Palestina

En el següent article del blog Quilombo, l'autor —Samuel— repassa les lleis discriminatòries més recents d'Israel i les compara amb el règim d'apartheid sud-africà, situant-les també en el recent intent de Mahmud Abbas per què l'ONU reconeixi Palestina com un estat independent i en el moviment del 14 de juliol.

Quan es vol assenyalar la fi del règim d'apartheid a Sud-àfrica solen citar-se diverses dates, segons les fonts. L'any passat es va commemorar el discurs de Frederic de Klerk al parlament sud-africà i el vintè aniversari de l'alliberament de Nelson Mandela, coincidint amb la celebració de la Copa Mundial de Futbol. Un altre dia significatiu va ser el de les eleccions de 1994. Però no menys importants van ser les dates en què es van anar derogant les principals lleis que van sustentar el règim. Així, va ser un 30 de juny de 1991 quan va entrar en vigor l'Abolition of Racially Based Land Measures Act No 108, aprovada el 5 de juny, que derogava les lleis que discriminaven sobre l'ús i ocupació de la terra: la Black Land Act (1913), el Development Trust i la Land Act de 1936, la Group Areas Act (1966) i la Black Communities Development Act (1984), juntament amb altres seccions i lleis. Totes elles van institucionalitzar la discriminació racial en l'accés a la terra, una de les bases de l'apartheid.

Durant aquesta primavera és previst que parteixi una nova "flotilla per la llibertat" per trencar el bloqueig de Gaza, un objectiu que les entitats resumeixen en l'enviament de 2 vaixells, amb 200 voluntaris i 2000 tones d'ajut humanitari. L'entitat convocant, la iniciativa "Rumb a Gaza", ha demanat a la Fiscalia General de l'Estat que investigui l'assetjament al què haurien estat sotmesos membres de la campanya, així com la retenció i registres que haurien patit membres de la Plataforma. Us reproduïm la descripció de la iniciativa que fan al seu mateix web.

Fa uns dies moria a la franja de Gaza Vittorio Arrigoni, assassinat per un grup islamista que l'havia segrestat. Vittorio Arrigoni era periodista italià, mebre del Moviment de Solidaritat Internacional, un grup de suport a la causa palestina, i mantenia un blog al diari Il Manifesto des del qual explicava com és la vida a la franja. El següent article, publicat per Fernando Casares a Rompiendo Muros explica la seva mort i l'enmarca en un context d'utilització, per part del poder, de grups islamistes per tal de trencar la solidaritat internacional amb la causa palestina.

[Actualització 7 de gener 15:45h] Marcel Masferrer, el cooperant català expulsat d'Israel, ha arribat ja a Barcelona: pagar-se el vol de retorn de la seva butxaca li ha permès escurçar dos dies l'estada a la cel·la on el mantenien retingut. Si no, hauria hagut d'esperar a diumenge, que és quan sortia el primer vol de la companyia amb la qual va arribar al país (Spanair). Masferrer té vetat el retorn al país durant els propers deu anys... (continua a Ara.cat)

Vilaweb.cat informa de la detenció del cooperant català Marcel Masferrer (blog, blog a Palestina.cat) a l'aeroport de Tel-Aviv dimecres 5 de gener. Segons aquesta font serà extraditat a Barcelona (via vol directe amb la mateixa companyia) diumenge que vé. Vilaweb informa també de la preparació de diverses mobilitzacions de protesta contra aquesta detenció i expulsió, per aquest proper diumenge, organitzades per la Xarxa d'Enllaç amb Palestina i la Comunitat Palestina a Catalunya.

Crida del Moviment Internacional de Solidaritat, ISM.

En un temps d’augment de la violència dels colons a Cisjordània, el Moviment Internacional de Solidaritat, ISM, fa una crida urgent a voluntaris i voluntàries per a participar en la Campanya de Collita de Olives 2010, seguint la invitació de les comunitats Palestines.

L'olivera és un símbol nacional pels Palestins. Com que milers d’oliveres han estat arrasades, desarrelades i cremades per colons israelians i els militars – (més de mig milió de oliveres i arbres fruiters han estat destruïts des de setembre de 2000) – la collita s’ha convertit a més d’una font de guanyar-se la vida, en una forma de resistència.

Arran de l'alliberament dels cooperants catalans segrestats per Al Qaeda al nord d'Àfrica, Manuel Tapial, que viatjava al vaixell que es dirigia amb ajut humanitari a Gaza i que va ser assaltat per l'exèrcit israelià, ha fet públic el següent escrit on reflexiona sobre la diferència en el tracte rebut per uns i altres segrestats per part de les autoritats espanyoles.

Mentre que en un cas el govern ha tingut un paper ben actiu en el seu alliberament i després els ha rebut de forma pública i notòria, en l'altre es va limitar a fer les gestions imprescindibles i mirant de minimitzar-ne el ressò públic, fins al punt de que va prohibir que es pogués organitzar una rebuda decent a l'aeroport.

Fa pocs dies, després de la data de redacció d'aquest text, s'ha fet palès, de manera encara més evident, el tracte diferent que dóna el govern als cooperants i activistes solidaris de diferents causes. Ens referim als activistes canaris que es manifestaven al Sahara Occidental i que van patir la violència de la policia del Marroc. El govern espanyol ha acceptat la versió oficial i ha indicat als activistes que "han de respectar la legislació vigent"  dels ocupants del Sàhara.

El 9 de juliol de 2005, una coalició de 171 organitzacions de la Societat Civil Palestina va fer una crida per a la posada en marxa d'una campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel fins que aquest compleixi amb el dret internacional i els principis universals dels drets humans.

En motiu del 5è aniversari del llançament d'aquesta campanya, el Comitè Nacional Palestí (BNC) ens convoca de nou per a l'expansió, difusió i implementació de la campanya a tot l'Estat espanyol.

La comunitat internacional s'ha inhibit de condemnar l'Estat d'Israel pels múltiples abusos i vulneracions del Dret Internacional. Ha permès i és còmplice d'un bloqueig il·legal i salvatge a Gaza que, a dia d'avui, manté la seva població en el que es podria anomenar el major camp de concentració del món. No ha condicionat les seves relacions amb Israel després de l'atac indiscriminat a la Franja de Gaza en els mesos de desembre de 2008 i gener 2009, que va causar 1.400 morts, la majoria dels quals civils i una cinquena part, menors. Tot això malgrat l'informe Goldstone, aprovat per la Comissió de Drets Humans de l'ONU, que va trobar serioses evidències de crims de guerra per part d'Israel a Gaza i la continuació de la política colonial en els Territoris Palestins Ocupats de Cisjordània, amb especial èmfasi en l'expulsió sistemàtica de ciutadans palestins de Jerusalem Est.

Amnistia Internacional ha publicat l'informe Segurs a casa? Demolicions israelianes de cases palestines, on s'hi explica com, durant l'any 2009, unes 600 persones s'han quedat sense casa seva degut a les demolicions d'habitatges (i d'altres construccions com escoles o dispensaris mèdics) que contínuament practiquen les autoritats israelianes a la Cisjordània ocupada (a banda, clar, de la destrucció massiva patida per la franja de Gaza). L'informe explica com les condicions legals per aconseguir permisos de construcció són tan restrictives que els palestins es veuen obligats a construir de manera il·legal i s'arrisquen, per tant, a ordres de desallotjament i demolició. L'informe va ser publicat el 16 de juny i, durant les dues setmanes que han passat, han arribat noves ordres de desallotjament com denuncia AI en aquest comunicat amb data de l'ú de juliol.

Amnistia Internacional ha instat a les autoritats israelianes a que posin fi als desallotjaments forçosos de palestins a Cisjordània després d'una recent sèrie d'ordres militars de desallotjament dictades contra palestins al nord de la Vall del Jordà.

La setmana passada es van dictar ordres de desallotjament contra disset famílies de la zona de la Vall del Jordà, que ara corren risc imminent de ser desallotjades. "Aquestes ordres de desallotjament no són més que un exemple de la violació del dret dels palestins a un habitatge adient. Les autoritats israelianes han de cancel·lar immediatament totes les ordres de desallotjament i demolició", ha declarat Philip Luther, director adjunt del Programa Regional per a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional. "Els palestins que viuen sota l'ocupació israeliana pateixen tals restriccions sobre allò que poden construir que es veuen enfrontats a una situació impossible. Facin el que facin, poden quedar-se sense llar."

El 24 de juny, funcionaris de l'exèrcit israelià acompanyats de soldats, varen notificar sengles ordres de desallotjament a dues famílies que viuen al poble d'Ein al Hilwe. El 27 de juny, les autoritats militars van lliurar ordres de desallotjament a unes altres 15 famílies de la zona veïna d'Al Farisiya. En tots dos casos, es va comunicar als residents que tenien 24 hores per abandonar la zona. En total, poden ser desallotjades de la zona 83 persones. Segons l'agència de notícies palestina Ma'an, un portaveu de l'autoritat militar israeliana va declarar que els desallotjaments d'Al Farisiya s'havien ordenat perquè els habitatges són a una "zona militar tancada".

Segons la legislació israeliana, les famílies desallotjades no tenen dret a un habitatge alternatiu ni a una compensació, la qual cosa vol dir que moltes famílies es quedaran sense sostre i a la indigència si no és per familiars, amics i organitzacions benèfiques. Tot i  que l'objectiu de les autoritats israelianes acostuma a ser els habitatges, també s'han dictat ordres de demolició contra escoles, dispensaris, carreteres, dipòsits d'aigua, torres d'electricitat, cabanes i refugis per al bestiar.

Segons l'ONU, el 2009 més de 600 palestins —la meitat dels quals, aproximadament, eren menors— van perdre els seus habitatges després de ser enderrocats per ordre de les autoritats israelianes. Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats israelianes la suspensió de les demolicions i desallotjaments d'habitages a Cisjordània. "Cal retirar a les autoritats militars israelianes la responsabilitat de les normes de planificació i edificació a la Vall del Jordà i altres indrets, ja que ha de ser exclusivament de les comunitats palestines locals", ha afirmat Philip Luther.

La Campanya Europea per a la fi del Setge sobre Gaza, amb seu a Brusel·les, està preparant l'enviament durant les properes setmanes d'una segona flota de vaixells, després de que l'anterior, com ja sabem, fos assaltada en aigües internacionals amb el resultat de nou persones mortes. D'altra banda, sindicats suecs i noruecs de transportistes i treballadors portuaris han anunciat un boicot de dues setmanes durant les quals no carregaran vaixells amb destinació a Israel ni descarregaran els que vinguin d'allà, en protesta per l'acte de pirateria comès per la marina israeliana.

Amb la mínima perspectiva que donen els dies que han passat des de l'atac a la flotilla, podem ressaltar com l'única justificació que ha trobat el govern israelià de la seva acció és acusar el món sencer d'hipòcrites. I encara que això no és cap justificació del que han fet i estan fent a Gaza, se'ls ha de reconéixer que tenen part de raó. N'hi ha prou amb un exemple, encara que se'n podrien donar molts. El país que més ha contribuit a la flotilla, i d'on són les nou víctimes mortals, és Turquia. El govern d'aquest país, fins ara aliat d'Israel, ha congelat les relacions i ha guanyat simpaties a la zona. Però cal recordar que l'estat turc està en guerra contra els independentistes del Kurdistan i es nega a reconéixer oficialment la realitat kurda. I també cal recordar el genocidi armeni. Una matança de més d'un milió de persones, planificada i duta a terme entre els anys 1915 i 1917 per part del govern turc de l'època. I encara que el govern actual, evidentment, no és responsable d'aquells fets, sí que és responsable de negar sistemàticament la realitat d'aquell genocidi i de perseguir encara avui qualsevol que en parli a dins de Turquia. I per això no deixa de sobtar una mica que, amb aquests precedents, el govern turc hagi estat el principal suport que ha trobat Zapatero en el seu projecte d'aliança de civilitzacions.

D'altra banda, l'escriptor suec Henning Mankell, que viatjava a bord de la flota assaltada, ha escrit una crònica dels fets titulada Diari d'un viatge a l'horror, que ha estat traduit pels companys de La fàbrica i reproduim tot seguit. I a continuació reproduim també un article publicat a SinPermiso per Meir Margalit, membre del partit israelià Meretz i que va ser regidor durant uns anys a l'ajuntament de Jersusalem. Meir Margalit afirma que avui el principal perill per l'existència d'Israel són els seus propis dirigents i que cal una pressió internacional per fer-los entrar en raó abans de que condueixin tot el país al desastre.

L'organització Free Gaza intentarà de nou trencar el bloqueig que pateixen els territoris palestins, especialment la franja, amb l'enviament d'una flotilla de vaixells. No és la primera vegada que es fa, però intents anteriors van fracassar degut al setge militar que imposa l'exèrcit israelià per terra, mar i aire. La flotilla, que porta el nom de l'activista nord-americana Rachel Corrie, assassinada fa uns anys a la franja, intentarà trencar el bloqueig transportant tota mena de materials, des de ciment per a la construcció fins a medicaments, que les autoritats israelianes tenen prohibit d'entrar-hi. El següent article, publicat a Rebelión per Alberto Arce, explica la història d'aquest moviment de solidaritat i les terribles condicions de vida que pateixen a la Franja de Gaza a conseqüència d'aquest bloqueig.