeu Casellas Ramón. Aquest ja feliçment ex-pres, ha estat posat en llibertat el passat 9 de març al migdia a la presó de Girona, quan s'ha considerat no només que ja havia acomplert la seva condemna -a l'haver comptat també el temps que portava en presó provisional-, sinó que a més portava 8 anys de més dins de les presons. Aquest fet era conegut i ja havia estat denunciat pels diferents grups de solidaritat amb el pres, que han protagonitzat una llarga i dura campanya de suport demanant la seva posada en llibertat. Recordem que Amadeu ha realitzat diverses llargues vagues de fam demanant la seva llibertat i denunciant la situació a les presons.

Us reproduïm les notícies publicades a Vilaweb i al web del setmanari La Directa,que en el número en format paper d'aquesta setmana publiquen una entrevista a Amadeu acabat de sortir de la presó. Esperem estendre la informació sobre aquesta feliç notícia durant els propers dies.

Llei d'Economia Sostenible, rien ne va plus.

La Disposició Final Primera de la LES ens està negant el futur.

Red SOStenible i La Quadrature du Net denuncien com ahir [24-2-2010] la presidència europea espanyola ha adreçat al consell de la Unió Europea un document on s'hi equiparen de manera barroera la pedofília, la propaganda fonamentalista i xenòfoba i la vulneració de la propietat intel.lectual.

El document ha provocat indignació dins del Consell pel seu caire clarament propagandista i per l'evident intent de justificar a nivell europeu, a través d'una grollera criminalització, les operacions de suport incondicional als lobbies de la indústria cultural que Espanya vol portar a terme dins del seu territori a través de la DF1 de la LES [Disposició Final 1ª de la Llei d'Economia Sostenible].

Manifestació, 8 de març, 19 h, Plaça Universitat (BCN)

Nosaltres, alternatives feministes. 8 de març de 2010

"Un any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministes d’arreu.

Els últims anys, des de certes esferes de poder i alguns mitjans de comunicació pretenen deslegitimar o silenciar les reivindicacions feministes. Ens fan arribar múltiples missatges, com que el feminisme és un moviment del passat, obsolet i superat, i que “la igualtat” ja ha estat assolida. Aquest boicot explícit dels canals de (des)informació formals són un símptoma de què les nostres reivindicacions van més enllà d’aconseguir drets formals per a les dones, i els fa por perquè desestabilitzem els pilars bàsics del sistema patriarcal. La realitat és que les feministes som una molèstia que aquest sistema intenta esborrar. Anem, doncs, pel bon camí.

Des de fa uns dies podem veure un anunci per televisió on un seguit de personatges, alguns d'ells famosos per diversos motius, intenten transmetre un missatge de confiança i optimisme per tal de combatre el pesimisme i superar la crisi econòmica. A la web d'aquesta campanaya, estosololoarreglamosentretodos.org, ens diuen que són gent com nosaltres i publiquen una llista de persones que hi donen suport que pretèn ser un ventall prou representatiu de la societat. Hi trobem, per exemple, gent que es presenta com a taxista, carnisser, perruquer, desenvolupador web, juntament amb professions més fashions i que se'ns fa una mica difícil d'identificar, com creatiu o emprenedor.

Entre els promotors d'aquesta campanya, que s'apleguen en una fundació anomenada Confiança, hi ha les principals empreses del país: BBVA, Cepsa, Endesa, El Corte Inglés, Indra, La Caixa, Mercadona, Repsol, Banc de Santander, Telefónica, etc; ben lluny, per tant, de la imatge que s'intenta transmetre d'un grup heterogeni de ciutadans compromesos i, evidentment, l'afirmació de que es tracta de gent com nosaltres resulta una mica xocant.

La campanya gira bàsicament al voltant de dues idees. Un d'elles és la figura de l'emprenedor, de la persona que té una idea brillant i la porta a la pràctica en forma de negoci reeixit. L'altra idea, complementària de la primera, consisteix en transmetre la noció de que les dificultats econòmiques d'una persona són, en bona mesura, culpa seva, perquè no és prou espabilat, prou eixerit, en definitiva, no és prou emprenedor. Es tracta de la ja coneguda estratègia de despolititzar el malestar social en base a psicologitzar-lo i individualitzar-lo: la situació d'una persona no es deu al context social i econòmic sinó, principalment, a la seva manera d'enfrontar-se amb la vida, raó per la qual s'espera que aquesta persona, per resoldre els seus problemes, no s'organitzi col.lectivament sinó que es dediqui a llegir llibres d'autoajuda i a culpabilitzar-se. En consonància amb això, fa uns dies la consellera de treball del govern català, Mar Serna, deia que cal ensenyar els aturats a cercar feina... com si el fet de no trobar-ne fos culpa del treballador, que no sap.

La indignació general davant d'aquesta campanya ha estat immediata. Que les grans empreses pretenguin fomentar la confiança en el sistema econòmic apel.lant a les seves víctimes s'ha vist com un insult i un sarcasme. Es demana optimisme i fe en el sistema a una població a la qual es vol obligar a retardar l'edat de jubilació i canviant el sistema de càlcul perquè cobrin menys, tot amb l'excusa de que el sistema econòmic no pot garantir la continuïtat del sistema de pensions. Demanen fe, confiança i optimisme els mateixos empresaris que, a través del seu portaveu Díaz Ferrán, proposen un contracte laboral amb acomiadament gratuït i sense cotitzar a la seguretat social (després d'això ja només queda que proposin treballar de franc). Quan l'agenda política dels governs europeus contempla la idea de que cal conscienciar la població perquè accepti una davallada generalitzada del nivell de vida com a única manera de que els guanys empresarials continuïn creixent, se'ns demana optimisme, confiança i fe en aquest sistema.

Entre les diverses mostres de rebuig que han aparegut contra aquesta campanya, podem destacar estosololoarreglamosentretodxs.org i el següent article, que reproduim, del col.lectiu Consume hasta morir.

La Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) va rebre a finals de febrer la notificació on s'acceptava la seva admissió com a acusació particular en la querella contra Fèlix Millet i d'altres membres de l'antiga direcció del Palau de la Música. Però aquesta acceptació va anar acompanyada de la fixació d'una fiança de 6.000 euros.

No és la primera vegada que veiem com els jutges imposen fiances inassumibles a organitzacions i moviments veïnals i socials. Molts okupants de cases i centres socials ocupats veuen com no poden participar en processos judicials on sovint són desallotjats degut a la imposició d'alguna d'aquestes fiances.

Us reproduïm el comunicat de la FAVB on es denuncia el caràcter disuasori d'aquesta fiança i la interposició d'un recurs contra la mateixa.

El passat 1 de març estava convocada a diversos països europeus, però sobretot a França i a Itàlia, una jornada de protesta al voltant de la situació que viuen les persones immigrants, i es van dur a terme manifestacions a les principals ciutats d'aquests dos països. A Barcelona, el dissabte 27 de febrer va començar un dejuni de 50 hores en suport de les vagues de fam que estan protagonitzant les persones tancades al CIE (Centre d'Internament per Estrangers) de la Zona Franca i es va celebrar una concentració el dilluns a la Plaça Sant Jaume.

D'altra banda, 130 associacions, basant-se en un informe elaborat pel col.lectiu de juristes  Grupo Inmigración y Sistema Penal, han presentat el dimarts 2 de març una queixa pública al Ministeri de l'Interior en protesta per les instruccions que ha rebut la policia de fer controls d'identificació massius i detencions preventives d'immigrants sense papers. Segons l'informe, aquestes instruccions a la policia són totalment il.legals ja que contradiuen drets fonamentals establerts a la Constitució que regulen clarament les raons per les quals pot ser detinguda una persona. A tall d'exemple, fa uns dies un veí de Salt, població gironina on els immigrants han protestat darrerament per l'assetjament que pateixen, explicava com ha estat identificat per la policia fins a cinc vegades en un mateix dia, només pel seu aspecte físic.

Al següent article, de l'advocat Hibai Arbide, publicat al número 51 de la revista Masala, s'analitza com el concepte d'immigrant amaga realitats que l'eufemisme del llenguatge políticament correcte intenta amagar. Com els anomenats nouvinguts (encara que portin aquí 20 anys) són, a la pràctica, ciutadans desposseïts dels drets més elementals per unes fronteres que no són només geogràfiques.

"Que el Fòrum Social Mundial (FSM) està en crisi és un secret a veus. La principal de les explicacions referent a això sembla òbvia: encara que els diagnòstics que des del FSM s’han formulat pel que fa al rumb del planeta han demostrat ser extremadament precisos, mentre la corrosió del capitalisme va a més, la capacitat dels moviments per a articular respostes efectives segueix sent reduïda. I això és així malgrat que, del costat d’aquells, hi ha una consciència clara pel que fa al fet que la corrosió no afecta només al neoliberalisme, sinó que afecta al propi capitalisme com un tot.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha endegat una campanya en reivindicació d'un canvi legislatiu que reguli la dació en pagament. Aquest és un dels aspectes més injustos i poc coneguts del sistema hipotecari. Quan una persona no pot continuar pagant la seva hipoteca al banc, el pis és venut en subhasta i el banc es queda amb els diners. Però si l'habitatge no pot ser venut a la subhasta, cosa que succeeix molt sovint, el banc es queda amb el pis però, en contra del que tothom pensaria, això no cancel.la el deute: la persona que s'ha quedat al carrer, sense habitatge, encara deu al banc una bona part de la hipoteca, a més d'haver de pagar les costes judicials i altres interessos.

En altres països, però, està vigent l'anomenada dació en pagament: en cas de no poder fer front a la hipoteca, el banc es pot quedar l'habitatge i el deute queda totalment cancel.lat. Aquest és l'objectiu que s'ha proposat aquesta campanya: evitar la situació de gent que es troba al carrer perquè ha perdut el seu pis i que encara ha de continuar pagant al banc. Vet aquí el manifest de la campanya i l'enllaç per poder donar-hi suport.

Diumenge 28 de febrer 80 municipis de 25 comarques del Principat viuran una nova jornada electoral de la consulta per la independència. Això afegeix uns 300.000 potencials votants més i ja serien aproximadament un milió de persones les que haurien estat cridades a les urnes -tot i que la participació no ha passat fins ara d'un 30% d'inscrits en el cens-.

Per tant quan parlem de les consultes per la independència n'estem parlant ja d'un fenòmen polític d'una certa magnitud, que fins ara ha mogut centenars de milers de persones. Sovint (i sobretot al començament) ha estat un fenòmen organitzat al marge del sistema de partits, i inclusiu amb les persones immigrades i amb els joves majors de 16 anys, ...però tampoc explícitament crític amb la partitocràcia consitucional o sobiranista actual ni amb gaires reivindicacions més enllà del dret a l'autodeterminació.

Hi ha qui veu tot aquest fenòmen com una mena de submarí del sobiranisme laportià, o sigui sense cap contingut més enllà del sobiranisme com a excusa per a implantar un programa econòmic amb Sala i Martin com a possible ministre d'economia d'una Catalunya independent. Una possibilitat al nostre entendre terrorífica. L'altre extrem seria el d'aquells que consideren aquest fenòmen com a mecanisme d'innovació disruptiva (com fa el nostre col·laborador Jordi Bonet i Martí) o una via cap el ja clàssic "Independència i Socialisme". Entre tots aquests extrems pensem que es situen Jaume Asens i Geraldo Pisarello, dels quals us reproduïm aquest article "Autogovern des de baix", publicat al diari Público el passat 23 de gener. Més informació sobre el desenvolupament de les consultes al web consultes.llibertat.cat.

Anar a comprar al supermercat s’ha convertit en una pràctica quotidiana. De fet, un 80% de les nostres compres es porten a terme en grans cadenes de distribució com ara Carrefour, Alcampo, Eroski, El Corte Inglés i Mercadona, etc. Malgrat que mengem i consumim diàriament, i molt sovint ho fem mitjançant la compra en supermercats, poques vegades ens aturem a pensar en les conseqüències que aquest model té per tots aquells que participen en la cadena de comercialització: pagesos, treballadors, consumidors, comerç local. Ara pot ser un bon moment per plantejar-nos aquestes qüestions.