Dies després d'un sabotatge a línies del Tren d'Alta Velocitat a França (sense cap ferit, ni mort, ni tren descarrilat), la matinada de l'11 de novembre de 2008 la policia va detenir, a la petita vila de Tarnac, nou persones, sospitoses de ser-ne els autors. Tots van ser inculpats “d'associació de malfactors amb vistes a una empresa terrorista”. Davant del fet de que les proves són pràcticament inexistents, aplicant-se el règim de llei d'excepció antiterrorista, nombrosos drets han estat vulnerats i alguns dels inculpats s'enfronten a penes de fins a 20 anys de presó. El cas de Tarnac ha servit per a posar de relleu com la legislació antiterrorista es fa servir per a incriminar i perseguir la dissidència política, fent un ús molt ambigu i arbitrari de les lleis i criminalitzant les formes de vida i pensament que rebutgen aquesta societat. Els inculpats van resultar sospitosos a la policia i a la premsa pel fet de viure en comunitat, no tenir una feina convencional, editar textos i llibres on es qüestiona aquest sistema i, en definitiva, per defugir d'allò que seria una vida "normal" dedicada al treball i el consum. Com a mostra del deliri, fins i tot algunes persones van ser situades al punt de mira pel fet, tant sospitós i anormal, de no posseïr un telèfon mòbil.
Poc a poc els detinguts han obtingut la llibertat condicional, l'últim d'ells Julien Coupat, al qual el diari Le Monde li va fer una entrevista que es pot llegir aquí. Finalment, l'escàndol de Tarnac ha servit per a encetar un moviment en contra de la legislació antiterrorista que, pensada com una excepcionalitat del dret normal, més aviat el que ha fet és implantar l'excepcionalitat permanent a la societat.
L'onze de novembre de 2008 la polica francesa va realitzar una espectacular 