Gaza

Arran de l'alliberament dels cooperants catalans segrestats per Al Qaeda al nord d'Àfrica, Manuel Tapial, que viatjava al vaixell que es dirigia amb ajut humanitari a Gaza i que va ser assaltat per l'exèrcit israelià, ha fet públic el següent escrit on reflexiona sobre la diferència en el tracte rebut per uns i altres segrestats per part de les autoritats espanyoles.

Mentre que en un cas el govern ha tingut un paper ben actiu en el seu alliberament i després els ha rebut de forma pública i notòria, en l'altre es va limitar a fer les gestions imprescindibles i mirant de minimitzar-ne el ressò públic, fins al punt de que va prohibir que es pogués organitzar una rebuda decent a l'aeroport.

Fa pocs dies, després de la data de redacció d'aquest text, s'ha fet palès, de manera encara més evident, el tracte diferent que dóna el govern als cooperants i activistes solidaris de diferents causes. Ens referim als activistes canaris que es manifestaven al Sahara Occidental i que van patir la violència de la policia del Marroc. El govern espanyol ha acceptat la versió oficial i ha indicat als activistes que "han de respectar la legislació vigent"  dels ocupants del Sàhara.

La Campanya Europea per a la fi del Setge sobre Gaza, amb seu a Brusel·les, està preparant l'enviament durant les properes setmanes d'una segona flota de vaixells, després de que l'anterior, com ja sabem, fos assaltada en aigües internacionals amb el resultat de nou persones mortes. D'altra banda, sindicats suecs i noruecs de transportistes i treballadors portuaris han anunciat un boicot de dues setmanes durant les quals no carregaran vaixells amb destinació a Israel ni descarregaran els que vinguin d'allà, en protesta per l'acte de pirateria comès per la marina israeliana.

Amb la mínima perspectiva que donen els dies que han passat des de l'atac a la flotilla, podem ressaltar com l'única justificació que ha trobat el govern israelià de la seva acció és acusar el món sencer d'hipòcrites. I encara que això no és cap justificació del que han fet i estan fent a Gaza, se'ls ha de reconéixer que tenen part de raó. N'hi ha prou amb un exemple, encara que se'n podrien donar molts. El país que més ha contribuit a la flotilla, i d'on són les nou víctimes mortals, és Turquia. El govern d'aquest país, fins ara aliat d'Israel, ha congelat les relacions i ha guanyat simpaties a la zona. Però cal recordar que l'estat turc està en guerra contra els independentistes del Kurdistan i es nega a reconéixer oficialment la realitat kurda. I també cal recordar el genocidi armeni. Una matança de més d'un milió de persones, planificada i duta a terme entre els anys 1915 i 1917 per part del govern turc de l'època. I encara que el govern actual, evidentment, no és responsable d'aquells fets, sí que és responsable de negar sistemàticament la realitat d'aquell genocidi i de perseguir encara avui qualsevol que en parli a dins de Turquia. I per això no deixa de sobtar una mica que, amb aquests precedents, el govern turc hagi estat el principal suport que ha trobat Zapatero en el seu projecte d'aliança de civilitzacions.

D'altra banda, l'escriptor suec Henning Mankell, que viatjava a bord de la flota assaltada, ha escrit una crònica dels fets titulada Diari d'un viatge a l'horror, que ha estat traduit pels companys de La fàbrica i reproduim tot seguit. I a continuació reproduim també un article publicat a SinPermiso per Meir Margalit, membre del partit israelià Meretz i que va ser regidor durant uns anys a l'ajuntament de Jersusalem. Meir Margalit afirma que avui el principal perill per l'existència d'Israel són els seus propis dirigents i que cal una pressió internacional per fer-los entrar en raó abans de que condueixin tot el país al desastre.

Dijous 3 de juny, a les 10.15 hores, concentració silenciosa davant la Llotja de Mar de Barcelona

Com ens hem de veure, nosaltres i ells, que fins i tot l'OTAN condemna l'agressió de les forces armades israelianes a la Mediterrània occidental contra la flotilla que volia introduir ajut humanitari a Gaza (comunicat).  Vilaweb.cat informa de la possibilitat que dos vaixells de la flotilla haguesin estat sabotejats per tal d'impedir que continuessin cap a Gaza (han hagut de ser reparats a Xipre). L'ONU també condemna 'els fets', però no sotmet a cap sanció l'estat israelià (comunicat). Les autoritats israelianes estan pressionant als activistes detinguts, entre ells els tres de nacionalitat espanyola -pressionats també pel ministeri espanyol d'assumptes exteriors-, per tal que acceptin signar l'acta de deportació. Una d'aquestes persones ja hauria signat aquesta acta.

Més a prop, la junta de portaveus del parlament català ha condemnat l'atac israelià. Més important, ahir centenars de manifestants vam mostrar la seva repulsa arreu. Entre mil i dos mil, es van concentrar davant de la cambra de comerç Catalunya-Israel per mostrar el seu refús a l'agressió, i, tallant la Diagonal d'Escarp i d'Hereu, van creuar bona part de Barcelona (vídeo 1):

Diversos actes de denúncia i de protesta s'han succeït arreu del món, inclosos els territoris ocupats per Israel. Fins i tot es van manifestar davant la seu militar de les forces armades israelianes a Tel Aviv (vídeo 2):

Erdogan ha exigit sancions per a Israel. La posició turca és particularment dura contra Israel: els vaixells assaltats i probablement moltes de les víctimes siguin de nacionalitat turca. Israel ha decidit quedar-se una mica més sol a la regió, perdent al seu únic aliat de l'àrea.

Us reproduïm la intervenció del pare d'un dels detinguts a Beersheba. I us recordem que el proper dissabte dia 5 de juny, a les 17:30 hores, hi ha convocada una concentració per les Jornades per una altra Mediterrània als Jardinets de Gràcia de Barcelona.

Més informació a Palestina.cat i a l'especial sobre Gaza del periòdic Diagonal.

L'organització Free Gaza intentarà de nou trencar el bloqueig que pateixen els territoris palestins, especialment la franja, amb l'enviament d'una flotilla de vaixells. No és la primera vegada que es fa, però intents anteriors van fracassar degut al setge militar que imposa l'exèrcit israelià per terra, mar i aire. La flotilla, que porta el nom de l'activista nord-americana Rachel Corrie, assassinada fa uns anys a la franja, intentarà trencar el bloqueig transportant tota mena de materials, des de ciment per a la construcció fins a medicaments, que les autoritats israelianes tenen prohibit d'entrar-hi. El següent article, publicat a Rebelión per Alberto Arce, explica la història d'aquest moviment de solidaritat i les terribles condicions de vida que pateixen a la Franja de Gaza a conseqüència d'aquest bloqueig.

La Marxa per la Llibertat de Gaza, que havia d'haver entrat a la Franja el passat dia 31 de desembre, roman bloquejada al Caire perquè les autoritats egípcies mantenen tancat el pas fronterer de Rafah. De les 1400 persones que hi participen, el govern egipci només en volia deixar passar 100, en un acte simbòlic i que contradiu l'esperit de la marxa, l'objectiu de la qual és denunciar i trencar el bloqueig que pateix la Franja des que, ja fa un any, va ser atacada per l'exèrcit israelià. Aquest bloqueig impedeix d'entrar i sortir persones, mercaderies, ajut humanitari, la qual cosa ha fet que Gaza esdevingui un gran camp de concentració.

Però el bloqueig no només afecta la frontera de la Franja amb l'estat d'Israel sinó que, com s'està veient, el govern egipci també hi col.labora activament. Tan activament que ha reprimit amb càrregues policials la manifestació que els integrants de la marxa han fet al centre del Caire. Des de dilluns passat, una desena d'integrants de la marxa mantenen una vaga de fam en protesta per l'actitud del govern egipci. Entre les vaguistes hi ha la catalana Teresa Sala, enregistrada al vídeo. I reproduïm, tot seguit, la crònica de la manifestació al Caire i altres fets, publicada per palestina.cat

Coincidint amb l'aniversari de l'atac de l'exèrcit israelià a la franja de Gaza, i en protesta per un setge que encara continua, s'ha organitzat una marxa internacional per la llibertat de Gaza que, partint de la ciutat egípcia del Caire, té previst intentar entrar avui mateix a la franja pel pas fronterer de Rafah. A la marxa participen un total de 1400 persones procedents de diferents països, 25 de les quals provenen de Catalunya. El govern egipci, en la seva línia habitual de col.laborar amb Israel en el tancament de la franja, ha prohibit la marxa i, possiblement, intentarà reprimir-la.

Les associacions catalanes d'amistat amb el poble palestí tenen prevista la realització d'una videoconferència amb els participants a la Marxa el dimarts 29 de desembre, a les 11 hores, a la seu de la Comunitat Palestina. Reproduim tot seguit el comunicat i la convocatòria d'aquesta videoconferència. També es pot consultar el blog Crónicas desde Gaza, on un grup de participants informen  a diari del decurs de la Marxa.

La Marxa per la Llibertat de Gaza és una marxa per la no-violència que sortirà de El Caire, Egipte, el 27 de desembre del 2009 per intentar entrar a la Franja de Gaza. És una iniciativa internacional amb la finalitat de trencar el bloqueig existent, per part d’Israel, sobre la Franja de Gaza; una flagrant violació del dret internacional que ha conduït a l’actual crisi humanitària que pateix la seva població.

El 27 de desembre es complirà el primer aniversari de l’atac israelià i la invasió de la Franja de Gaza i, encara que els tancs israelians ja s’han retirat, el tancament per complet de les fronteres encara continua. Aquest és el motiu pel que s’ha escollit aquesta data per mobilitzar aquest contingent internacional per la no-violència que ha d’arribar el 31 de desembre a la frontera.

Un mes després de les protestes expressades durant l'actuació de la cantant israeliana Noa a la cerimònia oficial de la Diada, us publiquem un article de Pere Ortega, publicat al web del Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs, article on es contextualitzen  aquestes protestes.

Protestes que van ocasionar un petit terrabastall polític a casa nostra, per exemple amb partits membres del govern tripartit que van tornar a fer el paper del "nedar i guardar la roba": per una banda participaven de manera gairebé testimonial a les protestes (organitzades i realitzades per una majoria de persones alienes a aquests partits) mentre al mateix temps el conseller Saura es desmarcava de l'acció, començant a deixar entreveure un cert distanciament amb la seva organització (ens trobarem aquí amb un nou López Garrido?).

Llegim al web de les Associacions d'Amistat amb el Poble Palestí Palestina.cat aquest article, on se'ns informa de les dificultats que tenen els nens i nenes de la franja de Gaza per tal de poder seguir una escolarització en unes mínimes condicions, degut a que Israel no deixa entrar material escolar dins el territori. L'article ha estat escrit per Mohammed Omer, New Statesman i ha estat traduït al català per  M.M. de Comunitat Palestina.