mossos d'esquadra

El passat 5 de gener la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell (PAHCS) va convocar una Cavalcada reivindicativa per aquesta ciutat que va finalitzar amb un menor presumptament agredit, una persona identificada, i amb la fotògrafa de Vilaweb Sabadell agredida amb la seva pròpia càmera. Els mossos d'esquadra van negar les agressions al menor (aquí teniu el vídeo, deixem als nostres lectors la valoració dels fets). El passat 12 de gener Vilaweb Sabadell informava com finalment la PAHCS va portar als jutjats l'actuació mencionada dels mossos d'esquadra. Vilaweb Sabadell informa ara que el passat 18 de gener, al seu torn, diversos membres de la PAHCS van ser citats a declarar a la comissaria dels mossos, imputats de càrrecs de "desobediència" i "resistència activa" (més informació a la notícia de Vilaweb Sabadell). Us reproduïm el comunicat de la la PAHCS sobre els fets.

Actualització 12 de gener 18 hores. Vilaweb informa que la PAHCS ha decidit finalment portar als jutjats l'actuació dels mossos d'esquadra. Acusa als policies de 'diverses agressions' en una denúncia presentada ahir al jutjat d'instrucció nº 4 de Sabadell.

Informa Vilaweb (amb diverses fotografies explícites): "El passat 5 de gener la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell va convocar una Cavalcada reivindicativa a Sabadell que va finalitzar amb una persona identificada i la fotògrafa de Vilaweb Sabadell agredida amb la seva pròpia càmera (té una ferida al llavi superior). Els mossos neguen l'agressió al menor i no descarten detencions pels incidents." Us reproduïm el comunicat dels Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell: "Condemnem rotundament l'actuacio policial violenta i injustificada".

Davant de l’actuació policial del passat 5 de gener al finalitzar la marxa-cavalcada, des de la PAHCS volem manifestar que:

- L’objectiu de la marxa era simbolitzar l’arribada dels reis mags amb els tres principals regals que tot el moviment contra la injustícia hipotecària i el dret a l’habitatge venim reclamant: La dació en pagament retroactiva, mesures de lloguer social i una moràtoria dels desnonaments, així com entregar carbó als principals responsables de la situació d’extrema emergència i injustícia que pateixen els afectats: els bancs.

El passat dia 1 de gener va morir una persona sota custòdia policial dels mossos d'esquadra de Manresa, mort denunciada per la família. La segona mort d'aquest tipus en uns mesos. A banda de les explicacions habituals dels responsables del departament d'Interior, sobta la unanimitat mediàtica amb que s'ha tractat aquesta qüestió. Us reproduïm l'article "Quan els articles s'assemblen massa a les notes de premsa", de  Mèdia.cat, publicat al seu web el passat 2 de gener.

La mort ahir a Manresa del jove detingut un dia abans pels Mossos d’Esquadra ha estat àmpliament difosa a la majoria de mitjans amb una homogeneïtat preocupant. Ja la primera notícia de la detenció de l’home el 31 de desembre va ser bàsicament la reproducció de teletips d’agència –com aquest de l’ACN o aquest d’Europa Press- sospitosament similars a la nota de premsa feta pública per la Conselleria de l’Interior, on l’historial judicial del detingut figura al titular. De debò que la notícia és que els Mossos detenen un jove amb 13 ordres de recerca i captura? O què una persona pateix un infart en el moment de ser detinguda? Què és el cal destacar en l’element de titulació? O fins i tot al cos del text, ja que EP no informa de la dada realment rellevant del cas fins la darrera línia de la notícia.

Quinze estudiants ferides i tres detingudes per les càrregues dels Mossos a l'acte del 20è aniversari de la Universitat de Girona

Ahir 17 de desembre  Artur Mas va participar en la celebració del vintè aniversari de la Universitat de Girona. Davant les protestes contra les retallades dels membres de la comunitat universitària (estudiants però també professorat i personal d'administració i serveis) s'han produït diverses càrregues del cos d'antiavalots dels mossos d'esquadra, amb el resultat de 15 persones ferides de diversa consideració, 5 persones retingudes i 3 finalment detingudes que ja han estat posades en llibertat. Us reproduïm l'article d'Ivan Santiago i Xevi Planas publicat al setmanari la Directa.

Fortíssima tensió, i de nou càrregues, en un acte institucional del president de la Generalitat de Catalunya. Aquest cop, en motiu de la celebració del vintè aniversari de la Universitat de Girona, el president Mas ha participat dels actes de celebració d'aquesta onomàstica. L'acte oficial, que era programat per a les dotze del migdia, a l'Aula Magna del Claustre de la Facultat de Lletres de la UdG, mitja hora abans ha estat precedit per una protesta d'estudiants i d'altres membres de la comunitat universitària, entre els que hi havia professorat i personal d'administració i serveis. La concentració tenia com a objectiu protestar per les retallades en matèria d'ensenyament que el govern de la Generalitat està implementant. Les manifestants han denunciat que “tant els representants de la universitat com els governants vulguin celebrar una data així, en mig d'un clima de retallades socials com el que s'està visquent actualment”. Els voltants del campus i l'edifici de la Facultat de Lletres es trobaven fortament custodiats pels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, provinents, en gran part, de la caserna central de la Brigada Mòbil a Sabadell.

Us reproduïm aquest article, publicat al web de Media.cat, Observatori crític dels mitjans. 

Primer va ser la detenció de Toni Dolz, detingut el 3 d’octubre en el marc de l’operació de l’Audiència Nacional espanyola contra els “indignats” que van blocar el Parlament de Catalunya el passat 15 de juny. Dolz era al lloc dels fets, però no per blocar ningú sinó per cobrir els fets per a La Tele, un canal comunitari que emet a Barcelona i anava degudament identificat amb el braçalet acreditatiu. Però això no va impedir que els Mossos d’Esquadra incloguessin el seu nom a la llista de presumptes delinqüents que van enviar al jutge Eloy Velasco per tal que fossin processats. Una decisió que queda encara més compromesa per les imatges visionades durant la compareixença de Dolz a Madrid, on s’evidenciava que s’havia limitat a realitzar la seva feina de càmera i el Sindicat de Periodistes de Catalunya, al que Dolz està afiliat, ha demanat l’arxivament de la causa en un comunicat.

Article de David Fernàndez, publicat el passat 3 d'octubre a Mèdia.cat. És a dir, abans de les últimes detencions d'activistes del 15M incloses les polèmiques detencions realitzades a la Ciutat de la Justícia. Vist amb una certa perspectiva resulta molt curiosa la petició del conseller al gremi periodístic, en vísperes dels esdeveniments posteriors.

Tímid somriure nerviós o calfred gebrador d’espinada, escoltar el Conseller d’Interior Felip Puig demanar als periodistes que no siguin neutrals esparvera. Veure’l recomanant com cal desenvolupar la feina amb hàbils consells de pa sucat amb oli, acaba per deixar garratibat.

[Actualització 10 d'octubre 16:00h] El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ben poc sospitós de formar part dels "indignats", consideren els fets extremadament greus. Tal i com es publica al web d'El Periódico: "Els jutges han redactat un acord en què sostenen que la "inqualificable operació de la setmana passada" només es pot entendre des "del més absolut menyspreu als drets individuals dels ciutadans" i al respecte que mereixen els tribunals de justícia "com a garants d'aquests drets"."

Us reproduïm el comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona al respecte de les detencions que s'han anat succeïnt la darrera setmana, pels anomenats fets del 15 de juny al Parlament.  Unes detencions a parer dels advocats dels detinguts del tot innecessàries al justificar-se per comunicar una citació judicial davant l'Audiència Nacional, comunicació que es pot establir de moltes altres maneres, com per exemple una simple carta certificada. Enlloc d'això es va preferir aquest sarau mediàtic amb la guinda final de les detencions per part d'efectius dels mossos d'esquadra de sis de les persones citades a declarar per l'Audiència Nacional ...que s'havien presentat voluntàriament a fer-ho la Ciutat de la Justícia a les seves mateixes instal·lacions. Curiosament aquestes detencions es produïren davant la presentació d'una querella criminal col·lectiva per les pressumptes agressions del 27-M, dirigida, segons informa el Setmanari la Directa, "als diferents responsables de la cadena de comandament dels Mossos d'Esquadra, des dels policies agressors fins al conseller d'Interior Felip Puig".

Però malgrat tot això, que és important i greu, no deixa de ser una qüestió de forma. Allò que pot arribar a ser realment greu i que assenyala molt encertadament el comunicat de la FAVB és que "Ara, assistim a una perillosa escalada. Mai una protesta davant d’una seu parlamentària -i n’hi ha hagut de molt més enèrgiques i amb incidents més significatius, a Catalunya i arreu- no havia donat lloc a imputacions per un delicte “d’atemptat a altes autoritats de l’Estat”, comportant la possibilitat de condemnes de fins a cinc anys de presó. Fet remarcable: la iniciativa prové de l’Audiència Nacional, estament judicial hereu del franquisme, arran d’una denúncia de l’associació d’extrema dreta “Manos Limpias”. El govern de la Generalitat no només ha atès puntualment el requeriment de la magistratura espanyola, sinó que s’hi ha aplicat amb un zel que ningú no li demanava". El subratllat és nostre.

El passat 21 de setembre us informàvem de que el passat 31 d'agost en Mustapha el Marrakchi va entrar en coma després de ser detingut pels Mossos d'Esquadra. El passat 23 de setembre centenars de persones es van manifestar a la capital del Bages [pdf] posant en dubte la versió policíaca i exigint veritat i justícia. La matinada del passat dilluns 3 d'octubre finalment  va morir.  Els companys d'El Pèsol Negre han tret al carrer un número monogràfic sobre el cas, que us podeu descarregar des d'aquí [pdf]. Us reproduïm la nota del setmanari la Directa: "Ha mort Mustapha, el jove manresà que va patir una parada cardiorespiratòria sota custòdia policial"

Us reproduïm aquesta entrevista, realitzada per Txema Bofill i publicada a la revista Catalunya, a Joan Roure Expósito, víctima d'una bala de goma disparada per un mosso d'esquadra en l'intent de desallotjament de Plaça Catalunya el passat 27 de maig. El mateix Joan Roure Expósito ha escrit un relat d'aquests fets i una carta-denúnica a Felip Puig.

Fa unes setmanes els mossos d'esquadra van presentar una nova arma pressumptament no letal: el fusell llança grenades LL06. Un arma teòricament no letal (encara no s'ha utilitzat a Catalunya) que relegaria els fusells llençadors de pilotes de goma a la última opció, per tant sense ser descartats del tot aquests últims encara pel cos de mossos d'esquadra.

Això últim, la retirada d'aquesta mena d'armes de l'arsenal dels mossos d'esquadra, és el que demana l'associació Stop Bales de Goma, formada per víctimes que han sofert danys de diversa gravetat (fins a la pèrdua de l'ull com en el cas del jove italià Nicola Tanno). Amb retard, us reproduïm el manifest d'aquesta associació i un vídeo on aquest jove es entrevistat per part de la delegació catalana de RTVE. Us en podeu adherir a la seva campanya aquí.