sanitat

El proper dia 1 d'abril els immigrants en situació irregular seran exclosos del sistema sanitari públic (o no, mentre el paguin, tal i com denuncien diverses associacions de suport als immigrants), incomplint a més les afirmacions de l'encara conseller de sanitat Boi Ruiz, on assegurava que es mantindria aquesta cobertura sanitària. A banda, s'introdueixen diferents criteris d'atenció en funció del temps que s'estigui empadronat. La retallada més gran per tant se l'emporten les persones immigrants en situació irregular, però l'ofensiva contra un servei de salut públic i de qualitat  és global: llistes d'espera cada cop més llargues, medicaments i serveis que ja no es cobreixen pel sistema públic de salut (per cert, les farmàcies porten ja quatre mesos sense cobrar els medicaments que en dispensen), proves que ja no es fan o que l'has de liar ben grossa per tal que te les facin, etc. No són fets aïllats, sinó que vist en una perspectiva global i sobretot coneixent els càrrecs que tenia al sector privat de salut el conseller  Ruiz abans de ser-ho, ens pot ajudar a entendre quin és l'objectiu final de tot aquest procés: desmuntar una estructura real d'estat que ja tenim com és el gaudir d'un sistema públic de salut. Us reproduïm l'article de Luis de Capacte Novo "Exclusió sanitària per als immigrants en situació irregular a partir de l’u d’abril a Catalunya", publicat originalment al blog Dempeus per la salut pública i traduït pels companys de la CGT de Catalunya.

Els cridaners titulars de premsa que va protagonitzar el conseller de Sanitat de Catalunya, Boi Ruiz, anunciant que se seguiria donant cobertura sanitària a les persones immigrants en situació irregular incloent algunes matisacions referent a això i l’anunci de la interposició d’un tardà recurs d’inconstitucionalitat, va fer que molts ciutadans estiguessin convençuts que a Catalunya no s’anava a seguir la normativa estatal per la qual se’ls excloïa de la majoria de serveis sanitaris, però la veritat és que des del 1 de Setembre 2012 s’estan negant targetes sanitàries als immigrant en situació irregular que la sol·liciten, situació que es tornarà dramàtica a partir del 1 d’abril, data en la qual la Generalitat cancel·larà la targeta sanitària de milers d’aquests immigrants.

Des del dia 29 de novembre hi ha tancades a diversos hospitals catalans en defensa de la sanitat pública i contra la privatització. A hores d'ara són, a Barcelona: hospital de Sant Pau i Hospital Clínic; a Terrassa la Mútua, a Sabadell: Parc Taulí, a Sant Joan Despí: Moisès Broggi i a l'Hospitalet de Llobregat: Hospital General.

El motiu principal d'aquestes tancades és l'oposició a la progressiva privatització de la sanitat pública amb l'excusa de les retallades. De fet, en teoria, no n'hi ha, de privatització, ja que la titularitat de les instal·lacions continuarà sent pública, però s'introdueix el que se'n diu "gestió privada". Un negoci ben rodó, perquè les empreses privades que se'n faran càrrec de la gestió ja es troben amb les infraestructures creades (mercès als diners públics) i aprofitaran la confusió que crearà la difuminació de les fronteres entre l'esfera pública i la privada; per exemple: les mateixes instal·lacions (públiques) que serveixen per atendre pacients de la seguretat social durant el matí es fan servir a la tarda per atendre "clients" de la sanitat privada. Un altre cas que ja s'està donant consisteix en el pacient que va a la pública i acaba sent derivat a la privada: el personal mèdic que treballa a la consulta pública informa el malalt que les proves que necessita fer-se trigaran mesos al sistema públic, però que aquest mateix personal, treballant a les mateixes instal·lacions en  un altre horari concedit a una empresa privada, li fara les proves de seguida, però pagant, és clar.

Aquesta fórmula de la gestió privada d'una instal·lació pública és possible gràcies a una reforma legal que es va aprovar l'any 1997, durant la presidència d'Aznar: la llei 15/97, llei que va comptar amb els vots favorables de PP, PSOE, CiU, PNV i CC.

El vídeo ha estat realitzat per 15Mbcn.tv. També reproduim el manifest de la tancada a l'Hospital Clínic de Barcelona, on cal destacar la denúncia que fan de l'empresa Barnaclínic, una empresa privada que fa servir les instal·lacions públiques i el personal del Clínic per a les seves activitats, amb l'agreujant de que els seus clients tenen preferència a l'hora de fer servir les instal·lacions, mentre que els pacients de la pública han de patir les llistes d'espera.

Diverses entitats i associacions, com expliquen al següent comunicat, han presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una querella contra Boi Ruiz, antic president de la Unió Catalana d'Hospitals (associació d'empreses de la sanitat privada) i, actualment, Conseller de Sanitat. Després de la desfeta electoral, el govern de CiU continua amb la seva política de desmantellament progressiu i privatització de la sanitat pública. La darrera notícia en aquest sentit ha estat l'adjudicació de la gestió de diversos Centres d'Atenció Primària (CAP) de l'Alt i Baix Empordà a la multinacional Eulen.

El Grup de Defensa de la Sanitat Pública ha difòs el següent article alertant sobre una possible privatització de l'Hospital Clínic de Barcelona. Una privatització que seria imminent, tot just després de les eleccions del 25N ja que, segons algunes fonts, l'estudi jurídic preceptiu i el corresponent decret ja estarien elaborats. Una història més de la barreja entre gestió de serveis públics i interessos privats, on sovint gestors públics i empresaris privats són les mateixes persones. Com ja s'ha dit arran de la privatització d'Aigües del Ter-Llobregat, aquells que s'omplen la boca parlant de dotar-se d'estructures d'estat el que fan, en realitat, és desmantellar aquestes estructures i vendre-les al capital privat.

La revista Cafè amb Llet acaba de ser condemnada a pagar una indemnització de 10.000 euros a Josep Maria Via, assessor del president Artur Mas. El motiu és que, segons la sentència, la difusió d'un vídeo on es denunciaven determinats fets ocurreguts a la sanitat catalana atempta contra l'honor del senyor Via. A més a més, la condemna obliga a la revista a publicar-la i també a la retirada del vídeo.

El proper 27 de setembre, els editors de la revista Cafè amb Llet seran jutjtats acusats d'atemptar contra l'honor de Josep Maria Via. La raó d'aquest judici és que el denunciant figura, entre altres molts noms, en diversos articles d'investigació publicats per la revista sobre les connexions entre càrrecs públics i negocis privats al món de la sanitat. Tot seguit reproduim l'editorial que han publicat sobre el judici i l'article "(Quasi) Tots els homes del President", guia per saber qui és qui en aquest entramat de portes giratòries entre despatxos oficials i empreses privades.

A partir de l'u de setembre, les persones migrants en situació irregular a l'estat espanyol no tenen dret a l'assitència sanitària ordinària. A la vista d'aquesta situació, Metges del Món fa una crida a tot el personal sanitari per fer objecció de consciència i continuar atenent aquestes persones. Entre les raons exposades al manifest que reproduim tot seguit, al·leguen que aquesta mesura va en contra de la legislació internacional, dels drets fonamentals de les persones, de la salut pública, i que fins hi tot no hi ha cap argument economicista (per miserable que pogués ser) que justifiqui aquest atac contra el benestar i la salut de les persones migrants.

Article de Josep Maria Martorell rebut via el nostre formulari de publicació.

Aquest dimecres [Nota d'E. el passat 22 d'agost] va presentar-se la Taula Ciutadana en Defensa de la Salut Pública de Reus. Una iniciativa sorgida del mateix sector de la sanitat, que no només hem de felicitar, sinó a la que hem de donar un suport total, així com promoure que es desenvolupin projectes similars als nostres municipis. La raó és alarmant: els càlculs a nivell de la provincia de Tarragona diuen que entre 6000 i 8000 persones nouvingudes podrien perdre la tarja sanitària quan es comenci a aplicar la mesura del Govern espanyol, que negarà l’assistència sanitària mèdica als nouvinguts que no estiguin cotitzant a la Seguretat Social. El problema sembla senzill d’entendre, però té moltes més connotacions de les que sembla.

Us reproduïm aquest article d'Antonio Gómez Liébana, membre de la Coordinadora Anti-privatització de la Sanitat Pública de Madrid, publicat a la revista Diagonal, i traduït pels companys de la CGT de Catalunya.

Repassem les conseqüències de la ‘contrarreforma sanitària’ amb les últimes mesures aprovades pel govern espanyol i els canvis en el model de sanitat, unes reformes sanitàries que formen part d’un llarg procés.

El Reial decret Llei 16/2012 aprovat pel govern espanyol suposa un pas més –molt important– dintre de la contrarreforma sanitària que es ve realitzant des de fa anys, i implica modificacions substancials en el model de sanitat pública universal, a més d’obrir vies per a futures retallades.