Opinió

Us reproduïm un article (publicat a Kaosenlared) de l'escriptora iraniana Nazanin Amirian, on l'autora contextualiza els fets i ens proporciona algunes claus sobre el què està passant en aquests moments a Gaza i elucubra alguns possibles moviments futurs de les diverses potències a la regió.

Ens ha arribat al formulari de publicació aquest article d'Esther Vivas, publicat originalment a la revista Illacrua número 159, on l'autora repassa la trajectòria del moviment contra el deute extern dels últims deu anys a l'estat espanyol.

"L’any 1998 s’impulsava a Catalunya i a l’Estat espanyol la primera campanya contra el deute extern amb voluntat de masses. Es tractava de la campanya “Deute Extern, Deute Etern?” (Campanya DEDE) promoguda per quatre organitzacions catòliques: Carites, Justícia i Pau, Mans Unides i CONFER (Confederació de Religiosos), seguint la crida internacional de l’església catòlica a favor del perdó dels deutes coincidint amb l’arribada de l’any jubilar, any 2000. Avui fa deu anys del llançament d’aquesta primera campanya, però des d’aleshores ençà nous actors han aparegut en l’escenari de la protesta i les demandes realitzades han anat evolucionant.

La crisi està posant en evidència, un cop més, que vivim en un comunisme de l'empresa, és a dir, que quan cal les empreses fan servir els recursos col.lectius per a sortir-se'n. Ara tenim l'episodi dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) que suposen un xantatge en tota regla equiparable a la pirateria (la de debò: apoderar-se de vaixells al mar) o a la màfia dels segrestos: si no donem diners a poderoses indústries multinacionals, aquestes tanquen la factoria i se'n van a un altre lloc. És el que ens explica, entre altres coses, l'economista Albert Recio en aquest article publicat a "Observatorio internacional de la crisis".

Us reproduïm l'article escrit per Jaume Asens i Gerardo Pisarello i publicat al diari "Público" el passat 19 de novembre on els autors reflexionen sobre les tímides mesures (o més aviat la manca de les mateixes, i algunes de les poques que es fan, contraproduents)  per part de les administracions per tal de solucionar l'actual situació catastròfica de l'habitatge, dos anys després de la visita del relator de l'ONU en aquesta matèria.

Ens ha arribat al formulari de publicació aquest article, publicat originalment al diari "Público" el passat 15 de novembre de 2008. Els autors, Josep Maria Antentas i Esther Vivas, ens plantejen en aquest escrit un possible "full de ruta" contra la crisi a seguir per l'anomenat moviment alter-mundialista o antiglobalització.

"La crisi actual, una autèntica crisi sistèmica, financera, econòmica, social, ecològica, energètica i alimentària, arriba després d'un llarg període d'ascens de les resistències al neoliberalisme i de la crítica al capitalisme global, encara que marcat per les dificultats dels moviments populars per revertir una correlació de forces global molt desfavorable davant el capital. La crisi no ha fet res més que confirmar la pertinència d'una crítica radical a l'actual ordre de coses. Francament, el que sembla difícil avui no és ser anticapitalista, sinó no ser-ho, encara que òbviament els dirigents del G20, reunits fa uns dies, a Washington no ho vegin així.

Quan aquesta notícia passi a portada, s'haurà celebrat un cop més l'anomenat 20-N, aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Més enllà de les quatre mises minoritàries que li hauran fet els nostàlgics de sempre; queda el fet que el neofeixisme continua sent un perill cada cop més greu, molt més més greu de fet que les celebracions de quatre gats franquistes. Així, el poders de l'estat, que sí que tenen memòria històrica i precisament per això no volen que la gent en tingui, es podran permetre el luxe de prohibir celebracions d'exaltació franquistes a lloc emblemàtics com el Valle de los Caídos. Mentre per una altra banda el jutge Garzón s'ha inhibit en favor dels jutjats territorials en la qüestió de la causa per investigar les desaparicions durant el règim franquista. El resultat està clar: es prohibeixen celebracions nostàlgiques franquistes -que no interessen a ningú-, mentre que es frena legalment la causa jurídica sobre els desapareguts durant el franquisme, que sí que hauria tingut conseqüències. Permetre aquesta investigació sí que hauria estat el reconeixement oficial real  que hauria tancat aquestes ferides amb una mica de dignitat i justícia per les famílies dels desapareguts. Us reproduïm un article sobre la qüestió de Cecilio Gordillo, membre de "Memòria de la Història Social d'Andalusia", publicat a Kaos en la Red.

Els dies 15 i 16 de novembre els caps d'estat dels països més poderosos es reuneixen per decidir sobre el futur del sistema que ha entrat en la seva crisi més gran almenys des del 29. Parlen de reformar el sistema financer, de refundar el capitalisme, i ho faran sense consultar-nos.

A la reunió hi estan convidats els països que formen el G-20, la qual cosa ja demostra com pretenen decidir des de l'elit. Ni tan sols es busca el suport o la participació de l'assemblea de les Nacions Unides, l'únic òrgan democràtic entre països que havia creat l'actual ordre mundial. Així dels 192 estats membres de la ONU, només hi seran poc més del 10%.

El passat dilluns es va inaugurar amb un ple total el Seminari d'Economia Bàsica a càrrec d'Arcadi Oliveres. El curs, organitzat per Attac i la Trobada Alternativa de Nou Barris es realitza al Centre Cívic Can Basté (més informació al programa adjunt [pdf]). Arcadi Oliveres ha esdevingut un dels pensadors catalans més importants de l'anomenat moviment anti-globalització. Per aquells que no van poder assistir a la primera sessió d'aquest seminari us proposem recuperar un vídeo que recull una llarga intervenció (78 minuts) que va realitzar a Ceuta, el setembre del 2007, dintre del marc de la "Iniciativa Cambio Personal, Justícia Global",  la transcripció d'una conferència que va fer a Badalona fa cinc anys el 26 de gener de 2003, i, gràcies a les llicències Creative Commons, una entrevista al conferenciant realitzada l'abril passat per Mercè Leal Arnando i publicada a  Eldebat.cat. En aquestes intervencions es repassen moltes de les qüestions que Arcadi Oliveres  va tractar en aquesta primera sessió passada. Us deixem amb el vídeo i l'entrevista.

Com cada any es repeteix a Barcelona un ritual on mig miler de persones de marcada ideologia feixista i/o neonazi s'han d'amagar a alguna plaça perduda de Montjuïc per tal de celebrar el "Día de la Hispanidad". D'igual manera, com cada any, centenars de persones proven de manifestar-se contra els primers, tot i que aquest any han estat encerclats i no ho han pogut fer. El dia anterior, militants de diverses organitzacions i col·lectius aplegats dins l'Esquerra Independentista del Barcelonès van provar d'encadenar-se a la plaça on s'havia de celebrar l'acte feixista de Montjuïc, tot i que van ser desallotjats pels mossos d'esquadra. A Tarragona, centenars de persones van respondre de manera unitària contra la convocatòria de manifestació estatal del partit neonazi Alianza Nacional ...que va aplegar només unes cent cinquantena persones -recordem que es tractava d'una manifestació d'àmbit estatal-. A València, els antifeixistes tampoc es van poder manifestar.  Us reproduïm un article sobre la qüestió de Jordi Martí i Font, publicat al diari Tot Tarragona.

Durant aquesta setmana el geògraf militant David Harvey ha passat per l'àrea de Barcelona, donant xerrades en àmbits diversos (també en events organitzats pel moviment per una vivenda digna). Harvey no és el típic professor universitari posmodern: compagina la seva tasca docent (rigurosa, amb un curs anual de lectura del clàssic volum I del Capital) amb el suport a l'activisme, particularment a aquell relacionat amb l'espai geogràfic. Us reproduïm un article escrit per l'autor a la revista Sinpermiso, traduït per la Fàbrica.