Barcelona

En paraules del mateix Ateneu Enciclopèdic Popular "Us adjuntem un manifest que repassa totes les anades i vingudes, tots els mareigs institucionals patits per l’Ateneu i que confirma la nostra determinació en continuar lluitant per recuperar allò que li fou expoliat a la classe obrera d’aquesta país.

Acabar amb la cultura obrera.... a base de burocràcia. Tornem a la càrrega amb la denúncia de l’incompliment del conveni que havia de dotar de una seu digna l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el seu importantíssim fons documental, testimoni de la cultura i les lluites de la classe obrera."

L’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) fou fundat l’any 1902 per dos obrers, Eladi Gardo i Josep Tubau, i un estudiant de 22 anys, Francesc Layret, a la casa d’aquest últim.

Posteriorment, l’AEP va establir la seva seu al Carrer del Carme No 30 on ocupava 4 pisos, de més de 100 m2 cada un, i els baixos. A més, disposava d’un pis al carrer Portaferrissa, d’un xalet a la Molina, espoliat pels falangistes i avui ocupat per la Generalitat, i d’un terreny a les Rambles cantonada amb Pintor Fortuny, on actualment hi ha un hotel. Comptava amb una important biblioteca i amb diverses seccions – Literatura i Belles Arts, Economia, Naturista, l’Escola Nocturna d’Estudis Mercantils i d’Idiomes,...- on els socis realitzaven les seves activitats, tenint en total més de 25.000 afiliats.

Dissabte passat va ser reocupada per quarta vegada la Rimaia (notícia a Vilaweb), que serà la seu de les jornades "Revolució 3D". Us reproduïm l'article de Manu Simarro (@manusimarro) publicat al web del setmanari Directa ( @La_Directa).

Diversos col·lectius de Barcelona han preparat a partir d'avui unes jornades que han anomenat Revolució 3D i que tindran lloc a diversos espais autogestionats de la ciutat amb l'objectiu d'“enllaçar alternatives” i passar al contraatac. En el marc d'aquestes activitats, avui a la tarda centenars de persones han participat de la reobertura del centre social la Rimaia ubicat a la Ronda de Sant Pau 10 de Barcelona. L'immoble ha estat desallotjat en quatre ocasions al llarg de la seva història, però en tots quatre casos ha tornat a quedar tancat i abandonat. “Ens volen fer fora a la força, i ho estan aconseguint. Estan convertint el centre de la ciutat en el pati dels nens rics i els turistes adinerats. Ha arribat l'hora de contraatac”, resa un dels bàners promocionals de les jornades que tenen lloc el 13, el 14 i el 15 d'abril.

El passat dimecres 19 de desembre investigadors de l'àrea de la recerca científica es van manifestar a Palau Reial de Barcelona, tallant la Diagonal durant 15 minuts. Us reproduím l'article "La ciència perd la paciència", de Maria Ortuño, publicat al Setmanari La Directa (@la_directa).

Prop de 300 persones s'han concentrat aquest matí a Palau Reial, Barcelona (Campus Diagonal) per protestar per les retallades pressupostàries que afecten la recerca a Catalunya i l'Estat Espanyol. Treballadors i treballadores de l'àrea de les Ciències, la majoria de menys de 35 anys, amb o sense contracte, sobre els quals recau una part essencial de la investigació que es realitza als centres i departaments del Campus Diagonal (CSIC, Universitat de Barcelona i Universitat Politècnica de Catalunya). També s'han unit a la protesta estudiants d'últims anys de carrera i part del professorat universitari.

Article de Jesús Rodríguez per al setmanari @La_Directa.La tormenta política s'ha iniciat, però en Felip Puig es nega a dimitir, ERC es nega a demanar la seva dimissió i s'esperen noves evidències.

La Brigada Mòbil de Mossos d'Esquadra utilitza dos tipus d'escopetes. La Franchi convencional amb bales de cautxú de 54 mm de diàmetre i uns 80 grams de pes, que llança projectils a una velocitat superior als 700 km/h (després d'un fort soroll del cartutx impulsor) i que reboten després d'impactar, i les escopetes GL-06, provinents de la indústria militar i que llancen projectils de 40 mm (amb un soroll més discret i sec), més lleugers i que quan impacten no reboten. Està acreditat que ambdós tipus d'armes han provocat greus lesions als ulls. L'ús de la Franchi és l'origen dels set casos documentats a Catalunya abans de la lesió d'Ester Quintana. La GL-06 s'utilitza des de fa poc més d'un any a casa nostra i, per tant, hi ha menys casos documentats de les seves conseqüències. A França, però, un noi també va perdre l'ull per l'impacte d'un d'aquests projectils que, suposadament, són menys lesius.

Us reproduïm el següent comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) sobre la posada en marxa de la nova xarxa ortogonal d'autobusos de la ciutat.

Després que la proposta de xarxa ortogonal portés uns quants anys sobre la taula de treball del consistori, finalment es posa en marxa. Durant aquest temps, la Favb sempre ha valorat positivament aquesta aposta basada en la racionalització de la xarxa per aconseguir un augment de la mobilitat en el transport públic. És, per tant, una aposta en favor del transport públic que creiem que ha de ser feta amb decisió, amb la infraestructura necessària i sense demores ni vacil·lacions injustificables.

Donat que l’espai de la ciutat destinat a la mobilitat és lògicament finit, l’aposta pel transport públic en superfície comporta inevitablement la disminució de l'espai per al cotxe privat. Els recels que provoca aquest fet ens recorden les crítiques que dècades enrere es feien cada vegada que es volia convertir un carrer en zona per a vianants. El temps sempre acaba donant la raó els qui apostem per una ciutat sostenible.

Us reproduïm la següent notícia, el·laborada per la redacció del Setmanari La Directa i publicada al seu web el passat dijous 5 de juliol.

L'administrador de finques i propietari Josep Ramon Bassas Miquel ha estat condemnat a tres anys de presó i 18.000 euros d'indemnització per un delicte de coaccions derivat de l'assetjament immobiliari contra Rosa Talón, llogatera del número 81 del carrer Rogent, que ha patit tot tipus d'abusos durant més de 16 anys. Aquesta és la primera sentència amb una condemna tan alta per assetjament immobiliari (coaccions) de l’Estat espanyol.

Seguint amb l'anàlisi de la passada vaga general i pel que fa al seu tractament mediàtic, particularment per tot allò relacionat amb els incidents que van haver-hi, us reproduïm l'article "Barcelona, capital mundial dels avalots?" també de Media.cat (@MediacatCat).

Els incidents violents que van monopolitzar la cobertura de la vaga general del passat dijous van estar sobredimensionats? Les espectaculars imatges de contenidors cremant i l’Starbucks reduït a cendres indicarien, a primer cop d’ull, que eren suficientment greus com per passar per davant la mobilització pacífica de centenars de milers de persones arreu dels Països Catalans, en manifestacions històriques a moltes poblacions. Però a mida que la bola es va fent més grossa –ahir mateix dos dels quatre diaris impresos a Barcelona dedicaven el seu titular de portada a aquests fets- i fins i tot s’anuncien mesures legislatives especials, potser cal demanar una mica més de prudència. El mateix ministre espanyol de l’Interior, el català Jorge Fernández Díaz, temia que Barcelona es converteixi en “capital mundial dels antisistema”. Per la seva banda, el Conseller d’Interior, Felip Puig, ho va qualificar com “l’expressió de violència urbana més gran que hem tingut mai a Catalunya”. Però, n’hi ha per a tant?

Tal i com informa el setmanari La Directa, el passat dia 25 de gener, la unitat ARRO dels mossos d'esquadra va carregar al barri de la Sagrada Família de Barcelona contra manifestants pel dret a l'avortament, per tal de deixar pas lliure a una manifestació "pel dret a la vida" organitzada per entitats com Hazte Oir i similars. Es dona el cas que la manifestació ultra-catòlica va coincidir amb una assemblea veïnal que es celebrava davant de la marxa catòlica. Tot i que afortunadament no s'han de lamentar ferits de consideració, algunes de les companyes agredides es van retirar amb fortes contusions. Us reproduïm el comunicat "Crònica de les agressions a veïns i veïnes per part del mossos d'esquadra" de l'Assemblea de Drets Socials de la Dreta de l'Eixample.

El passat dimecres 25 de gener l’Assemblea de Drets Socials de l’Eixample es va celebrar, com cada dimecres, al final de l’avinguda Gaudí. En aquesta ocasió, però, coincidia en el temps i l’espai amb una manifestació que, cada mes, diversos grups catòlics fonamentalistes (Hazte Oír, Derecho A Vivir, Asociación de Víctimas del Aborto, etc.) convoquen en contra del dret de les dones a l’avortament.

Actualització 7 de gener 16:45 hores. Entrevista del setmanari la Directa a un noi que denuncia haver estat apallisat al CIE de la Zona Franca. Ha aparegut una primera convocatòria per demà dia 8 de gener a les 19 hores davant del CIE de la Zona Franca (Carrer 4 entre carrers E i D, Zona Franca de Barcelona, es pot arribar amb el bus 109).

El matí del dia de Reis ha mort un noi de 21 anys originari de Guinea-Conakri al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca. Segons el forense es tractaria d'una "mort súbita". El diari Público informa de que s'hauria reforçat la presència policial al voltant del centre, mentre que el diari 20 minutos informa de que un terç de les persones detingudes al CIE han iniciat una vaga de fam per la mort d'aquet noi. Us reproduïm la notícia apareguda al web del Setmanari la Directa.

Segons ha informat via telefònica a les vuit del matí un pres del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca i ha confirmat la Delegació del Govern a Catalunya passades les dotze del migdia, un noi de 21 anys originari de Guinea-Conakri ha mort la passada nit dins d'una de les cel·les del recinte en circumstàncies no aclarides. El jove havia arribat a Barcelona provinent del centre d'internament de Melilla, on havia estat tancat després d'arribar en patera a les costes espanyoles. Els companys de la galeria, –mitjançant crits de cel·la a cel·la– han informat que el jove havia demanat assistència mèdica ahir, però que la manca d'un traductor va fer que els agents de policia que custodien el recinte no comprenguessin el contingut concret de la demanda. Aquests companys parlen de "negació de socors i passivitat dels policies", ja que si haguessin fet l'esforç de traduir les paraules del jove guineà haurien comprés que es trobava en mal estat de salut. La situació es va anar deteriorant al llarg de la nit i, segons fonts oficials, no va ser fins passada la mitjanit que els vigilants van adonar-se de la gravetat del cas, i va ser aleshores quan van trucar a dues ambulàncies medicalitzades del SEM. El jove en aquell moment ja tenia greus dificultats per a respirar i tot i els intents de reanimació va morir en pocs minuts. La raó oficial de la seva defunció segons el metge forense que ha certificat la mort és "mort súbita". Es dóna la circumstància que en aquesta instal·lació no hi ha servei d'assistència mèdica durant les hores nocturnes, i per tant, totes les emergències han de ser ateses mitjançant ambulàncies. La decisió de trucar o no a una ambulància depèn del criteri dels funcionaris policials que en aquell moment estiguin de guàrdia, uns agents que no han de tenir forçosament cap coneixement sanitari.