guerra

Us reproduïm aquest article d'Eduardo Melero publicat al setmanari Directa (@la_directa) on l'autor ens repassa la desconeguda política espanyola de foment de l'exportació d'armament,  que ve a convertir en paper mullat el control sobre les exportacions i la normativa comunitària i espanyola que restringeix la venda d'armament a països que violin els drets humans o que es trobin en situació de conflicte.

Febrer ha estat un mes molt intens pel Ministre de Defensa, Pedro Morenés, en la promoció de l’armament espanyol a diferents parts del món.

Comunicat de Tarragona Patrimoni de la Pau davant les recents declaracions de responsables de la ciutat en el sentit que volen que Tarragona torni a acollir vaixells de guerra.

Amb la informació apareguda el dimarts 5 de març del 2013 als mitjans de comunicació, sobre el fet que el port de Tarragona estudia acollir vaixells militars nord-americans, hem retrocedit 16 anys en el temps.

La matinada del passat 10 de gener 3 activistes kurdes van ser executades a trets al bell mig de la capital de França. Aquell mateix dia començaven unes negociacions de pau entre el Partit de Treballadors del Kurdistan (PKK) i el govern turc.  El diputat de la CUP al Parlament català Quim Arrufat (@quimarrufat) va anar als funerals i va concedir una entrevista a Vilaweb on amplia més informació sobre l'actual situació del conflicte després d'aquests assassinats. Malgrat el cop terrible, milers de persones van participar d'uns funerals de les víctimes que va esdevenir un clam per continuar amb el procés de pau.

Us reproduïm els articles "l'assassinat de tres activistes kurdes a París torpedeja les converses de pau entre Turquia i el PKK" i "les marxes kurdes de dol fan ressonar el conflicte al conjunt d'Europa" de Roger Suso (@eurosuso), publicats respectivament els dies 10 i 11 de gener al web del setmanari Directa (@la_directa).

L’assassinat de tres activistes kurdes a París torpedeja les converses de pau entre Turquia i el PKK

Tres activistes kurdes han estat assassinades d’un tret al cap i al pit aquesta passada matinada a París. Les víctimes són Sakine Cansiz, una de les fundadores del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), estreta col·laborada del líder del PKK Abdulah Öcalan, exmembre de la guerrilla feminista de l’organització a Síria i responsable del moviment de dones del PKK a Europa; Fidan Dogan, representant a França del Congrés Nacional Kurd (KNK) i intermediària amb les institucions de Brussel·les; i l’activista Leyla Söylemez. Les tres dones han estat trobades “executades” a un pis del Centre d’Informació del Kurdistan a París, al carrer la Fayette, en el 10è arrondissement, prop de l’estació de trens de Gare du Nord. Cansiz i Söylemez estaven de pas per la capital francesa.

El dia d'avui destaca per la vaga convocada a tot el sector de l'ensenyament públic, i per la convocatòria que circula per les xarxes socials de concentració i cassolada davant de les oficines centrals de La Caixa, també coneguda com Mordor, amb motiu de la reunió del seu Consell d'Administració. Un bon dia per recordar un aspecte un tant amagat d'aquestes entitats finaceres que sempre estan presumint de la seva "obra social": la participació en el negoci de la guerra. Ens ho explica Joan Farrés en el següent article publicat pel Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Blog de Jordi Martí Font

M'aixeco molt aviat perquè les pastilles que prenc per la lumbàlgia no em deixen dormir i baixo al carrer una mica més tard que quan hi surto per agafar el cotxe i anar a treballar al Vendrell. Avui estic de baixa. Compro el "Público" i "La Vanguardia" (per primer cop en català, ja era hora, o millor dir, felicitats!) i me'ls llegeixo en un bar mentre endrapo un entrepà de tonyina i una aigua mineral. Ahir, els Estats Units d'Amèrica van eliminar un ex dels seus, l'exagent de la CIA Ossama Bin Laden. I alguns ciutadans mediatitzats ho celebraven pel carrer mentre el seu cap polític els deia que a partir d'ara tot serà més segur. Curiosa seguretat que es basa en eliminar un ex dels teus que s'allotja a tocar d'un complex militar d'un país que si és com és és perquè tu ho has decidit. Del Paquistan parlo. En què consisteix aquesta "seguretat"?

El Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs va presentar l’informe "La veritat de la despesa militar espanyola 2011. Despesa i R+D militar en temps de crisi", escrit pels investigadors Pere Ortega i Xavier Bohigas. A continuació us reproduïm les introduccions dels dos estudis que formen l’informe, i que us animem a llegir íntegrament aquí.

La despesa militar de l’Estat espanyol per a l’any 2011

Pere Ortega, Investigador del Centre d’estudis per la pau JM Delàs

El Centre Delàs cada any analitza la despesa militar de l’estat espanyol seguint les indicacions que per a això determina l’aliança atlàntica, organisme polític i militar al qual està adscrita espanya. L’OTAN, per tal d’unificar criteris entre els seus estats membres, aconsella quins són els conceptes que s’han de comptabilitzar com a despesa militar. Nosaltres, aplicant aquests criteris, ens adonem que en el cas espanyol la despesa militar no solament inclou el pressupost del Ministeri de Defensa, sinó també altres partides militars que es troben repartides per altres ministeris. Com és el cas de les classes passives militars, els militars que han passat a la reserva o són pensionistes dins del pressupost de la seguretat social; la mutualitat militar que surt d’altres ministeris; els ajuts de la R+D militar i algunes inversions a projectes militars que surten del Ministeri d’Indústria; la Guàrdia Civil, cos paramilitar subjecte a la disciplina militar però a càrrec del Ministeri de l’Interior; les contribucions a acords de desarmament o organismes militars tipus otan dependents del Ministeri d’afers exteriors.

Article d'opinió de Saoud Salem, anarquista libi, publicat a Anarkismo.net. Aquests companys han introduït aquest article amb el següent text: "El nostre company Saoud Salem, en vigílies de la resolució 1973 del Consell de Seguretat de l’ONU que donaria pas als atacs aliats, denuncia la tenalla en què es troba la revolució líbia, atrapada entre els interessos i la hipocresia de les potències imperialistes i l’ofensiva del règim de Gaddafi, amenaçant amb estrangular-la.".

Resposta de la Plataforma Aturem la Guerra a l'article de Quim Monzó aparegut al diari La Vanguardia el passat 22 de març on, segons Aturem la Guerra, s'ataca a aquesta plataforma.

Al seu conte “La motxilla i la furgoneta” (La Vanguardia, 22/03/11), Quim Monzó va tornar a demostrar la seva capacitat per a inventar personatges i mons imaginaris. El problema és que al fer servir noms reals —com el d'Aturem la Guerra— algunes persones podrien no adonar-se que es tracta de ficció, no de periodisme.

Us reproduïm el comunicat realitzat pel Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs de Justícia i Pau sobre la situació a Líbia. La intervenció occidental ja és un fet, i hi han hagut també dures crítiques de la Lliga Àrab: segons informa Vilaweb la Lliga Àrab critica la intervenció militar de les forces aliades: "no és necessària per a protegir els civils i que els bombardejos es desvien de l'objectiu acordat, que era imposar la zona d'exclusió aèria".

Comunicat del Centre Delàs sobre la situació a Líbia i les amenaces que els estats europeus, inclós l'Estat Espanyol, están llançant sobre una possible intervenció militar.

Estats Units i Europa occidental, a través de l’OTAN, estan estudiant la possibilitat d’intervenir militarment en el conflicte libi. El que fora en altre temps dictador rebutjat per les potències  occidentals, Muamar Gadafi es reconvertí després en ferm aliat amb qui se signaven convenis comercials i a qui se subministraven armes.  Ara, després d’una revolta popular, que té opcions d’enderrocar el seu règim, Gadafi l’ha convertit en un indesitjable a qui s’ha de fer fora del poder mitjançant l’utilització de la força militar.

Article de Jordi Calvo, publicat al periòdic Diagonal. Publicat en català al web del Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs.

El 2010, s'han desplegat 9.557 militars en operacions a l'exterior. La majoria ho van fer en missions de l'OTAN (4312), seguits dels que ho van fer en les de l'ONU (3191), de la UE (1575) i 450 en missions unilaterals espanyoles.

Segons la ministra Carme Chacón, actualment hi ha 2.880 militars que es reparteixen principalment en tres missions: 1.447 són a la guerra de l'Afganistan, en la missió de la ISAF en el marc de l'OTAN sota el comandament dels EUA, que no és una missió de cascos blaus de les Nacions Unides com sovint ens intenta vendre el Govern espanyol; 1.074 estan al Líban, a la FINUL (aquesta sí que és de cascos blaus), i 257 en l'Operació Atalanta de la UE per protegir els vaixells pesquers que pesquen a les aigües somalis i proximitats (amb el que aconseguim una tonyina que li surt una mica cara a la butxaca dels espanyols). Tot i que cal dir que segons altres estimacions els militars espanyols que actualment hi ha a l'exterior són encara més, arribant als 3.184.