Palestina

Arran de l'alliberament dels cooperants catalans segrestats per Al Qaeda al nord d'Àfrica, Manuel Tapial, que viatjava al vaixell que es dirigia amb ajut humanitari a Gaza i que va ser assaltat per l'exèrcit israelià, ha fet públic el següent escrit on reflexiona sobre la diferència en el tracte rebut per uns i altres segrestats per part de les autoritats espanyoles.

Mentre que en un cas el govern ha tingut un paper ben actiu en el seu alliberament i després els ha rebut de forma pública i notòria, en l'altre es va limitar a fer les gestions imprescindibles i mirant de minimitzar-ne el ressò públic, fins al punt de que va prohibir que es pogués organitzar una rebuda decent a l'aeroport.

Fa pocs dies, després de la data de redacció d'aquest text, s'ha fet palès, de manera encara més evident, el tracte diferent que dóna el govern als cooperants i activistes solidaris de diferents causes. Ens referim als activistes canaris que es manifestaven al Sahara Occidental i que van patir la violència de la policia del Marroc. El govern espanyol ha acceptat la versió oficial i ha indicat als activistes que "han de respectar la legislació vigent"  dels ocupants del Sàhara.

El 9 de juliol de 2005, una coalició de 171 organitzacions de la Societat Civil Palestina va fer una crida per a la posada en marxa d'una campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel fins que aquest compleixi amb el dret internacional i els principis universals dels drets humans.

En motiu del 5è aniversari del llançament d'aquesta campanya, el Comitè Nacional Palestí (BNC) ens convoca de nou per a l'expansió, difusió i implementació de la campanya a tot l'Estat espanyol.

La comunitat internacional s'ha inhibit de condemnar l'Estat d'Israel pels múltiples abusos i vulneracions del Dret Internacional. Ha permès i és còmplice d'un bloqueig il·legal i salvatge a Gaza que, a dia d'avui, manté la seva població en el que es podria anomenar el major camp de concentració del món. No ha condicionat les seves relacions amb Israel després de l'atac indiscriminat a la Franja de Gaza en els mesos de desembre de 2008 i gener 2009, que va causar 1.400 morts, la majoria dels quals civils i una cinquena part, menors. Tot això malgrat l'informe Goldstone, aprovat per la Comissió de Drets Humans de l'ONU, que va trobar serioses evidències de crims de guerra per part d'Israel a Gaza i la continuació de la política colonial en els Territoris Palestins Ocupats de Cisjordània, amb especial èmfasi en l'expulsió sistemàtica de ciutadans palestins de Jerusalem Est.

Amnistia Internacional ha publicat l'informe Segurs a casa? Demolicions israelianes de cases palestines, on s'hi explica com, durant l'any 2009, unes 600 persones s'han quedat sense casa seva degut a les demolicions d'habitatges (i d'altres construccions com escoles o dispensaris mèdics) que contínuament practiquen les autoritats israelianes a la Cisjordània ocupada (a banda, clar, de la destrucció massiva patida per la franja de Gaza). L'informe explica com les condicions legals per aconseguir permisos de construcció són tan restrictives que els palestins es veuen obligats a construir de manera il·legal i s'arrisquen, per tant, a ordres de desallotjament i demolició. L'informe va ser publicat el 16 de juny i, durant les dues setmanes que han passat, han arribat noves ordres de desallotjament com denuncia AI en aquest comunicat amb data de l'ú de juliol.

Amnistia Internacional ha instat a les autoritats israelianes a que posin fi als desallotjaments forçosos de palestins a Cisjordània després d'una recent sèrie d'ordres militars de desallotjament dictades contra palestins al nord de la Vall del Jordà.

La setmana passada es van dictar ordres de desallotjament contra disset famílies de la zona de la Vall del Jordà, que ara corren risc imminent de ser desallotjades. "Aquestes ordres de desallotjament no són més que un exemple de la violació del dret dels palestins a un habitatge adient. Les autoritats israelianes han de cancel·lar immediatament totes les ordres de desallotjament i demolició", ha declarat Philip Luther, director adjunt del Programa Regional per a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional. "Els palestins que viuen sota l'ocupació israeliana pateixen tals restriccions sobre allò que poden construir que es veuen enfrontats a una situació impossible. Facin el que facin, poden quedar-se sense llar."

El 24 de juny, funcionaris de l'exèrcit israelià acompanyats de soldats, varen notificar sengles ordres de desallotjament a dues famílies que viuen al poble d'Ein al Hilwe. El 27 de juny, les autoritats militars van lliurar ordres de desallotjament a unes altres 15 famílies de la zona veïna d'Al Farisiya. En tots dos casos, es va comunicar als residents que tenien 24 hores per abandonar la zona. En total, poden ser desallotjades de la zona 83 persones. Segons l'agència de notícies palestina Ma'an, un portaveu de l'autoritat militar israeliana va declarar que els desallotjaments d'Al Farisiya s'havien ordenat perquè els habitatges són a una "zona militar tancada".

Segons la legislació israeliana, les famílies desallotjades no tenen dret a un habitatge alternatiu ni a una compensació, la qual cosa vol dir que moltes famílies es quedaran sense sostre i a la indigència si no és per familiars, amics i organitzacions benèfiques. Tot i  que l'objectiu de les autoritats israelianes acostuma a ser els habitatges, també s'han dictat ordres de demolició contra escoles, dispensaris, carreteres, dipòsits d'aigua, torres d'electricitat, cabanes i refugis per al bestiar.

Segons l'ONU, el 2009 més de 600 palestins —la meitat dels quals, aproximadament, eren menors— van perdre els seus habitatges després de ser enderrocats per ordre de les autoritats israelianes. Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats israelianes la suspensió de les demolicions i desallotjaments d'habitages a Cisjordània. "Cal retirar a les autoritats militars israelianes la responsabilitat de les normes de planificació i edificació a la Vall del Jordà i altres indrets, ja que ha de ser exclusivament de les comunitats palestines locals", ha afirmat Philip Luther.

La Campanya Europea per a la fi del Setge sobre Gaza, amb seu a Brusel·les, està preparant l'enviament durant les properes setmanes d'una segona flota de vaixells, després de que l'anterior, com ja sabem, fos assaltada en aigües internacionals amb el resultat de nou persones mortes. D'altra banda, sindicats suecs i noruecs de transportistes i treballadors portuaris han anunciat un boicot de dues setmanes durant les quals no carregaran vaixells amb destinació a Israel ni descarregaran els que vinguin d'allà, en protesta per l'acte de pirateria comès per la marina israeliana.

Amb la mínima perspectiva que donen els dies que han passat des de l'atac a la flotilla, podem ressaltar com l'única justificació que ha trobat el govern israelià de la seva acció és acusar el món sencer d'hipòcrites. I encara que això no és cap justificació del que han fet i estan fent a Gaza, se'ls ha de reconéixer que tenen part de raó. N'hi ha prou amb un exemple, encara que se'n podrien donar molts. El país que més ha contribuit a la flotilla, i d'on són les nou víctimes mortals, és Turquia. El govern d'aquest país, fins ara aliat d'Israel, ha congelat les relacions i ha guanyat simpaties a la zona. Però cal recordar que l'estat turc està en guerra contra els independentistes del Kurdistan i es nega a reconéixer oficialment la realitat kurda. I també cal recordar el genocidi armeni. Una matança de més d'un milió de persones, planificada i duta a terme entre els anys 1915 i 1917 per part del govern turc de l'època. I encara que el govern actual, evidentment, no és responsable d'aquells fets, sí que és responsable de negar sistemàticament la realitat d'aquell genocidi i de perseguir encara avui qualsevol que en parli a dins de Turquia. I per això no deixa de sobtar una mica que, amb aquests precedents, el govern turc hagi estat el principal suport que ha trobat Zapatero en el seu projecte d'aliança de civilitzacions.

D'altra banda, l'escriptor suec Henning Mankell, que viatjava a bord de la flota assaltada, ha escrit una crònica dels fets titulada Diari d'un viatge a l'horror, que ha estat traduit pels companys de La fàbrica i reproduim tot seguit. I a continuació reproduim també un article publicat a SinPermiso per Meir Margalit, membre del partit israelià Meretz i que va ser regidor durant uns anys a l'ajuntament de Jersusalem. Meir Margalit afirma que avui el principal perill per l'existència d'Israel són els seus propis dirigents i que cal una pressió internacional per fer-los entrar en raó abans de que condueixin tot el país al desastre.

L'organització Free Gaza intentarà de nou trencar el bloqueig que pateixen els territoris palestins, especialment la franja, amb l'enviament d'una flotilla de vaixells. No és la primera vegada que es fa, però intents anteriors van fracassar degut al setge militar que imposa l'exèrcit israelià per terra, mar i aire. La flotilla, que porta el nom de l'activista nord-americana Rachel Corrie, assassinada fa uns anys a la franja, intentarà trencar el bloqueig transportant tota mena de materials, des de ciment per a la construcció fins a medicaments, que les autoritats israelianes tenen prohibit d'entrar-hi. El següent article, publicat a Rebelión per Alberto Arce, explica la història d'aquest moviment de solidaritat i les terribles condicions de vida que pateixen a la Franja de Gaza a conseqüència d'aquest bloqueig.

El passat mes de març, el ministre de defensa d'Israel, Ehud Barak, durant una visita oficial, va signar un acord amb la ministra Carme Chacón, acord que farà més estreta la cooperació militar entre els estats israelià i espanyol. Cal recordar que Israel és un dels principals compradors de material militar espanyol. El govern central sempre ha de donar el seu vist-i-plau a les empreses d'armament que exporten aquest material i, en aquest sentit, diverses organitzacions acusen el govern de Zapatero d'incomplir la llei d'exportació d'armes, que prohibeix explícitament la venda de material militar si aquest es farà servir per pertorbar la pau o agreujar un conflicte.

L'acord contempla especialment la col.laboració en matèria de drons. Els drons (vegeu la foto) són avions no tripulats, teledirigits, que s'estan fent servir per bombardejar l'Afganistan, i que també s'estan emprant contra la franja de Gaza. Doncs bé, resulta que una empresa espanyola dissenya i fabrica drons i els vol vendre a l'exèrcit israelià. Pel disseny i la fabricació d'aquests aparells l'empresa ha comptat, a més a més, amb una subvenció per part del govern espanyol.

Per tal de tenir una anàlisi més acurada d'aquesta cooperació militar tan estreta hem triat dos articles que reproduim tot seguit. El primer, Més cooperació militar amb Israel?, d'Alejandro Pozo, publicat pel Centre d'Estudis per la Pau J.M Delàs. El segon article, Alta tecnologia militar espanyola a la venda a Israel, ha estat publicat per Juan Luis Sánchez i Alberto Arce a Periodismohumano.

Els dies 1, 2 i 3 de març tindrà lloc, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, la primera sessió del Tribunal Russell sobre Palestina, una iniciativa descentralitzada que es celebrarà en diverses sessions i en diferents ciutats entre el 2010 i el 2012 .

El Tribunal Russell sobre Palestina és un tribunal popular de consciència impulsat per la societat civil internacional davant les violacions del Dret internacional de las quals és víctima el poble palestí. Examinarà les responsabilitats de les organitzacions internacionals i dels Estats en la no aplicació del Dret internacional. Tot i que les seves resolucions no són vinculants, el Tribunal es basa en la legislació internacional i està format per experts i juristes de renom mundial. La primera sessió del Tribunal es realitzarà de l’1 al 3 de març del 2010 a Barcelona amb el mandat d’estudiar el grau de complicitat de la Unió Europea i dels seus Estats membres en la prolongació de l'ocupació dels Territoris Palestins i en les violacions dels drets del poble palestí per part d’Israel.

El primer Tribunal Russell es va celebrar el 1967 per a investigar els crims de guerra comesos al Vietnam i jutjar-los segons el dret internacional. Fou impulsat per Bertrand Russell , premi Nobel de Literatura el 1950, i presidit per Jean-Paul Sartre . El Tribunal va comptar amb la participació de destacats intel·lectuals de l’època, com ara Lelio Basso, Julio Cortázar, Lázaro Cárdenas i Simone de Beauvoir. El Tribunal, tot i no tenir validesa jurídica, va actuar com un tribunal popular de consciència envers les injustícies i la impunitat de les violacions del dret internacional.

Ara, després de més de quaranta anys, la Fundació Bertrand Russell patrocina l’establiment d’un Tribunal Russell sobre Palestina (TRP) per a jutjar les violacions del dret internacional de les que és víctima la població palestina i que la priven d’un Estat sobirà. En aquest context, s’analitzaran les responsabilitats d’Israel, així com les d’altres Estats i organitzacions internacionals, com la Unió Europea, les Nacions Unides i la Lliga Àrab.

La Marxa per la Llibertat de Gaza, que havia d'haver entrat a la Franja el passat dia 31 de desembre, roman bloquejada al Caire perquè les autoritats egípcies mantenen tancat el pas fronterer de Rafah. De les 1400 persones que hi participen, el govern egipci només en volia deixar passar 100, en un acte simbòlic i que contradiu l'esperit de la marxa, l'objectiu de la qual és denunciar i trencar el bloqueig que pateix la Franja des que, ja fa un any, va ser atacada per l'exèrcit israelià. Aquest bloqueig impedeix d'entrar i sortir persones, mercaderies, ajut humanitari, la qual cosa ha fet que Gaza esdevingui un gran camp de concentració.

Però el bloqueig no només afecta la frontera de la Franja amb l'estat d'Israel sinó que, com s'està veient, el govern egipci també hi col.labora activament. Tan activament que ha reprimit amb càrregues policials la manifestació que els integrants de la marxa han fet al centre del Caire. Des de dilluns passat, una desena d'integrants de la marxa mantenen una vaga de fam en protesta per l'actitud del govern egipci. Entre les vaguistes hi ha la catalana Teresa Sala, enregistrada al vídeo. I reproduïm, tot seguit, la crònica de la manifestació al Caire i altres fets, publicada per palestina.cat

Coincidint amb l'aniversari de l'atac de l'exèrcit israelià a la franja de Gaza, i en protesta per un setge que encara continua, s'ha organitzat una marxa internacional per la llibertat de Gaza que, partint de la ciutat egípcia del Caire, té previst intentar entrar avui mateix a la franja pel pas fronterer de Rafah. A la marxa participen un total de 1400 persones procedents de diferents països, 25 de les quals provenen de Catalunya. El govern egipci, en la seva línia habitual de col.laborar amb Israel en el tancament de la franja, ha prohibit la marxa i, possiblement, intentarà reprimir-la.

Les associacions catalanes d'amistat amb el poble palestí tenen prevista la realització d'una videoconferència amb els participants a la Marxa el dimarts 29 de desembre, a les 11 hores, a la seu de la Comunitat Palestina. Reproduim tot seguit el comunicat i la convocatòria d'aquesta videoconferència. També es pot consultar el blog Crónicas desde Gaza, on un grup de participants informen  a diari del decurs de la Marxa.

La Marxa per la Llibertat de Gaza és una marxa per la no-violència que sortirà de El Caire, Egipte, el 27 de desembre del 2009 per intentar entrar a la Franja de Gaza. És una iniciativa internacional amb la finalitat de trencar el bloqueig existent, per part d’Israel, sobre la Franja de Gaza; una flagrant violació del dret internacional que ha conduït a l’actual crisi humanitària que pateix la seva població.

El 27 de desembre es complirà el primer aniversari de l’atac israelià i la invasió de la Franja de Gaza i, encara que els tancs israelians ja s’han retirat, el tancament per complet de les fronteres encara continua. Aquest és el motiu pel que s’ha escollit aquesta data per mobilitzar aquest contingent internacional per la no-violència que ha d’arribar el 31 de desembre a la frontera.