Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res... aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d'aquest país
Pla Bolonya: Després de la seva implantació, arriba l’agenda oculta
Frederick Douglass va ser un esclau. Va nàixer esclau a Maryland, l'any 1820. Va deixar escrit: "Per tenir content a un esclau, és necessari que no pensi, és necessari enfosquir la seva visió moral i mental i, sempre que sigui possible, destruir el poder de la raó". [Citat per Carl Sagan al llibre "El mundo y sus demonios"]
S'acaba un curs que ha suposat moltes coses pel què fa a l'ensenyament i a l'educació a Catalunya, i arreu. Tocaria fer balanç, i no pot ser més desencoratjador: per una banda Bolonya s'ha acabat aplicant, malgrat les protestes del curs anterior. D'altra banda el conseller Ernest Maragall i Mira ha accelerat la seva política de retallades a l'ensenyament públic català, tancant línies de batxillerat, tancant instituts, reduint personal, i etcètera. Per molt que l'actuació de Maragall hagi estat nefasta, i per molts demèrits que pugui tenir la persona que dissenya i aplica aquesta mena de polítiques, el govern i el partit que les aplica i accepta, i els partits i coalicions que donen suport i participen al govern format també pel tal Maragall (per molt que es disfressin després d'esquerres i alternatius de debó)...
...S'ha de reconéixer que aquest procés ja fa anys que dura. Molts anys. De quan van començar a tancar horaris nocturns a les universitats en algun canvi de plans d'estudis preBolonya, de quan van començar a retallar línies de nocturn als batxillerats i instituts en cursos passats, com a mínim. Des que es va decidir finançar i per tant potenciar l'ensenyament concertat.
No creiem en la hipòtesi que això hagin estat retallades i actuacions puntuals sense cap mena de relació entre sí. Es tracta d'un atac a l'educació pública planificat llargament i que la crisi allò que ha fet únicament és accelerar els tempos. I quin és l'objectiu final d'aquest atac? al nostre entendre no es tracta únicament de tenir beneficis econòmics. No. Hi ha un altre aspecte i d'aquí la frase amb la què hem obert aquest post. Es tracta de limitar conscientment l'accés a l'educació a la classe treballadora, limitar la ja de per sí ben limitada mobilitat social ascendent. Que ningú s'enganyi, això és un procés planificat i dissenyat també amb aquest objectiu. No interessa que la classe treballadora pensi massa, més enllà de la simple formació indispensable per adaptar-se als canvis tecnològics. I com a molt.
A poc a poc va arribant el llibre digital, i tota la batalla pel control dels continguts i la propietat intel·lectual que s'està donant al voltant dels materials audiovisuals es trasllada ara al món editorial. Igual que en el cas de la indústria discogràfica i cinematogràfica, la intenció de les editorials és traspassar el model de negoci del format paper al format digital com si aquí no hagués canviat res.
Enguany algunes escoles han fet servir ja el llibre de text digital, i aquest procés anirà a més durant els propers cursos. Però més que de llibre de text digital seria més adient parlar de llibre web, ja que tot el contingut és només accessible on-line, previ pagament de les corresponents llicències. I pel que s'ha pogut veure fins ara, les editorials s'han limitat en bona mesura a escanejar el que ja tenien publicat en paper, fer-ne un pdf i incrutar-lo dins d'un visor flash.
Bàsicament, pretenen continuar com si res no hagués passat, com si no hi hagués plataformes educatives basades en eines lliures i com si el fet de tenir al nostre abast tota la informació del món disponible a la xarxa no fes que el seu paper de creadors de continguts didàctics hagi quedat obsolet. Jordi Adell, doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació i professor a la Universitat Jaume I i especialista en les noves tecnologies aplicades a l'educació ha fet pública la següent Carta oberta als editors de llibres de text, a la qual es mostra molt crític amb l'intent de les editorials de mantenir el que, al seu parer, és un negoci superat i caducat pel nou context social i tecnològic.
El govern del tripartit està decidit a tirar endavant el seu projecte de desmantellament progressiu de l'ensenyament públic a Catalunya. Ja el curs passat es va anunciar la supressió del batxillerat nocturn a la majoria de centres on s'impartia, amb la qual cosa els estudiants que el vulguin fer s'han de desplaçar lluny de casa seva, als pocs centres on encara continua, o bé cursar-lo virtualment. Aquesta tendència, però, va a més i ara s'ha sabut que el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha decidit el.liminar el batxillerat diürn de diversos centres de secundària, en concret d'aquells on hi ha pocs estudiants matriculats en aquests estudis. D'aquesta manera, molts alumnes es trobaran, quan acabin l'ESO, que si volen fer batxillerat hauran de canviar de centre. Dóna la casualitat que els instituts escollits acostumen a trobar-se en zones pobres, on s'aplega una gran quantitat de població immigrada, amb la qual cosa aquesta mesura afavorirà la creació de guetos i de centres de segona categoria, en detriment de la suposada funció de l'escola pública d'afavorir la promoció de la població amb menys recursos.
Aquest empitjorament de l'oferta educativa pública coincideix amb l'entrada en vigor de la LEC, la Llei d'Educació de Catalunya, una llei que suposa la introducció dels criteris neoliberals i del model educatiu anglès i nord-americà en el sistema escolar català. Alguns dels trets més destacables queden descrits sota l'eufemisme autonomia de centre. Això vol dir que els directors i directores dels instituts esdevenen autèntics caps de personal, amb la possibilitat de contractar i acomiadar directament professorat. A més, el finançament públic que rebi una escola estarà condicionat per la consecució de determinats objectius prèviament establerts. De manera que escoles amb bons resultats acadèmics veuran augmentats els seus pressupostos i dotació i, pel contrari, escoles amb resultats per sota d'un cert nivell seran castigades amb una disminució dels diners i els recursos que reben. I ja podem imaginar, en zones amb una forta majoria de població pobra i/o immigrada, si els seus resultats acadèmics estaran per sobre o per sota de la mitjana i, en conseqüència, què hi passarà.
El canvi de model escolar impulsat pel tripartit és tan neoliberal que Convergència i Unió no va gosar mai d'implantar-lo; ja sabem, però, que l'esquerra, en aquest règim, serveix per a fer aquelles polítiques que són massa dretanes com perquè la pròpia dreta les tiri endavant sense conflictes socials greus. Resulta anecdòtic que, amb aquesta nova política educativa, el senyor Montilla potser no hagués pogut cursar el batxillerat nocturn que va fer en el seu moment a Cornellà.
Un dels instituts afectats per la mesura de la supressió del batxillerat és el Miquel Tarradell, al barri barceloní del Raval, on s'ha constituit una plataforma per la defensa d'aquests estudis. Tot seguit reproduim el manifest publicat al seu blog, així com la carta que han adreçat al síndic de greuges.
El proper dimecres 17 de març, els sindicats de l'Ensenyament de les quatre províncies han decidit convocar vaga per continuar oposant-se a la política del conseller Maragall i de la seva Llei. Resumidament, la mobilització s'afegeix a les que l'any passat exigien que no s'aprovés la LEC (la Llei d'Educació de Catalunya) i s'obrís un procés negociador entre totes les parts implicades. Ara, un cop aprovada la Llei, la vaga es fa directament per aturar el procés de privatització de recursos a l'ensenyament al Principat i alhora intentar que l'educació no continuï sent una merda en un pal a les mans d'aquesta colla d'exalumnes d'escoles privades i patrons de fundacions dedicades al lleure i a l'ensenyament. La banda del Maragall s'estan carregant les poques possibilitats que les classes populars teníem de sortir de la pobresa a través de l'educació. I mentre això passa, sembla com si el país visqués anestesiat, esmaperdut i obnubilat davant el desastre que suposa fer impossible l'accés al saber de les classes més desafavorides. Els lladres amb corbata es freguen les mans perquè tenen al davant un altre negoci, l'educació, i mentre, l'oposició de “dretes” que mai s'havia atrevit a fer el que han fet els d'”esquerres” aplaudeix picant de mans fins a fer-se mal.
Què és la formació per aturats? tradicionalment al nostre país s'entenia amb aquest concepte els antics cursos de l'INEM (actualment cursos del SOC). Són cursos que estan fora dels itineraris formatius de l'Educació per Adults i de la Formació Professional, per tant els títols que emeten no estan reconeguts pel Ministeri d'Educació i per tant no estan homologats, tot i que s'està començant a convalidar algun crèdit. Són cursos que sovint són impartits per acadèmies i escoles privades o centres de formació lligats als anomenats "agents socials" (sindicats majoritaris, organitzacions patronals).
Pels alumnes d'aquests cursos sovint són un primer contacte amb el què podria ser un canvi d'orientació professional, en el millor dels casos. Tot i això molts alumnes d'aquests cursos tenen la sensació de què no serveixen per res. I això no és cert: com a mínim serveixen per a finançar als anomenats "agents socials", i als governs autonòmics i estatal per tal de maquillar les xifres d'atur.
La imatge no és massa coneguda perquè només la veu qui treballa dins de les aules d’escoles i instituts d’aquest país, però en aquests àmbits ja s’ha fet habitual. Una colla de nens i de nenes miren des de les seves corresponents taules una agent dels Mossos d’Esquadra que amb una mà recolzada a la pistola i una altra recolzada a la porra, com si fos una autèntica ‘cow boy’, els explica “els perills d’Internet” o qualsevol altre dels tallers que el cos policial ofereix gratuïtament als centres educatius de les quatre províncies. N’hi ha per remenar i triar, inclòs un per als centres de Primària en què, per tal de familiaritzar els nens i les nenes amb la policia, se’ls posen manilles i se’ls ensenyen els diversos models de porres que els agents utilitzen contra “els dolents” que s’ho mereixen. Per emmanillar algun nen o nena, l’agent pregunta prèviament “qui és el més dolent de la classe?” i els alumnes responen i assenyalen la víctima de la demostració.
La FaPaC exigeix que els ordinadors portàtils per l'alumnat i els llibres digitals s'adoptin amb criteris educatius i oberts
L'estiu passat, el president del govern espanyol Rodríguez Zapatero va anunciar amb bombo i plateret la introducció d'ordinadors portàtils de forma massiva i gradual entre l'alumnat de primària i secundària de tot l'estat, donant-se el fet diferencial a Catalunya de que aquest ordinador seria finançat a mitges entre la Generalitat i els pares dels alumnes (que hauran d'abonar uns 150€ per ordinador), mentre que serà completament gratuït pels alumnes de la resta de l'estat.
Més enllà d'aquests greuges hi ha diverses qüestions importants amb aquesta decisió: per començar la de quin sistema operatiu o quins sistemes operatius portaran aquests ordinadors, i malauradament tot apunta a que, malgrat les moltes raons per a l'ús del programari lliure a l'educació, com a mínim figurarà alguna mena de sistema Windows menystenint les inversions i els esforços realitzats pels equips desenvolupadors de diverses distribucions de programari lliure a l'àmbit autonòmic i educatiu, com és el cas de la distribució Linkat a Catalunya. El passat 10 de desembre es va fer públic un acord entre el ministeri d'educació i la multinacional Microsoft per tenir el sistema operatiu Windows a un cost ridícul en aquests ordinadors, l'inici fàcil i econòmic del que serà posteriorment una costosa dependència.
També es podria parlar molt de quins continguts digitals hi hauran dintre d'aquests ordinadors substituïnt els llibres de text, si aquests seran lliures o privatius, si aquests podran ser tornats a fer servir per les famílies o bé s'hauran de tornar a pagar... ens anirem apropant al model avançat per Richard Stallman a "El dret a llegir"? Malgrat els manifestos que reivindicaven entre d'altres coses que l'administració fomentés la creació de materials per part dels membres de la comunitat educativa, comencen a haver-hi dubtes molt seriosos sobre el desenvolupament d'aquesta implantació del llibre digital: perquè només s'ha concedit a una editorial la distribució d'aquests materials?, perquè s'ha implantat un software de control per veure que fan i desfan els alumnes fins i tot fora de les aules?(l'ordinador no és també de la família que l'ha cofinançat i per tant té dret a decidir si vol o no aquest programari?), per no parlar ni de la qualitat d'aquests materials (discutible i discutida) ni de la formació que han rebut molts ensenyants per fer servir aquestes noves eines (denunciada en alguns casos com molt limitada).
Fa unes setmanes es va celebrar el centenari de la revolta popular coneguda com a "la Setmana Tràgica", revolta que apuntaria tendències que s'havien anat forjant des de finals del segle XIX i que esclatarien posteriorment en el projecte revolucionari que es va provar d'implementar l'any 1936. Us reproduïm l'article de Valeria Giacomoni "El llegat de l'Escola Moderna", aparegut al núm 112 de la revista Carrer de la FAVB (disponible en pdf), on es recull un dossier central sobre la Setmana Tràgica.
Via els companys de l'Ateneu Llibertari Estel Negre, rebem la notícia de la sentència contra els estudiants de la Catalunya Nord Pere i Yann: "El passat dia 12 d'agost va sortir la sentència condemnatòria pels dos estudiants de Perpinyà, detinguts durant les mobilitzacions a l'Estat francès contra la llei de reforma universitària (LRU). Tot i que cap dels dos ha reconegut haver comès cap dels fets dels que se'ls acusava, s'ha mantingut l'acusació i la sentència contra ells, tractant-se d'una multa per ultratge de 200 euros, el pagament de 350 euros a la Universitat de Perpinyà per despeses judicials i un mes de presó per rebutjar el fitxatge d'ADN. Aquest mes de presó es faria efectiu en cas de tornar a cometre algún delicte en el termini de 5 anys. El Comitè de Justícia pel Pere i el Yann, format per les organitzacions on aquest militen (Coordinadora de Grups Anarquistes, Maulets i Sud-Etudiants), interposarà un recurs a aquesta sentència aquesta setmana. Cal remarcar que la sentència d'aquest judici forma part d'un intent més de criminalització del jovent combatiu que es mobilitza per reivindicar el que considera més just. Absolució Pere i Yann!". Més informació al web Comité Justice Yann - Pere.
Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res... aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d'aquest país
A poc a poc va arribant el llibre digital, i tota la batalla pel control dels continguts i la propietat intel·lectual que s'està donant al voltant dels materials audiovisuals es trasllada ara al món editorial. Igual que en el cas de la indústria discogràfica i cinematogràfica, la intenció de les editorials és traspassar el model de negoci del format paper al format digital com si aquí no hagués canviat res.
El govern del tripartit està decidit a tirar endavant el seu projecte de desmantellament progressiu de l'ensenyament públic a Catalunya. Ja el curs passat es va anunciar la supressió del batxillerat nocturn a la majoria de centres on s'impartia, amb la qual cosa els estudiants que el vulguin fer s'han de desplaçar lluny de casa seva, als pocs centres on encara continua, o bé cursar-lo virtualment. Aquesta tendència, però, va a més i ara s'ha sabut que el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha decidit el.liminar el batxillerat diürn de diversos centres de secundària, en concret d'aquells on hi ha pocs estudiants matriculats en aquests estudis. D'aquesta manera, molts alumnes es trobaran, quan acabin l'ESO, que si volen fer batxillerat hauran de canviar de centre. Dóna la casualitat que els instituts escollits acostumen a trobar-se en zones pobres, on s'aplega una gran quantitat de població immigrada, amb la qual cosa aquesta mesura afavorirà la creació de guetos i de centres de segona categoria, en detriment de la suposada funció de l'escola pública d'afavorir la promoció de la població amb menys recursos.
Què és la formació per aturats? tradicionalment al nostre país s'entenia amb aquest concepte els antics cursos de l'INEM (actualment cursos del SOC). Són cursos que estan fora dels itineraris formatius de l'Educació per Adults i de la Formació Professional, per tant els títols que emeten no estan reconeguts pel Ministeri d'Educació i per tant no estan homologats, tot i que s'està començant a convalidar algun crèdit. Són cursos que sovint són impartits per acadèmies i escoles privades o centres de formació lligats als anomenats "agents socials" (sindicats majoritaris, organitzacions patronals).
La imatge no és massa coneguda perquè només la veu qui treballa dins de les aules d’escoles i instituts d’aquest país, però en aquests àmbits ja s’ha fet habitual. Una colla de nens i de nenes miren des de les seves corresponents taules una agent dels Mossos d’Esquadra que amb una mà recolzada a la pistola i una altra recolzada a la porra, com si fos una autèntica ‘cow boy’, els explica “els perills d’Internet” o qualsevol altre dels tallers que el cos policial ofereix gratuïtament als centres educatius de les quatre províncies. N’hi ha per remenar i triar, inclòs un per als centres de Primària en què, per tal de familiaritzar els nens i les nenes amb la policia, se’ls posen manilles i se’ls ensenyen els diversos models de porres que els agents utilitzen contra “els dolents” que s’ho mereixen. Per emmanillar algun nen o nena, l’agent pregunta prèviament “qui és el més dolent de la classe?” i els alumnes responen i assenyalen la víctima de la demostració.
L'estiu passat, el president del govern espanyol Rodríguez Zapatero va anunciar amb bombo i plateret la introducció d'ordinadors portàtils de forma massiva i gradual entre l'alumnat de primària i secundària de tot l'estat, donant-se el fet diferencial a Catalunya de que aquest ordinador seria finançat a mitges entre la Generalitat i els pares dels alumnes (que hauran d'abonar uns 150€ per ordinador), mentre que serà completament gratuït pels alumnes de la resta de l'estat.
Fa unes setmanes es va celebrar el centenari de la revolta popular coneguda com a "la Setmana Tràgica", revolta que apuntaria tendències que s'havien anat forjant des de finals del segle XIX i que esclatarien posteriorment en el projecte revolucionari que es va provar d'implementar l'any 1936. Us reproduïm l'article de Valeria Giacomoni "
Via els companys de l'