repressió

Diferents informacions aparegudes en diversos mitjans de comunicació (Vilaweb, Kaosenlared, Setmanari la Directa, etc) anuncien la posada en llibertat d'Amadeu Casellas Ramón. Aquest ja feliçment ex-pres, ha estat posat en llibertat el passat 9 de març al migdia a la presó de Girona, quan s'ha considerat no només que ja havia acomplert la seva condemna -a l'haver comptat també el temps que portava en presó provisional-, sinó que a més portava 8 anys de més dins de les presons. Aquest fet era conegut i ja havia estat denunciat pels diferents grups de solidaritat amb el pres, que han protagonitzat una llarga i dura campanya de suport demanant la seva posada en llibertat. Recordem que Amadeu ha realitzat diverses llargues vagues de fam demanant la seva llibertat i denunciant la situació a les presons.

Us reproduïm les notícies publicades a Vilaweb i al web del setmanari La Directa,que en el número en format paper d'aquesta setmana publiquen una entrevista a Amadeu acabat de sortir de la presó. Esperem estendre la informació sobre aquesta feliç notícia durant els propers dies.

El passat 30 de gener es presentava públicament a un centre social de Madrid el projecte de les Brigades Veïnals d'Observació de Drets Humans. L'expressió "brigades veïnals" acostuma a despertar ressonàncies feixistes i parapolicials; recordem, si més no, el cas d'Itàlia, on el passat mes d'agost es van legalitzar les patrulles ciutadanes, a les quals s'hi han integrat persones amb idees feixistes i xenòfobes, seguint la tendència, tan extesa, d'identificar conflicte i malestar social amb la presència d'immigrants.

Aquest projecte que s'ha presentat a Madrid, però, té un caire ben diferent. Pretenen lluitar contra la persecució indiscriminada d'immigrants, les detencions massives, les identificacions a persones amb aspecte estranger... una experiència que, després de viure el cas de l'empadronament a Vic, resultarà especialment interessant de seguir de prop. De moment, podem llegir la seva declaració d'objectius, que presentem tot seguit.

El passat dia 11 de desembre el Tribunal Constitucional turc prohibia un partit polític kurd, el DTP (Partit de la Societat Democràtica). Il·legalització que ha comportat la destitució de dos parlamentaris i la inhabilitació per a activitats polítiques a aquests dos més uns altres tres polítics kurds. Davant d'aquesta situació els 19 parlamentaris restants van decidir abandonar el parlament el passat 14 de desembre. Fins i tot la Unió Europea va emetre un comunicat mostrant la seva preocupació i assenyalant que aquestes mesures (la prohibició de partits polítics) han de ser mesures excepcionals que s'haurien de practicar amb summa contenció. Dues setmanes després, el passat 23 de desembre , es va activar un nou partit kurd, el BDP (Partit de la Pau i la Democràcia), on es van integrar els 19 diputats de l'il·legalitzat DTP que encara podien exercir activitats polítiques.

Des de les eleccions municipals turques del passat mes de març han estat detinguts prop de 500 càrrecs electes kurds, representants d'associacions de drets humans i altres persones vinculades al moviment d'alliberament kurd. Ja hi han hagut diversos morts en pallises per motius racistes a ciutats turques. Us reproduïm el post "Mentre ens menjàvem els canelons, Turquia ha detingut la majoria d’alcaldes kurds", publicat al bloc "L'esquena del món", de la periodista Laia Altarriba i Piguillem.

El passat 7 de gener dos joves migrants de Rosarno, petita ciutat del sud italià desestructurada i amb un potent teixit mafiós, van ser ferits per trets disparats amb una arma d'aire comprimit.  Aquest fet va ocasionar la revolta dels migrants, treballadors en condicions infrahumanes en la recollida de la taronja, produïnt-se diversos incidents, trencadissa de vidres de comerços, crema de contàiners,etc. Revolta que va ser profundament reprimida per les forces policials i contestada per la població local, via noves agressions i intents d'agressions, fet que està ocasionant la neteja ètnica de l'àrea, veïent-se molts immigrants obligats a marxar, i els què no ho fan són internats per garantir la seva seguretat física.

Aquests fets estan sent aprofitats per opcions polítiques al govern, en un context de cursa electoral -s'apropen les eleccions regionals-, com el ministre Maroni de la racista i xenòfoba Lega Nord, per atiar l'odi contra els immigrants, i, segons informa Indymedia Calabria, fins i tot hi ha projectada una propera visita del secretari general de la ultradretana Forza Nuova Roberto Fiore al poble en qüestió. Dissabte passat, una manifestació de solidaritat convocada a Roma va patir dures càrregues per part de les forces de seguretat italianes, segons informa Global Project.

Us reproduïm el vídeo de Metges Sense Fronteres on s'informa de les condicions de vida dels migrants a Rosarno, i la columna central escrita per Indymedia Calabria sobre aquests fets, on es contextualizen aquests incidents dintre de la situació econòmica de la regió i de la guerra econòmica entre els pobres de l'àrea. En paraules dels companys d'IMC Calabria: "la guerra entre els pobres de Rosarno està a prop d'aconseguir el primer cas de neteja ètnica d'Itàlia".

Durant el matí del passat dia 5 de gener va ser desallotjat el centre social ocupat "Patio Maravillas" de Madrid. El mateix dia 5 es va celebrar una manifestació durant la qual es va ocupar una nova seu del centre social al carrer del Pez 21 de Madrid. Us reproduïm els comunicats del Patio Maravillas referents al desallotjament i a la nova ocupació, i us reproduïm un vídeo explicatiu del què és / va ser el Patio.

L'ajuntament de la ciutat de Vic ha pres la decisió de negar-se a empadronar els immigrants que no tinguin el permís de residència. Fins ara, a pràcticament tots els municipis, la pràctica habitual és empadronar tothom que hi visqui i que ho demani, però cal recordar que la darrera reforma de la Llei d'Estrangeria, que acaba d'entrar en vigor, impedeix precisament de fer això, i fins i tot preveu la possibilitat de sancionar els funcionaris municipals que empadronin una persona en situació irregular.

A partir d'ara, quan una persona immigrant s'hi vulgui empadronar, li demanaran el permís de residència. En cas de no tenir-lo, disposarà de tres mesos per a presentar-lo, al termini dels quals, si no ho ha fet, serà denunciat a la Policia Nacional, que és qui té les competències d'estrangeria i podria obrir un expedient d'expulsió. Cal recordar que la decisió presa correspon als tres partits que governen l'ajuntament: CiU, ERC i PSC.

Ha finalitzat a l'Audiència Nacional el judici contra onze persones residents al barri barceloní del Raval, que havien estat detingudes el gener del 2008 acusades d'intentar cometre un atemptat al metro de Barcelona. La sentència ha estat condemnatòria i les penes van dels vuit fins al catorze anys de presó.

La sentència, curiosament, admet que els acusats no estaven preparant cap atemptat concret ni disposaven del material adient, però sí que afirma que tenien "intenció" de fer-ho. Aquesta nova doctrina legal, consistent en condemnar persones no pel que han fet, ni tenien planejat fer, sinó pel que, potser, tindran algun dia intenció de fer, sembla que s'estigui escampant a poc a poc en una mena de versió judicial de la guerra preventiva. Podem recordar, per exemple, el cas dels 9 de Tarnac, a França, imputats amb l'excusa de que la vida que porten i les idees que expressen en els seus escrits són típiques de la gent que pot arribar a cometre determinats delictes. O, fa ben pocs dies, els arrestos preventius de centenars de manifestants a Copenhaguen durant la Cimera contra el canvi climàtic; arrestats no pels aldarulls comesos a les manifestacions, sinó per evitar uns aldarulls que, potser, tenien intenció de fer.

Tot seguit reproduim l'anàlisi de la sentència dels 11 del Raval publicada a http://rastrosdedixan.wordpress.com i recordem que s'ha convocat una manifestació en defensa de la seva innocència pel dia 2 de gener a les 17h a la Rambla del Raval.

Les nostres vides no tenen el mateix cost ni el mateix preu, aquest en depèn del lloc del món on hàgim nascut. No és el mateix que matin a 160 manifestants per la democràcia als països rics, a la Xina -règim a "democratitzar" on cadascuna d'aquestes morts seria recordada com de màrtirs per la democràcia quan se'n voldria dir  del lliure mercat-, o a l'Àfrica, màrtirs dels que ningú se'n recordarà. Perquè la vara amb què es mesuren aquestes coses no és la mateixa si un país té o no té matèries primeres que al primer món es puguin aprofitar. Llavors tot això dels morts per la repressió, de les llibertats democràtiques i dels drets humans es pot posar com si diguéssim, una mica entre parèntesi...

Demà 23 de desembre en farà un any del cop d'estat a Guinea Conakry, país africà ric en diverses matèries primeres, principalment la bauxita (matèria de la que està fet l'alumini de les nostres llaunes de refresc). Malgrat que es va anunciar que el cop seria temporal i que es realitzarien eleccions democràtiques per primer cop a la seva història on el dictador de torn, en aquest cas Moussa Dadis Camara, no es presentaria; aquest aviat es va desdir. Això va ocasionar fortes protestes, al considerar-se que s'estava preparant el camí per a la seva perpetuació al poder. Aquestes protestes van causar uns 160 morts i uns 1300 ferits (més informació; I, II, III, IV, V), més un nombre indeterminat de detencions, violacions i agressions contra les dones, en una orgia brutal de repressió, i que no només va ser poc publicitada pels mèdia, ni tampoc en coneixem eventuals conseqüències polítiques, sinó que ni tant sols va afectar al consum d'alumini per part dels països occidentals.

Les últimes notícies són que el capità Moussa Dadis Camara va patir un intent d'assassinat el passat 3 de desembre, sembla que perpetrat per part del principal acusat de la massacre del setembre, Aboubakar Diakite, i que s'està recuperant de les seves ferides a Rabat, segons fonts del govern marroquí "acollit per raons estrictament humanitàries".

Us reproduïm l'article "Guinea Conakry, la massacre d'innocents i les llaunes de refesc", escrit per Juan Francisco Martínez Saura el passat 12 d'octubre. I us recordem que podeu signar la petició on-line contra la repressió a Guinea.

Aquests dies s'està celebrant a l'Audiència Nacional de Madrid el judici contra cinc persones (Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Xabier Oleaga i Txema Auzmend) pel cas Egunkaria. Us recordem que ara fa set anys, en ple "aznarat" es va tancar  "cautelarment" el diari Egunkaria, acusat de pertànyer a l'entramat empresarial d'ETA. Malgrat que ara mateix ni tant sols el fiscal manté les acusacions degut a la mancança de proves objectives. Tant sols les manté l'Associació de Víctimes del Terrorisme i l'associació Dignitat i Justícia. Però el tancament del diari tot i cautelar va ser ben efectiu: Egunkaria va haver de tancar ara fa set anys. Tancament que finalment va ser contraproduent: el seu successor, Berria, ara mateix té més lectors i més accionistes que el finit Egunkaria.

Us reproduïm l'article "Cinc homes bons", de David Fernàndez, publicat a la secció Mail Obert de Vilaweb el passat 15 de desembre.

En paraules dels companys de La Fàbrica: "Ehsan Fattahian va ser executat en una presó iraniana el 10 de novembre de 2009. Tenia 27 anys i era kurd. El van condemnar per ser “enemic de Déu” i per posar en perill la seguretat de l’Estat.

Formava part del moviment d’alliberament que també a dins de l’Iran pel respecte als drets individuals i col·lectius del poble kurd. Fattahian ha deixat una carta. La va escriure poc abans de l’execució. Traducció de la carta original realitzada per Laia Altarriba, per a La Fàbrica.cat.