habitatge

Article d'Adrià Alemany, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona, sobre la situació actual del mercat immobiliari i les temptatives del govern per revifar-lo. A l'article, aparegut al periòdic Diagonal, s'explica com en aquests temps de crisi, les preocupacions del govern no van dirigides a protegir el dret a l'habitatge de la gent que és expulsada de casa seva per no poder pagar, sinó a salvar el negoci de bancs i immobiliàries.

El va intent de salvar el titànic immobiliari

El creixement econòmic dels últims anys ha estat estretament lligat a la construcció i a la concessió indiscriminada de crèdit. Les polítiques orientades a promoure el règim de propietat com a única manera estable de tenència, juntament amb l'absència de lloguer assequible, van empènyer una part important de la població a sobreendeutar-se per tal de poder accedir a un habitatge. Avui, l'esclat de la bombolla immobiliària ha fet palès el fràgil fonament sobre el qual s'assentava el “miracle espanyol”.

Amb la depreciació dels immobles, part de la població ha vist com el seu patrimoni es reduia substancialment. Per als que van comprar en ple boom immobiliari, el valor actual dels seus béns està molt per sota fins i tot del valor dels deutes contrets per adquirir aquests béns, aquest fet perjudica en un grau més gran les classes mitjanes i populars, eixamplant la bretxa de la desigualtat entre uns pocs que posseeixen molt i uns molts desposseïts.

Aquesta situació esdevé dramàtica per als qui  s'han quedat a l'atur i no poden fer front al pagament de la hipoteca. Quan això passa, el banc interposa una demanda i s'inicia el procés de execució hipotecària que acaba amb la subhasta de l'immoble. Donada la devaluació dels preus, les subhastes resten desertes. Llavors, d'acord amb la legislació actual, les entitats bancàries s'adjudiquen l'habitatge pel 50% del valor de taxació i continuen reclamant el pagament del deute restant, més interessos i costes judicials, a la persona en situació d'insolvència mitjançant l'embargament de nòmines i l'alienació dels béns dels avalistes. No és una situació anecdòtica: segons el Consell General del poder judicial, entre el 2008 i el 2010  s'hauran iniciat més de 350.000 execucions hipotecàries. És a dir, més de 350.000 unitats familiars perdran casa seva i a més arrossegaran un deute de cent, dos-cents i fins i tot 300.000 euros.

La gent de l'Assemblea per l'Habitatge Digne de Nou Barris ens envia aquest document que presentaran al taller d'habitatge del Fòrum Social Català. Aquest taller se celebrarà el dissabte 30, a les 12 h, a l'aula 4.1 de l'edifici històric de la UB a la plaça Universitat, i continuarà a les 16 h. a l'aula 2.1.

A la ponència, a part de fer una anàlisi del que ha representat el fenomen especulatiu de l'habitatge, les hipoteques, i el parany de la propietat, presenta la proposta de promoure un parc públic de lloguer com a solució per a fer efectiu el dret a l'habitatge i treure'l de les mans del mercat.

Com diuen al text: És una violència inaudita veure milions de pisos buits. El dret a l’habitatge és una de les lluites importants contra la dictadura de les finances.

El passat divendres 22 de gener, un grup de persones integrades a l'Assemblea d'Afectats per les Hipoteques de Badia del Vallès es van concentrar a la seu d'Adigsa (Administració, Promoció i Gestió, SA), l'empresa pública que gestiona els habitatges socials del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquestes persones, degut a la seva situació d'atur, no poden pagar la hipoteca i es troben amenaçades de desnonament per part de Caixa Catalunya i Caixa Penedès. Els concentrats van poder entrevistar-se, finalment, amb la secretària general d'Adigsa, Carme Trillas. Reproduim la crònica dels fets publicada a la web de CGT, i el comunicat de l'assemblea d'afectats. I aprofitem per recordar que avui, 24 de gener, es reuneix la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona, amb la qual es pot contactar a través de la seva web.

Més enllà de les campanyes sensacionalistes de La Vanguardia contra l'alcalde Hereu hi han realitats que no es poden obviar. Una d'aquestes realitats és la situació dramàtica dels preus de l'habitatge a la ciutat de Barcelona,  mentre la ciutat disposa de menys d' 1% d'habitatge de lloguer social (d'altres ciutats europees, Viena per exemple, com cita l'article, disposarien de fins a un 48%). Enlloc de tirar pel camí de provar d'arreglar aquesta situació, l'ajuntament va impulsar iniciatives com tota l'operació al voltant de la Diagonal amb l'excusa del Fòrum 2004, l'operació a Poble Nou sota el paraigües del 22@, etc. És evident que en molts d'aquests casos calia una intervenció pública per urbanitzar aquells territoris, el problema és que es va fer de la mà de la iniciativa privada, que no és que tingui precisament gaire sensibilitat pels drets dels ciutadans.

Allò que és més escandalós és que aquesta situació s'hagi produït en una ciutat que fa més de trenta anys que té un ajuntament anomenat d'"esquerres". Ens veiem obligats a recordar que una política d'esquerres no és fer arbres de nadal "bios" i sostenibles i a pedals (que potser també), sinó i molt més important, garantir els drets socials bàsics dels seus ciutadans: entre ells, el dret a un habitatge digne. Enlloc de fer això es va abandonar la solució del problema de l'habitatge a la iniciativa privada, amb les conseqüències que tots coneixem.

Us reproduïm l'article "Crítica de les polítiques d'habitatge de l'esquerra gestionària catalana", escrit per Salva Torres, membre de la Junta de l'Associació de Veïns de Porta (Nou Barris), de l'Assemblea Lloguer Social "500x20" i de Prouespeculació.org.

Diijous 23 de juliol, a les 10.45h als jutjats de primera instància de Sabadell (Av. Francesc Macià 34) la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca convoca una acció de denúncia de la subhasta i embargament del pis d’una de les milers de famílies que estan patint execucions hipotecàries.

Caixa Terrassa, que aquests dies presumeix de solvència i fusió amb altres caixes, que al 2008 va tenir 49,5 milions d'euros de beneficis declarats, que rep l’ajuda i l’aval de les administracions, la mateixa Caixa Terrassa pretén fer fora a Napoleó i Maria, subhastant casa seva i quedant-se el pis per la meitat del seu preu, i reclamant a Napoleó i Maria (actualment a l’atur) que a més de renunciar a casa seva assumeixin un deute futur de més de 100.000 euros.

Fa tres anys, el 14 de maig de 2006, milers de persones vam començar a sortir al carrer per reivindicar el dret a un habitatge digne. Tres anys després, els motius que ens portaren a participar en aquelles primeres segudes i assemblees obertes de forma espontània no solament segueixen vigents, sinó que han augmentat com a conseqüència de les accions de les administracions en matèria d’habitatge. Les dificultats davant l’accés a un habitatge no s’han reduït en cap punt, malgrat el que proclama la propaganda dels partits governants.

Una de les cares més dramàtiques, encara que mediàticament menys visibles, de la crisi actual és la situació dels milers de famílies que corren el risc de quedar-se sense habitatge per no poder pagar la hipoteca. Segons el Consell General del Poder Judicial, durant l'any 2009, unes 84.214 unitats familiars poden arribar a afrontar processos de desnonament. Molts dels afectats són persones que, degut a la deficient regulació del sistema creditici espanyol, no només poden veure's al carrer, sense feina ni casa, sinó que a més poden continuar mantenint el seu deute amb els bancs. La gravetat d'aquest assalt en tota regla a drets socials bàsics contrasta amb la pobra resposta oferida per les institucions, sobre tot si la comparem amb l'actiu compromís exhibit amb les entitats financeres.

Extret de Poblenou.org

Aquest matí [31/3/2009] unes 30 persones han ocupat la seu del districte de Sant Martí durant dues hores per denunciar el cas d’assetjament immobiliari que pateix, des de fa 20 anys, una veïna del Clot. Han penjat una pancarta a l’interior de la seu del Districte, “Aturem els desnonaments” i han repartit octavetes i cartells. S’han cridat lemes com “Cap veïna fora del barri”, “Polítics mentiders no serviu per res” o “No mobbing no mobbing no…” Mentre que altra gent repartia begudes calentes i recollia signatures per aturar el desnonament de la Rosa. Al cap de més d’una hora diversos agents de la Guàrdia Urbana han desallotjat la trentena de persones que havien entrat a l’edifici.

El proper 5 d'abril a les 16 hores hi ha assemblea de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques a l'Espai Social Magdalenes (Barcelona). Aquest col·lectiu agrupa a persones que tenen moltes dificultats o simplement es veuen impossibilitats de pagar la seva hipoteca. Us reproduïm l'entrevista realitzada per Àlex Tisminetzky i publicada a l'Accent nº 150 a Ada Colau, membre d'aquesta plataforma, i us reproduïm el manifest de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques

Els AREs són les Àres Residencials Estratègiques. És un pla impulsat pel govern català per tal de construir 90.000 habitatges a diferents municipis durant els propers anys. Teòricament, es tractaria de garantir el dret de la ciutadania a un habitatge digne, però tenint en compte que, a hores d'ara, hi ha gairebé mig milió de pisos buits a tot Catalunya, no sembla que sigui l'opció més racional. Ha quedat clar que, durant l'època de la bombolla immobiliària, s'han fet més pisos dels que calien perquè simplement se'n feien per a especular-hi més que no pas per a a satisfer una demanda. I ara que la bombolla ha punxat, el que fa el govern no és pas atendre les necessitats de la població sinó intentar donar oxigen al negoci immobiliari. De quina manera? Construint més. Construint on sigui. Construint encara que no calgui. Perquè la necessitat que s'atèn no és la d'habitatge, sinó la del creixement continu que necessita aquest sistema econòmic per a sobreviure. Els AREs són només un exemple més de com, davant la crisi econòmica, l'única resposta és la fugida cap endavant: fer, com a remei, allò mateix que ha portat al desastre. És com intentar apagar el foc amb benzina. Per a protestar contra aquestes polítiques de creixement continu i depredador del territori i els recursos, el dia 22 de març diferents col.lectius sortiran al carrer.