especulació

El passat 17 d'agost de 2010 el Síndic de Greuges de Catalunya sorprenia a la ciutadania amb una nota de premsa en la que sol·licitiva als partits polítics catalans que, malgrat no ser competència catalana, unissin els seus esforços per tirar endavant a Madrid una “proposta d'un canvi legislatiu per tramitar com a ràpids els casos d’ocupació il·legal d’habitatges”.

La nota del Síndic sorprén, en primer lloc, perquè no va acompanyada de cap justificació: per què aquesta preocupació del Síndic? Per què ara, en plena crisi? De quines ocupacions i de quins habitatges parla? Habitatges que són residència principal, i per tant, si són ocupats, suposen una greu violació del domicili? O més aviat segones o terceres residències? Potser habitatges que estan buits per motius especulatius? O habitatges buits fruit de les execucions hipotecàries que estan deixant milers de families al carrer, i milers de pisos buits en mans de bancs i caixes?

El passat mes de juliol, un seguit d'entitats de tota mena, ecologistes, plataformes en defensa del territori, etc., van fer públic el manifest L'A7 o la colonització de Catalunya per tal de reclamar que no es faci el desdoblament entre l'autopista AP7 i l'autovia A7. Aquesta obra, que en alguns trams ja està executada, consisteix en duplicar l'autopista AP7 amb la construcció, en paral·lel, d'una autovia, amb totes les consqüències que això comporta: la saturació d'infraestructures i la fragmentació del territori i, sobretot, una despesa totalment inútil. Es tractaria de tenir dues vies paral.leles, amb el mateix recorregut, amb la mateixa funció, amb l'objectiu de no tocar els interessos de l'empresa concessionària del peatge. Com diuen els signants del manifest, una de les conseqüències positives que ha de tenir l'actual crisi econòmica és obligar a la racionalització de les despeses i deixar de fer obres inútils, que malmeten el territori i que només beneficien especuladors i constructores que ja s'han embotxacat prou diners a l'època del totxo.

[Actualització 16 de juliol, 10:45 h] Confirmat, la Rimaia 3 ha estat desallotjada. Segons informa un post aparegut a Indymedia Barcelona: "Nou desallotjament en menys de 48 hores. Avui a les 6 de la matinada els mossos d'esquadra han desallotjat la nova Rimaia situada al número 454 de Gran Vía i okupada ahir mateix. Aquesta actuació policial es succeeix en només 48 hores del desallotjament de l'anterior Rimaia a Gran Via 550. Hi han dues noves detencions. Avui al matí pasen a disposició judicial les detingudes del dimecres. "

[Actualització 16 de juliol 08:00h] Sembla ser que la nova Rimaia està sent desallotjada.

[Actualització 14 de juliol, 22.30h] Després de la manifestació de protesta d'aquest vespre, on han participat diversos centenars de persones, s'ha ocupat un altre edifici, aquest cop a la Gran Via nº 454, <M> Rocafort.

[Actualització 14 de juliol 21:15h]. Segons un post aparegut a Indymedia, aquest matí s'han desallotjat també el centre social okupat La Bankarota i Els Pisos de Cornellà. També s'haurien desallotjat 3 cases okupades al barri de Vallcarca.

[Actualització 14 de juliol 12:15h]. L'Accent.cat informa de càrregues de mossos d'esquadra contra les persones concentrades al davant. El total de persones detingudes pujaria a 10.

[Actualització 14 juliol, 11:30 h]: La Haine Barcelona, que està fent un seguiment al minut, informa de vuit detencions entre les persones solidàries concentrades.

Ara mateix continua el desallotjament de La Rimaia a Gran Vía 550. Es demana suport!! CONCENTRACIÓ AL CARRER ARA MATEIX - GRAN VIA, 550 METRO URGELL

Després de patir un desallotjament el 2 de febrer al c/Casanova 17, avui, 14 de juliol, altra vegada ha vingut la brigada dels mossos d'esquadra a treure'ns de Gran Vía 550. Després de mesos de treball per rehabilitar l’espai abandonat per la saga Guerrero Gilabert – coneguts per nombroses denúncies d'assetjament immobiliari, per estar dins el procés judicial del cas Pretòria i per controlar Gaesco, líders en la inversió bursàtil - els mercenaris del capital han actuat i ens han fet fora d'un edifici del barri i pel barri.

Si haguéssim d'escollir un símbol visible que representés tot el procés d'especulació, gentrificació, expulsió de veïns i corrupció lligada a les polítiques urbanístiques que ha tingut lloc a Barcelona durant els últims anys, aquest seria l'hotel. És per això que un seguit de col·lectius han convocat per aquest dissabte 10 de juliol a les 11 hores un itinerari per diferents hotels de Ciutat Vella que han esdevingut emblemes d'aquestes polítiques. El punt de sortida de l'itinerari: al Palau de la Música, on tenien el propòsit de fer un altre hotel.

Presentació

Barcelona i, molt especialment Ciutat Vella, viuen sota una pressió turística sense precedents. Aquesta situació està contribuint a culminar una sèrie de processos d'elitització (gentrificació) que devasten la qualitat de vida veïnal dels barris i la riquesa del seu patrimoni històric, cultural i paisatgístic. Els seus efectes, que retallen dràsticament les possibilitats d'accés a l'habitatge i les capacitats d'ús de l'espai públic, sempre han format part de les preocupacions de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella i de les entitats que la integrem. Per això volem oferir un espai on compartir experiències i coneixements, que permeti prendre partit en qüestions transcendentals que afecten molt directament la vida de les persones a la ciutat. Aquest espai es materialitza en el projecte que presentem aquí.

Emulant les incomptables rutes turístiques que, en autobús, en bicicleta o a peu, recorren diàriament el llarg i ample de Ciutat Vella, l’itinerari Gran Hotel Barcelona s'ha concebut com un instrument cívic de coneixement i sensibilització que vol revisar críticament els efectes que té sobre el teixit social i el teixit urbà l'aplicació d'un model de ciutat que ha fet de la indústria turística i hotelera una de les seves prioritats fonamentals. L'itinerari no qüestiona els beneficis socials i culturals d'una Barcelona oberta al món i a un turisme responsable, que l'estimi, la conegui i la respecti. Tampoc la riquesa econòmica que pot generar un turisme de qualitat, sobretot en aquests difícils temps de crisi. L'itinerari vol posar en tela de judici un model de ciutat dedicada exhaustivament al monocultiu d'un turisme insostenible, que la depreda i la banalitza, que porta irremissiblement a l'esgotament dels seus atractius. Contra l'argument que defensa a ulls clucs la riquesa i els llocs de treball generats pel turisme sense fer balanç dels costos socials i culturals que comporta, l'itinerari vol posar en dubte el repartiment d'aquesta riquesa i vol denunciar la precarietat i la temporalitat que caracteritzen aquests llocs de treball.

L’Itinerari Gran Hotel Barcelona permetrà visitar i conèixer en profunditat i amb rigor alguns dels casos més representatius de l'impacte que les explotacions hoteleres estan tenint sobre l'habitatge, el patrimoni i la diversitat social, comercial i cultural de Ciutat Vella. El seu objectiu principal és comprendre globalment, a través del coneixement de cada cas concret, en què consisteix exactament aquesta pressió que la indústria hotelera, en connivència amb l'administració pública, està exercint sobre el territori i sobre les persones que l'habiten. Al llarg del recorregut es vol, per una banda, fer una descripció crítica i analítica de cadascun dels casos emblemàtics seleccionats i, per l'altra, donar veu a les lluites i reivindicacions veïnals i comunitàries que han desencadenat.

CCOO ha tornat a donar un pèssim espectacle de què entenen ells per "unitat" davant de la patronal en aquests moments de crisi, assaltant els locals de CGT a Via Laietana. Com si no n'hi haguessin, en aquests moments, de problemes més importants on haurien de posar-hi atenció, que la reivindicació d'uns locals sindicals ...que ja estan ocupats per un altre sindicat des de fa més de vint anys.

Nosaltres no caurem aquí en el parany verbal de considerar equivalents agressor i víctima, ni de considerar que la CGT, pel sol fet de defensar-se de l'agressió, està donant un pèssim espectacle amb la que està caient. L'espectacle, trist i pèssim, l'està donant l'organització que ha decidit expulsar CGT dels locals que ocupa des de fa més de vint anys. A tot això, CGT ha decidit defensar-se de l'agressió i tot sembla indicar que no serà desallotjada tant fàcilment com d'altres espais.

És molt trista la situació actual de l'esquerra radical d'aquest país, i molt bona part dels seus problemes són per mèrits absolutament propis. Però s'ha de reconeixer també el trist paper de les organitzacions "tradicionals" de l'esquerra (PSUC-ICV, CCOO, etc) en la destrucció sistemàtica de qualsevol possibilitat  realment transformadora, evitant amb molta mà esquerra que els creixin nans per l'esquerra, sobretot en moments de crisi, quan toca fer de bomber i reeditar un altre cop Pactes de la Moncloa, malgrat el paripé pressumptament contestatari d'una vaga amb retard i amb silenciador. Hem vist uns quants exemples al llarg de la història, i creiem que ara estem veient, un altre cop, tristament, un exemple més. Ens preguntem com encara pot haver-hi gent "dels nostres" que doni peixet, convidant a jornades, xerrades, etcètera, a organitzacions com CCOO o ICV. Un bon indicador per saber qui som realment "nosaltres" i qui són veritablement "els nostres".

Us reproduïm els comunicats de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de CGT i el de la Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya.

Podeu escoltar l'entrevista realitzada per Manuel Márquez de Kaosenlared.net a Bruno Valtueña (secretari general de CGT de Catalunya) [mp3 - 4.8 Mb].

Fem un repàs a la premsa d'avui dia 20 de maig de 2010. Primer titular: el govern espanyol aprova el pla de retallades. Segon titular: els sindicats grecs tornen al carrer amb una nova vaga general. I aquí, ens preguntem, quan? Continuem amb les preguntes. Quanta gent sap que la Seguretat Social té superàvit i que malgrat això congelaran (que és sinònim de retallar) les pensions l'any que vé? per aprofitar calés d'un sistema de pensions molt sostenible encara malgrat el que diguin els agoreros del capital per tapar d'altres forats dels quals els pensionistes no en són culpables precisament. A Romania per cert, ja ha començat la rebelió dels pensionistes contra aquesta mena de retallades.

Quanta gent sap que mentre es retallen sous de treballadors públics i pensions, mentre es degraden (per tal que la gent es passi a la privada), privatitzen i retallen serveis públics que constitueixen la nostra riquesa col·lectiva i que fins fa poc es podien considerar com realment universals com l'educació i la sanitat,  els bancs espanyols i catalans han rebut 220.000 milions d'euros per tapar els seus forats. Sense contrapartides. Aquells calés que  els hi roben als treballadors i als serveis públics, als pensionistes i a les escoles i hospitals públics se'ls concedeix sense contrapartides als bancs. 5000 euros per cada ciutadà. Un robatori 400.000 vegades més important que el frau de l'Enric Durán. Amb la diferència de que aquest d'ara s'ha practicat contra els sectors i els recursos més vulnerables de la societat. Amb la diferència de que contràriament del què passarà probablement i malauradament en el cas de l'Enric, aquí no pagarà ningú. I menys els bancs. Robatori perpetrat amb la participació estelar dels partits de l'esquerra institucional (PSC, ICV, ERC), per acció, per associació o per omissió, ja que en cap moment denuncien la situació ni molt menys trenquen els pactes de govern que mantenen a diferents institucions. Al contrari.

Però per sort a banda de la ja reconeguda i potent resposta del poble grec contra aquestes retallades, sembla que comencen a sorgir respostes arreu d'Europa contra aquests robatoris perpetrat pels lladres de sempre, amb el suport de l'esquerra institucional de sempre, contra les víctimes de sempre. A Romania, es comencen a manifestar treballadors públics i pensionistes, malgrat la criminalització mediàtica. A Islàndia, els seus habitants van refusar en referèndum el passat 6 de març la decisió del seu parlament de pagar  3800 milions d'euros exigits per l'FMI (12.000 euros per habitant). Un refús amb un percentatge esfereïdor, del 93%, més que l'opció C al referèndum de la Diagonal. Sobre aquesta qüestió, us reproduïm l'article "Insurrecció democràtica", escrit per Xavier Diez i reproduït  pel diari El Punt.

I aquí, continuem preguntant-nos, quan? fins quan?

No hi ha una formula que permeti mantenir el lideratge en renovables que té Espanya i salvar a les elèctriques. O una cosa  o l'altre. El govern ha apostat per salvar a les elèctriques a canvi de mantenir la pol·lució, la dependència energètica i afectar molt seriosament el lideratge espanyol en energies renovables. Aquesta és la realitat que ens descriu als articles d'obligada lectura És realment insostenible el cost de la generació renovable per al sistema elèctric? i Com la bombolla de les centrals de cicle combinat està afectant a les renovables en Francesc Xavier Cugat, apareguts al blog (R)Evolución Energética.

Perquè malgrat les declaracions del ministre d'indústria Sebastián, el fet és que el govern espanyol, per a promoure l'ocupació, proposa destruir ocupació en les energies renovables i mantenir el carbó a l'any 2020. I potser és per això, per dissimular, que es van inventar i es van propagar mentides i falsedats sobre les energies renovables, amb notícies de fraus inexistents desmentits i denunciats amb dades.

Bramen els economistes del règim, que són la immensa majoria -i tots els qui tenen tribuna pública als mitjans mentiders els segueixen el rastre-, que a Grècia els governants han enganyat el poble durant decennis amb els comptes públics de l'Estat. I per això ara passa el que passa...

Què és el Cabanyal? a la Viquipèdia en diuen: "El barri del Cabanyal-Canyamelar és, des de finals del segle XIX, un barri mariner de la ciutat de València. Aquest barri, fins a 1897, va ser un municipi independent anomenat el Poble Nou de la Mar. La seua peculiar trama en retícula deriva de les alineacions de les antigues barraques, paral·leles al mar. Aquest tret particular li conferí el títol de Bé d'Interés Nacional. Poble principalment de pescadors, prompte es va convertir en una zona d'interés com a lloc de descans i oci. Mostra d'això són un bon nombre d'alqueries que apareixien juntament amb les barraques, pertanyents als més afavorits en el s.XVIII, o la presència de fondes que s'anunciaven en la premsa de l'època. A la darreria del segle XX  es començà a estudiar projectes per a construir l'extensió de l'avinguda de Vicent Blasco Ibáñez, que passaria a través del barri i que requereix l'enderroc d'un gran nombre d'edificis, molts d'ells considerats d'interés nacional." Potser, si no en tenim prou amb aquesta definició tan neutra, podríem fer-li una ullada a algunes imatges per entendre l'oposició contra allò què l'oligarquia especuladora del PP valencià pretén fer, la destrucció no només d'un barri sinó d'un patrimoni històric i artístic únic.

Al conflicte d'El Cabanyal políticament hi juguen diversos agents. En primer lloc els veïns, organitzats a la Plataforma Salvem el Cabanyal, proven d'oposar-se als enderrocs de manera pacífica, malgrat els pejoratius dedicats pels demòcrates del PP, que encara parlen cansinament a aquestes alçades de "los violentos" referint-se als veïns opositors. D'altra banda els socialistes, que des del ministeri de cultura i el govern central  van provar durant el passat gener de frenar el pla paralitzant, via requeriment previ del Tribunal Suprem, la normativa urbanística que justificava el pla.

A tot això, un ajuntament de València i un govern de la Generalitat valenciana, tots dos d'un PP esquitxat pels escàndols de corrupció necessitaven urgentment tirar pilotes fóra i la Generalitat valenciana va aprovar urgentment un decret on es derogava la declaració del barri com a Bé d'Interés Cultural per així poder realitzar els enderrocaments i tirar endavant el perllongament de l'Avinguda Blasco Ibáñez. I al tornar de les vacances de Setmana Santa van iniciar els enderrocs. Malgrat l'oposició dels veïns, reprimits amb unes duríssimes càrregues policials que estan provocant ferits i detinguts. Amb la col·laboració del delegat socialista del govern central al País Valencià que va fer que la policia nacional a les seves ordres col·laborés en la brutal repressió que estan patint els veïns. Fet que va ser retret pels veïns a l'ex-ministra socialista Carme Alborch quan es feia gravar la setmana passada passejant solidàriament pel Cabanyal.

Milers de persones es van manifestar a València el passat dia 9 d'abril contra els enderrocs i contra la repressió, demanant la dimissió de l'alcaldessa Rita Barberà així com del delegat socialista del govern central Ricardo Peralta. Són particularment cíniques les declaracions del PP valencià on es demana "el respecte de la llei" quan el Consell d'Estat ha denunciat ja dues vegades la inconstitucionalitat de les mesures legals aprovades pel PP valencià per poder tirar endavant els enderrocs. Ahir dilluns, desenes de veïns van viatjar a Madrid per concentrar-se davant del Ministeri de Cultura demanant responsabilitats per les violentes càrregues patides i sol·licitant el cessament del delegat i del sots-delegat del govern espanyol a València com a 'responsables' de l'actuació 'indeguda i desproporcionada' de la policia nacional.

Podeu seguir el dia a dia del conflicte al web de la Plataforma Salvem el Cabanyal. Us enllacem un vídeo on podem apreciar la repressió contra els veïns. I us reproduïm l'article "El Cabanyal, anorreat" publicat per Llibertat.cat.

Actualització 10 d'abril 15:00 hores:  nou comunicat de l'Espai Social Magdalenes.

El dijous 8 d'abril ha estat desallotjat l'Espai Social Magdalenes, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. El dilluns 12 d'abril, a les 19h,  s'ha convocat una cassolada de protesta a la seu del districte, a la plaça Bonsuccés.

Ells ens desallotjen. Nosaltres els deshotelem from Espai Social Magdalenes on Vimeo.