repressió

La matinada del dia 11 al 12 de juliol de 2010, la selecció espanyola va guanyar el Mundial de fútbol, fet que va desencadenar celebracions espontànies a diversos punts del territori que en algun cas van derivar en greus incidents. Segons el relat de l'afectat i del seu advocat, Nicola Tanno estava en aquells moments a una terrassa al número 347 de la Gran Via de Barcelona, lluny dels incidents, quan una furgoneta dels mossos d'esquadra s'hauria aturat  i els hauria disparat pilotes de goma. Com a resultat Nicola Tanno ha perdut un ull i acaba de rebre l'alta mèdica després d'haver estat 16 dies hospitalitzat.

A tot això, fonts dels mossos d'esquadra consideren que l'actuació hauria estat "correcta" i "sense errors", qualificant el fet que dues persones que no participaven dels aldarulls restessin ferides (recordem que una de les quals ha perdut un ull) com a "accident". Textualment, segons declaracions recollides al diari El Punt: "les pilotes de goma poden rebotar a terra i fer mal"...

Us reproduïm el comunicat de l'associació Altraitalia,  on entre d'altres coses es denuncien els fets, s'insta a realitzar una investigació en profunditat, i es considera incomprensible que aquesta no s'hagi realitzat d'ofici. El podeu llegir tot seguit.

Enfocant crea llocs de treball. Sí, finalment. I sense subvencions, ni "beques". Perquè d'alguna manera s'haurà de detectar qui són els membres d'Enfocant.net i filtrar i analitzar qui són els seus lectors i els continguts publicats i/o reproduïts. I això, si no subcontracten fins i tot aquestes funcions que pertanyen al cor de l'estat, crearà alguns llocs de treball al sector públic ... tot i que com a nous censors i policies del pensament.

Perquè la idea d'aquesta directiva, aprobada durant la presidència espanyola de la UE, en una reunió presidida pel ministre d'exteriors Miguel Ángel Moratinos i amb la participació del secretari d'estat Diego López Garrido, és aquesta: no només combatre i perseguir els actes terroristes i la seva propaganda o apologia, sinó directament també els ciutadans sospitosos d'experimentar un procés de radicalització. Així es vigilarà si aquests han patit algun deteriorament del seu nivell de vida i /o s'involucren en moviments antiglobalització.

Us reproduïm l'article "La UE vigilarà als ciutadans d'opinions radicals", escrit per Irene Lozano i publicat al web Cuarto Poder.

CCOO ha tornat a donar un pèssim espectacle de què entenen ells per "unitat" davant de la patronal en aquests moments de crisi, assaltant els locals de CGT a Via Laietana. Com si no n'hi haguessin, en aquests moments, de problemes més importants on haurien de posar-hi atenció, que la reivindicació d'uns locals sindicals ...que ja estan ocupats per un altre sindicat des de fa més de vint anys.

Nosaltres no caurem aquí en el parany verbal de considerar equivalents agressor i víctima, ni de considerar que la CGT, pel sol fet de defensar-se de l'agressió, està donant un pèssim espectacle amb la que està caient. L'espectacle, trist i pèssim, l'està donant l'organització que ha decidit expulsar CGT dels locals que ocupa des de fa més de vint anys. A tot això, CGT ha decidit defensar-se de l'agressió i tot sembla indicar que no serà desallotjada tant fàcilment com d'altres espais.

És molt trista la situació actual de l'esquerra radical d'aquest país, i molt bona part dels seus problemes són per mèrits absolutament propis. Però s'ha de reconeixer també el trist paper de les organitzacions "tradicionals" de l'esquerra (PSUC-ICV, CCOO, etc) en la destrucció sistemàtica de qualsevol possibilitat  realment transformadora, evitant amb molta mà esquerra que els creixin nans per l'esquerra, sobretot en moments de crisi, quan toca fer de bomber i reeditar un altre cop Pactes de la Moncloa, malgrat el paripé pressumptament contestatari d'una vaga amb retard i amb silenciador. Hem vist uns quants exemples al llarg de la història, i creiem que ara estem veient, un altre cop, tristament, un exemple més. Ens preguntem com encara pot haver-hi gent "dels nostres" que doni peixet, convidant a jornades, xerrades, etcètera, a organitzacions com CCOO o ICV. Un bon indicador per saber qui som realment "nosaltres" i qui són veritablement "els nostres".

Us reproduïm els comunicats de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de CGT i el de la Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya.

Podeu escoltar l'entrevista realitzada per Manuel Márquez de Kaosenlared.net a Bruno Valtueña (secretari general de CGT de Catalunya) [mp3 - 4.8 Mb].

Fa 3 anys, al gener del 2007, va començar un malson per la Núria Pórtulas i la seva família i entorn immediat. Va ser detinguda i se li va trobar una llibreta, la famosa llibreta blava -per cert, segons informa l'assemblea de suport, incautada il·legalment en un fals control rutinari-,  on hi havien apuntades informacions d'institucions, apuntades amb la intencionalitat de realitzar accions de protesta, penjar pancartes, fer concentracions, etc.

A partir d'aquesta famosa llibreta blava el Departament d'Interior va muntar una acusació on les proves fonamentals eren principalement aquesta llibreta i les seves anotacions "con daños y finalidades terroristas"malgrat que no es va poder provar ni tant sols l'existència de l'organització terrorista italiana amb la que suposadament segons aquestes proves hauria tingut la intenció de col·laborar. En resum, una acusació política contra la seva ideologia anarquista, aspecte sobre el què es va focalitzar el judici del passat juliol de 2009, on se la va condemnar a dos anys i mig de presó (recordem que Núria va passar uns quatre mesos en presó provisional).

Fins que el passat 11 de juny va ser absolta per resolució del Tribunal Suprem (sentència en pdf). Una sentència que deixa en molt mal lloc a les acusacions i als responsables policíacs i polítics de la seva detenció. Ara, la família demana responsabilitats i dimissions als responsables de la Cúpula d'Interior d'aquell moment (conseller d'ICV Joan Saura i el llavors responsable Joan Boada), personatges que es van lluir àmpliament en aquest afer, i no descarten reclamar també una compensació econòmica.

Us reproduïm el comunicat de l'assemblea de suport a Núria Pórtulas arran de l'absolució.

Llegim al web de la Campanya per l'absolució de Núria Pórtulas que la Núria ha estat finalment absolta: "Avui la Núria Pórtulas ha estat absolta arran del recurs interposat al Tribunal Suprem en resposta a la sentència dictada per l'Audiència Nacional que la condemnava a dos anys i sis mesos de presó per “temptativa inacabada de col·laboració amb organització terrorista”, a més d’una multa de 810 euros, dos anys i mig d’inhabilitació especial per a exercir el dret de sufragi passiu i a vuit anys i mig d’inhabilitació absoluta.

La repressió no ens aturarà!!!!!!"

El passat 9 de maig Farzad Kamangar, mestre kurd de 35 anys, va ser executat a Teheran, acusat del càrrec de mohareb ("enemistat vers Déu") i d'haver tingut una participació activa en diversos atemptats contra interessos iranians (gasoducte iranià - turc). Farzad Kamangar va ser condemnat en un judici curt, sense cap evidència en contra seva, tal i com va denunciar el seu advocat Khalil Bahramian. Va ser executat malgrat la campanya internacional de diverses organitzacions de drets humans i de mestres, que volien la commutació de la seva pena, junt amb quatre activistes kurds més, moviment que s'interpreta com un clar senyal del règim teocràtic vers l'oposició interna iraniana. Farzad va ser un escriptor prolífic, una promesa de la literatura infantil kurda, i va deixar diversos textos escrits  des de la presó ("és possible ensenyar i estar callat?", "Sr. Ezhehi, deixi que el meu cor bategui!"). Us reproduïm un aparegut al web Cuartopoder, sota el títol "Jo continuaré sent mestre, i tu un carceller".

www.btvnoticies.cat

L'observatori crític dels mitjans, Media.cat, denuncia que la setmana passada els Mossos d'Esquadra van invitar un grup de periodistes a jugar a fer el policia. Com es pot veure al vídeo de BTV, mentre els periodistes es disfressaven d'antiavalots, un grup de mossos feien de manifestants "violents" amb la intenció de que els falsos policies es veiessin obligats a fer una càrrega. Com explica Media.cat al següent article, això passa 15 mesos després de l'actuació violenta dels mossos contra les manifestacions anti-Bolonya, a les quals van carregar indistintament contra manifestants i periodistes. És per això que el grup de periodistes Ramon Barnils considera aquest simulacre com una burla a la gent agredida a les càrregues i se sorprèn de què hi hagi companys de professió disposats a col·laborar en aquesta gracieta.

Com ens hem de veure, nosaltres i ells, que fins i tot l'OTAN condemna l'agressió de les forces armades israelianes a la Mediterrània occidental contra la flotilla que volia introduir ajut humanitari a Gaza (comunicat).  Vilaweb.cat informa de la possibilitat que dos vaixells de la flotilla haguesin estat sabotejats per tal d'impedir que continuessin cap a Gaza (han hagut de ser reparats a Xipre). L'ONU també condemna 'els fets', però no sotmet a cap sanció l'estat israelià (comunicat). Les autoritats israelianes estan pressionant als activistes detinguts, entre ells els tres de nacionalitat espanyola -pressionats també pel ministeri espanyol d'assumptes exteriors-, per tal que acceptin signar l'acta de deportació. Una d'aquestes persones ja hauria signat aquesta acta.

Més a prop, la junta de portaveus del parlament català ha condemnat l'atac israelià. Més important, ahir centenars de manifestants vam mostrar la seva repulsa arreu. Entre mil i dos mil, es van concentrar davant de la cambra de comerç Catalunya-Israel per mostrar el seu refús a l'agressió, i, tallant la Diagonal d'Escarp i d'Hereu, van creuar bona part de Barcelona (vídeo 1):

Diversos actes de denúncia i de protesta s'han succeït arreu del món, inclosos els territoris ocupats per Israel. Fins i tot es van manifestar davant la seu militar de les forces armades israelianes a Tel Aviv (vídeo 2):

Erdogan ha exigit sancions per a Israel. La posició turca és particularment dura contra Israel: els vaixells assaltats i probablement moltes de les víctimes siguin de nacionalitat turca. Israel ha decidit quedar-se una mica més sol a la regió, perdent al seu únic aliat de l'àrea.

Us reproduïm la intervenció del pare d'un dels detinguts a Beersheba. I us recordem que el proper dissabte dia 5 de juny, a les 17:30 hores, hi ha convocada una concentració per les Jornades per una altra Mediterrània als Jardinets de Gràcia de Barcelona.

Més informació a Palestina.cat i a l'especial sobre Gaza del periòdic Diagonal.

Durant el juliol de 2001 es va celebrar a la ciutat italiana de Gènova la cimera del G8. Les protestes contra la celebració d'aquesta cimera van marcar potser el moment més àlgid de l'anomenat moviment antiglobalització o altermundialista, i van ser durament reprimides per les forces de seguretat italianes. Amnistia Internacional va arribar a qualificar aquesta repressió com: "la suspensió més greu dels drets fonamentals a un país occidental des de la Segona Guerra Mundial". Un mort, Carlo Giuliani, assassinat per un tret disparat per l'arma d'un carabiniere. Centenars de detinguts, ferits i torturats al carrer, a la escola Díaz, al sinistre centre de detenció de Bolzanetto...

Recordem els fets: el 21 de juliol de 2001 l'escola Díaz, cedida pel mateix ajuntament de Gènova al Fòrum Social de Gènova com a residència temporal per les persones que s'havien desplaçat per assistir a la protesta, va ser assaltada per les forces de seguretat italianes, amb el resultat de que de les 100 persones que en aquells moments hi eren a dins, 60 van resultar ferides, algunes de gravetat. Es van inventar proves incriminatòries contra els manifestants que després es van demostrar falses (la presència de dos còctels molotov). Es va torturar posteriorment alguns dels detinguts (entre ells companys de Madrid i de Saragossa) al centre de detenció de Bolzanetto. Nou anys després, malgrat l'interminable calvari judicial -els policies van ser absolts en primera instància entre els crits de "Vergonya" del públic assistent a la lectura de la sentència- i el suport del govern italià als policies torturadors, arriba la sentència on es condemna finalment a 25 membres de les forces de seguretat italianes que havien participat en els fets a condemnes que sumades fan un total de 85 anys, més la inhabilitació per cinc anys per exercir qualsevol càrrec públic. Veurem com acaba finalment tot això, s'ha de dir que el passat 5 de març el jutjat d'apelació de Gènova ha emès 44 condemnes per les tortures de Bolzanetto, però com que a Itàlia el delicte de tortura no existeix al codi penal, les penes ja han prescrit...

Us reproduïm l'article de Chabier Nogueras "Gènova 2001, la veritat contraataca", publicat al suplement d'Aragó del periòdic Diagonal. Més informació al web www.processig8.org.

Segons informa SOS Racisme en un comunicat, ahir 13 de maig es va suïcidar una persona reclosa al Centre d'Internament per Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona.  La persona morta, un noi de 22 anys, estava en tràmit d'expulsió i se'n desconeixen els motius concrets que l'han portat al suïcidi, degut al secretisme que envolta el funcionament d'aquest centre. De fet, ha estat la policia qui ha confirmat la mort ja que el director del CIE s'ha negat a facilitar informació. Hi ha notícies en el sentit de què s'ha tornat a iniciar una vaga de fam en protesta pels maltractaments, però tampoc es pot confirmar per la mateixa política d'ocultació de la situació a l'interior del CIE.

D'altra banda, aquest dissabte 15 de maig un seguit de persones i grups presenten públicament al Forat de la Vergonya (Barcelona) la campanya Totes estem enredades, treu el mocador per les teves veïnes, que té per objecte denunciar l'assetjament policial en forma de batudes i identificacions que pateixen les persones migrades.

Tot seguit reproduim el comunicat de SOS Racisme sobre la mort al CIE i la convocatòria de l'acte de presentació de la campanya Estem enredades.