Medi Ambient

Des del passat 27 de juny, quan la policia va desallotjar la població de la Vall Susa, a Itàlia, que s'oposen a la construcció del tren d'alta velocitat Lió-Torí que amenaça la vall alpina, el moviment No-Tav ha crescut amb força i rebut múltiples recolzaments. El 3 de juliol passat, la Val Susa va viure una segona movilització (n'hi ha nombroses moltes cròniques, en italià; per exemple: 1 2 3). Testimonis directes que, com diu Altraitalia, "contrasten la previsible i innoble campanya de desinformació del Govern i de la magioria dels mitjans de comunicació italians". I és que també el Partito Democratico (PD) italià participa en aquesta campanya, com denuncien Altraitalia.

Us reproduïm a continuació el manifest de solidaritat d'aquesta associació d'italians a Barcelona.

Abans d’ahir, media.cat cridava l’atenció sobre la necessitat d’un debat sobre el model ferroviari després de l’aparició de tres notícies sobre trens. Una de les notícies explicava la supressió del servei de tren d’alta velocitat (TAV) entre Toledo, Albacete i Conca, que utilitzen diàriament només entre 7 i 9 viatgers. Una xarxa TAV que, com recorda media.cat, va ser durament criticada des del seu disseny inicial, preveient que passaria justament això.

Al nord d’Itàlia, els plans de construcció d’un TAV entre Torí i Lió fan passar la línia per una vall alpina, la Val Susa, han trobat també la forta oposició del moviment No Tav. Aquest dilluns 27, la policia italiana ha intervingut durament per desallotjar la població de la vall que s’havia concentrat per impedir l’inici de les obres. La crònica dels fets i de les movilitzacions que s’han fet per tota Itàlia es poden seguir des de les pàgines No Tav i Infoaut. Aquesta última, junt amb la ràdio Black Out, tenen l’amenaça de tancament que ha demanat un diputat de Il Partito della Libertà.

A continuació us reproduïm un manifest, presentat el dia abans d’aquests fets, demanant la no intervenció de la policia i l’inici d’un debat obert sobre el model ferroviari i la gestió dels bens comuns.

Del Japó a Tarragona, la inseguretat nuclear

Blog de Marc Gavaldà

(Realitzador del projecte Alerta Amazònica)

L´onze de març de 2011 Japó va trontollar a cavall d´un terratrèmol amb tsunami  i el somni de que l´energia nuclear ens salvaria de la crisi energètica donà pas al sinsitre malson radioactiu. A la central de Fukushima, la pèrdua total del sistema elèctric (Station Blackout-SBO) provocà una cadena d´incidents, tals com explosions d´hidrogen, sobrecalentament dels nuclis dels reactors i posible fusió del nucli, esquerdes , vessaments  i fuites radioactives per terra, mar i aire... però no deien que a les centrals nuclears tot estava controlat?

Blog de Marc Gavaldà

Barcelona , 23 de maig de 2011


Sr. Jaume Giró
Director Executiu
Caixa d'estalvis i pensions de Barcelona- Bancaixa



Distingit Sr. Giró,

Agraeixo cordialment la puntual resposta, amb data de 16 de maig, que he rebut de la Direcció Executiva de La Caixa a la meva carta on qüestionava la participació de Repsol-YPF - on La Caixa és de les principals accionistes- al controvertit Bloc 39 de l'Amazonia peruana, on viuen pobles indígenes en aïllament voluntari.

Ecologistes en Acció demana el tancament definitiu de la central nuclear d’Ascó després que 14 operaris hagin estat contaminats per aigua radioactiva del circuit primari

Durant les darreres setmanes hi han hagut dos incidents a la central nuclear d'Ascó. Fa unes setmanes Ecologistes en Acció ja denunciava un petit conat d'incendi a un panell elèctric en un edifici auxiliar de la central durant les operacions de recàrrega de la central nuclear. Ecologistes en Acció ja va denunciar llavors que aquesta successió de petits incidents durant les operacions de recàrrega demostrarien la manca de qualificació del personal subcontractat que opera a la central durant aquests processos de recàrrega. Ecologistes en Acció denuncia que fins i tot el propi Consell de Seguretat Nuclear reclama a Ascó que el personal fixe que opera a la central superi àmpliament al personal subcontractat, contràriament a la situació actual.

Aproximadament dues setmanes després d'aquesta denúncia es va fer públic que la central nuclear d'Ascó havia vessat per accident uns 25.000 litres d'aigua contaminada dintre d'un contenidor intern de la zona de contenció, aigua que hauria mullat fins als turmells a uns 14 treballadors, que un cop analitzats per l'ANAV (Associació Nuclear Ascó Vandellòs), segons aquesta organització no s'hauria trobat cap contaminació interna a aquests treballadors. Segons el comunicat d'Ecologistes en Acció (que us reproduïm): "Per Ecologistes en Acció es tracta d’un accident, per més que l’operador hagi declarat que 'es tracta d’un procediment no molt adequat', per això i davant els múltiples esdeveniments que s’estan produint a la central nuclear d’Ascó, Ecologistes en Acció demandarà una investigació al CSN. No obstant això i davant la més absoluta absència de seguretat a Ascó, Ecologistes en Acció exigeix novament el tancament immediat de la central, és per això que demana que no es renovi la llicència d’explotació el venciment es produeix a finals d’aquest any per als dos grups."

Blog de Marc Gavaldà

Guanyar 21 milions d´euros net cada dia, no és prou perquè els directius de Repsol-YPF dormin tranquils. En volen més i a tota costa. Sense aquests mots, però amb aquest contingut es va expressar el passat 15 d'abril, Antoni Brufau durant la Junta General d'Accionistes de la companyia petroliera. El triplicament de beneficis de 2010,  4.693 milions d'euros enfront dels 1.559 milions de l'exercici anterior esperonen a la companyia a repartir sucosos dividends als accionistes i a aprofundir l´activitat exploratòria  a noves fronteres del petroli. Els racons més aïllats i, per tant, més conservats del planeta, deixaràn de ser-ho en benefici de la insaciable voracitat coprprativa, entre ells el cercle polar àrtic o les més inaccessibles regions de l´Amazonia peruana.

En Ramón Fernández Durán ens ha deixat finalment avui. Ha estat un dels pensadors crítics més importants de l'estat espanyol, en molts diversos àmbits, de la lluita anti-OTAN fins a l'ecologisme i el drecreixement passant per l'antiglobalització o la lluita contra el Tractat de Maastricht i l'anomenada Constitució Europea. Dècades de militància realitzada fora dels partits tradicionals.

Via el nostre formulari de publicació vam rebre fa uns dies un enllaç al text següent: "Quan Ramón Fernández Durán diu futur". Us enllacem al text en qüestió. Us enllacem també als textos següents:

."Sobre/about Ramón Fernández Durán", breu semblança biogràfica.

."Moltes gràcies Ramón. Una breu biografia de Ramón Fernández Durán." [pdf] escrita per Ivan Murray Mas.

. "Carta de comiat de Ramón Fernández Durán", [rtf] on, entre d'altres coses, explica les raons que li van decidir a abandonar el tractament de quimioteràpia, però molt més que tot això.

. Crònica de l'acte d'homenatge el passat 1 d'abril a l'Espai Obert de Barcelona per Higínia Roig, publicat al setmanari la Directa nº 223.

. "Berlin, Ramon, Madrid" article de Jacobo Rivero a Diagonal sobre la mort de Ramón Fernández Durán i "La gent vota cada quatre anys pensant que pot canviar les coses, però els mercats finanacers voten tots els dies", entrevista dels lectors de Diagonal a Ramón Fernández Durán.

I us animem a veure aquest vídeo, una extensa presentació [97 minuts] dels dos últims llibres de Ramón Fernández Durán realitzada al Centre Social La Tabakalera de Madrid.

L'acaparament de terres és un fenomen que consisteix en què grans empreses transnacionals i també governs de països rics però amb una agricultura incapaç d'alimentar la pròpia població (com per exemple les monarquies petrolieres del Golf Pèrsic o la Xina), en comptes d'importar aliments produits per agricultors locals africans o llatinoamericans, compren grans extensions de terres per tal de conrear-les directament. D'aquesta manera, enormes extensions de terra fèrtil escapen al control de les comunitats locals i són dedicades a una producció que serà consumida ben lluny del seu lloc d'origen. A més, degut a què aquestes terres poden dedicar-se també a la producció de biocombustibles seran objecte d'especulació per part del capital financer. Els promotors d'aquestes pràctiques han elaborat ara una mena de "codi ètic" per tal de donar-li una aparença de respectabilitat. Un seguit d'organitzacions camperoles lluiten de fa temps contra aquest fenomen i denuncien aquesta nova maniobra en el següent article publicat a Grain.

Blog de Marc Gavaldà

L´encreuament de l´accident nuclear a Fukushima amb la volatilitat del preu del petroli i posterior bombardejament de Líbia engalanaren d´un sinistre realisme les conclusions de les Jornades Energia i Territori. Des d´arreu de Catalunya confluiren organitzacions locals que lluiten contra el colonialisme territorial d´aquest model energètic corporatiu i contaminant. Resistint i proposant.

El passat febrer es va celebrar a Berlín un referèndum demanant la  publicació del contracte de la companyia d'aigües de Berlín, gràcies a la campanya que va realitzar la Plataforma Berlin Wassertisch ("Taula de l'aigua de Berlín"), partidària de la repropiació pública del servei de la companyia d'aigües. A Itàlia és prevista la celebració d'un referéndum estatal per tal d'aconseguir en definitiva la mateixa cosa: considerar l'aigua com a servei públic. A casa nostra, entre d'altres, hi ha una campanya ciutadana a la ciutat de Banyoles contra la creació d'una empresa mixta per part del consistori per gestionar l'aigua de la ciutat. Us reproduïm l'article "La privatització de l'aigua de Berlín, i perquè a nosaltres els madrilenys ens hauria d'interessar", de Matteo Guainazzi i publicat al web d'Attac Espanya.

En 1999 el govern de “gran coalició” –democratacristians i socialdemòcrates– al poder a la ciutat de Berlín va aprovar la venda del 49.9% de les accions de la societat Berlín WasserBetrieb (BWB) a un consorci constituït per dues multinacionals globals: la francesa Veolia i l'alemanya RWE, propietària entre d'altres de RWE/Thames al seu torn responsable de la gestió de l'aigua a Londres. Amb aquest acte es tancava un llarg procés de privatització de l'empresa que proveeïx aigua als 3.5 milions de ciutadans de Berlín. Un pas essencial en aquest procés va ser la transformació de l'empresa pública BWB en una “institució de dret públic”, una forma legal que – malgrat el nom – està fundada en el dret que regula les societats anònimes. Amb aquesta transformació s'obria el pas no només a la futura participació d'empreses privades en el capital i en la gestió de BWB, sinó també a l'expansió del seu negoci a nivell nacional i internacional.