especulació

Més enllà de les campanyes sensacionalistes de La Vanguardia contra l'alcalde Hereu hi han realitats que no es poden obviar. Una d'aquestes realitats és la situació dramàtica dels preus de l'habitatge a la ciutat de Barcelona,  mentre la ciutat disposa de menys d' 1% d'habitatge de lloguer social (d'altres ciutats europees, Viena per exemple, com cita l'article, disposarien de fins a un 48%). Enlloc de tirar pel camí de provar d'arreglar aquesta situació, l'ajuntament va impulsar iniciatives com tota l'operació al voltant de la Diagonal amb l'excusa del Fòrum 2004, l'operació a Poble Nou sota el paraigües del 22@, etc. És evident que en molts d'aquests casos calia una intervenció pública per urbanitzar aquells territoris, el problema és que es va fer de la mà de la iniciativa privada, que no és que tingui precisament gaire sensibilitat pels drets dels ciutadans.

Allò que és més escandalós és que aquesta situació s'hagi produït en una ciutat que fa més de trenta anys que té un ajuntament anomenat d'"esquerres". Ens veiem obligats a recordar que una política d'esquerres no és fer arbres de nadal "bios" i sostenibles i a pedals (que potser també), sinó i molt més important, garantir els drets socials bàsics dels seus ciutadans: entre ells, el dret a un habitatge digne. Enlloc de fer això es va abandonar la solució del problema de l'habitatge a la iniciativa privada, amb les conseqüències que tots coneixem.

Us reproduïm l'article "Crítica de les polítiques d'habitatge de l'esquerra gestionària catalana", escrit per Salva Torres, membre de la Junta de l'Associació de Veïns de Porta (Nou Barris), de l'Assemblea Lloguer Social "500x20" i de Prouespeculació.org.

El proper diumenge 27 de setembre, a les 12 del migdia, s'ha convocat una concentració de protesta contra l'Hotel Vela, un gratacel d'inminent inauguració, situat a  la Barceloneta, i que trenca l'horitzó del barri i en condiciona la fesomia. La construcció d'aquest hotel és el penúltim episodi d'una llarga història d'especulació, expulsió de veïns, disseny d'una ciutat pensada com a negoci turístic i connivència entre administracions i interessos privats: la història de Barcelona. Un cop més trobem un espai públic, com és la façana marítima de la ciutat, posada al servei de l'empresa, i un cop més trobem un hotel com a símbol de l'entrada de l'especulació immobiliària en un barri que fins fa poc n'havia estat al marge, com un conreu en guaret, mentre Ajuntament i empreses arrasaven altres zones, com el Raval.  Una història que ens explica de manera clara i concisa el geògraf David Harvey a la següent entrevista.

Ahir, 18 d’agost, en plena Festa Major, s’inaugurava a la Vila de Gràcia la “Plaça de les Dones del 36”, un espai llargament reivindicat des diversos col·lectius feministes i des del moviment veïnal i associatiu. Situat dins l’esforç democràtic de recuperació de la memòria històrica, l’homenatge a les dones que, des del front com a la rereguarda, van alçar-se contra el feixisme i van tenyir la causa republicana d’anhels – sovint traïts – d’emancipació femenina, no podia ser més just i oportú. Rarament és tan palès que la lluita de les anteriors generacions inspira i troba continuïtat en els combats d’avui per la justícia social i les llibertats. El record del sacrifici d’aquelles “dones del 36” hauria de ser, per tant, un reconeixement des del compromís. En poques paraules, és el que van dir les portaveus i organitzadores de l’acte, sota els aplaudiments d’una nombrosa assistència.

Per això mateix, resulta tan xocant la decisió municipal de transformar la Plaça en un espai tancat – “només als vespres o quan ja no hi hagi criatures”, s’explica confusament des del Districte de Gràcia. De fet, la Plaça esdevindria, amb les tanques metàl·liques que s’hi ha instal·lat, un espai d’ús reservat per als afortunats veïns que puguin ocupar els apartaments de nova construcció que l’envolten. Afortunats, car els preus més baixos – de compra, si us plau – freguen el mig milió d’euros, mentre que els “loft” més espaiosos s’enfilen fins al milió. Tot un afront, agreujat encara per la crisi que vivim, per als nombrosos joves de Gràcia que no poden accedir a un habitatge en el seu propi barri. I una contradicció flagrant amb els ideals de les dones del 36. Així, el seu nom esdevé un atret publicitari més, el puntet “rebel” que acaba de conferir el seu atractiu a un conjunt residencial exclusiu.

La jugada especulativa que ha fet el FC Barcelona, amb el vistiplau de l'ajuntament, que requalifica els terrenys del Miniestadi per a fer, en comptes dels equipaments que necessita el barri, més habitatges i, com no podia ser de cap altra manera, un hotel, inclou també la construcció de l'anomenada "Ciutat del Soci", que es farà a Viladecans, al delta del Llobregat, a tocar del Parc Natural del Remolar. Una zona ja prou saturada d'infraestructures on faran una zona esportiva, espai per a concerts massius, botigues i, com no podia ser de cap altra manera, un hotel. D'aquesta manera s'acabarà per ofegar un dels pocs espais naturals que resten al mig d'una zona tan urbanitzada i de pas aprofiten per malmetre una mica més la costa.

De fa un any i mig, els veïns i veïnes de la Ribera i de tota la ciutat de Barcelona ens hem mobilitzat per tal d'aturar l'enderroc de les finques catalogades del carrer Amadeu Vives cantonada amb Sant Pere més Alt i la construcció en aquest espai d'un hotel promogut per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.

Des que vàrem tenir coneixença d'aquest projecte d'hotel les veïnes i veïns de la Barcelona Vella ens hem preguntat: Quins interessos poden haver-hi darrera aquest projecte?

La Coordinadora d’AAVV i Entitats de les Corts, recolzada per la Favb, manifesta la seva rotunda oposició al pacte promogut per l’alcalde Jordi Hereu (PSC), Xavier Trias (CiU) i Jordi Portabella (ERC), per dur a terme la requalificació del Miniestadi.

Rebutgem que s’hagi pres un acord que afecta ampliament la ciutat i en concret al districte de les Corts sense haver escoltat les entitats veïnals. La Coordinadora no ha estat rebuda en cap moment per l’Alcalde.

Diijous 23 de juliol, a les 10.45h als jutjats de primera instància de Sabadell (Av. Francesc Macià 34) la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca convoca una acció de denúncia de la subhasta i embargament del pis d’una de les milers de famílies que estan patint execucions hipotecàries.

Caixa Terrassa, que aquests dies presumeix de solvència i fusió amb altres caixes, que al 2008 va tenir 49,5 milions d'euros de beneficis declarats, que rep l’ajuda i l’aval de les administracions, la mateixa Caixa Terrassa pretén fer fora a Napoleó i Maria, subhastant casa seva i quedant-se el pis per la meitat del seu preu, i reclamant a Napoleó i Maria (actualment a l’atur) que a més de renunciar a casa seva assumeixin un deute futur de més de 100.000 euros.

Els AREs són les Àrees Residencials Estratègiques, una conseqüència del Pacte Nacional de l’Habitatge que es va signar el 2007, i que significarà per al territori català la construcció de 90.000 habitatges més en els pròxims anys malgrat que ja n'hi ha 450.000 de buits a tot Catalunya. A més d'innecessàries, aquestes construccions es fan treient terrenys a equipaments que sí que calen i es presenten com una manera d'acomplir el dret a l'habitage quan en realitat no és més que l'intent de continuar el negoci de l'especulació immobiliària amb ajuts públics. Un nou exemple d'aquesta política el tenim ara a Santa Coloma de Gramenet, en concret al barri dels Safaretjos, on volen fer-hi 420 habitatges, en blocs de 17 plantes d'alçada, a un barri mancat de tota mena d'equipaments i dins d'una ciutat que té, segons estimacions, uns 5000 habitatges buits.

El passat dijous 15 de juliol, es va fer públic per la premsa la intenció de l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu i del president del FC Barcelona Joan Laporta d'arribar a un acord sobre la requalificació del miniestadi del FC Barcelona, al barri de les Corts, procés fosc i on els veïns no han pogut participar, mentre que l'ajuntament s'omple la boca del terme "participació" en d'altres casos com el de la urbanització de la Diagonal . El terme "requalificació" és un eufemisme que amaga la realitat: es tracta d'agafar un terreny qualificat com a equipament i canviar-li la qualificació urbanística del mateix per tal de poder construir (encara més) pisos. Davant d'això el consens polític institucional és esfereidor: qui pot estar en contra del Barça? A banda ens trobem a ICV, partit que defensaria una reducció del nombre de pisos a construir i augmentar el nombre d'equipaments a la zona, acceptant per tant implicitament la requalificació i obviant que del què es tractaria en realitat és de no malversar els pocs terrenys reservats com a equipaments que queden a la ciutat i punt. Us reproduïm el comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona sobre la qüestió. Us recordem que el proper dimecres 22 de juliol hi ha convocada una concentració informativa sobre aquest cas al barri de les Corts. Més informació al dossier central del número 104 (novembre-desembre de 2007) [pdf] de la revista Carrer (editada per la FAVB).

Com ja sabem i sovint patim, el model Barcelona, d'una ciutat basada en el turisme i en els habitants "d'alt estànding", genera exclusió, pobresa, marginalització i expulsions. Hem volgut recuperar BCN Thematic Park, documental sobre Barcelona realitzat a finals de l'any passat per Marc Almodóvar. En paraules dels companys de Turiscopia: "un documental crític amb el model de ciutat turística barcelonina, donant una especial atenció a les problemàtiques sorgides al voltant de l'habitatge i la precarietat laboral." [Per qui vulgui comparar aquest vídeo amb la visió de Barcelona impulsada per l'Ajuntament, us enllacem amb un vídeo realitzat per l'Àrea de Promoció Econòmica del'Ajuntament de Barcelona al 2007. Avís, cal estómac]