Palestina

El passat mes de març, el ministre de defensa d'Israel, Ehud Barak, durant una visita oficial, va signar un acord amb la ministra Carme Chacón, acord que farà més estreta la cooperació militar entre els estats israelià i espanyol. Cal recordar que Israel és un dels principals compradors de material militar espanyol. El govern central sempre ha de donar el seu vist-i-plau a les empreses d'armament que exporten aquest material i, en aquest sentit, diverses organitzacions acusen el govern de Zapatero d'incomplir la llei d'exportació d'armes, que prohibeix explícitament la venda de material militar si aquest es farà servir per pertorbar la pau o agreujar un conflicte.

L'acord contempla especialment la col.laboració en matèria de drons. Els drons (vegeu la foto) són avions no tripulats, teledirigits, que s'estan fent servir per bombardejar l'Afganistan, i que també s'estan emprant contra la franja de Gaza. Doncs bé, resulta que una empresa espanyola dissenya i fabrica drons i els vol vendre a l'exèrcit israelià. Pel disseny i la fabricació d'aquests aparells l'empresa ha comptat, a més a més, amb una subvenció per part del govern espanyol.

Per tal de tenir una anàlisi més acurada d'aquesta cooperació militar tan estreta hem triat dos articles que reproduim tot seguit. El primer, Més cooperació militar amb Israel?, d'Alejandro Pozo, publicat pel Centre d'Estudis per la Pau J.M Delàs. El segon article, Alta tecnologia militar espanyola a la venda a Israel, ha estat publicat per Juan Luis Sánchez i Alberto Arce a Periodismohumano.

Els dies 1, 2 i 3 de març tindrà lloc, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, la primera sessió del Tribunal Russell sobre Palestina, una iniciativa descentralitzada que es celebrarà en diverses sessions i en diferents ciutats entre el 2010 i el 2012 .

El Tribunal Russell sobre Palestina és un tribunal popular de consciència impulsat per la societat civil internacional davant les violacions del Dret internacional de las quals és víctima el poble palestí. Examinarà les responsabilitats de les organitzacions internacionals i dels Estats en la no aplicació del Dret internacional. Tot i que les seves resolucions no són vinculants, el Tribunal es basa en la legislació internacional i està format per experts i juristes de renom mundial. La primera sessió del Tribunal es realitzarà de l’1 al 3 de març del 2010 a Barcelona amb el mandat d’estudiar el grau de complicitat de la Unió Europea i dels seus Estats membres en la prolongació de l'ocupació dels Territoris Palestins i en les violacions dels drets del poble palestí per part d’Israel.

El primer Tribunal Russell es va celebrar el 1967 per a investigar els crims de guerra comesos al Vietnam i jutjar-los segons el dret internacional. Fou impulsat per Bertrand Russell , premi Nobel de Literatura el 1950, i presidit per Jean-Paul Sartre . El Tribunal va comptar amb la participació de destacats intel·lectuals de l’època, com ara Lelio Basso, Julio Cortázar, Lázaro Cárdenas i Simone de Beauvoir. El Tribunal, tot i no tenir validesa jurídica, va actuar com un tribunal popular de consciència envers les injustícies i la impunitat de les violacions del dret internacional.

Ara, després de més de quaranta anys, la Fundació Bertrand Russell patrocina l’establiment d’un Tribunal Russell sobre Palestina (TRP) per a jutjar les violacions del dret internacional de les que és víctima la població palestina i que la priven d’un Estat sobirà. En aquest context, s’analitzaran les responsabilitats d’Israel, així com les d’altres Estats i organitzacions internacionals, com la Unió Europea, les Nacions Unides i la Lliga Àrab.

La Marxa per la Llibertat de Gaza, que havia d'haver entrat a la Franja el passat dia 31 de desembre, roman bloquejada al Caire perquè les autoritats egípcies mantenen tancat el pas fronterer de Rafah. De les 1400 persones que hi participen, el govern egipci només en volia deixar passar 100, en un acte simbòlic i que contradiu l'esperit de la marxa, l'objectiu de la qual és denunciar i trencar el bloqueig que pateix la Franja des que, ja fa un any, va ser atacada per l'exèrcit israelià. Aquest bloqueig impedeix d'entrar i sortir persones, mercaderies, ajut humanitari, la qual cosa ha fet que Gaza esdevingui un gran camp de concentració.

Però el bloqueig no només afecta la frontera de la Franja amb l'estat d'Israel sinó que, com s'està veient, el govern egipci també hi col.labora activament. Tan activament que ha reprimit amb càrregues policials la manifestació que els integrants de la marxa han fet al centre del Caire. Des de dilluns passat, una desena d'integrants de la marxa mantenen una vaga de fam en protesta per l'actitud del govern egipci. Entre les vaguistes hi ha la catalana Teresa Sala, enregistrada al vídeo. I reproduïm, tot seguit, la crònica de la manifestació al Caire i altres fets, publicada per palestina.cat

Coincidint amb l'aniversari de l'atac de l'exèrcit israelià a la franja de Gaza, i en protesta per un setge que encara continua, s'ha organitzat una marxa internacional per la llibertat de Gaza que, partint de la ciutat egípcia del Caire, té previst intentar entrar avui mateix a la franja pel pas fronterer de Rafah. A la marxa participen un total de 1400 persones procedents de diferents països, 25 de les quals provenen de Catalunya. El govern egipci, en la seva línia habitual de col.laborar amb Israel en el tancament de la franja, ha prohibit la marxa i, possiblement, intentarà reprimir-la.

Les associacions catalanes d'amistat amb el poble palestí tenen prevista la realització d'una videoconferència amb els participants a la Marxa el dimarts 29 de desembre, a les 11 hores, a la seu de la Comunitat Palestina. Reproduim tot seguit el comunicat i la convocatòria d'aquesta videoconferència. També es pot consultar el blog Crónicas desde Gaza, on un grup de participants informen  a diari del decurs de la Marxa.

La Marxa per la Llibertat de Gaza és una marxa per la no-violència que sortirà de El Caire, Egipte, el 27 de desembre del 2009 per intentar entrar a la Franja de Gaza. És una iniciativa internacional amb la finalitat de trencar el bloqueig existent, per part d’Israel, sobre la Franja de Gaza; una flagrant violació del dret internacional que ha conduït a l’actual crisi humanitària que pateix la seva població.

El 27 de desembre es complirà el primer aniversari de l’atac israelià i la invasió de la Franja de Gaza i, encara que els tancs israelians ja s’han retirat, el tancament per complet de les fronteres encara continua. Aquest és el motiu pel que s’ha escollit aquesta data per mobilitzar aquest contingent internacional per la no-violència que ha d’arribar el 31 de desembre a la frontera.

Un mes després de les protestes expressades durant l'actuació de la cantant israeliana Noa a la cerimònia oficial de la Diada, us publiquem un article de Pere Ortega, publicat al web del Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs, article on es contextualitzen  aquestes protestes.

Protestes que van ocasionar un petit terrabastall polític a casa nostra, per exemple amb partits membres del govern tripartit que van tornar a fer el paper del "nedar i guardar la roba": per una banda participaven de manera gairebé testimonial a les protestes (organitzades i realitzades per una majoria de persones alienes a aquests partits) mentre al mateix temps el conseller Saura es desmarcava de l'acció, començant a deixar entreveure un cert distanciament amb la seva organització (ens trobarem aquí amb un nou López Garrido?).

Llegim al web de les Associacions d'Amistat amb el Poble Palestí Palestina.cat aquest article, on se'ns informa de les dificultats que tenen els nens i nenes de la franja de Gaza per tal de poder seguir una escolarització en unes mínimes condicions, degut a que Israel no deixa entrar material escolar dins el territori. L'article ha estat escrit per Mohammed Omer, New Statesman i ha estat traduït al català per  M.M. de Comunitat Palestina.

El proper 1 de gener de l'any que ve hi ha prevista la celebració d'una marxa cap a Gaza, la Marxa per la Llibertat de Gaza, en un intent de trencar el setge que pateix aquest territori palestí per part de l'exèrcit israelià. No és el primer intent que es fa per a trencar el setge. En ocasions anteriors ja s'ha intentat amb vaixells que han estat atacats per la marina de guerra israeliana i se'ls ha impedit el pas. Hem de recordar que, des de l'acabament de la darrera ofensiva militar, la franja de Gaza continua totalment tancada, en el que s'ha descrit com el camp de concentració o la presó a l'aire lliure més gran del món. Aquest aïllament impedeix el desenvolupament d'una activitat econòmica normal, ocasiona greus mancances que afecten el benestar i la salut de la població, i fa que sigui un dels pocs territoris del món on la població té prohibit d'entrar i sortir. En una clara violació de la legalitat internacional, el govern israelià està infligint un càstig col.lectiu a tota la població per haver escollit un determinat govern que no s'adiu amb els seus interessos.

D'altra banda, cal recordar que la resta de territori palestí, Cisjordània, continua envoltat per un mur, que sovint s'endinsa per dins del territori en comptes de respectar la frontera reconeguda internacionalment, i que pateix un procés lent però continu d'apropiació de facto per part de l'estat israelià. Fa pocs dies, i contradient fins i tot els desitjos del seu aliat nordamericà, el govern ha anunciat la construcció de nous habitatges a les colònies israelianes que es troben a dins del territori palestí; de fet, el propi ministre de defensa hi viu, en un d'aquests assentaments.

La Campanya de la Marxa per la Llibertat de Gaza té el pla de portar milers de manifestants internacionals a Gaza l’1 de gener de 2010, i desafiar d’una vegada i per totes el bloqueig Israelià en el pas fronterer d'Erez. Hi ha la intenció de que entre els manifestants figurin persones prou conegudes internacionalment, com Noam Chomsky o Naomi Klein.

El juny del 2010 tindrà lloc a Espanya la competició d'arquitectura sostenible més prestigiosa del món, el Solar Decathlón, sota el patrocini del Ministeri d'Habitatge i la Universitat Politècnica de Madrid. 21 equips de tot el món competiran per dissenyar la casa "més sostenible" i construiran els seus projectes d'habitatge ecològic a la "Villa Solar", al costat del riu Manzanares de Madrid.

La paradoxa arriba quan, sorprenentment, entre els 21 equips participants que transmetran a la ciutadania tan encomiables valors d'ecologia i sostenibilitat, ens hi trobem amb un equip israelià. El problema, òbviament, no radica en la seva nacionalitat israeliana, sinó en l'especificitat israeliana que representen: el Centre Universitari d'Ariel, a Samària, es troba  a la colònia (assentament) d'Ariel. Samària és la manera en què els colons israelians anomenen el territori internacionalment anomenat Cisjordània i legalment reconegut com a part dels "Territoris Palestins Ocupats".

El Congrés dels Diputats, a proposta del govern Zapatero, ha limitat el principi de jurisdicció universal de la Llei Orgànica del Poder Judicial, esmenant l'article 23 de la citada llei. Això fa que en el futur la Audiència Nacional només podrà perseguir actes delictius fóra d'Espanya quan hi hagi ciutadans espanyols implicats en el cas.

Sense entrar a discutir la pertinència o no de l'existència d'un tribunal com l'Audiència Nacional, el cas és que gràcies al citat article (anterior a l'esmena) s'ha aconseguit obrir causes per genocidi perpetrats al Tíbet, Xina, Guatemala, Ruanda, ...i Gaza. Segons l'autora de l'article que us reproduïm, professora de Dret Internacional a la UIB, aquesta reforma jurídica implicaria molt probablement gairebé la impossibilitat d'inicar cap nou procés per aquests delictes, i fins i tot possiblement s'arribaria a l'arxivament de les causes en curs.

Diverses organitzacions com Amnistia Internacional han emès un comunicat denunciant aquesta reforma[pdf]. Us reproduïm l'article de Margarida Capella, publicat al bloc que té a Palestina.cat.