crisi

Des del col·lectiu Crisi fem pública la intenció d'editar una nova publicació massiva pel 17 de març, coincidint amb el retorn de l'Enric. Així com la publicació Crisi del 17 de setembre va prioritzar la denuncia de la banca i la contextualització de la crisi sistèmica actual, aquesta nova edició volem que estigui més centrada en propostes concretes d'acció que puguem fer a la gent que vulgui començar a fer coses, per canviar la seva manera de viure i ser més lliures en relació al poder financer i polític. Una publicació en resum per aprofitar la oportunitat de transformació que significa la crisi.

Companys i Companyes,

Escric per informar-vos en primer lloc de quina és la meva situació legal a tres mesos des que vaig fer pública la meva acció d'insubmissió financera.

A data actual, el jutjat d'instrucció nº 29 de Barcelona, ha rebut quatre denúncies penals en contra meva, que m'han fet les següents entitats: La Caixa, Bancaja, Caixa Sabadell i Bankpime.

La crisi està posant en evidència, un cop més, que vivim en un comunisme de l'empresa, és a dir, que quan cal les empreses fan servir els recursos col.lectius per a sortir-se'n. Ara tenim l'episodi dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) que suposen un xantatge en tota regla equiparable a la pirateria (la de debò: apoderar-se de vaixells al mar) o a la màfia dels segrestos: si no donem diners a poderoses indústries multinacionals, aquestes tanquen la factoria i se'n van a un altre lloc. És el que ens explica, entre altres coses, l'economista Albert Recio en aquest article publicat a "Observatorio internacional de la crisis".

Ens ha arribat al formulari de publicació aquest article, publicat originalment al diari "Público" el passat 15 de novembre de 2008. Els autors, Josep Maria Antentas i Esther Vivas, ens plantejen en aquest escrit un possible "full de ruta" contra la crisi a seguir per l'anomenat moviment alter-mundialista o antiglobalització.

"La crisi actual, una autèntica crisi sistèmica, financera, econòmica, social, ecològica, energètica i alimentària, arriba després d'un llarg període d'ascens de les resistències al neoliberalisme i de la crítica al capitalisme global, encara que marcat per les dificultats dels moviments populars per revertir una correlació de forces global molt desfavorable davant el capital. La crisi no ha fet res més que confirmar la pertinència d'una crítica radical a l'actual ordre de coses. Francament, el que sembla difícil avui no és ser anticapitalista, sinó no ser-ho, encara que òbviament els dirigents del G20, reunits fa uns dies, a Washington no ho vegin així.

Fa temps que venim sentint polítics de tots colors dient-nos que, malgrat la crisi, aquest sistema econòmic és l'únic possible i, al mateix temps, es fa una crida contínua per què hi tinguem "confiança" ja que, diuen, la confiança és la base del sistema. Ens com si ens demanessin que tinguem fe en la rotació de la Terra. Una mica estrany tot plegat. I és que ens presenten l'economia capitalista com una mena de fenòmen natural i els estudis d'Economia com una ciència semblant a la física o la biologia. Tot d'experts parlen pels mitjans intentant explicar les causes de la crisi i com evolucionarà i, de vegades, l'afirmació més inteligible que arriben a fer és que "els propers mesos el banc central potser rebaixi els tipus d'interès un quart de punt" (?). I és que molts economistes juguen el trist paper de presentar com a ciència el que sovint és més aviat una justificació ideològica disfressada amb gràfiques i equacions. En aquest article que presentem, publicat originalment a Counterpunch, l'economista Sasan Fayazmanesh descriu aquest món d'"experts" que, en realitat, no saben res del que està passant.

El col·lectiu Crisi dóna inici a la Campanya per una vaga unitària d'usuaris i usuàries dels bancs.

Aquesta campanya sorgeix a partir de la crida a la acció que es va fer a la publicació Crisi i de les idees generades en l'espai de propostes dels fòrums de la seva pàgina web i de diverses propostes rebudes als correus electrònics del col·lectiu i de l'Enric Duran.

Es posa en marxa obrint les pre-inscripcions a través del formulari que podeu trobar en aquest enllaç:
http://www.17-s.info/ca/formulari-participar-la-vaga-dusuaris-i-usuaries...

Ha aparegut a La Fàbrica aquest article sobre la crisi d'Albert Recio, activista veïnal de la FAVB i professor de la Facultat d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest article l'autor reflexiona al voltant de les implicacions i els orígens de la crisi econòmica actual. La fotografia de l'interior és de Dídac Salau, i va ser reproduïda a l'entrevista que apareix a les pàgines centrals del número 94 de la revista "Catalunya".

Els dies 15 i 16 de novembre els caps d'estat dels països més poderosos es reuneixen per decidir sobre el futur del sistema que ha entrat en la seva crisi més gran almenys des del 29. Parlen de reformar el sistema financer, de refundar el capitalisme, i ho faran sense consultar-nos.

A la reunió hi estan convidats els països que formen el G-20, la qual cosa ja demostra com pretenen decidir des de l'elit. Ni tan sols es busca el suport o la participació de l'assemblea de les Nacions Unides, l'únic òrgan democràtic entre països que havia creat l'actual ordre mundial. Així dels 192 estats membres de la ONU, només hi seran poc més del 10%.

Moratòria per a les Hipoteques Subprime espanyoles: La banca sempre guanya!

Ahir el govern va anunciar una moratòria de dos anys per a les famílias “en dificultats” que hagin suscrit una hipoteca inferior a 170.000 euros. Aquesta nova mesura pot reduir fins un 50% la quota mensual en el pagament de la hipoteca durant els propers dos anys. El 50% restant serà ajornat amb l'aval de l'ICO i haurà de ser tornat prorratejat després dels dos anys de moratòria.

El passat dilluns es va inaugurar amb un ple total el Seminari d'Economia Bàsica a càrrec d'Arcadi Oliveres. El curs, organitzat per Attac i la Trobada Alternativa de Nou Barris es realitza al Centre Cívic Can Basté (més informació al programa adjunt [pdf]). Arcadi Oliveres ha esdevingut un dels pensadors catalans més importants de l'anomenat moviment anti-globalització. Per aquells que no van poder assistir a la primera sessió d'aquest seminari us proposem recuperar un vídeo que recull una llarga intervenció (78 minuts) que va realitzar a Ceuta, el setembre del 2007, dintre del marc de la "Iniciativa Cambio Personal, Justícia Global",  la transcripció d'una conferència que va fer a Badalona fa cinc anys el 26 de gener de 2003, i, gràcies a les llicències Creative Commons, una entrevista al conferenciant realitzada l'abril passat per Mercè Leal Arnando i publicada a  Eldebat.cat. En aquestes intervencions es repassen moltes de les qüestions que Arcadi Oliveres  va tractar en aquesta primera sessió passada. Us deixem amb el vídeo i l'entrevista.