Israel

Llegim al web de les Associacions d'Amistat amb el Poble Palestí Palestina.cat aquest article, on se'ns informa de les dificultats que tenen els nens i nenes de la franja de Gaza per tal de poder seguir una escolarització en unes mínimes condicions, degut a que Israel no deixa entrar material escolar dins el territori. L'article ha estat escrit per Mohammed Omer, New Statesman i ha estat traduït al català per  M.M. de Comunitat Palestina.

El proper 1 de gener de l'any que ve hi ha prevista la celebració d'una marxa cap a Gaza, la Marxa per la Llibertat de Gaza, en un intent de trencar el setge que pateix aquest territori palestí per part de l'exèrcit israelià. No és el primer intent que es fa per a trencar el setge. En ocasions anteriors ja s'ha intentat amb vaixells que han estat atacats per la marina de guerra israeliana i se'ls ha impedit el pas. Hem de recordar que, des de l'acabament de la darrera ofensiva militar, la franja de Gaza continua totalment tancada, en el que s'ha descrit com el camp de concentració o la presó a l'aire lliure més gran del món. Aquest aïllament impedeix el desenvolupament d'una activitat econòmica normal, ocasiona greus mancances que afecten el benestar i la salut de la població, i fa que sigui un dels pocs territoris del món on la població té prohibit d'entrar i sortir. En una clara violació de la legalitat internacional, el govern israelià està infligint un càstig col.lectiu a tota la població per haver escollit un determinat govern que no s'adiu amb els seus interessos.

D'altra banda, cal recordar que la resta de territori palestí, Cisjordània, continua envoltat per un mur, que sovint s'endinsa per dins del territori en comptes de respectar la frontera reconeguda internacionalment, i que pateix un procés lent però continu d'apropiació de facto per part de l'estat israelià. Fa pocs dies, i contradient fins i tot els desitjos del seu aliat nordamericà, el govern ha anunciat la construcció de nous habitatges a les colònies israelianes que es troben a dins del territori palestí; de fet, el propi ministre de defensa hi viu, en un d'aquests assentaments.

La Campanya de la Marxa per la Llibertat de Gaza té el pla de portar milers de manifestants internacionals a Gaza l’1 de gener de 2010, i desafiar d’una vegada i per totes el bloqueig Israelià en el pas fronterer d'Erez. Hi ha la intenció de que entre els manifestants figurin persones prou conegudes internacionalment, com Noam Chomsky o Naomi Klein.

El juny del 2010 tindrà lloc a Espanya la competició d'arquitectura sostenible més prestigiosa del món, el Solar Decathlón, sota el patrocini del Ministeri d'Habitatge i la Universitat Politècnica de Madrid. 21 equips de tot el món competiran per dissenyar la casa "més sostenible" i construiran els seus projectes d'habitatge ecològic a la "Villa Solar", al costat del riu Manzanares de Madrid.

La paradoxa arriba quan, sorprenentment, entre els 21 equips participants que transmetran a la ciutadania tan encomiables valors d'ecologia i sostenibilitat, ens hi trobem amb un equip israelià. El problema, òbviament, no radica en la seva nacionalitat israeliana, sinó en l'especificitat israeliana que representen: el Centre Universitari d'Ariel, a Samària, es troba  a la colònia (assentament) d'Ariel. Samària és la manera en què els colons israelians anomenen el territori internacionalment anomenat Cisjordània i legalment reconegut com a part dels "Territoris Palestins Ocupats".

El Congrés dels Diputats, a proposta del govern Zapatero, ha limitat el principi de jurisdicció universal de la Llei Orgànica del Poder Judicial, esmenant l'article 23 de la citada llei. Això fa que en el futur la Audiència Nacional només podrà perseguir actes delictius fóra d'Espanya quan hi hagi ciutadans espanyols implicats en el cas.

Sense entrar a discutir la pertinència o no de l'existència d'un tribunal com l'Audiència Nacional, el cas és que gràcies al citat article (anterior a l'esmena) s'ha aconseguit obrir causes per genocidi perpetrats al Tíbet, Xina, Guatemala, Ruanda, ...i Gaza. Segons l'autora de l'article que us reproduïm, professora de Dret Internacional a la UIB, aquesta reforma jurídica implicaria molt probablement gairebé la impossibilitat d'inicar cap nou procés per aquests delictes, i fins i tot possiblement s'arribaria a l'arxivament de les causes en curs.

Diverses organitzacions com Amnistia Internacional han emès un comunicat denunciant aquesta reforma[pdf]. Us reproduïm l'article de Margarida Capella, publicat al bloc que té a Palestina.cat.

Actualització 11 de setembre de 2009 15:10h. Comunicat de la Plataforma Aturem la Guerra, 11 de setembre de 2009.

La cantant israeliana Noa, que de manera pública i inequívoca ha donat suport a la matança perpetrada per l'exèrcit israelià a la franja de Gaza a començaments d'any, està invitada a participar als actes institucionals de la Diada de l'Onze de Setembre. La plataforma Aturem la Guerra ha manifestat el seu rebuig i ha demanat que li sigui retirada la invitació en la següent carta enviada als presidents de la Generalitat i del Parlament.

Molt Honorable Senyor:

Contra la participació d’una cantant pro-guerra a l’acte institucional de l’onze de setembre

Aquest últim gener, davant dels atacs mortífers que patia Gaza a mans de l’exèrcit israelià, el poble de Catalunya es va bolcar en solidaritat amb el poble palestí. El 10 de gener, mentre les bombes israelianes de fòsfor blanc plovien sobre els hospitals i escoles de la Franja —en clara violació del dret internacional— més de 100.000 persones van protagonitzar la major manifestació per Palestina que Barcelona hagi vist mai.

Aquells mateixos dies, la cantant israeliana Noa, va escriure una “Carta oberta als palestins”, on expressava el seu suport a l’atac israelià. Hi deia: “Només puc desitjar-vos que Israel faci la feina que tots sabem que s’ha de fer i per fi US ALLIBERI d’aquest càncer, d’aquest virus, d’aquest monstre anomenat fanatisme, que avui es diu Hamas.” Tal com li vam dir, aquestes paraules, en ple bombardeig, només es poden entendre com un suport a l’atac de l’IDF. Va sorprendre moltes persones, perquè la cantant tenia la reputació de defensora de la pau i el diàleg al Pròxim Orient.

Des de l'entitat cultural de Lleida ISISH (Iniciativa Solidària Internacional de Suport Humanitari), membre de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, volem denunciar públicament les darreres actuacions de l'estat d'Israel que han culminat amb la deportació d’una voluntària de la nostra associació.

El passat dia 3 d’agost una voluntària de la nostra entitat, Natàlia G.T., volà cap a Tel Aviv per coordinar l’arribada d’un grup de nens palestins que havien participat en unes activitats organitzades per ISISH a Lleida i altres indrets del territori català. En arribar a l’aeroport va ser tancada en un calabós durant tota la nit, al dia següent va ser interrogada durant hores i sense donar cap més explicació que la de “seguretat nacional”, que sembla justificar totes les vulneracions de drets individuals, va ser deportada en el primer vol de tornada a Madrid.

Amb l'objectiu d'obrir un debat entre la ciutadania sobre la manera en que el doble discurs (ajudem Gaza en el tema humanitari) i la inacció davant del comportament israelià (però no modificarem la nostra relació amb Tel Aviv) defineixen la pauta de comportament del consistori barceloní (i el conjunt de l'administració pública) el proper diumenge 31 de maig es projecta, en el marc de la mostra audiovisual OVNI (www.desorg.org), el curtmetratge documental “Barcelona –Gaza: el parc de la pau” filmat el 17 de gener del 2009 sobre les restes de la Plaça Barcelona, al barri de Tel Hawa, al sud de la ciutat de Gaza.

Aquesta peça ha estat editada amb el suport de la Campanya Amb Palestina al Cor, que un grup d'organitzacions de la societat civil catalana manté amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre l'enfocament de drets als territoris ocupats.

Per tal d'ubicar el context d'allò vist i viscut a la Plaça Barcelona, recordem el que vam escriure en aquell moment, el matí del 17 de gener del 2008.

“Els tancs han dibuixat amb les seves erugues una xarranca de destrucció sobre tota la Plaça Barcelona, aixecant l'asfalt, destruint les graderies a través de les quals van entrar-hi, passant per damunt de les porteries i cistelles de bàsket, arrasant el quiosc, trencant tota la tanca que encerclava el seu perímetre, arrancant arbres, passant per sobre. Tot allò imaginable. S'han limitat a passejar-s'hi fins a destruir-la, destrossant fins i tot el rètol que explicava la donació de la ciutat de Barcelona a la ciutat de Gaza i arrencant les lletres que donaven nom a aquest parc. «Barcelona-Gaza, Plaça de la pau».

Els edificis dels voltants estan seriosament danyats, amb impactes d'artilleria que deixen en l'aire les habitacions, totes les vies d'accés destruides i, com es pot veure a les fotografies, amb els veïns tallant la darrera fusta disponible, la de les cadires, per tal de poder escalfar-se i cuinar en aquest fred hivern sense aliments”.

Us reproduïm l'article "El boicot a Israel els està fent mal", de  Nadia Hijab, reproduït per la Fàbrica.cat. Tal com diuen els companys de la Fàbrica, "l'autora exposa en aquest article alguns exemples de fites assolides per la iniciativa de boicot, desinversió i sancions contra l'estat racista i els seus crims, com les campanyes contra la multinacional Motorola per la fabricació dels components de les bombes que Israel usa contra els civils, contra les empreses de Lev Leviev que impulsen els assentaments i l'usurpació de terres dels palestins, o contra la companyia Veoila que construeix un ferrocarril per a les colònies il·legals, i apunta els motius pels quals la iniciativa pot aconseguitr èxits."

A molts ha sorprès la notícia de què l'Audiència Nacional espanyola hagi admès a tràmit una querella criminal contra set israelians per crims de guerra a la Franja de Gaza durant una operació “d'assassinat selectiu” que va causar la mort de catorze civils, a més de la del pressumpte terrorista. Tanmateix, la notícia més normal seria que fos un tribunal israelià qui jutgés aquests israelians i no un tribunal espanyol, a manca de tribunals palestins amb jurisdicció penal sobre aquests fets, però aquesta inactivitat de la justícia israeliana no transcendeix gaire a l'opinió pública.

Des de fa temps existeix un petit però significatiu moviment d'objecció de consciència entre el jovent israelià obligat a fer el servei militar i, per tant, col.laborar en l'ocupació dels territoris palestins. Arriben notícies de noves detencions d'objectores (les noies de la fotografia del costat) que s'han negat a participar a la matança feta per l'exèrcit a Gaza.