19J

La manifestació del 19 de juny ha estat un èxit indiscutible que ha aplegat, només a la ciutat de Barcelona, entre 100.000 i 200.000 persones segons diferents càlculs. L'èxit encara és més gran si es té en compte la campanya política i mediàtica de descrèdit llençada tant des dels partits i el govern com des dels grans mitjans de comunicació afins a l'entramat polític, empresarial i bancari que governa el país. El motiu de la manifestació era l'anomenat Pacte de l'Euro, que consisteix en un seguit de mesures imposades pels governs de tota la Unió Europea per tal de desmantellar definitivament l'estat del benestar, la qual cosa provocarà un empitjorament generalitzat de les condicions de vida de la població.

S'ha recordat aquests dies que ja durant la Segona República es va dir allò de "o justícia social o Guàrdia Civil". Doncs bé, sembla que el govern de Convergència i Unió, veient l'actuació del conseller d'Interior Felip Puig, ha triat ja la seva opció entre aquestes dues alternatives. A més, el senyor conseller ha declarat que estudia demanar a l'empresa Youtube que siguin censurats els vídeos que molts manifestants estan publicant i que donen testimoni de la brutalitat policial i de la presència d'infiltrats. De fet, s'ha pogut comprovar com alguns d'aquests vídeos han estat ja retirats i s'han hagut de tornar a publicar de nou.

Una de les figures públiques que poden representar millor la campanya d'assetjament per part del responsable de la policia és l'Arcadi Oliveres, professor d'economia a la UAB i membre de Justícia i Pau, el qual ha estat amenaçat pel conseller de denunciar-lo només per dir una obvietat: que molts exemples històrics demostren que una de les tasques de la policia és infiltrar provocadors per tal de reventar moviments de transformació social. Aquesta amenaça de denúncia ha provocat un moviment de solidaritat amb l'Arcadi Oliveres materialitzat en un manifest que reproduim tot seguit. I, finalment, cal remarcar, tal com diu l'Arcadi en aquest vídeo, que la classe política contra la qual ens manifestem només és la pantalla darrere la qual s'amaga l'autèntic poder que ens ha dut a aquesta situació: les grans corporacions empresarials i financeres.