Territoris

[Actualització 16 de juliol, 10:45 h] Confirmat, la Rimaia 3 ha estat desallotjada. Segons informa un post aparegut a Indymedia Barcelona: "Nou desallotjament en menys de 48 hores. Avui a les 6 de la matinada els mossos d'esquadra han desallotjat la nova Rimaia situada al número 454 de Gran Vía i okupada ahir mateix. Aquesta actuació policial es succeeix en només 48 hores del desallotjament de l'anterior Rimaia a Gran Via 550. Hi han dues noves detencions. Avui al matí pasen a disposició judicial les detingudes del dimecres. "

[Actualització 16 de juliol 08:00h] Sembla ser que la nova Rimaia està sent desallotjada.

[Actualització 14 de juliol, 22.30h] Després de la manifestació de protesta d'aquest vespre, on han participat diversos centenars de persones, s'ha ocupat un altre edifici, aquest cop a la Gran Via nº 454, <M> Rocafort.

[Actualització 14 de juliol 21:15h]. Segons un post aparegut a Indymedia, aquest matí s'han desallotjat també el centre social okupat La Bankarota i Els Pisos de Cornellà. També s'haurien desallotjat 3 cases okupades al barri de Vallcarca.

[Actualització 14 de juliol 12:15h]. L'Accent.cat informa de càrregues de mossos d'esquadra contra les persones concentrades al davant. El total de persones detingudes pujaria a 10.

[Actualització 14 juliol, 11:30 h]: La Haine Barcelona, que està fent un seguiment al minut, informa de vuit detencions entre les persones solidàries concentrades.

Ara mateix continua el desallotjament de La Rimaia a Gran Vía 550. Es demana suport!! CONCENTRACIÓ AL CARRER ARA MATEIX - GRAN VIA, 550 METRO URGELL

Després de patir un desallotjament el 2 de febrer al c/Casanova 17, avui, 14 de juliol, altra vegada ha vingut la brigada dels mossos d'esquadra a treure'ns de Gran Vía 550. Després de mesos de treball per rehabilitar l’espai abandonat per la saga Guerrero Gilabert – coneguts per nombroses denúncies d'assetjament immobiliari, per estar dins el procés judicial del cas Pretòria i per controlar Gaesco, líders en la inversió bursàtil - els mercenaris del capital han actuat i ens han fet fora d'un edifici del barri i pel barri.

El passat 12 de juliol va aparèixer aquest comunicat al lloc web d'Indymedia Barcelona.

"Comunicat 12 de juliol

Avui, 12 de juliol de 2010, desenes de persones hem sabotejat dos camps experimentals de blat de moro transgènic propietat de Syngenta situats al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Hem destruït l’experiment transgènic a cel obert de Syngenta perquè entenem que aquest tipus d’accions directes són la millor manera de respondre a la política de fets consumats per mitjà de la qual la Generalitat, l’Estat i les multinacionals biotecnològiques duen dotze anys imposant-nos unilateralment els organismes modificats genèticament (OMG) en l’agricultura i l’alimentació.

Si haguéssim d'escollir un símbol visible que representés tot el procés d'especulació, gentrificació, expulsió de veïns i corrupció lligada a les polítiques urbanístiques que ha tingut lloc a Barcelona durant els últims anys, aquest seria l'hotel. És per això que un seguit de col·lectius han convocat per aquest dissabte 10 de juliol a les 11 hores un itinerari per diferents hotels de Ciutat Vella que han esdevingut emblemes d'aquestes polítiques. El punt de sortida de l'itinerari: al Palau de la Música, on tenien el propòsit de fer un altre hotel.

Presentació

Barcelona i, molt especialment Ciutat Vella, viuen sota una pressió turística sense precedents. Aquesta situació està contribuint a culminar una sèrie de processos d'elitització (gentrificació) que devasten la qualitat de vida veïnal dels barris i la riquesa del seu patrimoni històric, cultural i paisatgístic. Els seus efectes, que retallen dràsticament les possibilitats d'accés a l'habitatge i les capacitats d'ús de l'espai públic, sempre han format part de les preocupacions de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella i de les entitats que la integrem. Per això volem oferir un espai on compartir experiències i coneixements, que permeti prendre partit en qüestions transcendentals que afecten molt directament la vida de les persones a la ciutat. Aquest espai es materialitza en el projecte que presentem aquí.

Emulant les incomptables rutes turístiques que, en autobús, en bicicleta o a peu, recorren diàriament el llarg i ample de Ciutat Vella, l’itinerari Gran Hotel Barcelona s'ha concebut com un instrument cívic de coneixement i sensibilització que vol revisar críticament els efectes que té sobre el teixit social i el teixit urbà l'aplicació d'un model de ciutat que ha fet de la indústria turística i hotelera una de les seves prioritats fonamentals. L'itinerari no qüestiona els beneficis socials i culturals d'una Barcelona oberta al món i a un turisme responsable, que l'estimi, la conegui i la respecti. Tampoc la riquesa econòmica que pot generar un turisme de qualitat, sobretot en aquests difícils temps de crisi. L'itinerari vol posar en tela de judici un model de ciutat dedicada exhaustivament al monocultiu d'un turisme insostenible, que la depreda i la banalitza, que porta irremissiblement a l'esgotament dels seus atractius. Contra l'argument que defensa a ulls clucs la riquesa i els llocs de treball generats pel turisme sense fer balanç dels costos socials i culturals que comporta, l'itinerari vol posar en dubte el repartiment d'aquesta riquesa i vol denunciar la precarietat i la temporalitat que caracteritzen aquests llocs de treball.

L’Itinerari Gran Hotel Barcelona permetrà visitar i conèixer en profunditat i amb rigor alguns dels casos més representatius de l'impacte que les explotacions hoteleres estan tenint sobre l'habitatge, el patrimoni i la diversitat social, comercial i cultural de Ciutat Vella. El seu objectiu principal és comprendre globalment, a través del coneixement de cada cas concret, en què consisteix exactament aquesta pressió que la indústria hotelera, en connivència amb l'administració pública, està exercint sobre el territori i sobre les persones que l'habiten. Al llarg del recorregut es vol, per una banda, fer una descripció crítica i analítica de cadascun dels casos emblemàtics seleccionats i, per l'altra, donar veu a les lluites i reivindicacions veïnals i comunitàries que han desencadenat.

CCOO ha tornat a donar un pèssim espectacle de què entenen ells per "unitat" davant de la patronal en aquests moments de crisi, assaltant els locals de CGT a Via Laietana. Com si no n'hi haguessin, en aquests moments, de problemes més importants on haurien de posar-hi atenció, que la reivindicació d'uns locals sindicals ...que ja estan ocupats per un altre sindicat des de fa més de vint anys.

Nosaltres no caurem aquí en el parany verbal de considerar equivalents agressor i víctima, ni de considerar que la CGT, pel sol fet de defensar-se de l'agressió, està donant un pèssim espectacle amb la que està caient. L'espectacle, trist i pèssim, l'està donant l'organització que ha decidit expulsar CGT dels locals que ocupa des de fa més de vint anys. A tot això, CGT ha decidit defensar-se de l'agressió i tot sembla indicar que no serà desallotjada tant fàcilment com d'altres espais.

És molt trista la situació actual de l'esquerra radical d'aquest país, i molt bona part dels seus problemes són per mèrits absolutament propis. Però s'ha de reconeixer també el trist paper de les organitzacions "tradicionals" de l'esquerra (PSUC-ICV, CCOO, etc) en la destrucció sistemàtica de qualsevol possibilitat  realment transformadora, evitant amb molta mà esquerra que els creixin nans per l'esquerra, sobretot en moments de crisi, quan toca fer de bomber i reeditar un altre cop Pactes de la Moncloa, malgrat el paripé pressumptament contestatari d'una vaga amb retard i amb silenciador. Hem vist uns quants exemples al llarg de la història, i creiem que ara estem veient, un altre cop, tristament, un exemple més. Ens preguntem com encara pot haver-hi gent "dels nostres" que doni peixet, convidant a jornades, xerrades, etcètera, a organitzacions com CCOO o ICV. Un bon indicador per saber qui som realment "nosaltres" i qui són veritablement "els nostres".

Us reproduïm els comunicats de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de CGT i el de la Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya.

Podeu escoltar l'entrevista realitzada per Manuel Márquez de Kaosenlared.net a Bruno Valtueña (secretari general de CGT de Catalunya) [mp3 - 4.8 Mb].

L'acusació popular en el cas Millet-Palau de la Música ha fet públic el següent comunicat arran de l'entrada en presó de Fèlix Millet i Jordi Montull. Com bé s'hi diu, al comunicat, és important evitar el parany que determinades institucions i figures polítiques intenten fer: presentar aquests dos personatges com uns monstres de la corrupció i que facin de bocs expiatoris per tal de desviar l'atenció de la qüestió de fons: que la corrupció és sistèmica. Aquests dies, determinats càrrecs públics, a les seves declaracions com a testimonis, han insistit en l'honestedat de la seva actuació i que ells no hi són implicats. Bé, potser sigui veritat que determinats alts càrrecs són tècnicament innocents i no han participat en el saqueig. Però la qüestió de fons és: de debò no sabien res?  No feien la vista grossa? Costa de creure des que l'ex-president Pasqual Maragall va dir al Parlament allò del 3%. I també costa de creure perquè fa molt de temps que determinades persones i col·lectius, sense l'accés privilegiat que tenen alguns a determinades informacions, denunciaven aquestes pràctiques, denúncies que eren sistemàticament ignorades per la classe política i pels seus mitjans de comunicació. Una bona mostra n'és l'article que reproduim després del comunicat, titulat L'hotel del Palau, una martingala de l'estil de Porcioles, que va publicar la periodista Maria Favà al número 116 de la revista Carrer, editada per la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.

Presó per Millet i Montull

Malgrat mai ens ha alegrat que ningú entri a la presó, malgrat seguim dubtant que les presons de l’Estat compleixin una funció rehabilitadora absolutament oblidada, malgrat conèixer que els centres penitenciaris han esdevingut un espai de reclusió punitiva de la pobresa i els petits delinqüents, cal afirmar que la presència al carrer de Fèlix Millet i Jordi Montull -sense cap mesura cautelar– resultava un insult constant pel conjunt de la ciutadania, que s’ha sentit del tot estafada pel frau del Palau. Un frau fet, en gran mesura, amb el saqueig de cabals públics.

Des d l’acusació popular, enteníem aquesta llibertat incondicional com un incomprensible i insuportable acte quotidià d’impunitat de delictes d’alta volada amb la que havíem de conviure. És per aquest motiu, que des de l’Acusació Popular considerem socialment justa i estrictament ajustada a Dret la presó per a dos delinqüents confessos, que l’estiu passat ja van provar de destruir proves i que han tingut una ampla treva judicial per protegir el seu patrimoni, il·legalment adquirit.

Ara bé, no volem que Millet i Montull siguin els bocs expiatoris que distreguin l’atenció dels responsables polítics d’un sistema de finançament que cada cop més apareix com el veritable cos d’un iceberg que està encara per descobrir-se i amb actuacions anòmales de les administracions públiques. És per això que la FAVB, en representació d’una àmplia xarxa d’entitats, varem presentar-nos com Acusació Popular en aquest cas: per a aclarir totes les connexions i totes les responsabilitats vinculades al mateix. Aquesta feina és i serà llarga i ho sabem.

En uns temps marcats per retallades econòmiques als més febles creiem que l’ètica i l’austeritat, el control dels cabals públics i el rendiment de comptes de la despesa, han de passar al primer pla. Ara que regna l’escepticisme sobre la utilitat de les accions col·lectives cal recordar més que mai que va ser l’acció veïnal empresa des de les entitats de Casc Antic, la que va alertar sobre les irregularitats en una requalificació, la dels edificis veïns al Palau, que avui ja està sota sumari i on representants públics estan cridats a declarar. Cal recordar també que l’Acusació Popular es finança per subscripció popular i que, a dia d’avui, ja ha recaptat de 9.800 euros, 6.000 dels quals aniran destinats a abonar la fiança imposada pels jutjats per poder exercir l’Acusació Popular.

Seguirem impulsant les accions per a exercir el control democràtic i exigir depuració de responsabilitats en el present cas en nom de totes les persones que com nosaltres, des de la indignació i la perplexitat, volem que aquest afer s’esclareixi fins el final, que es rescabali el bé públic malmès i que es retornin tots els diners públics estafats i malbaratats.

Acusació Popular Cas Millet-Palau de la Música

Barcelona, a 18 de juny de 2010

Atenció a la burka perquè serà la peça de roba de moda aquest estiu. I és que agafen ganes de posar-se-la. Ni que sigui per tocar allò que no sóna a aquests consistoris i a aquests responsables municipals que consideren que no hi han qüestions més importants per tractar ara mateix als seus municipis que aquesta d'una peça de roba que amaga moltes coses. Perquè aquest és el rerefons de la qüestió: la burka amaga el cos, però també amaga el fals debat creat sobre la seva prohibició. Amaga la realitat de la crisi, la realitat de la reforma laboral, la realitat en trist resum d'un país que s'està enfonsant després de la estúpida eufòria econòmica fonamentada en la bombolla immobiliària i en la especulació: el fals debat del burka com a macguffin de la crisi.

Però amaga molt més: amaga la creixent islamofòbia i la demonització de la població musulmana i ataca l'elecció voluntària de les dones musulmanes de portar o no hiyab al llarg de la seva vida, perquè serà el hiyab el veritable objectiu futur. Quants dels votants a l'enquesta d'El Periódico del passat 15 de juny saben realment la diferència entre hiyab, burka i niqab i van respondre l'enquesta amb una opinió fonamentada?

Estem veient amb estupefacció com els arguments de Plataforma X Catalunya estan sent agafats pels partits de govern als consistoris (padró municipal a Vic, burka a tants altres municipis) a un ritme tal que aviat veurem com els hi deixen sense ni programa ni perfil propi: perquè haurà estat integrat pels partits tradicionals...

En resum, es tracta d'agafar les dones musulmanes com a bocs expiatoris per amagar la realitat de la crisi i atiar les passions més estúpides i profundes del ciutadà mitjà d'aquest país. Prohibició que suposarà un cert agravi comparatiu, perquè els nazarenos podran continuar circulant tranquil·lament pels nostres carrers, i mai ningú els hi dirà res.

Us reproduïm dos comunicats de SOS Racisme sobre la qüestió : "SOS Racisme alerta el perill que suposen els falsos debats com la prohibició de la burka" i "Arrel la proposta de regulació de l'ús de la burka".

El passat dos de febrer va ser desallotjada la Rimaia de la seva primera seu, al carrer Casanova de Barcelona. Al dia següent va obrir-ne una de nova, a la Gran Via 550 de Barcelona, on continuen realitzant tota mena d'activitats.Els companys de la Rimaia han publicat un manifest "Nosaltres o ells", que va ser llegit des del balcó de la nova seu el passat 15 de maig durant la manifestació en defensa de la Rimaia, manifest que pensem que conté moltes idees absolutament compartibles, i per tant, us el reproduïm. Som nosaltres o són ells. No hi ha terme mig, ni cap mena de mediació possible entre els causants de l'actual situació i aquells que volem canviar-la. Pensem especialment en aquelles "esquerres" que donen suport a governs d'"esquerres" que ens estan aplicant unes mesures, que no en són gaire d'esquerres, precisament. Ara que s'apropen el·leccions tornaran a fer la papallona i a disfressar-se com dels nostres, quan els seus actes durant els darres anys a les diferents administracions que han anat trepitjant, mostren ben clarament de quin bàndol estan. Del d'ells, per si no ha quedat prou clar.

I podríem dir, que, per extensió, de molt bona part del nostre territori. I és que el turisme de "sol i platja" ha estat un motor econòmic molt important a les terres de parla catalana, com ja se sap des dels temps dels estudis de Joan Cals i Yvette Barbaza sobre la Costa Brava. Un turisme però que ha estat uniformitzador, que ha envaït no tan subtilment, ha desertificat i buidat de veïns i activitat veïnal bona part dels centres històrics de les ciutats del litoral, en una guerra lenta entre els seus habitants per una banda i els promotors turístics i les administracions locals per una altra. Ara, un cop tenim en aquestes parts del territori una economia gairebé "de plantació", de monocultiu turístic, que tampoc dóna tanta feina -i a més aquesta no gaire qualificada i per tant mal pagada- però que encareix molt el territori i per tant la vivenda -un dret bàsic que molts habitants de zones turístiques simplement no es poden permetre-  faríem bé de llegir aquesta entrevista i escoltar la intervenció de Joan Buades, investigador del fenomen turístic a Mallorca i autor del llibre "Do not disturb Barceló. Viaje a las entrañas de un imperio turístico", reproduïdes via els companys de l'Ateneu Llibertari Estel Negre de Mallorca. També podem escoltar l'entrevista que  li va realitzar Radio Tas-Tas (Bilbao) el 30 de març de 2010. La podeu escoltar aquí.

Tal i com ja era fàcil de preveure, l'ensopegada del govern municipal de Barcelona, encapçalat per Jordi Hereu i format per PSC i ICV-Verds, ha estat monumental en el tema del referèndum sobre el futur de l'avinguda Diagonal. Amb una participació ridícula (12%), la victòria de l'opció C (no fer res) ha estat aclaparadora (80%), tot i els esforços de l'ajuntament per amagar aquesta opció als votants. En comptes de dimitir, i com sembla que algun cap s'havia de tallar, Hereu ha cessat el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, el qual només ha durat tres setmanes al davant del districte de Ciutat Vella.

Sorprèn que l'Ajuntament hagi malgastat 3 milions d'euros en una votació farcida d'errades, on era fàcil suplantar la identitat d'un elector i fins i tot el propi alcalde va mentir de manera descarada per tal de fingir que havia votat quan no ho havia pogut fer per problemes tècnics. Tot això, clar, amb l'acostumada contractació de l'empresa privada per tal d'organitzar el procés, empresa que serà l'única que hi ha guanyat alguna cosa.

A banda del nyap que ha suposat l'organització del procés, cal fer esment de com estava viciada la qüestió de fons. Perquè l'aparent debat sobre el model de carrer i sobre el debat entre l'automòbil particular i el transport col·lectiu amagava, en realitat, un procés de privatització del transport públic. La victòria de les opcions A i B implicaven que el transport públic per la Diagonal seria traspassat a una empresa privada, la qual es quedaria amb els beneficis després de què l'ajuntament, amb els impostos de tot, hagués remodelat l'avinguda. La vella història de sempre: inversions públiques, guanys privats. Això és el que ens explica l'arquitecta i urbanista Ada Llorens al següent article.

A aquestes alçades del curs probablement no donarem cap sorpresa a ningú si diem que els actuals governs estatal i de la Generalitat principatina no enganyen a ningú malgrat la seva característica neo-lingua plena de conceptes que estan buidant de contingut com el de "sostenibilitat", que ha passat de voler dir adaptar les activitats productives cap un horitzó de sostenibilitat ambiental a significar  que els ritmes de generació de la riquesa siguin sostinguts, entesa aquesta riquesa com els indicadors macroeconòmics de creixement de tota la vida. Traduït: es disfressa el creixement sostingut dels indicadors macroeconòmics sota paràmetres tradicionals de totxo, asfalt i cotxe amb una expressió ("sostenible") amb connotacions ambientals, igual així a aquestes alçades poden enganyar algun babau. Les entitats ambientalistes i ecologistes principals de l'estat espanyol evidentment no tenen el mateix concepte de sostenibilitat que l'actual executiu i han publicat unes propostes per a una llei d'economia REALMENT sostenible [pdf complet, 16 pàgines]

Encara pitjor, malgrat la participació espectacular (en el pitjor sentit de l'espectacle) d'ICV al govern de Barcelona i de la Generalitat, el govern d'aquesta última administració va aprovar sense gaire informació i gairebé a traició el passat 20 d'abril un Pla Territorial Metropolità de Barcelona que aposta pel creixement insostenible, tal i com denuncia Ecologistes en Acció en aquest comunicat.