Bolonya

Frederick Douglass va ser un esclau. Va nàixer esclau a Maryland, l'any 1820. Va deixar escrit: "Per tenir content a un esclau, és necessari que no pensi, és necessari enfosquir la seva visió moral i mental i, sempre que sigui possible, destruir el poder de la raó". [Citat per Carl Sagan al llibre "El mundo y sus demonios"]

S'acaba un curs que ha suposat moltes coses pel què fa a l'ensenyament i a l'educació a Catalunya, i arreu. Tocaria fer balanç, i no pot ser més desencoratjador: per una banda Bolonya s'ha acabat aplicant, malgrat les protestes del curs anterior. D'altra banda el conseller Ernest Maragall i Mira ha accelerat la seva política de retallades a l'ensenyament públic català, tancant línies de batxillerat, tancant instituts, reduint personal, i etcètera. Per molt que l'actuació de Maragall hagi estat nefasta, i per molts demèrits que pugui tenir la persona que dissenya i aplica aquesta mena de polítiques, el govern i el partit que les aplica i accepta, i els partits i coalicions que donen suport i participen al govern format també pel tal Maragall (per molt que es disfressin després d'esquerres i alternatius de debó)...

...S'ha de reconéixer que aquest procés ja fa anys que dura. Molts anys. De quan van començar a tancar horaris nocturns a les universitats en algun canvi de plans d'estudis preBolonya, de quan van començar a retallar línies de nocturn als batxillerats i instituts en cursos passats, com a mínim. Des que es va decidir finançar i per tant potenciar l'ensenyament concertat.

No creiem en la hipòtesi que això hagin estat retallades i actuacions puntuals sense cap mena de relació entre sí. Es tracta d'un atac a l'educació pública planificat llargament i que la crisi allò que ha fet únicament és accelerar els tempos. I quin és l'objectiu final d'aquest atac? al nostre entendre no es tracta únicament de tenir beneficis econòmics. No. Hi ha un altre aspecte i d'aquí la frase amb la què hem obert aquest post. Es tracta de limitar conscientment l'accés a l'educació a la classe treballadora, limitar la ja de per sí ben limitada mobilitat social ascendent. Que ningú s'enganyi, això és un procés planificat i dissenyat també amb aquest objectiu. No interessa que la classe treballadora pensi massa, més enllà de la simple formació indispensable per adaptar-se als canvis tecnològics. I com a molt.

Us reproduïm els articles: "Pla Bolonya, després de la seva implantació arriba l'agenda oculta", de Joseba Fernández, Carlos Sevilla i Miguel Urban, aparegut a la revista Diagonal nº 124 i traduït pels companys de la CGT Catalunya, la "Declaració de professors universitaris davant la crisi" realitzada a Sevilla el passat mes de maig i l'article "Els mercats assalten l'educació" de Tariq Alí, traduït per S.Seguí i publicat a Tlaxcala.

Entre el 20 de novembre de 2008 i el 18 de març de 2009 el rectorat de la Universitat de Barcelona va romandre ocupat per estudiants oposats al procés de Bolonya. L'ocupació va acabar amb un desallotjament violent dut a terme per la policia tot seguint les ordres del rector. Ara, aquells 58 estudiants desallotjats s'enfronten a un judici per desobediència a l'autoritat i altres càrrecs.

En concret, a les 53 persones desallotjades del Rectorat se les acusa de faltes de desobediència a l’autoritat i estrenaran l’Auditori de la Ciutat de la Justícia el 18 de novembre. Als 6 detinguts durant el dia del 18 de març se’ls acusa de faltes de desordre públic i faltes de lesions. Seran jutjats el 26 de novembre. El grup d'afectats, 58i+, convoquen dues concentracions. Una, el dia 18 de novembre a les 10h a la Ciutat de la Justícia i l’altra, el 26 de novembre a la mateixa hora i al mateix lloc.

Via els companys de l'Ateneu Llibertari Estel Negre, rebem la notícia de la sentència contra els estudiants de la Catalunya Nord Pere i Yann: "El passat dia 12 d'agost va sortir la sentència condemnatòria pels dos estudiants de Perpinyà, detinguts durant les mobilitzacions a l'Estat francès contra la llei de reforma universitària (LRU). Tot i que cap dels dos ha reconegut haver comès cap dels fets dels que se'ls acusava, s'ha mantingut l'acusació i la sentència contra ells, tractant-se d'una multa per ultratge de 200 euros, el pagament de 350 euros a la Universitat de Perpinyà per despeses judicials i un mes de presó per rebutjar el fitxatge d'ADN. Aquest mes de presó es faria efectiu en cas de tornar a cometre algún delicte en el termini de 5 anys. El Comitè de Justícia pel Pere i el Yann, format per les organitzacions on aquest militen (Coordinadora de Grups Anarquistes, Maulets i Sud-Etudiants), interposarà un recurs a aquesta sentència aquesta setmana. Cal remarcar que la sentència d'aquest judici forma part d'un intent més de criminalització del jovent combatiu que es mobilitza per reivindicar el que considera més just. Absolució Pere i Yann!". Més informació al web Comité Justice Yann - Pere.

El 18 de març de 2009, es va produir el desallotjament del Rectorat de la Universitat de Barcelona, ocupat des de feia quatre mesos per les estudiants en protesta per la implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquell dia, milers de persones van poder veure les imatges de les càrregues policials desmesurades, en ple centre de la ciutat de Barcelona. L’escenari de violència policial es va reproduir encara tres vegades més, i va tenir el seu clímax aquella mateixa nit quan una manifestació espontània, protagonitzada per milers de persones, va obtenir la mateixa resposta per part de les autoritats. Aquest conflicte es va saldar amb 53 imputacions, 6 detinguts i més de 200 ferits.

La voluntat política és traslladar el problema a una qüestió de desordre públic, però, el que realment se’ns mostra, és un escenari de total repressió i d’impunitat de les institucions polítiques, a través dels seus cossos policials. Els fets del 18M, com ens han volgut fer creure, no són un incident aïllat, un error; es tracta de la pràctica habitual d’unes institucions que, quan ja no poden amagar ni silenciar més el conflicte, criminalitzen les veus crítiques i les reprimeixen durament: cops de porra i processos judicials, aquestes són les seves armes.

Els personatges que figuren a la fotografia del costat són Ana Patricia Botín, presidenta de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CyD), que, a més, és presidenta del banc Banesto i filla d'Emilio Botín, president del Banc Santander; Ángel Gabilondo, ministre d'Educació; Cristina Garmendia, ministra de Ciència i Innovació; i finalment Javier Monzón, president del Comitè Executiu de la Fundació CYD abans esmentada. A la Fundació CyD es troben presidents i consellers delegats de bona part de les empreses més importants que cotitzen a la borsa espanyola i l'objectiu d'aquesta organització és, segons ells, analitzar i promoure la contribució de les universitats al desenvolupament econòmic i social. O sigui, deixant de banda els eufemismes, estudien de quina manera poden posar la Universitat al servei dels interessos empresarials i financers, de manera coherent, i no és casualitat, amb el procés d'imposició del Pla Bolonya. Fa uns dies, estudiants de la Universitat van fer classe a dins d'unes oficines del banc Santander a Barcelona per tal de denunciar la mercantilizació que suposa el pla Bolonya. I vés per on, quina casualitat, que la presidència d'aquesta fundació pel coneixement i desenvolupament, és en mans d'aquest mateix grup bancari.

Via el formulari de publicació ens arriba aquest article, en un moment molt oportú: "Universitat, Catedràtics, LOU i Bolònia", escrit per un tal "D. Copón-Bendit". Article que passem a portada el 29 d'abril, just quan torna a haver-hi vaga i manifestació per l'ensenyament públic. El dimarts anterior es va realitzar una jornada de mobilitzacions diverses a tot el país per l'escola pública i contra l'anomenat pla Bolonya: un miler d'estudiants es va manifestar per la Via Laietana de Barcelona fins al Comissionat d'Universitats on es va donar per acabada l'ocupació del mateix que és mantenia des del migdia. Treballadors de TMB s'han concentrat a la porta de la seu de Barcelona del PSC, en solidaritat amb els estudiants. S'ha ocupat fins i tot una seu del Banco de Santander per tal de denunciar la mercantilització de la universitat. Durant la tarda s'ha desallotjat la seu d'ERC, on s'havien encadenat diversos estudiants als crits d'"Huguet dimissió". També hi ha hagut mobilitzacions i/o ocupacions  a Manresa, València, Tarragona, Santa Coloma de Gramanet, etc. Us avisem també del naixement de la Universitat Lliure, nascuda a les facultats del Raval. Us reproduïm a sota també el comunicat del seu naixement.

L'Assemblea de Personal Docent i Investigador i Personal d'Administració i Serveis (PDI-PAS) de les Universitats Públiques Catalanes ha editat el llibre (gratuït) "La Cara Fosca del Pla Bolonya" [pdf, 2.99 mb] (edicions Bellaterra) que presenta aquest 23 d'abril, diada de Sant Jordi, en una paradeta a la plaça Universitat de Barcelona de 11.30 a 16h. Us reproduïm la presentació que fan ells mateixos del llibre.

Rebem, via el formulari de publicació, una puntualització de la CGT de Barcelona davant les declaracions efectuades pel rector de la Universitat Pompeu Fabra, on es fa referència al citat sindicat. Les declaracions, que reproduïm, efectuades al programa del Cuní al canal TV3 (minut 6.25), criminalitzarien al sindicat CGT (juntament al moviment okupa) i l'acusarien d'instrumentalitzar als estudiants de bona fe contraris a Bolonya. En tot cas, declaracions barroeres que mostrarien un possible nerviosisme institucional (i que, un cop més, van reflexar la "imparcialitat" del comunicador Cuní) davant el més que previssible èxit de la manifestació estudiantil a Barcelona contra el pla Bolonya i contra la repressió del tripartit, que va aplegar milers de persones que van burlar el dispositiu gairebé militar dels mossos a les Rambles simplement canviant el recorregut i dirigint-se fins a Sants. Dintre d'aquest capítol de declaracions si més no curioses es podrien afegir també les que va efectuar l'ex-consellera d'interior Montserrat Tura justificant l'actuació dels mossos en el desallotjament de la UB i en la violentíssima repressió de la manifestació del vespre: "Los anti Bolonia fueron armados con piedras y no con palabras". Declaracions que no deixen cap mena de dubte sobre quin serà el tarannà de la que previsiblement tornarà a ser un altre cop consellera d'interior però aquest cop de la  propera i anunciada (en portada i a El Periódico)  "sociovergència".

Actualització 26 de març, 10:27h. Vilaweb anuncia que "els metges administren sèrum a Tomàs Sayes, que feia un mes que no menjava".

Després de mesos de demanar diàleg, d'intervencions benintencionades que pretenien establir ponts amb les institucions acadèmiques, el diàleg democràtic s'ha mostrat absolutament inútil. El diàleg que ofereix la institució es presenta com un diàleg entre iguals, quan en realitat és asimètric pel fet que les regles ja estan imposades prèviament. És com dialogar en una comissaria. El diàleg només és possible si per a parlar s'ocupa un dels llocs ja assignats per fer-ho. A fora d'aquest simulacre d'escenari la parla no és reconeguda com a veu política i, per tant, tot i que pot expressar-se (només faltaria!), no té cap efecte ni cap possibilitat d'intervenir políticament. En efecte, el rector de la Universitat de Barcelona té raó quan afirma que s'ha ultrapassat una línia vermella. Però no hem estat nosaltres sinó ells qui, davant d'aquest nosaltres que pren la paraula, ha imposat senzillament el silenci democràtic. Ha arribat l'hora de la veritat. El de Bolonya no és un assumpte aïllat, sinó part d'un procés d'atac a tots els espais que encara poden oferir una resistència a l'avanç del capital. La Universitat està assetjada. Bolonya ataca directament a la nostra vida, però ja no solament com a estudiants. No volem fer de la nostra vida una vida gestionada abans de poder ser viscuda, una vida hipotecada amb uns costos de promoció que hem de començar a pagar ja. Ha arribat l'hora de la veritat. S'ha obert un espai de politització i aquest fet fa por a les instàncies que imposen les regles del joc. Ara no som nosaltres els qui sentim por. De nosaltres depèn omplir aquest espai que s'obre de ràbia i de creativitat, o bé d'omplir-lo de paraules buides disfressades de crides al diàleg.

Aquest escrit, que circula en una octaveta anònima feta per un grup d'estudiants, resumeix força bé la situació actual al voltant de la imposició del procés de Bolonya. No hi ha res a negociar, perquè ja està tot decidit, per tant l'únic diàleg possible és amb les porres de la policia. Mentrestant, en Tomàs Sayes continua en vaga de fam, des del dia 23 de febrer, i ha hagut de ser hospitalitzat (veieu comunicat adjunt), un altre exemple del que entenen les institucions per diàleg i negociació. I com explica el professor Gerardo Pisarello en l'escrit que adjuntem al final, quin diàleg poden mantenir una gent com el secretari de la UB que entèn per "ús de l'espai públic" de la universitat que els turistes s'hi puguin passejar sense ser molestats per estudiants tancats?

Us reproduïm també el vídeo de l'ACN (més inforamció a un altre vídeo més complet), on es llegeix el comunicat dels professors tancats a l'edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona. Us recordem també que la Coordinadora d'Assembles d'Estudiants han convocat avui una manifestació a la plaça Universitat de Barcelona a les 20 h.

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col•legi d’Advocats de Barcelona, juntament amb la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB), l’Observatori dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH), l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH), Justícia i Pau i SOS-Racisme entre d’altres, totes elles entitats ciutadanes de reconeguda trajectòria en la defensa dels drets humans, volem manifestar la nostra ferma denúncia per l’actuació dels mossos en relació als següents

FETS:
A les cinc de la matinada del dia d’ahir, 18 de març, els agents anti-avalots de la policia catalana han entrat, amb l’autorització expressa del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Martínez, en el vestíbul universitari de l’edifici històric. La intervenció s’ha efectuat , per sorpresa i sense un requeriment previ dialogat per tal de desallotjar als estudiants que hi eren tancats des del 20 de novembre per protestar pel pla Bolonya. Per altra banda, al llarg de tot el dia i en diferents llocs de la ciutat s’han produït diverses actuacions policials dirigides contra aquells estudiants que protestaven per la l’actuació policial i la seva contundència.
S’han produït desenes de ferits i un número indeterminat de persones detingudes. Molts dels contusionats han estat persones absolutament alienes a la protesta que es trobaven, accidentalment, en el lloc dels fets. Entre els persones ferides s’hi troben diversos fotoperiodistes (El Periódico, Vilaweb, El Punt, ADN, La Vanguardia, ABC, Agència EFE, Catalunya Ràdio...), reporters i càmeres de televisió que estaven cobrint l’esdeveniment així com nens i persones de la tercera edat.