federalisme

Blog de Raimundo Viejo Viñas.

(Work in progress, us reproduïm, un pel corregida, la versió 0.1 traduïda per Ibai. Recomanem consultar l'original per tal de trobar noves versions).

Ho confesso: sóc federalista (no estatista, sinó "autònom" o "llibertari" per més precisió) i he votat que SÍ a la consulta del 10A. Més encara, no crec que qui hagi incorregut en cap contradicció sigui jo ("un secessionista no independentista"), sinó, contràriament, aquells, que per una banda, neguen al projecte federal l'exigència de la ruptura constituent, i , per l'altra, els qui s'aferren a una "independència" que no és més que un ideologema, un vestigi de l'obsoleta sobirania moderna.

L'inici del període estiuenc ha vingut marcat per dos esdeveniments de forta càrrega simbòlica que cap analista polític de la societat catalana hauria de menystenir: d'una banda, la multitudinària manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional i de l'altra, la massiva celebració pel triomf de la selecció espanyola a la Copa del Món de futbol. Malgrat que es tracti de dos fenòmens no homologables (una manifestació política i una celebració esportiva), ambdós són indicatius que les lectures del què està passant a Catalunya en aquests darrers anys no admeten ja interpretacions en blanc i negre, sinó que són un bon exemple que la societat que habitem és molt més rica i complexa que les teories amb què sovint intentem encotillar-la.