Actualització 26 de març, 10:27h. Vilaweb anuncia que "els metges administren sèrum a Tomàs Sayes, que feia un mes que no menjava".
Després de mesos de demanar diàleg, d'intervencions benintencionades que pretenien establir ponts amb les institucions acadèmiques, el diàleg democràtic s'ha mostrat absolutament inútil. El diàleg que ofereix la institució es presenta com un diàleg entre iguals, quan en realitat és asimètric pel fet que les regles ja estan imposades prèviament. És com dialogar en una comissaria. El diàleg només és possible si per a parlar s'ocupa un dels llocs ja assignats per fer-ho. A fora d'aquest simulacre d'escenari la parla no és reconeguda com a veu política i, per tant, tot i que pot expressar-se (només faltaria!), no té cap efecte ni cap possibilitat d'intervenir políticament. En efecte, el rector de la Universitat de Barcelona té raó quan afirma que s'ha ultrapassat una línia vermella. Però no hem estat nosaltres sinó ells qui, davant d'aquest nosaltres que pren la paraula, ha imposat senzillament el silenci democràtic. Ha arribat l'hora de la veritat. El de Bolonya no és un assumpte aïllat, sinó part d'un procés d'atac a tots els espais que encara poden oferir una resistència a l'avanç del capital. La Universitat està assetjada. Bolonya ataca directament a la nostra vida, però ja no solament com a estudiants. No volem fer de la nostra vida una vida gestionada abans de poder ser viscuda, una vida hipotecada amb uns costos de promoció que hem de començar a pagar ja. Ha arribat l'hora de la veritat. S'ha obert un espai de politització i aquest fet fa por a les instàncies que imposen les regles del joc. Ara no som nosaltres els qui sentim por. De nosaltres depèn omplir aquest espai que s'obre de ràbia i de creativitat, o bé d'omplir-lo de paraules buides disfressades de crides al diàleg.
Aquest escrit, que circula en una octaveta anònima feta per un grup d'estudiants, resumeix força bé la situació actual al voltant de la imposició del procés de Bolonya. No hi ha res a negociar, perquè ja està tot decidit, per tant l'únic diàleg possible és amb les porres de la policia. Mentrestant, en Tomàs Sayes continua en vaga de fam, des del dia 23 de febrer, i ha hagut de ser hospitalitzat (veieu comunicat adjunt), un altre exemple del que entenen les institucions per diàleg i negociació. I com explica el professor Gerardo Pisarello en l'escrit que adjuntem al final, quin diàleg poden mantenir una gent com el secretari de la UB que entèn per "ús de l'espai públic" de la universitat que els turistes s'hi puguin passejar sense ser molestats per estudiants tancats?
Us reproduïm també el vídeo de l'ACN (més inforamció a un altre vídeo més complet), on es llegeix el comunicat dels professors tancats a l'edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona. Us recordem també que la Coordinadora d'Assembles d'Estudiants han convocat avui una manifestació a la plaça Universitat de Barcelona a les 20 h.
L'estudiant 