Hondures

El passat 29 de novembre es van celebrar unes eleccions a Hondures on va ser elegit Porfirio Lobo. Llàstima que aquestes eleccions estiguessin convocades i organitzades pels colpistes en un context absolutament anormal: cinc mesos després d'un cop d'estat i de la instauració d'un govern il·legal. Malgrat tot, el sr. Lobo ha estat reconegut com a president per 29 països, entre ells, per cert, Espanya. Aquestes eleccions no han estat reconegudes ni pel president legítim Zelaya, ni pel Front de Resistència hondureny, per tant, deixant fora del panorama representatiu a bona part de la població hondurenya. Cosa que tampoc suposa gaire problema: al segle XXI un sistema és reconegut internacionalment i pels grups mediàtics com a democràcia si i només si no suposa un problema pels veritables propietaris del poder econòmic i mediàtic. Aquesta és la diferència entre govern i règim. Aquells governs que no respectin aquesta norma no escrita sortiran de la categoria govern i passaran a ser anomenats règims, i ja poden ser governs que hagin estat elegits amb totes les garanties democràtiques.

Així, una oligarquia pot executar un cop d'estat, desencadenar una repressió brutal però control·lada, aturar les tímides reformes socials de Zelaya, obrir la possibilitat de més privatitzacions de recursos naturals, executar un degoteig incessant però limitat de morts, realitzar unes eleccions a mida sense participació de l'oposició popular, i el resultat de tot això ser reconegut  com a govern democràtic, fins i tot per governs pressumptament d'esquerres com el d'Espanya. No serà un règim, aquest calificatiu es reserva al règim chavista.

Pel camí el degoteig incessant de morts contra l'oposició continua, i no només a Hondures. Els útlims i sense ser exhaustius: el passat 24 de febrer Claudia Larissa Brizuela (a la foto), de 36 anys, activista sindical i filla de destacat líder de la resistència hondurenya, assassinat perpetrat en vísperes d'una gran mobilització de l'oposició. El passat 11 de març va ser assassinat David Meza Montecinos, periodista i corresponsal de Radio América, i pocs dies després, el passat 15 de març va ser assassinat el periodista Nahum Palacios, just mentre s'estava clausurant la IIa Trobada Nacional per la Refundació d'Hondures. S'ha de fer notar que aquests últims morts s'han produït poc després d'un viatge de Hillary Clinton per la zona demanant la reinserció del govern hondureny en instàncies internacionals, i també que els morts eren precisament  periodistes crítics amb el govern colpista, i que en un dels casos la mateixa Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) havia demanat protecció per la víctima, mesura que mai va ser implementada. Us reproduïm els comunicats al respecte el·laborats pel sindicat Rel-UITA. Més informació a Honduras en lucha!.

Fa un parell de setmanes Porfirio Lobo prenia possessió com a nou president d'Hondures. D'aquesta manera, el cop d'estat protagonitzat per Roberto Micheleti aconseguia definitivament els seus objectius: expulsar definitivament del país l'antic president, Zelaya, i aconseguir que Hondures no acabi aliniada amb les polítiques d'altres països de la zona, com Veneçuela o Bolívia.

A partir d'ara, probablement no tornarem a sentir parlar d'Hondures als grans mitjans, com tampoc sentim mai parlar de Guatemala, malgrat els assassinats i violacions de drets  humans que hi tenen lloc sovint. En canvi, qualsevol inconvenient que pugui tenir una bloguera a Cuba de seguida és motiu d'escàndol a la premsa. La raó de tot plegat és clara: països com Guatemala i ara, amb el cop d'estat reeixit, Hondures, són on han de ser i no cal parlar-ne més.

Al següent article, publicat a Latinoamérica21, s'analitza com, a través de mitjans democràtics, han aparegut governs que, amb diferents matisos i estils, protagonitzen determinats canvis que no compten amb el vistiplau de la tradicional oligarquia llatinoamericana ni del veí del nord. I aleshores és quan la democràcia, sempre tant lloada per tothom, i que ha endegat aquest procés, és posada en dubte...

Aquest diumenge 29 de novembre 4.5 milions de persones estan cridades a les urnes d'Hondures en unes eleccions en un context absolutament anomal: cinc mesos després d'un cop d'estat i de la instauració d'un govern il·legal; després de mesos de diverses negociacions i acords (com els acords de San José - Tegucigalpa) que no s'han acomplert mai per part del govern colpista. Unes eleccions, no reconegudes ni pel legítim president Zelaya, ni pel Front de Resistència hondureny, on es triarà un govern que com a mínim servirà per clarificar el panorama internacional, on podrem observar quins són els governs que recolzaran i reconeixeran al govern il·legal post-cop d'estat, superant la seva pròpia retòrica democràtica,

Us reproduïm l'entrevista realitzada per Diana Cordero i Carlos García per a  Kaosenlared.net a René Amador, membre de Los Necios i del Sindicat de Formació Professional hondureny.

Després de mesos de protestes i d'algunes negociacions fallides, tot sembla indicar que, finalment, el cop d'estat d'Hondures s'ha consolidat i els seus promotors s'han sortit amb la seva. El següent article, publicat a Latinoamerica en el siglo XXI, pot servir per a contextualitzar i entendre millor el que ha passat al país centreamericà.

Un cop derrotats els moviments guerrillers (el model cubà, segons l'article), algunes burgesies llatinoamericanes van voler copiar el model occidental de partits com a mecanisme de control social; però a diferència del que passa a Europa, les poblacions d'alguns països de l'Amèrica Llatina han aprofitat el sistema electoral per impulsar autèntics canvis socials, i sembla que Hondures iniciava aquest camí.

Això és el que han tallat d'arrel els colpistes: quan la democràcia no és una simple alternança entre marques electorals sense més rellevància, sinó que serveix per iniciar canvis de debò, aleshores, com diu el títol de l'article, aquesta democràcia ja no serveix.

Després de tres mesos continua la resistència del poble hondureny al cop d'estat protagonitzat per Roberto Micheletti, el qual, veient que el cop no acaba de consolidar-se, ha decretat  la suspensió de les garanties constitucionals, després de diversos episodis com tocs de queda que convertien el país sencer en una presó amb la gent tancada a casa seva durant tot el dia.

En la mateixa línia, els colpistes han clausurat els dos mitjans audiovisuals independents que denunciaven la situació: el Canal 36 de televisió i Radio Globo, la qual, però, continua les seves emissions per internet i es pot sentir a Radio Globo Honduras.

Aquest cop d'estat, que ni acaba de triomfar ni de fracassar, indica que algunes coses estan canviant a l'Amèrica Llatina. Un continent amb una tradició de cops militars cada vegada que les oligarquies veien perillar el seu monopoli del poder, i que ara viu un procés de transformacions polítiques en diferents països. L'oligarquia hondurenya, amoïnada pel fet que aquest procés de canvis polítics i socials arribés al país, havia pensat que podia recòrrer a la solució tradicional de sempre, però ha vist amb sorpresa com aquesta vegada la població no es resigna i està resistint.

Reproduim el comunicat número 26 del Front Nacional de Resistència contra el cop d'estat i un article de Francesca Gargallo, militant feminista coneixedora de la realitat de les dones de l'Amèrica Central, on analitza el que està passant a Hondures.

Si finalment es demostra la certesa de l'afirmació "el silenci és complicitat", realment es podria dir que els colpistes d'Hondures han d'estar molt tranquils: la resposta contra el seu cop d'estat està sent molt tova: comunicats, alguna concentració i no gaire cosa més. 40 dies després de l'expulsió del president legítim ningú diria que estem davant d'un cop d'estat quan llegeix a determinada premsa expressions com "govern provisional" o "presidència de facto". Pel camí, discretament, aquest govern "de facto" ja porta a sobre unes quantes morts. Les últimes, les dels mestres Roger Vallejo Soriano i Martín Florencio Rivera. No han estat les úniques morts. S'han de comptabilitzar també les de Pedro Muñoz, les de les dues persones mortes a trets per la policia mentre protestaven durant la celebració d'un partit de futbol (veure vídeo adjunt)... i la repressió continua (més informació). Us reproduïm l'article escrit per Adolfo Antón Bravo ("adolflow") on l'autor analitza el primer mes des del cop d'estat. Més informació actualitzada al web col·laboratiu Habla Honduras.

L'autor d'aquest article publicat a www.pobleviu.cat, Carlos Iaquinandi, del Centre Llatinoamericà de Reus, fa una anàlisi de la situació actual a Hondures arran del cop d'estat en marxa. Perquè cal recordar que el país ha patit un cop d'estat, encara que llegint diversos mitjans de premsa no ho sembli pas. Per exemple, quan al colpista Micheletti (a la imatge) li donen el tractament de "president de facto" en comptes de "colpista". I aprofitem per informar de l'aparició d'un nou mitjà per a poder seguir l'evolució de la situació al país: www.tr-honduras.nuevaradio.org

Ja no queden dubtes. El cop d’Estat no és producte del deliri d'un personatge de cartró pedra com Micheletti, ni del desvariament d'un general processat fa anys -quan tenia el grau de major- com a membre d'una banda dedicada al tràfic de cotxes robats. Els que van ordir el complot per expulsar del país a punta de fusell i en pijama al president constitucional just el diumenge en el que el poble havia de ser consultat sobre la possibilitat de realitzar al novembre un referèndum per a convocar una Assemblea Constituent, aquests, els “autors intel·lectuals”, estan entre bambolines. Però ja ho podem veure tots. Han sigut molt maldestres i cada dia mostre nous indicis de la seva responsabilitat. Són els representants dels interessos econòmics afectats per les mesures “revolucionàries” de Zelaya, com atorgar un sou mínim d'acord amb les necessitats de subsistència dels sectors més empobrits del país. Són els components del bloc continental que intenten frenar -per les bones o per les males- els diferents intents de canvis i transformació que impulsen els governs i pobles d'Amèrica Llatina.

En aquest article, publicat a www.latinoamerica21.org, es defensa la tesi de que el cop d'estat en marxa a Hondures s'inserta en un procés més ampli de neo-colpisme llatinoamericà. Un neo-colpisme que intentaria defugir de les formes més clàssiques i barroeres d'intervencions militars disfressant-se de defensa del constitucionalisme. Aquest procés representaria un intent de reorganització de la dreta davant de l'avenç de governs més afins als interessos populars que s'ha produit a l'Amèrica Llatina als darrers anys. Un procés que podria quedar exemplificat amb la intervenció de José María Aznar en una trobada d'aquest neofeixisme autoanomenat "liberal": hem de frenar de qualsevol manera els governs d'esquerres.

Cop d'estat a Hondures. El president electe i legítim, Manuel Zelaya, ha estat deportat fora del país, mentre els militars han sortit al carrer. Les informacions són confuses encara, confussió agravada pel biaix diguèssim "particular" amb que estan informant de la notícia alguns mèdia, particularment el diari degà de la progresia de l'estat espanyol. Kaosenlared està fent un seguiment al minut, mentre recordem als nostres lectors que dilluns 29 de juny, a les 19:30 hores hi ha una concentració per protestar contra aquest cop d'estat a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Us reproduïm l'article "Les claus per entendre què està passant a Hondures", publicat al blog del periodista Ignacio Escola, i reproduït al diari Público.