crisi

En vísperes d'un altre aniversari del naixement del 15M, jornada de mobilització global i dia d'accions, la protesta ciutadana principalment autònoma es reinventa en els "escraches" i en d'altres formes de protesta convenientment criminalitzada pel poder, cada cop més mancat d'arguments. Us reproduïm l'editorial de la publicació cegetista  Rojo y Negro del mes d'abril: "Temps d'escraches", traduït pels companys del web de la CGT de Catalunya. "Sí, se puede"; sí, es pot, eslògan increïblement ben trobat, positiu, propositiu, proactiu, poden ser i haurien de ser les paraules d'esperança que ens haurien de fer pensar en els canvis possibles i impossibles.

La criminalització de la protesta ciutadana segueix avançant amb força. Són milers les persones identificades, encausades, multades, expedientades, agredides pel simple fet d’exercir els seus drets a la manifestació i a la llibertat d’expressió.

El proper dia 9 de maig el moviment veïnal i associatiu de Nou Barris convoca a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Us reproduïm el manifest "Nou Barris cabrejada diu prou". Al seu web (9bcabrejada.blogspot.com) teniu més informació de les convocatòries que van realitzant.

Nou Barris pateix de manera extrema l’impacte de la crisi econòmica. Ho demostren les dades d’atur, o la caiguda de la renda per habitant. Ho demostren també la quantitat de desnonaments i els símptomes de pobresa que detectem quotidianament. Els veïns i veïnes de Nou Barris no hem provocat la crisi. Els responsables són els especuladors i financers que han jugat amb els interessos de tots, i els polítics que ho han deixat fer. Però als nostres barris s’acumulen els problemes, agreujats per la manca de polítiques socials des de les administracions: Ajuntament, Generalitat i Govern de l’Estat.

La setmana passada la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques va decidir retirar la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament, la moratòria dels desnonaments i el lloguer social, perquè considera que el PP l’ha desvirtuat totalment. Us reproduïm el seu comunicat, traduït pels companys del web de la CGT de Catalunya.

Comunicat del grup promotor de la ILP: No és la nostra ILP. No en el nostre nom.

Coneguda la posició del Partit Popular en la ponència d’impulsar en solitari el seu projecte de llei, les entitats promotores de la ILP pel dret a l’habitatge han decidit retirar-la perquè no recull el contingut del text presentat en el congrés.

Des de fa anys hi ha una forta caiguda en l'ús de les autopistes i vies de circulació de peatge, de tal manera que moltes empreses concesionàries estan vorejant directament la fallida i curiosament en aquest cas sí que es planteja un rescat per tal de "nacionalitzar" les vies en fallida. Us reproduïm el comunicat emès per Ecologistes en Acció al respecte.

El despropòsit de les autopistes de peatge surt car a tots els contribuents. El pla del Ministeri de Foment de crear una societat per "nacionalitzar" les vies en fallida ho demostra. Les arques públiques surten de nou al rescat d’interessos privats; en aquest cas d’una xarxa d’autopistes aprovades en temps del ministre Álvarez-Cascos, que gens van tenir a veure amb les necessitats reals de transport. La justificació d’aquestes ruïnoses obres podria estar vinculada als pagaments de constructores recollits en els “papers de Bárcenas”

Us reproduïm aquest article "¿Alguien sabe realmente que és el banco malo?" escrit pels companys de Madrilonia i tradüït pels companys del web de la CGT de Catalunya. Trobem que és un article molt necessari per tal d'entendre què és, què no és i si hi ha hagut participació pública en el seu finançament, extrem negat per alts càrrecs polítics del PP.

Qui no sàpiga respondre, que no es preocupi. La pregunta té parany. La denominada societat de gestió d’actius procedents de la reestructuració bancària (SAREB), ni és un banc (manca de llicència com a tal), ni, com gairebé res en la vida, és dolent en si mateix (tot depèn de per a qui). Li diem banc dolent simplement perquè així és com ha decidit denominar-li tant la premsa generalista com la premsa econòmica especialitzada. Es tracta d’una traducció d’experiments similars (que no iguals) que s’han donat en l’estranger i que es van denominar en termes genèrics com “bad bank” per incloure actius problemàtics provinents d’entitats de crèdit (l’irlandès NAMA és una de les últimes experiències).

El dissabte 23F, després de tornar de la manifestació realitzada a Madrid, no parava de donar-li voltes al mateix assumpte: tantíssimes persones aquí reunides i tan poc eco en els mitjans, cap reacció per part del poder instituït. Em preguntava què fa falta per a trencar aquest mur. Però després vaig pensar que la qüestió no està aquí: el que està fallant és la pròpia lògica de la representació política, per tant, la solució no pot estar en el propi espai de la representació, sinó que cal qüestionar-lo, desafiar-lo i depassar-lo.

Article d'Alba Gómez publicat al número 304 del Setmanari La Directa (@La_Directa).

Podem parlar d’un Estat democràtic quan més de mig milió de persones no tenen dret de gaudir d’una vida digna? Quan una de cada cinc persones lluita cada dia per menjar o per dormir? Quan una de cada tres ancianes ha de convertir l’economia domèstica en un trencaclosques per arribar a final de mes? Quan centenars de persones malviuen en assentaments i una de cada tres aturades no cobra la prestació? Davant el buit i la manca d’expectatives, la societat civil té molts reptes i també moltes coses a dir.

“En un país ben governat, la pobresa fa vergonya. En un país mal governat, la riquesa fa vergonya” (Confuci)

Davant d'un judici que podria esdevenir una farsa

La desobediència, l'única opció per garantir que es respectin els meus drets avui

Us reproduïm aquest comunicat de l'Enric Duran (@EnricDuranG), aparegut al seu blog EnricDuran.cat, on explica les raons que l'han portat a no anar a declarar avui al judici que es celebrava ahir contra ell. El fiscal ja ha demanat que Enric passi a situació de recerca i captura.

Els tres jutges que componen el tribunal de la secció segona de l'Audiència Provincial han decidit que no es pot suspendre el judici oral que té programat el seu inici per avui dimarts al matí.

Editorial d'Enfocant.net

Aquell partit mesiànic que s'autoarrogava ser "la voluntat del poble" s'ha fotut una bona patacada, i no ha estat precisament pels mèrits dels altres partits que concorrien en aquestes eleccions.

Si llegim aquestes eleccions en clau sobiranista el que està clar és que la coalició Convergència i Unió té les hores comptades. Duran ha estat posant pals a les rodes al "procés" des del primer dia de campanya electoral. Un missatge contradictori, defensar el ser partidaris de construir "estructures d'estat" i subterfugis diversos enlloc de la simple i clara independència, ha fet que efectivament l'encara majoria social sobiranista hagi anat optant per gent que no té aquesta mena de complexes a l'hora de parlar (pujada ERC + entrada de les CUP).

Comunicat de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca sobre la mort d'Amaya Egaña quan la comissió judicial es disposava a desnonar-la.

Avui s'ha comès un nou crim. Amaya ha mort a Barakaldo quan la comissió judicial es disposava a desnonar-la. Repetim: no és un suïcidi, és un genocidi financer, és un crim que es podria haver evitat si els responsables dels successius governs -PSOE i PP- haguessin adoptat les mesures que la societat civil duem anys reclamant.