guerra

Us reproduïm un article (publicat a Kaosenlared) de l'escriptora iraniana Nazanin Amirian, on l'autora contextualiza els fets i ens proporciona algunes claus sobre el què està passant en aquests moments a Gaza i elucubra alguns possibles moviments futurs de les diverses potències a la regió.

Mentre continua el bombardeig indiscriminat contra la població de Gaza, que ja ha causat centenars de morts, la marina de guerra d'Israel ha atacat el vaixell Dignity, un vaixell que es dirigia des de Xipre a la Franja amb ajut mèdic i observadors internacionals. Recordem que, abans de començar l'actual matança, Gaza portava ja molt de temps bloquejada pels israelians, amb les comunicacions aèries i marítimes tallades. El vaixell Dignity havia aconseguit fins ara burlar aquest setge en tres ocasions, la darrera el mes de novembre passat, però ara ha estat impossible: el vaixell ha estat embestit i fet malbé per una patrullera israeliana. Vet aquí la crònica de l'atac publicada a Free Gaza i traduïda per Enfocant.

La Franja de Gaza, el camp de presoners a l'aire lliure més gran del món, està sent bombardejada per l'exèrcit israelià en una nova operació de càstig col.lectiu contra la població civil. Una operació que ha causat més de 200 morts el primer dia i que anirà creixent. El cap de l'exèrcit israelià, Gabi Ashkenaz, ha dit que això és només el començament, cosa que fa témer el pitjor. Tenim aquí una crònica feta des de l'interior de Gaza per Ewa Jasiewicz, que és periodista i coordinadora del Moviment Free Gaza.

Continúa la guerra a la R.D. del Congo. Una guerra que té com objectiu proporcionar a baix cost determinats minerals imprescindibles per les tecnologies de telecomunicació i dels quals aquest país n'és la major reserva mundial. Arriben denúncies de corrupció i complicitat de les tropes de las Nacions Unides que, en comptes de protegir la població civil i mantenir-se neutrals entre les faccions beligerants, sembla que prenguin partit en favor del bàndol que representa els interessos de les multinacionals occidentals. Això és el que explica en aquest article José García Botía, membre dels Comitès de Solidaritat amb l'Àfrica Negra, Umoya.

El 22 de novembre la Plataforma Aturem la Guerra convoca una manifestació contra la presència de tropes estrangeres a l'Afganistan mentre hi ha indicis de que el govern espanyol pensa incrementar-hi la seva presència militar. Hem pogut conèixer de més a prop la realitat quotidiana d'aquest país a través de l'entrevista a l'ex-diputada afganesa Malalai Joya. Per a entendre millor el significat de l'ocupació militar d'aquell país reproduim el següent dossier elaborat per Aturem la Guerra a la tardor de 2007.

Malalai Joya va viatjar a Madrid el passat 30 d'octubre, invitada per Diagonal i la llibreria associativa Traficantes de Sueños. Aprofitant la visita va ser entrevistada per Emma Gascó al periòdic Diagonal.

“El Parlament afganès és pitjor que un estable. Molts dels seus membres són els assessins i els enemics del poble afganès”. Aquestes declaracions en una entrevista televisiva van ser l'excusa que va provocar l'expulsió de Malalai Joya del Parlament el maig de 2007. Poc després, aquesta jove diputada va demanar perdó en públic als animals d'estable “per comparar-los amb criminals”.

El col·lectiu d'activistes nordamericans The Yes Men ha distribuït aquest passat dimecres 12 de novembre aproximadament  un milió duescentes mil còpies d'un fals diari The New York Times als Estats Units amb el titular en portada "Iraq War Ends" (la guerra d'Iraq s'ha acabat), "les tropes retornen immediatament", amb data de 4 de juliol de 2009 (festa nacional dels Estats Units d'Amèrica). Expliquen la seva acció en aquest comunicat. Pel que sembla el diari real suplantat The New York Times s'ho ha pres raonablement bé. The Yes Men són un grup d'activistes que es fan passar per homes de negocis, banquers i poderosos per tal de fer les seves accions. Teniu més informació d'aquesta acció en aquesta notícia de Vilaweb. Us deixem amb el vídeo que explica l'acció (en anglès). I us reproduïm un article publicat per Carlos Martínez al web Rebelión, on s'expliquen les seves accions passades més sonades ...fins aquesta.

La república democràtica del Congo, antigament Zaire, i més antigament Congo belga, torna a estar en guerra. Aquest territori es va constituir com una "finca" propietat personal de Leopold II, rei de Bèlgica, responsable de la mort de 10 milions de persones esclavitzades en l'explotació del cautxú, negoci que va generar una gran fortuna personal a Leopold. A la seva mort, va cedir en testament el territori a l'estat belga, iniciant-se l'etapa coneguda com a Congo belga; una colonització brutal que va durar fins el 1960. Amb la independència el país passa a dir-se Zaire i va haver de suportar durant més de 30 anys la dictadura de Mobutu Sese Seko que, igual que va fer Leopold, va saquejar el país per al seu enriquiment personal. El saqueig continua, però ja no és el cautxú sinó els minerals, especialment el coltan. Congo en té el 80% de les reserves mundials d'aquest mineral estratègic i necessari per a fabricar telèfons mòvils, gps, televisors de plasma, ordinadors portàtils, pdas, mp3s... Aquesta és la causa de les guerres, guerres entre estats i multinacionals occidentals per l'explotació d'aquests minerals, guerres on els combatents són tropes de la ONU, mercenaris occidentals, mercenaris locals... i que aquí ens expliquen com a conflictes "tribals". Per situar-nos una miqueta més, reproduim el comunicat publicat per Umoya (comitès de solidaritat amb l'Àfrica negra).

Els esdeveniments de la república caucàsica de Geòrgia, al marge de qualsevol declaració sobre drets fonamentals, preocupació per neteges ètniques o discussions sobre dret internacional que els dirigents polítics d'una banda i de l'altra s'afanyen a pronunciar com si haguessin de ser creguts per algú, s'insereixen, com ja sabem, en una lluita geoestratègica pel control de territoris i matèries primeres. Presentem la traducció al català d'una interessant anàlisi de Michel Chossudovsky, The Eurasian Corridor: Pipeline Geopolitics and the New Cold War, publicat a la web del Centre for Research on Globalization.