Entre els dies 16 i 18 de novembre ha tingut lloc a Roma la Cimera Mundial sobre Seguretat Alimentària organitzada per la FAO (Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació). El comunicat final difòs pels organitzadors comença dient: La Cimera Mundial sobre la Seguretat Alimentària ha finalitzat avui els tres dies de reunions després d'aconseguir el compromís de la comunitat internacional de fer més inversions en agricultura i erradicar la fam en el termini més breu possible.
Després de llegir aquesta primera frase ens queda clar que podem obviar la resta del comunitat; gairebé podrien haver-se estalviat la feina i haver difòs qualsevol comunicat oblidat de fa vint o trenta anys, probablement ningú no se n'hauria adonat. I és que no es qüestió de fer-hi més inversions ni de produir més, sinó de canviar el sistema de producció i distribució dels aliments, en mans d'unes poques grans empreses i amb nous fenomens com el de l'apropiació de terres, principalment al continent africà, per alimentar directament les poblacions de països rics.
Paral.lelament s'ha celebrat un fòrum de moviments socials amb participació d'organitzacions de pagesos i altres sectors crítics. Les preocupacions i l'agenda de temes d'aquest fòrum es fan paleses a la següent crònica d'Esther Vivas.
Els recents enfrontaments esdevinguts al Perú al voltant de l'ús de la selva amazònica, poden servir-nos per a recordar que el saqueig de terres fèrtils és un fenomen cada vegada més extès. De moment, al Perú, els indígenes han guanyat una batalla i han aconseguit la suspensió dels decrets que els desposseïen de les seves terres per a posar-les en mans d'empreses transnacionals. Però mentre en el cas peruà anaven al darrere del petroli, en altres indrets del món no són ni el petroli ni els minerals l'objectiu del saqueig, sinó les terres fèrtils com a productores d'aliments. Encara que el fenomen ve de lluny, està agafant més embranzida darrerament. De lluny ja ve, per exemple, que el bestiar criat a Catalunya és alimentat amb soja conreada a Sudamèrica. I el fenomen nou és que empreses transnacionals i governs de països rics estan comprant, no ja els aliments, sinó directament la terra per a produir-los, a països pobres, expropiant pel camí als pagesos de les zones afectades. Empreses de països industrialitzats i densament poblats com el Japó o Corea del Sud, o les monarquies petrolieres del Golf Pèrsic, acaparen terres a l'Àfrica i altres indrets amb l'objectiu de produir aliments per a les seves pròpies poblacions i també biocombustibles.
Els dies 27 i 28 de gener el govern espanyol acollirà una reunió de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) que versarà sobre la Seguretat Alimentària. Poca gent es para a pensar en les grans transformacions que està patint el sector de la producció i distribució d'aliments i, en conseqüència, la inseguretat alimentària, econòmica, ecològica i sanitària que està provocant. Aquestes transformacions, enmarcades dins del procés de globalització neoliberal i, per tant, impulsades, entre altres organitzacions, per la pròpia FAO, porten a pensar si aquesta institució no és més aviat un problema que no pas una suposada solució.
Entre els dies 16 i 18 de novembre ha tingut lloc a Roma la Cimera Mundial sobre Seguretat Alimentària organitzada per la 
Els recents enfrontaments esdevinguts al Perú al voltant de l'ús de la selva amazònica, poden servir-nos per a recordar que el saqueig de terres fèrtils és un fenomen cada vegada més extès. De moment, al Perú, els indígenes han guanyat una batalla i han aconseguit la suspensió dels decrets que els desposseïen de les seves terres per a posar-les en mans d'empreses transnacionals. Però mentre en el cas peruà anaven al darrere del petroli, en altres indrets del món no són ni el petroli ni els minerals l'objectiu del saqueig, sinó les terres fèrtils com a productores d'aliments. Encara que el fenomen ve de lluny, està agafant més embranzida darrerament. De lluny ja ve, per exemple, que el bestiar criat a Catalunya és alimentat amb soja conreada a Sudamèrica. I el fenomen nou és que empreses transnacionals i governs de països rics estan comprant, no ja els aliments, sinó directament la terra per a produir-los, a països pobres, expropiant pel camí als pagesos de les zones afectades. Empreses de països industrialitzats i densament poblats com el Japó o Corea del Sud, o les monarquies petrolieres del Golf Pèrsic, acaparen terres a l'Àfrica i altres indrets amb l'objectiu de produir aliments per a les seves pròpies poblacions i també biocombustibles.
Els dies 27 i 28 de gener el govern espanyol acollirà una reunió de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) que versarà sobre la Seguretat Alimentària. Poca gent es para a pensar en les grans transformacions que està patint el sector de la producció i distribució d'aliments i, en conseqüència, la inseguretat alimentària, econòmica, ecològica i sanitària que està provocant. Aquestes transformacions, enmarcades dins del procés de globalització neoliberal i, per tant, impulsades, entre altres organitzacions, per la pròpia FAO, porten a pensar si aquesta institució no és més aviat un problema que no pas una suposada solució.