Israel

El 9 de juliol de 2005, una coalició de 171 organitzacions de la Societat Civil Palestina va fer una crida per a la posada en marxa d'una campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel fins que aquest compleixi amb el dret internacional i els principis universals dels drets humans.

En motiu del 5è aniversari del llançament d'aquesta campanya, el Comitè Nacional Palestí (BNC) ens convoca de nou per a l'expansió, difusió i implementació de la campanya a tot l'Estat espanyol.

La comunitat internacional s'ha inhibit de condemnar l'Estat d'Israel pels múltiples abusos i vulneracions del Dret Internacional. Ha permès i és còmplice d'un bloqueig il·legal i salvatge a Gaza que, a dia d'avui, manté la seva població en el que es podria anomenar el major camp de concentració del món. No ha condicionat les seves relacions amb Israel després de l'atac indiscriminat a la Franja de Gaza en els mesos de desembre de 2008 i gener 2009, que va causar 1.400 morts, la majoria dels quals civils i una cinquena part, menors. Tot això malgrat l'informe Goldstone, aprovat per la Comissió de Drets Humans de l'ONU, que va trobar serioses evidències de crims de guerra per part d'Israel a Gaza i la continuació de la política colonial en els Territoris Palestins Ocupats de Cisjordània, amb especial èmfasi en l'expulsió sistemàtica de ciutadans palestins de Jerusalem Est.

Amnistia Internacional ha publicat l'informe Segurs a casa? Demolicions israelianes de cases palestines, on s'hi explica com, durant l'any 2009, unes 600 persones s'han quedat sense casa seva degut a les demolicions d'habitatges (i d'altres construccions com escoles o dispensaris mèdics) que contínuament practiquen les autoritats israelianes a la Cisjordània ocupada (a banda, clar, de la destrucció massiva patida per la franja de Gaza). L'informe explica com les condicions legals per aconseguir permisos de construcció són tan restrictives que els palestins es veuen obligats a construir de manera il·legal i s'arrisquen, per tant, a ordres de desallotjament i demolició. L'informe va ser publicat el 16 de juny i, durant les dues setmanes que han passat, han arribat noves ordres de desallotjament com denuncia AI en aquest comunicat amb data de l'ú de juliol.

Amnistia Internacional ha instat a les autoritats israelianes a que posin fi als desallotjaments forçosos de palestins a Cisjordània després d'una recent sèrie d'ordres militars de desallotjament dictades contra palestins al nord de la Vall del Jordà.

La setmana passada es van dictar ordres de desallotjament contra disset famílies de la zona de la Vall del Jordà, que ara corren risc imminent de ser desallotjades. "Aquestes ordres de desallotjament no són més que un exemple de la violació del dret dels palestins a un habitatge adient. Les autoritats israelianes han de cancel·lar immediatament totes les ordres de desallotjament i demolició", ha declarat Philip Luther, director adjunt del Programa Regional per a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional. "Els palestins que viuen sota l'ocupació israeliana pateixen tals restriccions sobre allò que poden construir que es veuen enfrontats a una situació impossible. Facin el que facin, poden quedar-se sense llar."

El 24 de juny, funcionaris de l'exèrcit israelià acompanyats de soldats, varen notificar sengles ordres de desallotjament a dues famílies que viuen al poble d'Ein al Hilwe. El 27 de juny, les autoritats militars van lliurar ordres de desallotjament a unes altres 15 famílies de la zona veïna d'Al Farisiya. En tots dos casos, es va comunicar als residents que tenien 24 hores per abandonar la zona. En total, poden ser desallotjades de la zona 83 persones. Segons l'agència de notícies palestina Ma'an, un portaveu de l'autoritat militar israeliana va declarar que els desallotjaments d'Al Farisiya s'havien ordenat perquè els habitatges són a una "zona militar tancada".

Segons la legislació israeliana, les famílies desallotjades no tenen dret a un habitatge alternatiu ni a una compensació, la qual cosa vol dir que moltes famílies es quedaran sense sostre i a la indigència si no és per familiars, amics i organitzacions benèfiques. Tot i  que l'objectiu de les autoritats israelianes acostuma a ser els habitatges, també s'han dictat ordres de demolició contra escoles, dispensaris, carreteres, dipòsits d'aigua, torres d'electricitat, cabanes i refugis per al bestiar.

Segons l'ONU, el 2009 més de 600 palestins —la meitat dels quals, aproximadament, eren menors— van perdre els seus habitatges després de ser enderrocats per ordre de les autoritats israelianes. Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats israelianes la suspensió de les demolicions i desallotjaments d'habitages a Cisjordània. "Cal retirar a les autoritats militars israelianes la responsabilitat de les normes de planificació i edificació a la Vall del Jordà i altres indrets, ja que ha de ser exclusivament de les comunitats palestines locals", ha afirmat Philip Luther.

Dijous 3 de juny, a les 10.15 hores, concentració silenciosa davant la Llotja de Mar de Barcelona

Com ens hem de veure, nosaltres i ells, que fins i tot l'OTAN condemna l'agressió de les forces armades israelianes a la Mediterrània occidental contra la flotilla que volia introduir ajut humanitari a Gaza (comunicat).  Vilaweb.cat informa de la possibilitat que dos vaixells de la flotilla haguesin estat sabotejats per tal d'impedir que continuessin cap a Gaza (han hagut de ser reparats a Xipre). L'ONU també condemna 'els fets', però no sotmet a cap sanció l'estat israelià (comunicat). Les autoritats israelianes estan pressionant als activistes detinguts, entre ells els tres de nacionalitat espanyola -pressionats també pel ministeri espanyol d'assumptes exteriors-, per tal que acceptin signar l'acta de deportació. Una d'aquestes persones ja hauria signat aquesta acta.

Més a prop, la junta de portaveus del parlament català ha condemnat l'atac israelià. Més important, ahir centenars de manifestants vam mostrar la seva repulsa arreu. Entre mil i dos mil, es van concentrar davant de la cambra de comerç Catalunya-Israel per mostrar el seu refús a l'agressió, i, tallant la Diagonal d'Escarp i d'Hereu, van creuar bona part de Barcelona (vídeo 1):

Diversos actes de denúncia i de protesta s'han succeït arreu del món, inclosos els territoris ocupats per Israel. Fins i tot es van manifestar davant la seu militar de les forces armades israelianes a Tel Aviv (vídeo 2):

Erdogan ha exigit sancions per a Israel. La posició turca és particularment dura contra Israel: els vaixells assaltats i probablement moltes de les víctimes siguin de nacionalitat turca. Israel ha decidit quedar-se una mica més sol a la regió, perdent al seu únic aliat de l'àrea.

Us reproduïm la intervenció del pare d'un dels detinguts a Beersheba. I us recordem que el proper dissabte dia 5 de juny, a les 17:30 hores, hi ha convocada una concentració per les Jornades per una altra Mediterrània als Jardinets de Gràcia de Barcelona.

Més informació a Palestina.cat i a l'especial sobre Gaza del periòdic Diagonal.

L'organització Free Gaza intentarà de nou trencar el bloqueig que pateixen els territoris palestins, especialment la franja, amb l'enviament d'una flotilla de vaixells. No és la primera vegada que es fa, però intents anteriors van fracassar degut al setge militar que imposa l'exèrcit israelià per terra, mar i aire. La flotilla, que porta el nom de l'activista nord-americana Rachel Corrie, assassinada fa uns anys a la franja, intentarà trencar el bloqueig transportant tota mena de materials, des de ciment per a la construcció fins a medicaments, que les autoritats israelianes tenen prohibit d'entrar-hi. El següent article, publicat a Rebelión per Alberto Arce, explica la història d'aquest moviment de solidaritat i les terribles condicions de vida que pateixen a la Franja de Gaza a conseqüència d'aquest bloqueig.

El passat mes de març, el ministre de defensa d'Israel, Ehud Barak, durant una visita oficial, va signar un acord amb la ministra Carme Chacón, acord que farà més estreta la cooperació militar entre els estats israelià i espanyol. Cal recordar que Israel és un dels principals compradors de material militar espanyol. El govern central sempre ha de donar el seu vist-i-plau a les empreses d'armament que exporten aquest material i, en aquest sentit, diverses organitzacions acusen el govern de Zapatero d'incomplir la llei d'exportació d'armes, que prohibeix explícitament la venda de material militar si aquest es farà servir per pertorbar la pau o agreujar un conflicte.

L'acord contempla especialment la col.laboració en matèria de drons. Els drons (vegeu la foto) són avions no tripulats, teledirigits, que s'estan fent servir per bombardejar l'Afganistan, i que també s'estan emprant contra la franja de Gaza. Doncs bé, resulta que una empresa espanyola dissenya i fabrica drons i els vol vendre a l'exèrcit israelià. Pel disseny i la fabricació d'aquests aparells l'empresa ha comptat, a més a més, amb una subvenció per part del govern espanyol.

Per tal de tenir una anàlisi més acurada d'aquesta cooperació militar tan estreta hem triat dos articles que reproduim tot seguit. El primer, Més cooperació militar amb Israel?, d'Alejandro Pozo, publicat pel Centre d'Estudis per la Pau J.M Delàs. El segon article, Alta tecnologia militar espanyola a la venda a Israel, ha estat publicat per Juan Luis Sánchez i Alberto Arce a Periodismohumano.

Actualització 8 de febrer 11:30h. Vilaweb.cat informa que el tribunal suprem israelià hauia ordenat l'alliberament sota fiança de 600€ de l'activista, amb la prohibició de viatjar als territoris palestins. Haurà de romandre a Israel fins que no s'acabi el procés judicial, i la fiscalia hauria admès que la detenció hauria estat del tot inapropiada.

Actualització 8 de febrer 11:00h. Des de Palestina.cat es proposen diverses accions de suport a l'Ariadna per tal d'evitar que la deportin. Un post a Barcelona Indymedia informa que l'activista es negaria a firmar la seva pròpia deportació.

El diumenge, 7 de febrer, l'exèrcit israelià ha detingut dues activistes del Moviment de Solidaritat Internacional (ISM), a la ciutat cisjordana de Ramallah, una d'elles la catalana Ariadna Jové.

El motiu alegat per les autoritats israelianes seria el fet d'haver caducat els permisos d'estada a Israel, oblidant que, en realitat, es trobaven a territori palestí; i tot fa pensar en una campanya adreçada a expulsar els activistes estrangers que, amb la seva presència, actuen com a testimonis de la situació que es viu als territoris ocupats i, de vegades, arriben a fer d'escuts humans quan s'interposen en les accions repressives dels militars israelians contra la població palestina. De fet, aquest és un dels objectius bàsics del Moviment de Solidaritat Internacional: l'estada d'activistes estrangers a Palestina per a fer de testimonis i mirar de donar, amb la seva presència, una certa protecció als palestins compromesos en accions de resistència no violentes.

Reproduim tot seguit la nota de premsa de l'ISM i un article d'Ariadna Jové titulat Israel i el sistema de carreteres de l’apartheid, publicat al periòdic L'Accent, del qual n'és col.laboradora.

Llegim al web de les Associacions d'Amistat amb el Poble Palestí Palestina.cat aquest article, on se'ns informa de les dificultats que tenen els nens i nenes de la franja de Gaza per tal de poder seguir una escolarització en unes mínimes condicions, degut a que Israel no deixa entrar material escolar dins el territori. L'article ha estat escrit per Mohammed Omer, New Statesman i ha estat traduït al català per  M.M. de Comunitat Palestina.

El proper 1 de gener de l'any que ve hi ha prevista la celebració d'una marxa cap a Gaza, la Marxa per la Llibertat de Gaza, en un intent de trencar el setge que pateix aquest territori palestí per part de l'exèrcit israelià. No és el primer intent que es fa per a trencar el setge. En ocasions anteriors ja s'ha intentat amb vaixells que han estat atacats per la marina de guerra israeliana i se'ls ha impedit el pas. Hem de recordar que, des de l'acabament de la darrera ofensiva militar, la franja de Gaza continua totalment tancada, en el que s'ha descrit com el camp de concentració o la presó a l'aire lliure més gran del món. Aquest aïllament impedeix el desenvolupament d'una activitat econòmica normal, ocasiona greus mancances que afecten el benestar i la salut de la població, i fa que sigui un dels pocs territoris del món on la població té prohibit d'entrar i sortir. En una clara violació de la legalitat internacional, el govern israelià està infligint un càstig col.lectiu a tota la població per haver escollit un determinat govern que no s'adiu amb els seus interessos.

D'altra banda, cal recordar que la resta de territori palestí, Cisjordània, continua envoltat per un mur, que sovint s'endinsa per dins del territori en comptes de respectar la frontera reconeguda internacionalment, i que pateix un procés lent però continu d'apropiació de facto per part de l'estat israelià. Fa pocs dies, i contradient fins i tot els desitjos del seu aliat nordamericà, el govern ha anunciat la construcció de nous habitatges a les colònies israelianes que es troben a dins del territori palestí; de fet, el propi ministre de defensa hi viu, en un d'aquests assentaments.

La Campanya de la Marxa per la Llibertat de Gaza té el pla de portar milers de manifestants internacionals a Gaza l’1 de gener de 2010, i desafiar d’una vegada i per totes el bloqueig Israelià en el pas fronterer d'Erez. Hi ha la intenció de que entre els manifestants figurin persones prou conegudes internacionalment, com Noam Chomsky o Naomi Klein.

El juny del 2010 tindrà lloc a Espanya la competició d'arquitectura sostenible més prestigiosa del món, el Solar Decathlón, sota el patrocini del Ministeri d'Habitatge i la Universitat Politècnica de Madrid. 21 equips de tot el món competiran per dissenyar la casa "més sostenible" i construiran els seus projectes d'habitatge ecològic a la "Villa Solar", al costat del riu Manzanares de Madrid.

La paradoxa arriba quan, sorprenentment, entre els 21 equips participants que transmetran a la ciutadania tan encomiables valors d'ecologia i sostenibilitat, ens hi trobem amb un equip israelià. El problema, òbviament, no radica en la seva nacionalitat israeliana, sinó en l'especificitat israeliana que representen: el Centre Universitari d'Ariel, a Samària, es troba  a la colònia (assentament) d'Ariel. Samària és la manera en què els colons israelians anomenen el territori internacionalment anomenat Cisjordània i legalment reconegut com a part dels "Territoris Palestins Ocupats".