repressió

Quinze estudiants ferides i tres detingudes per les càrregues dels Mossos a l'acte del 20è aniversari de la Universitat de Girona

Ahir 17 de desembre  Artur Mas va participar en la celebració del vintè aniversari de la Universitat de Girona. Davant les protestes contra les retallades dels membres de la comunitat universitària (estudiants però també professorat i personal d'administració i serveis) s'han produït diverses càrregues del cos d'antiavalots dels mossos d'esquadra, amb el resultat de 15 persones ferides de diversa consideració, 5 persones retingudes i 3 finalment detingudes que ja han estat posades en llibertat. Us reproduïm l'article d'Ivan Santiago i Xevi Planas publicat al setmanari la Directa.

Fortíssima tensió, i de nou càrregues, en un acte institucional del president de la Generalitat de Catalunya. Aquest cop, en motiu de la celebració del vintè aniversari de la Universitat de Girona, el president Mas ha participat dels actes de celebració d'aquesta onomàstica. L'acte oficial, que era programat per a les dotze del migdia, a l'Aula Magna del Claustre de la Facultat de Lletres de la UdG, mitja hora abans ha estat precedit per una protesta d'estudiants i d'altres membres de la comunitat universitària, entre els que hi havia professorat i personal d'administració i serveis. La concentració tenia com a objectiu protestar per les retallades en matèria d'ensenyament que el govern de la Generalitat està implementant. Les manifestants han denunciat que “tant els representants de la universitat com els governants vulguin celebrar una data així, en mig d'un clima de retallades socials com el que s'està visquent actualment”. Els voltants del campus i l'edifici de la Facultat de Lletres es trobaven fortament custodiats pels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, provinents, en gran part, de la caserna central de la Brigada Mòbil a Sabadell.

Blog de Jordi Martí Font

Les retallades s'obren pas a cop de porra i de por, que si fa no fot són el mateix. Avui (16/12/11), a Girona, els Mossos han tornat a demostrar per a què serveixen. I han corroborat que són una simple peça en mans dels rics per mantenir els seus privilegis, per robar als pobres fins i tot la salut, l'educació... Les porres tenen amo i sempre peguen del mateix costat.

Durant aquests mesos el moviment del 15M ha confluït amb l'activisme per l'habitatge i les necessitats de cada cop més persones desnonades i ha ocupat diversos edificis per tal de reallotjar aquestes persones sense llar. Una de les últimes d'aquestes sonades ocupacions ha estat la del habitatge 18n, al barri de Sants (C/Hostafrancs 3), ocupada durant la manifestació del moviment el passat 18 de novembre. Les famílies desnonades que hi vivien van ser desnonades el passat 30 de novembre, un desallotjament contestat molt durament per moltes entitats veïnals i socials.  Així, el passat  de desembre diverses entitats van realitzar una roda de premsa davant la Ciutat de la Justícia per tal de  fer sentir l'opinió de les persones desallotjades i les entitats que els hi donen suport. Us reproduïm l'article "Amnistia Internacional investiga l'actuació dels Mossos al desallotjament de l'habitatge 18-N d'Hostafrancs", de Jesús Rodríguez i publicat pel Setmanari la Directa. També adjuntem la "Carta pública de l'habitatge 18-N", publicada al web "Alliberaments Generals", web que recomanem per seguir l'actualitat d'aquesta onada d'ocupacions, així com el comunicat citat de diverses entitats veïnals i socials criticant el desallotjament.

Untitled from Setmanari Directa on Vimeo.

Tal dia com avui en Pedro Álvarez va ser assassinat d'un tret mortal al cap. 19 anys després els familiars d'aquest jove de l'Hospitalet encara estan demanant justícia per un cas que com a mínim té alguns punts diguéssim que com a mínim foscos, tal i com explica aquest article de Xavier Martí publicat al web del setmanari "La Directa".

Pedro Álvarez va rebre un tret mortal al cap el dia 15 de desembre de l’any 1992. El jove va morir en presència de la seva companya sentimental a l’avinguda Catalunya de l’Hospitalet de Llobregat. Yolanda, durant la roda de reconeixement, va identificar el policia que va disparar l’arma. Dinou anys després, però, l’assassí de Pedro Álvarez encara no ha pagat pel seu delicte i gaudeix de llibertat.

La cap de llista d'Anticapitalistes, que va declarar ahir, rep el suport d'Arcadi Oliveres

Acció d'Anticapitalistes a Catalunya Caixa from Anticapitalistas on Vimeo.

Pel seu interés us reproduïm la notícia que s'ha publicat a la web Nacio Digital en la qual s'expliquen els detalls de la imputació de la cap de llista per Esquerra Anticapitalista, Esther Vives, per l'ocupació de la seu central de Catalunyacaixa el passat 8 de novembre. Reproduim també el comunicat emès per la candidata. És potser la primera vegada que una candidata, cap de llista, és imputada per una acció reivindicativa durant la campanya electoral.

La matinada del passat 2 de novembre l'associació Terrassa Respon va patir un atac amb un còctel Molotov que va causar diversos danys al seu local, compartit amb la central de compres de la Cooperativa Integral a Terrassa. Us reproduïm el comunicat emès per Terrassa Respon i d'altres col·lectius de la ciutat davant d'aquests fets.

L’associació Terrassa Respon i la central de compres de la Cooperativa Integral a Terrassa comuniquen que el local social que acull les dues entitats, situat al carrer Societat número 6, ha patit un atac a les 3:40 de la matinada del 2 de novembre de 2011. L’incendi no ha provocat desgràcies personals però si quantioses pèrdues econòmiques i materials a les dues plantes del local.

Us reproduïm aquest article, publicat al web de Media.cat, Observatori crític dels mitjans. 

Primer va ser la detenció de Toni Dolz, detingut el 3 d’octubre en el marc de l’operació de l’Audiència Nacional espanyola contra els “indignats” que van blocar el Parlament de Catalunya el passat 15 de juny. Dolz era al lloc dels fets, però no per blocar ningú sinó per cobrir els fets per a La Tele, un canal comunitari que emet a Barcelona i anava degudament identificat amb el braçalet acreditatiu. Però això no va impedir que els Mossos d’Esquadra incloguessin el seu nom a la llista de presumptes delinqüents que van enviar al jutge Eloy Velasco per tal que fossin processats. Una decisió que queda encara més compromesa per les imatges visionades durant la compareixença de Dolz a Madrid, on s’evidenciava que s’havia limitat a realitzar la seva feina de càmera i el Sindicat de Periodistes de Catalunya, al que Dolz està afiliat, ha demanat l’arxivament de la causa en un comunicat.

Ens fem ressò d'aquest article de Carlos Delclós publicat a roarmag.org (Reflections on a Revolution). Es tracta d'una anàlisi comparativa de les idees de legalitat i legitimitat. La legalitat com a excusa del poder per aplicar la repressió contra els qui reclamen canvis emparats per la legitimitat, que només pot donar el poble. L'article acaba presentant l'actuació dels Mossos a la Ciutat de la Justícia com exemple de l'autèntica violència que està tenint lloc: no la dels manifestants que reclamen un canvi polític, sinó la dels governs que actuen violentament per tal de corrompre l'autèntic significat de la paraula democràcia: poder del poble.  

Article de David Fernàndez, publicat el passat 3 d'octubre a Mèdia.cat. És a dir, abans de les últimes detencions d'activistes del 15M incloses les polèmiques detencions realitzades a la Ciutat de la Justícia. Vist amb una certa perspectiva resulta molt curiosa la petició del conseller al gremi periodístic, en vísperes dels esdeveniments posteriors.

Tímid somriure nerviós o calfred gebrador d’espinada, escoltar el Conseller d’Interior Felip Puig demanar als periodistes que no siguin neutrals esparvera. Veure’l recomanant com cal desenvolupar la feina amb hàbils consells de pa sucat amb oli, acaba per deixar garratibat.

[Actualització 10 d'octubre 16:00h] El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ben poc sospitós de formar part dels "indignats", consideren els fets extremadament greus. Tal i com es publica al web d'El Periódico: "Els jutges han redactat un acord en què sostenen que la "inqualificable operació de la setmana passada" només es pot entendre des "del més absolut menyspreu als drets individuals dels ciutadans" i al respecte que mereixen els tribunals de justícia "com a garants d'aquests drets"."

Us reproduïm el comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona al respecte de les detencions que s'han anat succeïnt la darrera setmana, pels anomenats fets del 15 de juny al Parlament.  Unes detencions a parer dels advocats dels detinguts del tot innecessàries al justificar-se per comunicar una citació judicial davant l'Audiència Nacional, comunicació que es pot establir de moltes altres maneres, com per exemple una simple carta certificada. Enlloc d'això es va preferir aquest sarau mediàtic amb la guinda final de les detencions per part d'efectius dels mossos d'esquadra de sis de les persones citades a declarar per l'Audiència Nacional ...que s'havien presentat voluntàriament a fer-ho la Ciutat de la Justícia a les seves mateixes instal·lacions. Curiosament aquestes detencions es produïren davant la presentació d'una querella criminal col·lectiva per les pressumptes agressions del 27-M, dirigida, segons informa el Setmanari la Directa, "als diferents responsables de la cadena de comandament dels Mossos d'Esquadra, des dels policies agressors fins al conseller d'Interior Felip Puig".

Però malgrat tot això, que és important i greu, no deixa de ser una qüestió de forma. Allò que pot arribar a ser realment greu i que assenyala molt encertadament el comunicat de la FAVB és que "Ara, assistim a una perillosa escalada. Mai una protesta davant d’una seu parlamentària -i n’hi ha hagut de molt més enèrgiques i amb incidents més significatius, a Catalunya i arreu- no havia donat lloc a imputacions per un delicte “d’atemptat a altes autoritats de l’Estat”, comportant la possibilitat de condemnes de fins a cinc anys de presó. Fet remarcable: la iniciativa prové de l’Audiència Nacional, estament judicial hereu del franquisme, arran d’una denúncia de l’associació d’extrema dreta “Manos Limpias”. El govern de la Generalitat no només ha atès puntualment el requeriment de la magistratura espanyola, sinó que s’hi ha aplicat amb un zel que ningú no li demanava". El subratllat és nostre.