Si alguna cosa no ha canviat en aquests temps de crisi és el discurs que fan servir tota mena de suposats "especialistes" que s'afanyen a presentar-nos les seves consignes com la conclusió de profundes anàlisis d'una ciència econòmica que ja sospitem que no existeix. S'han passat anys recitant el mantra de "flexibilització, modernització, competitivitat", això sí, posant un to de veu molt convençut i expressant-se amb l'arrogància de qui sap que l'enemic (la classe treballadora) ha estat derrotat i és incapaç de plantar cara. Incapaç de sortir-se'n d'aquest catecisme de l'economista neoliberal, el president del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ens acaba de "sorprendre" amb la seva "innovadora" proposta: abaratir l'acomiadament. Costa d'entendre que tants anys d'estudi només donin per això: fa vint o trenta anys que els de la seva colla repeteixen el mateix. Ja cansen.
Darrerament es poden veure enganxines amb el text "Botín, devuélvenos nuestros ahorros!" a façanes i caixers automàtics del Banc Santander. I és que aquest banc s'ha afegit a la pràctica que es va batejar com a corralito a l'Argentina: determinats clients que van invertir en un fons immobiliari no poden treure els seus diners del banc. Per saber-ne més d'aquest banc, i de les seves pràctiques a l'actual context de crisi, presentem un article aparegut a l'edició càntabra del periòdic 