Barcelona

[Actualització 16 de juliol, 10:45 h] Confirmat, la Rimaia 3 ha estat desallotjada. Segons informa un post aparegut a Indymedia Barcelona: "Nou desallotjament en menys de 48 hores. Avui a les 6 de la matinada els mossos d'esquadra han desallotjat la nova Rimaia situada al número 454 de Gran Vía i okupada ahir mateix. Aquesta actuació policial es succeeix en només 48 hores del desallotjament de l'anterior Rimaia a Gran Via 550. Hi han dues noves detencions. Avui al matí pasen a disposició judicial les detingudes del dimecres. "

[Actualització 16 de juliol 08:00h] Sembla ser que la nova Rimaia està sent desallotjada.

[Actualització 14 de juliol, 22.30h] Després de la manifestació de protesta d'aquest vespre, on han participat diversos centenars de persones, s'ha ocupat un altre edifici, aquest cop a la Gran Via nº 454, <M> Rocafort.

[Actualització 14 de juliol 21:15h]. Segons un post aparegut a Indymedia, aquest matí s'han desallotjat també el centre social okupat La Bankarota i Els Pisos de Cornellà. També s'haurien desallotjat 3 cases okupades al barri de Vallcarca.

[Actualització 14 de juliol 12:15h]. L'Accent.cat informa de càrregues de mossos d'esquadra contra les persones concentrades al davant. El total de persones detingudes pujaria a 10.

[Actualització 14 juliol, 11:30 h]: La Haine Barcelona, que està fent un seguiment al minut, informa de vuit detencions entre les persones solidàries concentrades.

Ara mateix continua el desallotjament de La Rimaia a Gran Vía 550. Es demana suport!! CONCENTRACIÓ AL CARRER ARA MATEIX - GRAN VIA, 550 METRO URGELL

Després de patir un desallotjament el 2 de febrer al c/Casanova 17, avui, 14 de juliol, altra vegada ha vingut la brigada dels mossos d'esquadra a treure'ns de Gran Vía 550. Després de mesos de treball per rehabilitar l’espai abandonat per la saga Guerrero Gilabert – coneguts per nombroses denúncies d'assetjament immobiliari, per estar dins el procés judicial del cas Pretòria i per controlar Gaesco, líders en la inversió bursàtil - els mercenaris del capital han actuat i ens han fet fora d'un edifici del barri i pel barri.

El passat dos de febrer va ser desallotjada la Rimaia de la seva primera seu, al carrer Casanova de Barcelona. Al dia següent va obrir-ne una de nova, a la Gran Via 550 de Barcelona, on continuen realitzant tota mena d'activitats.Els companys de la Rimaia han publicat un manifest "Nosaltres o ells", que va ser llegit des del balcó de la nova seu el passat 15 de maig durant la manifestació en defensa de la Rimaia, manifest que pensem que conté moltes idees absolutament compartibles, i per tant, us el reproduïm. Som nosaltres o són ells. No hi ha terme mig, ni cap mena de mediació possible entre els causants de l'actual situació i aquells que volem canviar-la. Pensem especialment en aquelles "esquerres" que donen suport a governs d'"esquerres" que ens estan aplicant unes mesures, que no en són gaire d'esquerres, precisament. Ara que s'apropen el·leccions tornaran a fer la papallona i a disfressar-se com dels nostres, quan els seus actes durant els darres anys a les diferents administracions que han anat trepitjant, mostren ben clarament de quin bàndol estan. Del d'ells, per si no ha quedat prou clar.

Tal i com ja era fàcil de preveure, l'ensopegada del govern municipal de Barcelona, encapçalat per Jordi Hereu i format per PSC i ICV-Verds, ha estat monumental en el tema del referèndum sobre el futur de l'avinguda Diagonal. Amb una participació ridícula (12%), la victòria de l'opció C (no fer res) ha estat aclaparadora (80%), tot i els esforços de l'ajuntament per amagar aquesta opció als votants. En comptes de dimitir, i com sembla que algun cap s'havia de tallar, Hereu ha cessat el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, el qual només ha durat tres setmanes al davant del districte de Ciutat Vella.

Sorprèn que l'Ajuntament hagi malgastat 3 milions d'euros en una votació farcida d'errades, on era fàcil suplantar la identitat d'un elector i fins i tot el propi alcalde va mentir de manera descarada per tal de fingir que havia votat quan no ho havia pogut fer per problemes tècnics. Tot això, clar, amb l'acostumada contractació de l'empresa privada per tal d'organitzar el procés, empresa que serà l'única que hi ha guanyat alguna cosa.

A banda del nyap que ha suposat l'organització del procés, cal fer esment de com estava viciada la qüestió de fons. Perquè l'aparent debat sobre el model de carrer i sobre el debat entre l'automòbil particular i el transport col·lectiu amagava, en realitat, un procés de privatització del transport públic. La victòria de les opcions A i B implicaven que el transport públic per la Diagonal seria traspassat a una empresa privada, la qual es quedaria amb els beneficis després de què l'ajuntament, amb els impostos de tot, hagués remodelat l'avinguda. La vella història de sempre: inversions públiques, guanys privats. Això és el que ens explica l'arquitecta i urbanista Ada Llorens al següent article.

Una de les característiques del neoliberalisme és la submissió dels poders públics davant dels poders econòmics. Fa anys que en veiem exemples d'això, tot i que últimament es multipliquen: la submissió de l'actual ministre d'indústria Miguel Sebastián als lobbys energètics, lobbys mediàtics i discogràfics, per no parlar de la que practica amb els ex-monopolis telefònics que es resisteixen a deixar de ser-ho.

O la submissió de l'ex-ministre d'indústria i actual president de la Generalitat José Montilla davant de FECSA-ENDESA. En qualsevol altre país, com explica Vicent Partal a la seva columna de Vilaweb, seria el president de la Generalitat qui cridaria al seu despatx als responsables de l'actual desgavell elèctric per cridar-los a l'ordre. Aquí ha de ser el president qui hagi d'anar a la seu de les elèctriques a oferir col·laboració, mentre desenes de milers d'usuaris porten més de tres dies sense llum. I a sobre, a la roda de premsa de FECSA-ENDESA celebrada ahir 11 de març, aquesta empresa elèctrica declara que encara no garanteix el retorn a la normalitat fins la setmana pròxima, i tira pilotes fóra tot i carregant contra els opositors a la línia de Molt Alta Tensió (MAT), tot i que els batlles dels municipis afectats i la mateixa companyia han anunciat que els danys estaven a la xarxa secundària, no precisament a la xarxa d'alta tensió. Es poden permetre perfectament fer aquestes declaracions -que cadascú les jutji com consideri convenient-, probablement mai no els passarà res per aquest desgavell, si ni tant sols les esquerres de debó reivindiquen que la llum torni a ser un servei públic de titularitat pública.

Ningú discuteix el caràcter d'excepcionalitat d'un episodi metereològic com aquest, però sí la imprevisió absoluta que va fer que es paralitzés la vida del país. Potser la part més tragicòmica d'aquesta història és que la nevada agafés a l'actual conseller d'interior a Mallorca, o que mentre el sr. Boada anava anunciant que no quedava ningú aïllat desenes de persones que sí que ho estaven a trens i carreteres estiguessin trucant a diverses ràdios desmentint aquestes afirmacions. Però no fem broma amb això: ja hi ha hagut alguna mort: com a mínim pel fum dels generadors.

A Barcelona, la situació va ser caòtica per la imprevisió de les autoritats, també les municipals. Us reproduïm el comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) on es denuncia aquesta imprevisió.

Cada cop que el Ferran Aisa em diu que és a punt de treure un llibre, m’esgarrifo i em reservo unes quantes hores –unes quantes vol dir moltes- per llegir-lo perquè fins ara no he trobat ni una de les seves obres que m’hagi avorrit, que m’hagi deixat indiferent o que no m’hagi aportat informacions que desconeixia sobre temes que acostumen a interessar-me, cadascuna d’elles amb els matisos que calgui, és clar.

El darrer llibre me’l va anunciar a la Catalunya del Nord una nit que vam coincidir casualment a la terrassa d’un bar on tocava el grup Blues de Picolat. La veritat és que el títol amb què em va presentar la nova criatura: “República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)”, no em va fer ni fred ni calor. Un altre llibre sobre Barcelona, la guerra i tot plegat, vaig pensar, i em vaig interessar més per les seves noves investigacions junt amb la Mei Vidal aquell a qui ells dos van batejar com l’”home entusiasta”, Joan Salvat-Papasseit. Avui, però, he acabat la lectura del llibre sobre l’Ajuntament de Barcelona del 31 al 39 del segle passat i he d’afirmar que aquest és un altre llibre que obre espais no transitats i que aporta mil i una informacions interessantíssimes sobre quelcom que sembla mentida que abans no hagi estat estudiat així, sobre la gestió de la institució de l’Ajuntament durant la República, la Guerra i la Revolució.

L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat la privatització del Centre d'Informació i Recursos per a les Dones, impulsant el que serà el seu nou model de gestió municipal: que els serveis deixin de ser prestats directament per treballadors municipals per a concedir-lo a empreses privades o associacions subcontractades. S'ha de fer notar que aquest cas en concret està sent impulsat per Elsa Blasco (regidora de Dones i Joventut pel grup ICV/EUiA). De fet el regidor d'ICV Ricard Gomà ha declarat dues vegades en reunions mantingudes amb la secció sindical a l'ajuntament de CGT que "desconeixia el cas", una manera simple de negar els problemes. Us reproduïm el manifest elaborat per la secció sindical de CGT a l'ajuntament de Barcelona.

El maig del 2006 un col·lectiu de persones organitzades a la Xarxa per la PHRP (Promoció d'Habitatge Realment Públic) va ocupar dos immobles situats als carrers Magdalenes i Amargós del districte barceloní de Ciutat Vella per denunciar i fer front a les dificultats per accedir a un habitatge digne, les situacions d'assetjament immobiliari que es viuen a Ciutat Vella, la manca d'espais per al desenvolupament d'iniciatives socials crítiques i la creixent gentrificació del barri representada per l'expulsió dels seus habitants i activitats, progressivament substituïdes per infraestructures orientades al turisme (hotels, apartaments turístics, locals d'oci i nous eixos comercials,...).

En aquell moment, la majoria de pisos dels dos immobles eren buits, llevat d'un parell on encara hi vivien persones jubilades amb contractes de lloguer de renda antiga, i que patien assetjament immobiliari per part de la propietat, Hotels Catalònia, per tal que se n'anessin de casa seva i poder procedir a l'endorracament de les dues finques. La seva intenció era fer-hi un hotel, un més, pel qual ja tenia la llicència. Ara, com informa l'ES Magadelenes al següent comunicat, les persones que patien assetjament han trobat una solució i la llicència hotelera s'ha suspès, però resta el perill de desallotjament de l'Espai Social.

Com ja sabem i sovint patim, el model Barcelona, d'una ciutat basada en el turisme i en els habitants "d'alt estànding", genera exclusió, pobresa, marginalització i expulsions. Hem volgut recuperar BCN Thematic Park, documental sobre Barcelona realitzat a finals de l'any passat per Marc Almodóvar. En paraules dels companys de Turiscopia: "un documental crític amb el model de ciutat turística barcelonina, donant una especial atenció a les problemàtiques sorgides al voltant de l'habitatge i la precarietat laboral." [Per qui vulgui comparar aquest vídeo amb la visió de Barcelona impulsada per l'Ajuntament, us enllacem amb un vídeo realitzat per l'Àrea de Promoció Econòmica del'Ajuntament de Barcelona al 2007. Avís, cal estómac]

Via el nostre formulari de publicació rebem aquest article d'Esther Vivas sobre el rebuig al parlament de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) contra els transgènics. Aquí teniu el vídeo amb el debat realitzat al Parlament el passat 2 de juliol. Us reproduïm el vídeo de la manifestació del passat 28 de juny a Barcelona en suport a la ILP realitzat pels companys d'"Okupem les Ones".

Ens arriba el vídeo reatlitzat des de la campanya contra l'Hotel Vela, hotel de luxe construit a la Barceloneta, en terrenys públics (i guanys privats, és clar), darrer episodi de l'especulació i d'un model de ciutat feta d'esquenes a les vides dels seus veïns.

L’Hotel Vela serà a l’octubre (si ningú ho impedeix) una nova fita en la carrera desbocada de construcció d’hotels de gran luxe. Amb els seus 99 metres i 26 pisos d’altura afegirà 470 habitacions a les més de 4500 (majoritàriament de 4 i 5 estrelles) que s’han construït en els últims dos anys i a les més de 30.000 que s’ofereixen a la ciutat de Barcelona i que han convertit en invivibles, per la invasió turística, alguns dels seus barris.

L’Hotel Vela s’està construint a 20 metres de la línia del mar. Tot i que la Llei de Costes prohibeix construir a menys de 100 metres, l’hotel se salta aquesta normativa perquè s’aixeca en terrenys del Port de Barcelona (i segueix la Llei de Ports, que permet construir infraestructures i equipaments a menys distància). És a dir, en terrenys públics es construeix un suposat “equipament” de capital i gestió privats per a ús i gaudi dels que puguin pagar els 289 euros/nit que costa l’habitació més “econòmica”.